i 2 anys més tard, seguim aquí, però amb 6 hores de diferència.
Londres és passat i Estats Units és present.
Com ha canviat tot, i com seguirà canviant.
Londres és passat i Estats Units és present.
Com ha canviat tot, i com seguirà canviant.
18 de maig del 2015
30 de juny del 2012
Goodbye Catalonia, Benvinguda Anglaterra
Bona diaaa !!!
D'aquí un mes i uns dies, arribará el moment.
Un moment que feia anys que volia arribar-hi, i per qüestions de la vida és ara, o serà el 9 d'agost, quan marxi. A on? Doncs a Londres. Bé, jo seré una de les tantes persones que se'n van. Covarda per no quedar-me aquí, buscar i construir el meu futur a casa meva? Pot ser, però simplement la conjuntura que ens envolta és l'excusa perfecta per mirar més enllà, i seguir realitzant els meus somnis. Tornar? Jo ho vull!! Quan? No ho sé.
I ara, és el punt que sé que hi ha coses i persones que les trobaré a faltar, com la gent que estimo i m'estima, malgrat que sé que tot i les fronteres que creuem junts o separats sempre els tindré al meu costat (i jo al seu) a pesar de la distància. A part, d'aquest fet humà que me'n podré endur mars enllà, n'hi haurà un que només el podré gaudir a través de les fotos i les visites que faci, serà el menjar i el paisatge: la platja i la muntanya (l'escalada, malgrat faci temps que no la practiqui).
A la vegada, vinc d'un poble del qual renego i m'estimo, però la imatge més gran me l'estimo amb bogeria.
En definitiva, etapes que s'acaben i d'altres que comencen, com tot en aquesta vida.
:D
D'aquí un mes i uns dies, arribará el moment.
Un moment que feia anys que volia arribar-hi, i per qüestions de la vida és ara, o serà el 9 d'agost, quan marxi. A on? Doncs a Londres. Bé, jo seré una de les tantes persones que se'n van. Covarda per no quedar-me aquí, buscar i construir el meu futur a casa meva? Pot ser, però simplement la conjuntura que ens envolta és l'excusa perfecta per mirar més enllà, i seguir realitzant els meus somnis. Tornar? Jo ho vull!! Quan? No ho sé.
I ara, és el punt que sé que hi ha coses i persones que les trobaré a faltar, com la gent que estimo i m'estima, malgrat que sé que tot i les fronteres que creuem junts o separats sempre els tindré al meu costat (i jo al seu) a pesar de la distància. A part, d'aquest fet humà que me'n podré endur mars enllà, n'hi haurà un que només el podré gaudir a través de les fotos i les visites que faci, serà el menjar i el paisatge: la platja i la muntanya (l'escalada, malgrat faci temps que no la practiqui).
A la vegada, vinc d'un poble del qual renego i m'estimo, però la imatge més gran me l'estimo amb bogeria.
En definitiva, etapes que s'acaben i d'altres que comencen, com tot en aquesta vida.
:D
14 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)