Correcte, llegible, barat, SH

¿Has sido huevo alguna vez?

Sabrás que el huevo está lleno

Y por fuera impera el color y el tamaño

Vulnerable al golpe,

Y a la fortuna

El bolsillo es un escondrijo

Una pequeña cajita de secretos

Donde se reunen los restos de papeles mojados

Contaré la historia de una mujer

Varias como mucho

Dentro de su bolsillo llevaban huevos

Algunos se rompieros

Y se desparramaron

No mulla, plora

Com caus eixerida

vine, aixopluga’t aquí

amb la galta dels meus dits

així, entre mig dels més petits

Té gust amargant

i olor de cantimplora

cau rabent, foragitada

plora pluja amb pes de ploma.

Sanglot a pet de tro

s’enyora a cada gota

i el fred de la tardor

xampurreja a cada nota.

I canto ben fluixet

que tan sols em senti ella:

“Què li daré

a la pluja més trista,

què li daré

que no plori mai més;

Li daré ser-hi, mullar-me i cantar-la,

li daré cau entre mig dels meus peus.”

Tapa’t una mica,

Margarida!

Com goses treure’t roba

a la vora del riu

si tota “cuca” viu!!!

I no pensen...

“que bufona...

mira quina cara tan mona!”

-has vist aquella fresca

que no es tapa ni una engruna?

-goita goita quina una

un favor a cadascuna!

Com diu el gall a la gallina

“Que diguin el que vulguin

que jo ja estic content!”

I la Margarida tota eixerida

va a pèl perquè vol

només faltaria!