Bon Nadal, aquí estem sota el garrofer, veient com pengen...!
Vall– de – roures, dissabte 4 de juny, 12:05 PM.
Des uns cent metres de distancia diviso un grup; cinc persones davant la llibreria de l’Octaví. Mentre avanço m’arrisco endevinar si son ells sota una xafogor de espant, l’astre ens ha volgut obsequiar amb els seus raigs més radiants com per dir jo també hi soc avui aquí.
Vaig avançant i reconec al Jesús M, accelero un poc el meu caminar. Entro a la rotllana amb un “Bon dia”, en Jesús M m’ha reconegut de seguida i passem per les presentacions de rigor. És difícil tan ràpidament assimilar aquelles veus i aquelles persones amb els seus respectius bloc, si més no les sorpreses és fan evidents ... La jornada promet.
Entrem a cal Serret, en aquesta llibreria es respiren principalment dues coses: cultura i Matarranya. Qui no coneix l’Octaví queda meravellat de la seva manera fer, de treballar Es nota, es un dinamitzador cultural nat, no en va ha rebut el Premi Nacional de Cultura.
Atent als seus clients i esta “al plat i les tallades” parla amb nosaltres i parla amb el client i li recomana els nostres llibres i ens els fa signar. I ens presenta a uns i als altres i fotos per aquí. Anem parlant desgranat experiències que cadascú va explicant.
Parlant es fa l’hora de dinar i fent passejada entrem pel pont i portal de Sant Roc fins arribar a “El cau de les Raboses” un restaurant amb tot l’encant que hom pot desitjar, bon menjar, bon servei, aquell tipus de decoració que em fascina que mes puc demanar si ames vaig compartir taula amb una gent meravellosa ( us sonarà potser massa embafador i ple d’elogis però es que es cert i si s’ha de ser algun cop se’m d’embafar de quelcom, aquest es un d’aquest moments) L’Octaví sentencia Psst encara falta per arribar el Víctor Amela i mes tard la Judit.... i apareix el Víctor i mes tard la Judit i entre cerveses i copes de vi amen degustant paraules i menjar. Parlem de nosaltres, dels blogs i la literatura que ens uneix. Als postres pastis d’aniversari, algú fa anys el David...bufa espelmes no diré quantes i baixem a la barra a prendre cafè. Ara fora si esta fresquet i tornem a improvisar una altra tertúlia al carrer mentre la Judit es prepara a ser “devorada”
Menja’m es un espectacle-recital de poesia erotica a càrrec de la Judit Ortiz, les seves paraules omplien l’estança i quasi ni gosàvem aplaudir per no trencar aquell silenci entre versos, que t’ajuda a pair el que escoltes.
Els adéus no agraden a ningú penso, sentencio. Mes val un fins desprès i retrobar-nos altre cop entre versos i copes ben aviat.
Us deixo amb els versos de la Judit
ON VAN LES NENES DOLENTES?
Si et digués que vull ser lladre
del teu temps a l'hora baixa,
que vull irrompre a les fosques
a la teva habitació, al teu llit.
Si et digués que et vull
robar l'alè durant
només una hora,
què diries?
Del llibre: Sobreàtic soterrani
Epíleg:
Avui he confessat públicament el meu pecat i accepto amb gust la penitencia que m’he autoimposat: Tornar, tornar el mes aviat possible aquella terra que m’ha encisat.
Nota: Durant aquest any, tots els posts que publiqui començaran amb un: Bon Nadal! Per què? Doncs perquè el meu desig nadalenc va ser aquest, que si el Nadal es pau i alegria féssim un Nadal cada dia.
