El dimarts dia 24 de novembre la Dolors l’Inge i jo, acompanyades de la Tere (molt aficionada a la natura) vam agafar els bàrtols i vam marxar a la muntanya a buscar aranyons i baies de roser silvestre també nomenat rosa gavarrera, rosa canina, escanya guilles............. per fer melmelada.
Desprès de complir amb les nostres obligacions com a mestresses de casa i com a àvies, vam sortir puntualment a les 9 del matí direcció Vic. A l’alçada de Gurb vam enfilar camí cap a Sant Martí de Sobremunt, un indret preciós, on sabia que trobariem el que buscavem tot i que la temporada ja estava una mica avançada. El dia era extraordinari, sol, bona temperatura i molta alegria.
Tot arribant a Sant Martí...
ja vam començar a veure matolls amb les baies que buscavem (acostumen a trobar-se en els marges de les carreteres i dels camps de conreu) i finalment vam parar en un lloc on hi havia uns matolls realment espectaculars.
Cal dir que els/les que no tinguin experiència en collir aranyons i baies de roses portin proteccions per les mans (com uns bons guants) ja que les esgarrinxades us poden amargar el dia. La Dolors, per exemple, no va parar de jamegar tota la estona, i aixó que és soferta la noia! No parava de repetir: "més val que la melmelada s'ho valgui..."
Així i tot vam omplir unes quantes bosses i ancara vam tenir temps de comprar coca i pa (boníííísim) a Sant Boi de Llusanès, també de gaudir del paissatge i de dinar al restaurant Cal Met. Les especialitats de Cal Met recomanades per l'Eduard són: cap i pota i, en temps de bolets, els canelons. 
Després de dinar, carretera i manta, ja que, al no poder trobar-nos un altre dia per fer les melmelades, les haviem de deixar fetes aquell mateix dia.Vam anar directament a casa de la Dolors i si fins aquell moment havia estat jamegant per les esgarrinxades, no volgeu saber quina cara va posar quant ens vam posar a fer les melmelades i li vam embrutar tots els estris que té a la cuina, que són uns quants.
A les 11 de la nit sortiem de casa de la Dolors, cansades i aturdides, peró amb la feina feta i la cuina recollida. Al cap d'uns dies, una vegada recuperada del "soponcio", la Dolors va reconèixer que havia valgut la pena. Les melmelades van sortir boníssimes, i ja estem organitzant un altra sortida. 
