Llegir per llegir

Va ser així com vaig llegir el regal de reis de La Guarda del llibre, el clàssic català  -i no gaire celebrat- Valentina del barceloní Carles SOLDEVILA.

Estava equivocada en imaginar que seria un avorriment. M'ha sorprès i m'ha agradat. Fins i tot m'ha fet somriure en més d'un moment, sobretot en les seves ironies respecte la burgesia de l'època.

No és gens carrincló, ans el contrari, trobo que és una novel·la -que després es va adaptar al teatre- moderna per a l'època. Tant per la temàtica com per l'estil, usant el monòleg interior i amb influència de Freud.

Interessant tota la precisió ben documentada sobre el barri gòtic de Barcelona i la seva història.

La trama no m'ha agradat tant; poc versemblant.

Descriu les seves vivències i inquietuds als seus vuitanta anys, al temps que descriu obres arquitectòniques i escenaris de la vida social i política, a més d'omplir el llibre de personatges interessants, tots ells artistes i arquitectes. 

El llibre està escrit durant la pandèmia i, no sé si abans o després, també es va gravar el programa de TV2 Los imprescindibles dedicat a ell, que paga molt la pena.

Molt interessant ha estat llegir la preciositat que és El dios de las pequeñas cosas de l'índia Arundhati ROY.

No vaig poder asistir a la vetllada del Club de lectura Los imprescindibles de La Factoría Cultural Martínez, però em va cridar tant l'atenció el títol del llibre triat, que l'he llegit. Em va cridar l'atenció perquè mai l'havia sentit anomenar i en aquest club solen fer clàssics universals.

En totes elles he vist i olorat coses de les que veia fer a casa o a l'escola en aquells anys del final del franquisme i també he sentit la rebel·lia de l'autora.

M'ha agradat molt. Retrata una època rància, però ella no ho és gens i els seus relats han envellit molt bé.

Una altra barcelonina que admiro és la Cristina FERNÁNDEZ CUBAS, aquesta viva. Vaig anar a  la inauguració del Festival 42 i, amb els seus flamants vuitanta anys, em va tornar a fascinar escoltar-la.

I li vaig comprar i llegir el seu últim llibre de contes Lo que no se ve, que no m'ha defraudat gens. Només té quatre contes que narren allò inexplicable i sovint terrorífic, però també allò que no es diu, que podem intuir-ho i que no sabem expresar, o allò que ens marca i no olvidarem mai.

També he llegit No-res per recomanació d'una amiga. És un llibre del 2021 de la danesa Jane TELLER i ben segur que si encara jo estigués treballant amb adolescents, hagués fet una lectura diferent.

És una història molt perturbadora que tracta sobre el nihilisme dels joves, que només s'adonen del valor de les coses quan les perden.

Per el Club de lectura Entre llibres he tornat a llegir la nord-americana Lisa SEE. Em feia molta mandra, però he de dir que el llibre m'ha enganxat.

L'ascendència xinesa de l'autora fa especialment interessant aquesta novel·la històrica El círculo de mujeres de la doctora Tan que parla de la situació de les dones en la tradició taoïsta i de la medicina xinesa.

Un altre llibre de contes completament diferent ha estat el que he llegit de l'argentina Camila SOSA. S'anomena Soy una tonta por quererte.

M'havien parlat d'aquesta autora reivindicativa del món travesti i, després d'escoltar-la en el podcast ¿Qué estás leyendo? vaig tenir clar que volia llegir-la. Ella mateixa és una travesti (li agrada més aquest nom que trans) i es guanyava la vida prostituint-se abans de poder fer-ho escrivint.

Tots els personatges dels seus contes pertanyen al col·lectiu LGTBI+, sobretot als travestis. Són descarnats i hiperrealistes, però també tenen espai per a la tendresa i per el sentit de l'humor.

I canviant completament de registre, estic llegint Algo ha pasado del nord-americà Joseph HELLER.

No n'havia sentit parlar mai abans, i del seu autor, l'argentí Carlos María DOMINGUEZ, menys. L'editorial Periferia sí que m'animà a llegir-lo.

Es tracta d'una història curta i estranya on els protagonistes són els llibres i els personatges escriptors d'arreu del món, a més d'un parell de ficticis -professors universitaris a Cambridge- a partir dels quals es desenvolupa una trama llibresca.

Tot transcórre a partir d'un exemplar de La linea de sombra de Joseph CONRAD provinent d'un misteriós col·leccionista de llibres de l'Uruguai, consumit per la seva pasió bibliòfila.

Ja apuntava. També és realisme màgic i encara que amb narrador  omniscient, hi ha molts elements autobiogràfics, fins i tot en algun moment en parla de la història de la guerra civil española que està escrivint el protagonista, Emilio.

Però també és una mena de distòpia i, en la meva opinió, se li en va una mica la mà amb tot el tema de la vida dins les obres d'art. Però bé, també proposa músiques fantàstiques per a escoltar mentres que el llegim.

Per el Club de lectura Entre llibres he llegit 32 de març del barceloní Xavier BOSCH, que em feia molta mandra per tot allò de l'autor més venut en els últims Sant Jordi, però he de dir que l'he gaudit.

Aquest autor deu agradar tant perquè escriu fàcil i proper, mostrant emocions i sentiments que podem empatitzar sense problema. A més, el fons històric que toca dels anys de la Guerra Civil Española i la postguerra sempre és interessant, sobretot quan toca algun aspecte més novetós.

Aprofitant el cap de setmana de Lectura en silenci a El Bosc de les idees vaig començar a llegir un clàssic que tenia pendent: Guerra y paz del rus Lev TOLSTOI. No només el tenia pendent, sinó que volia anar a la sessió que celebraven a La Factoría Cultural Martínez en el seu Club de lectura Los Imprescindibles.

No vaig poder anar-hi i no vaig tenir prou amb aquell cap de setmana per acabar la novel·la, però aquí estic. Amb ella.

És un novelón on la personatge protagonista, una noia iraní nascuda als anys cinquanta del segle XX, narra en primera persona la seva vida, o millor dit, les desgràcies de la seva vida.

Des que rep el càstig dels seus germans per enamorar-se i els seus pares l'obliguen a casar-se amb un desconegut d'un dia per l'altre fins que en la seva edat madura pels seus fills es nega a si mateixa la llibertat. D'aquí el títol de l'obra.

De rerefons de la història personal, la història d'aquest país des del Sah de Pèrsia fins a la República Islàmica dels Ayatolàs, passant per la revolució, la guerra Irán-Irak i l'execució de milers de presoners polítics, especialment gent d'esquerres i del partit comunista.

Tal i com l'he sentit dir a ella mateixa en el Podcast de Libros de El País, anomenat ¿Qué estás leyendo? aquest llibre és de no ficció. Diu que ella no inventa res, que ella és periodista. 

I GUERRIERO fa Un retrato (és el subtítol del llibre) -amb el seu peculiar estil- de tot allò que ha averiguat sobre Silvia Labayrú, segrestada el 1976 per la dictadura argentina i torturada en la ESMA quan tenia vint anys i estava embarassada. La seva filla va néixer allà i va ser donada a la família de Silvia. Ella va sobreviure a aquest infern i anys més tard va denunciar els seus segrestadors, no només per torturadors, sinó també per violadors.

El més interessant del llibre és la manera com Leila estira del fil de la memòria, ja que la major part d'aquests fets succeiren fa quaranta anys i després tots els supervivents han tingut una vida i molts oblits.

En motiu del Festival MAR(C) de Literatura i Pensament que se celebra per segona vegada a Malgrat de Mar, he llegit Barcelona pagesa. Retrats d'una agricultura en transformació, editat per la Diputació de Barcelona.

M'ha interessat especialment la part que surten pagesos de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera.

La lectura del Club de Lectura Entre llibres ha estat Les ombres del castell de la mataronina Meritxell JUBANY.

És una novel·la històrica sobre el Castell de Santa Florentina de Canet de Mar, al Maresme, amb l'estructura de capítols dels fets històrics basats en la realitat, alternats amb capítols que ficcionen l'actualitat.

La gràcia per a mi és que el Castell de Santa Florentina és un lloc proper, però no conegut, al que desitjo visitar en breus.