Hi ha bruixes a la cuina

Uns ous al plat diferents o uns tomàquets al forn insuperables - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 18 Nov 2019 06:00:00 +0000

I ja hi tornem a ser! Una nova cita mensual amb la Palmira, la Rosa i la Cristina: Descobrint Sabors!

Aquest mes la Palmira ha escollit l'ou com a producte comú per totes tres i a nivell individual, m'ha adjudicat el tomàquet.

La combinació de sabors m'encanta!! De fet, el meu esmorzar de diumenge és el típic mini de truita - lògicament, amb pa amb tomàquet. I per això em va semblar que trobar una recepta adient amb la meva combinació d'ingredients preferits, seria bufar i fer ampolles.

Voleu la veritat? Doncs si deixem el mòn de les truites de banda, combinar els ous i el tomàquet no és tan fàcil com pot semblar d'entrada.

Vaig pensar a fer uns ous al plat però... són bastant calòrics i ara mateix intento menjar sa i evitar greixos. Vaig estar temptada a fer una frittata de tomàquet o els més que coneguts muffins d'ou amb tomàquets però no acabava de ser el que jo volia. Llavors, tot d'una, vaig veure la recepta clarament. Sana, natural, senzilla, boníssima i ideal per ara que les temperatures ja comencen a baixar.

Uns ous al plat sense plat, uns tomàquets al forn per menjar amb cullera, una sopa d'ou o de tomàquet amb entrebancs. Doneu-li el nom que més us agradi però feu-la!!! Us agradarà molt!

Som-hi!

INGREDIENTS

Per 4 persones

4 tomàquets de Montserrat

4 tires de pasta de full - Llegiu "Notes"

12 llesques de pit de gall d'indi - o qualsevol altre embotit al gust

100 grams de formatge - jo he agafat una barreja de Emmental i Gruyère

4 ous

Sal

Pebre

Procediment

Escalfem el forn a 180°C i preparem una safata amb paper sulfurat.

Rentem bé els tomàquets.
Tallem la part alta dels tomàquets amb forma de barret i els buidem. Reservem els trossos de polpa ferms mentre que llençarem les granes i l'excés de líquid.
Ara agafarem els tomàquets buits i els col·locarem sobre la safata del forn.
Enrotllarem les tires de pasta de full a la part baixa dels tomàquets per tal d'eixamplar la base i dotar-los de més estabilitat un cop cuits.
En un bol a part barregem la polpa de tomàquet, les llenques de pit de gall d'indi tallades a trossets i 75 grams de formatge.
Amb una cullera, omplim els tomàquets amb aquesta barreja fins que quedin pràcticament plens.
Finalment, trenquem un ou al damunt de cada tomàquet i salpebrem al gust.

Ja podem enfornar els tomàquets.

Els deixarem coure 10 minuts o fins que veiem que els ous comencen a quallar.
Passat aquest temps, obrim el forn i repartim el formatge que ens queda sobre els ous.
Tornem a posar els tomàquets al forn i els deixem coure 5 minuts més o fins que el formatge s'hagi fos del tot.

Ja tenim els tomàquets cuits!

Els servirem calents, amb un xic de cibulet per sobre i AMB cullera! Sota el barret de formatge ens espera un brou natural ple d'entrebanc i proteïnes.

Una delícia molt versàtil que pot servir-vos d'esmorzar de diumenge, d'entrant, de sopar lleuger, de reconstituent,... i s'aprofita tot!

El niu de pasta de full el podeu anar esbocinant i sucar-lo al brou. I així que us hagueu pràcticament acabat el líquid, el tomàquet tallat a trossos i barrejat amb les restes de pit de gall d'indi i ou és boníssim també.

Vinga que la fred ja pica a la porta i s'agreixen plats calents! Us animeu?!

I, com sempre, si això dels ous al plat sense plat no us acaba de convèncer, mireu-vos les receptes de les meves companyes i aneu agafant idees.

La Cristina ens ha preparat uns ous amb aire de nou moscada. Glamour pur!
La Palmira ens ofereix una sofisticada crema de ceba caramel·litzada i ous a baixa temperatura amb ceba morada confitada en vinagre i ceps
La Rosa ens porta el punt dolç amb una delicada crema de coco

NOTES

Les tires de pasta de full. Com us podeu imaginar, aquestes tires no són absolutament necessàries PERÒ el tomàquet cuit és tou i amb la pasta de full com a suport, aguanta molt bé la forma i deixa que es pugui menjar tot l'interior sense por a que tot quedi desmuntat. A més, a nosaltres ens agrada sucar algun tipus de pa al brou/sopa. La pasta de full és pràctica perquè jo sempre la tinc a la nevera però, si ho preferiu, també podeu fer servir unes tires de massa de pizza. Si no teniu cap tipus de massa a l'abast, podeu fer un forat a una llesca de pa i situar el tomàquet dins el forat. El pa es torrarà i serà també una bona base. Suqueu trossets de torrada dins el tomàquet: us llepareu els dits!!!

Pastissets de mascarpone i raïms amb xarop de moscatell

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 21 Oct 2019 05:00:00 +0000

Un mes més ha arribat el moment de publicar tot descobrint sabors amb les meves companyes la Palmira, la Cristina i la Rosa

Aquest vegada m'ha tocat a mi escollir el producte bàsic i conjunt de les nostres receptes. M'he quedat amb el raïm.

Absolutament de temporada i una fruita deliciosa tant si es pren natural, seca o fermentada.

A l'hora de repartir-nos els ingredients particulars amb què combinar-lo, m'he quedat amb un clàssic: el formatge!

A mi si em doneu una safata amb una bona combinació de formatges i raïms per anar picant, ja no cal que em doneu res més! M'agrada molt com combina el dolç del raïm amb els formatges. Com més curats i "pudents" millor!

Però com que Hi ha bruixes a la cuina és bàsicament un blog dolç, us porto una recepta molt senzilla, MOLT senzilla, però que us pot fer quedar molt bé. A nosaltres ens agrada molt i sempre que l'he feta, ha estat un èxit!

Som-hi!

INGREDIENTS

Per uns 8 pastissets

250 grams de raïms sense llavors - he de tenir uns 70 raïms
80 grams de sucre morè
100 grams de moscatell
250 grams de formatge mascarpone
1 cullerada de iogurt natural
2 rovells d'ou
20 grams de sucre blanc/refinat
1 beina de vainilla
1 llimona - la ratlladura
200 grams de pasta de full

PROCEDIMENT

Escalfem el forn a 250°C i preparem una safata de forn tot cobrint-la amb paper sulfurat. Seguidament:

Desgranem i rentem els raïms. Els deixarem sobre paper de cuina perquè perdin l'accés d'aigua i els reservem.
Tirem el sucre morè dins un cassó i el posem al foc a caramel·litzar - llegiu "NOTES"
Hi aboquem el moscatell així que el sucre estigui ben desfet i ho remenem bé. Deixarem que el xarop cogui un minutet i el treurem del foc - COMPTE! Ens interessa que quedi un caramel líquid.
Hi afegim els raïms, els saltegem un parell de vegades i deixem que es refredin dins el mateix cassó.
Dins un bol barregem bé el formatge mascarpone, el iogurt, un rovell d'ou, el sucre, les llavors de vainilla i la ratlladura de la llimona. Ens ha de quedar una crema espesa.
Posem la crema de mascarpone dins una mànega pastissera i reservem a la nevera.
Sobre la superfície de treball una mica enfarinada, estenem la pasta de full. NO l'estireu!!
Amb un tallador quadrat de 10 x 10 cm en tallarem 8 quadrats.
Amb la massa sobrant en farem tires d'1 cm d'amplada per poder fer-li un marc a cada quadrat de pasta - llegiu "NOTES"
Agafarem el rovell que ens queda i després de deixatar-lo un moment, pintarem els quadrats de pasta de full.
Amb les tires de pasta que hem tallat, anirem construint un marc a sobre cada quadrat i finalment ho tornarem a pintar tot amb rovell d'ou.

Ara ja podem acabar de muntar els pastissets.

Punxem amb una forquilla el centre del quadrat.
I l'omplim amb la crema de mascarpone.
Colem els raïms - NO llenceu el xarop!
Agafem 8 raïms i els distribuïm de manera uniforme sobre la crema de mascarpone.
Repetim amb tots els quadrats

Ara ja podem enformar!

Courem els pastissets uns 15 minuts o fins que quedin ben daurats. Els primers 5 minuts a 250°C per tal que la pasta de full pugi a consciència. Després ja el podem baixar a 200°C i acabar de rossejar els pastissets.

Un cop cuits els traurem del forn i deixarem que es refredin sobre una reixeta.

Abans de servir-les, les amanirem amb una bona cullerada del xarop de moscatell que ens ha sobrat: us encantarà!!

La veritat és que la barreja de sabors fa que aquests pastissets siguin senzills però boníssims! La crema de mascarpone és molt versàtil amb un sabor subtil punt a vainilla que combina molt bé amb la frescor dels raïms i el punt dolç intens del xarop de moscatell. Ho notareu des de la primera mossegada!

Vinga, a comprar raïms i a provar aquests pastissets! Us asseguro que no us en penedireu! I posats a fer, mireu-vos també les receptes de les meves companyes:

La Palmira es va confondre una mica i ens fa un brioix d'oli d'oliva amb raïms i nous (que les va "agafar" de la Rosa 🙃)
La Rosa no va tenir més remei que quedar-se amb l'alvocat de la Palmira i ens ha sorprès amb un Guacamole de raïms!
I la Cristina ens ha fet unes cuixetes de pollastre marinades i raïm

NOTES

1. Caramel.litzar el sucre. No necessitem un caramel espès i deixar agafar color al sucre perquè el sucre morè ja té color i, de fet, ens interessa que ens quedi un caramel líquid per poder-hi banyar els raïms amb facilitat. Vigileu la temperatura i no deixeu enrossir massa el sucre abans de tirar-hi el moscatell. El sucre pot cremar-se molt ràpidament! Si veieu que us queda de seguida solid, afegiu-hi més moscatell i desfeu el sucre dins el moscatell a temperatura molt baixa. Quan tingueu el sucre desfet, deixeu que cogui un parell de minuts per agafar la consistència de xarop i ja ho teniu!

2. La forma dels pastissets. Jo tinc un tallador quadrat de 10x10 cm que em funciona molt bé i m'he acostumat a fer pastissets individuals però, com us podeu imaginar, també podeu fer una coca grossa, 2 pastissos mitjans o, fins i tot, pastes petites pel cafè. Allà vosaltres i la vostra imaginació! La pasta de full ens deixarà fer allò que vulguem! Ara... tingueu en compte que segons què feu, us caldrà adaptar les quantitats de crema de mascarpone i de raïms.

Galetes de pastanaga amb xocolata - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Fri, 13 Sep 2019 16:00:00 +0000

13 de setembre: dia internacional de la xocolata!!!

Jo no hi sabia! Segurament és perquè a Suïssa cada dia és el dia de la xocolata.

De tota manera és una bona excusa per recomençar. Des que va començar l'estiu que no havia publicat i ja començava a ser hora.

De fet va ser la Cristina - Comemos a las 3 - qui va proposar avançar la data de setembre del repte que compartim amb la Palmira i la Rosa: Descobrint Sabors. Així ho hem pogut fer coincidir amb el dia internacional de la xocolata. I ara no cal que us digui que precisament la xocolata és l'ingredient comú d'aquest mes, oi?

Com a ingredient individual la Cristina ens ha deixat escollir aquesta vegada. A mi em va tocar escollir un aliment dels que la Niki agrupa sota el nom de Silvestres. En aquest grup hi trobem:

La pastanaga
La carbassa
La castanya
La nou
L'avellana
L'ametlla

No hauria sabut per quin decidir-me si no fos perquè volia fer net dels calaixos i la nevera.

Sí! Vaig trobar un parell de pastanagues oblidades i ho vaig veure clar: xocolata i pastanaga!!

Hi ha receptes que es fan per impressionar, altres que es fan per celebrar i aquestes galetes meves són pura cuina d'aprofitament PERÒ són molt bones! No us deixeu enganyar 😉 I molt fàcils de fer. Vinga:

INGREDIENTS

250 grams de farina
1 polsim de sal
1/2 cullereta de bicarbonat
200 grams de sucre
80 grams de mantega
2 ous
Vainilla al gust - llavors o essència
2 pastanagues ratllades - uns 100 grams
Xocolata a trossos

PROCEDIMENT

Comencem escalfant el forn a 170°C i preparem les safates de forn amb paper sulfurat.

Igualment necessitarem 2 culleres per formar les galetes.

Per la massa:

En un bol tamisem la farina, la sal i el bicarbonat. Ho reservem
Posem el sucre i la mantega dins el bol del robot de cuina i batem per integrar-los.
Així que la barreja es veu tova, hi afegim els ous d'un a un.
Quan el darrer ou s'hagi integrat, hi afegirem la vainilla i barrejarem altra vegada.
Ara hi evoquem d'un cop la barreja de sòlids i barregem el temps just per aconseguir una massa homogènia.
Finalment hi afegirem la pastanaga i ho integrarem tot amb una espàtula de silicona.

Ja tenim la massa feta!

Us adonareu que és una massa força líquida. Poc més espesa que la massa d'unes magdalenes. NO patiu que la podreu treballar molt bé. Aquesta hidratació elevada farà que les galetes molt toves, gairebé com coquetes individuals.

Per poder-les formar bé, farem servir les culleres tot i que, si us mulleu les mans amb oli, fins i tot podeu fer boles. Com us vagi millor. Jo agafo les culleres!

Poc a poc aneu deixant cullerades de massa de galeta al damunt de les safates del forn. Deixeu espai perquè al coure, les galetes s'aplanen.
Seguidament poseu un tros de xocolata al damunt de cada cullerada de massa - llegiu "NOTES"
Ara tapeu la xocolata amb una altra cullerada de massa.
Amb un dit untat d'oli, selleu les galetes tot enganxant les dues parts de massa.

Cap al forn! 10 Minuts i llestes!

Les podeu deixar refredar sobre una reixeta. Tèbies són boníssimes!! Què, us animeu?

I si sou uns bojos de la xocolata i voleu receptes menys d'estar per casa que aquesta, doneu un cop d'ull a les receptes de les meves companyes!!!

La Palmira comença "el cole" amb un Bundcake de peres amb glaça de xocolata
La Rosa combina la xocolata amb espècies i ens ha fet unes roques especiades
I la Cristina ha combinat la xocolata amb préssecs i ha fet un original Cheesecake

Muffins de plàtan amb glacejat de mantega de cacauet

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 15 Apr 2019 06:00:00 +0000

Nova recepta!!

Ja en tenia ganes! Sobretot perquè darrerament, com que pràcticament només publico seguint el projecte Descobrint sabors, el blog va faltat de sucre!😏

Dir-vos que és dilluns i que juntament amb les meves habituals: la Rosa, la Cristina i la Palmira fullegem altra vegada l'enciclopèdia dels sabors de la Niki Segnit.

Aquest mes és una mica especial.

Especial perquè m'ha tocat a mi decidir els ingredients a combinar però també perquè aquesta recepta us arriba programada: ara mateix estic a Amsterdam gaudint d'una escapada de 4 dies amb l'Iris abans que ens atrapi l'huracà de la Setmana Santa 😉

Ja us deia al començament que aquest mes i aprofitant que jo escollia els ingredients, em va semblar adient retornar a la filosofia del bloc i tirar cap al dolç. L'ingredient comú és el plàtan.

Em sembla que, a part de l'Iris, no conèc a ningú a qui no li agradin els plàtans. A casa, sempre en tenim perquè en Reto i jo en menjaríem a tota hora. A ell li agraden un punt verds i a mi ben madurs.

Quan els comprem en Reto els devora. Un parell de dies després ja són massa madurs per ell i soón tots per mi! Els que jo no em menjo i arriben al punt de "massa madurs" - pocs! Ja us ho dic. - acaben a l'smoothie del matí, als pancakes del migdia o a la magdalenes de la tarda. I llavors sí! Llavors l'Iris també en menja 😏

L'ingredient particular meu d'aquest mes d'Abril és el cacauet.

Què us puc dir dels cacauets que no us hagi dit encara... res! Ja sabeu que m'agraden molt. I també us he confessat en diverses ocasions que la mantega de cacauet em va robar el cor fa un parell d'anys i des de llavors, fidelment, forma part de la meva vida.

Així que aquests muffins d'avui, són una de les meves receptes preferides. Queden unes magdalenes de plàtan molts esponjoses i el glacejat - una crema de formatge amb el toc del cacauet - hi queda de cine!

La recepta original és del blog Life Love and Sugar - un blog molt recomanable!!

A la meva recepta però, hi he reduït molt els sucres, les quantitats les he adaptat i els ous... els faig servir sencers. No tinc ganes de quedar-me amb ous a mitges i paquets mig oberts cada cop que faig aquestes magdalenes. Ja sabeu que jo soc molt pràctica.

El glacejat també és diferent. No porta tanta mantega ni formatge, és més cremós i menys estable però a nosaltres ens agrada així. Podeu veure a les fotos que malgrat ser més runny té prou cos com per aguantar bé sobre la magdalena i va, vinga...

... som-hi!!

Ingredients

Les magdalenes

Per 12 magdalenes:

150 grams de mantega
150 grams de sucre
2 ous
Vainilla - les llavors d'una beina
200 grams de farina de rebosteria
10 grams s'impulsor
1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
1 plàtan - 120/125 grams
125 grams de llet
30 grams d'aigua

Pel glacejat

200 grams de formatge d'untar tipus Philadelphia
50 grams de mantega
150 grams de mantega de cacauet crunchy
250 grams de sucre llustre

Procediment

Les magdalenes

Escalfarem el forn a 190°C i prepararem la safata de cupcakes amb les càpsules que més ens agradin. Després:

Batem la mantega amb el sucre fins que blanquegin i la barreja quedi airejada.
Hi afegim els ous un a un tot integrant el primer abans d'afegir-hi el següent.
Seguidament tamisem la farina juntament amb el bicarbonat de sodi i l'impulsor.
Fem un batut amb la llet, el plàtan i l'aigua.
Per integrar-ho tot a la barreja d'ous, farem servir una espàtula: ja no batem! Començarem amb 1/3 de la farina alternant amb la 1/2 de la llet, llavors el 2/3 de farina, la resta del batut de plàtan i ja per acabar la farina restant.

Ara ja podem posar la massa dins les càpsules de cupcake (jo ho faig amb una mànega de pastisseria) omplint només 2/3 de la càpsula.

Els posarem al forn durant uns 20-25 minuts. Els primers 5 minuts mantenim la temperatura a 190°C però llavors baixem el forn a 180°C i els acabem de coure fins que al tocar-los amb el dit, recuperin la forma. Si no ho teniu clar, feu la prova de l'escuradents.

Els traurem i els deixarem completament sobre una reixeta.

Mentrestant podem preparar la crema de mantega. De tota manera, si feu les magdalenes el dia anterior, el gust a plàtan s'intensifica.

Pel glacejat

Posem el formatge i la mantega dins el bol de la batedora i batem a mitja velocitat fins que els ingredients s'aglutinin i agafin aire.
Baixem la velocitat i hi afegim la mantega de cacauet.
Batem a mitja velocitat fins a tenir una crema homogènia.
Finalment i afegim el sucre llustre.
Batem encara a mig gas per integrar el sucre però aixi que el sucre estigui integrat, pugem la velocitat al màxim i batem fins que la crema quedi ben airejada i agafi una mica de cos.

I ja tenim uns cupcakes boníssims per acompanyar-nos al llarg del dia. No us preocupeu que no duraran massa més!!

Us animeu a fer-los? Com ho veieu això dels plàtans i els cacauets? A vosaltres us agraden els plàtans? Si és així, no us mireu-vos les combinacions de les meves companyes que de ben segur us inspiraran 😎

La Palmira: plàtans i ametlles
La Rosa: plàtans i avellanes
I la Cristina: plàtans i nous

Amanida de canonges i ou / Nüssli-Salat

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 18 Mar 2019 08:19:00 +0000

Avui és dilluns i us porto una nova recepta del projecte Descobrint Sabors.

Ja sabeu que amb la Cristina (Comemos a las 3), la Rosa (Un toque de canela) i la Palmira (Come conmigo) estem treballant sobre combinacions d'aliments seguint el llibre de la Niki Segnit, la Enciclopedia de los sabores.

Aquest mes la Cristina ens ha proposat l'ou com a aliment comú.

A meu aliment particular d'entrada eren els créixens PERÒ impossible trobar-los a Suïssa així que amb el consentiment de les meves companyes, m'he adjudicat l'herba dels canonges. Al cap i a la fi, estem parlant d'herbes de marge.

I ara he de reconèixer que aquesta vegada ho he tingut MOLT fàcil!

Els que em seguiu sabeu que el meu blog no té grans receptes sorgides d'hores d'investigació i pràctica a la cuina del soterrani d'Unterägeri 😅

El meu blog conté receptes que faig i menjo sovint. Receptes que ens agraden i vull tenir escrites per compartir i per si, qui sap, l'Iris en pot fer un bon ús en un futur. Receptes pràctiques i tradicionals (o no tant) amb el meu toc particular.

Perquè us recordo tot això? Doncs perquè la recepta d'avui segueix aquesta tònica. No m'ha calgut experimentar massa, Suïssa fa anys que ho va fer per mi! l'Amanida estrella d'aquest país és la Nüssli-Salat mit Ei! Senzillament: amanida de canonges amb ou!

Actualment és una de les meves amanides preferides! Fàcil, sana i boníssima!! No podia passar-la per alt.

Som-hi!

Ingredients

200 grams de canonges
1 ou
60 grams d'OOVE
7 grams de vinagre de poma
20 grams de mostassa
Sal al gust
1/2 ceba petita - opcional

Procediment

Bullim l'ou uns 7-8 minuts. El necessitem ben cuit per poder-lo tallar bé però conservant el rovell tou i cremòs.
Un cop cuit el deixem refredar.
Rentem els canonges, els escorrem bé i els posem dins el bol de l'amanida.
Fem la salsa tot barrejant i emulsionant l'oli, el vinagre, la mostassa, la sal i la ceba tallada petita - llegiu "NOTES"
Pelem l'ou i el tallem a daus petits.
Escampem l'ou per damunt els canonges i reguem tota l'amanida amb la salsa de mostassa.

Apa, fet!!

No em direu que no és fàcil, oi? I el sabor dels canonges barrejat amb ou és realment molt bo. Una combinació d'aquelles que potser, d'entrada, no tindríem en compte i val la pena provar! Us animeu a fer-vos una Nüssli-Salat?

I si com nosaltres sou uns amants dels ous, no us perdeu les receptes de les meves companyes! Us agradaran!

La Palmira ens ofereix Raviolo coulant de rovell amb emolsió de coriandre
La Rosa combina l'ou fent una Truita oberta de pèsols, bacó i botifarra

I la Cristina ens ha fet Nous de pollastre amb sàlvia, gelea de kumquat i ous de perdiu

NOTES

La ceba. És absolutament opcional. Hi hi qui li afegeix a la salsa i hi ha qui no. Tot plegat és cosa de gustos PERÒ si no teniu problema a l'hora de menjar ceba crua, us recomano que li afegiu encara que només sigui per provar-ho. Personalment trobo que li dóna un toc genial a la salsa ja que combina perfectament amb l'oli i la mostassa.
Més opcions. També és habitual, sobretot als restaurant, coronar l'amanida amb uns encenalls de cansalada fumada rossejats. Un punt molt encertat i que li aporta un punt cruixent molt encertat.

Boles energètiques de mantega de cacauet, coco i pastanaga - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 21 Jan 2019 07:00:00 +0000

Començarem per les formalitats: MOLT bon any 2019 a tots!!!!

Sí, pot semblar que fa segles de les festes de Nadal però fa un xic menys d'un mes i aquesta és la meva primera publicació del 2019 així que vaja... això: BON ANY!

No, al acabar el 2018 no vaig fer-me cap propòsit especial perquè tinc força assumit que els bons propòsits de fi d'any, duren mentre queda cava 🤪 Malgrat tot, el que m'agradaria és poder-li dedicar una mica més de temps al bloc.

Ja fa mesos que em trobo dins una mena d'etapa d'hibernació blocaire i gràcies a les meves companyes de Descobrint Sabors desperto una vegada al mes. I no és perquè no vulgui, és que els dies simplement volen! Dues publicacions al mes seria el meu propòsit per aquest any... he dit abans de no m'havia fet propòsits per aquest any? Ostres! Bé, sigui com sigui, estic contenta que la Rosa, la Cristina i la Palmira em toquen la cresta i m'espavilen pel nostre repte mensual.

Aquest mes la Palmira - Come conmigo - ha decidit donar-nos el cacauet com a ingredient comú mentre que a mi m'ha assignat el coco com a ingredient particular.

M'encanten els cacauets! Sobretot la mantega de cacauet! La versió crunchy em té el seny robat: en podria menjar tot el dia. I el coco... doncs no està malament però diem que no em fa córrer. Ara, combinats, són perfectes per endinsar-se dins el món de les boles energètiques!

Feu i/o mengeu boles energètiques a casa? Estan absolutament de moda! Se suposa que són un snack o entreteniment saludable ple de fibra, proteïna i sense sucres afegits. A més, NO necessiten forn ni procediments complicats.

Hi estic d'acord PERÒ i els greixos? Cert que aquestes boles normalment porten greixos en abundància perquè la base sempre sol ser una mantega de fruits secs. Penseu però que els greixos són indispensables pel cos, que estem parlant de greixos saludables i que tenen un poder saciant que ens ajuda a no picar. I la idea tampoc no és menjar mitja dotzena de boles cada vegada. De fet, al considerar-se power bites per tot el que ens aporten, 1-2 boles ens donen l'energia necessària per acabar d'arribar a les hores dels àpats sense picar.

No es pot dir que sigui massa de barreres energètiques, granoles o cereals jo. Malgrat tot, sé per experiència que les barretes energètiques fetes a casa són mil vegades més sanes i bones que les comprades i aquestes boles em cridaven l'atenció. A més, aquest Nadal quan vaig ser a Barcelona amb la Carolina, les vaig veure a diferents cafeteries i mira, quan la Palmira em va assignar els ingredients del mes, vaig considerar-ho una senyal 😉

Ingredients

Per 18 boles de 20 grams cada una.

225 grams de mantega de cacauet crunchy
1 pastanaga ratllada
10 grams de llavors de lli
40 grams de coco ratllat
10 grams d'oli de coco - fos
25 grams de proteïna en pols de xocolata - opcional
Extra de coco ratllat per arrebossar-les al final

Procediments

Barregem tots els ingredients fins que aconseguim una massa homogènia.
Agafem porcions de pasta d'uns 20 grams i en fem boles.
Finalment les arrebossem amb coco ratllat.

Doncs ja estem! Realment és fàcil, oi? I són realment bones!

Per cert, jo no hi he posat sucre afegit i a mi m'agraden. Ara, potser algú les trobi un punt soses. No dubteu a afegir-hi una cullerada de mel o l'edulcorant que preferiu. Millor si és natural! Sovint val més una cullerada que sucre abans que segons quins productes.

Per conservar-les només cal que les deixeu a la nevera tapades perquè no s'assequin. Si voleu, també les podeu congelar.

Quan les agafeu del congelador, les podeu menjar directament o deixar que vagin agafant temperatura. Si us les emporteu per menjar entre hores, mireu de no deixar-les en llocs calorosos per evitar que els olis suïn.

I penseu que aquesta vegada he fet boles de mantega de cacauet i coco però que es poden fer de moltes altres ingredients. A veure si poc poc en faig alguna altra perquè hi ha combinacions molt interessants.

Però ara, si igualment com jo sou uns enamorats dels cacauets, no us perdeu les receptes de les meves companyes: per llepar-se'n els dits!!

La Palmira s'ha quedat la poma i la combina amb els cacauets amb un magnific cremós de cacauet amb granny smith i crumble de cacauet
La Rosa combina el cacauet amb tomata i ens ha fet uns espaguetis amb pesto de tomata i cacauet

I la Cristina li ha tocat la llima i ens ha fet unes galetes exquisides!! Unes Florentines de cacauet, llima i xocolata

Whoopie pies amb crema de xocolata i cirereta - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 17 Dec 2018 12:05:00 +0000

Acabem l'any! D'aquí a quatre dies és Nadal i amb la Rosa, la Palmira i la Cristina descobrim sabors per darrer cop aquest 2018.

La Xocolata és l'ingredient comú que he escollit per aquest mes de decembre. Sí! M'ha tocat escollir i m'ha semblat que aquest ingredient era molt adient perquè m'atreveria a dir que, amb les festes a la cantonada, moltes cuines fan olor de sucre, mantega i xocolata!!

Jo m'he adjudicat la cirereta, el chile mexicà, la guindilla castellana, el chili pepper anglès, el peperoncino italià o, tal i com en dieu a aquí, la Paprika. Tot de noms diferents per parlar del bitxo - capsicum - coent.

La combinació de xocolata i bitxo coent és bastant habitual als supermercats. Grans marques com la Lindt, i altres de petites que segurament no conec, ja fa anys que comercialitzen teules de xocolata negre amb chili PERÒ... qui de vosaltres prepara a casa dolços de xocolata i el toc picant?

Jo ho vaig fer per primera vegada amb aquests pastissets picants de xocolata al pebrot de caiena. Ens van agradar molt!

Aquesta vegada, m'he decidit per uns Whoopie Pies i la cirereta, en pols, l'he afegit a la crema del farcit.

Els Whoopies, per si no els coneixeu, són el dolç oficial de Maine, als Estats Units i a Maine també es van vendre per primera vegada. La recepta però és tradicional de la cuina dels Amish - un grup religiós cristià protestant i anabaptista descendents majoritàriament del suïssos de la zona alemanya - de Pennsilvània.

Diu la llegenda que, originàriament, les senyores Amish preparaven aquests entrepans amb restes de masses de pastís i amb un farcit cremòs i airejat de núvols. Quan els seus fills i/o marits els trobaven a les carmanyoles del dinar, es posaven molt contents i cridaven "Whoopie!" Ja tenim nom!

Jo no he fet servir núvols pel farcit: he fet una crema de xocolata negre i cirereta que m'ha servit de base per la crema de mantega final. Un farcit exquisit! Airejat, lleuger, cremòs, saboròs, amb molt gust de xocolata i un punt d'escalfor!!

Sí! Ningú ha descobert el capsicum amagat! Ningú m'ha dit que picava. El que m'han dit és: "Ostres! Boníssim i curiòs. Quan t'acabes de menjar el pastisset, sembla que la boca s'escalfa i el gust de xocolata s'intensifica. De fet, ja no tinc xocolata a la boca però encara en noto el sabor" Bé... la màgia de la cirereta!!

I com que he fet una crema de mantega com a farcit, he utilitzat una recepta sense mantega! Una recepta que us recordarà el pa de pessic i que he trobat a un llibre que es diu Let's bake.

Per cert, hi ha motlles per fer els Whoopis. Queden tots ben iguals i bonics. De moment jo no tinc aquest motlle però hi ha solucions: podem fer rodones amb una mànega pastissera directament sobre un paper sulfurat, podeu fer servir un silpat per fer macarons - si el teniu - o podeu fer servir un motlle per fer muffins mini (com jo) i els hi aneu tallant el culet 😉

Ingredients

Per la crema de mantega de xocolata i cirereta

200 grams de llet

20 grams de Maizena

20 grams més de llet freda

100 grams de xocolata negre - la meva al 65% de cacau

1 cullereta de cirereta en pols

100 grams de sucre

200 grams de mantega tova

Per la massa

Per uns 18 Whoopie pies d'uns 2-3 cm

110 grams de farina
1/2 cullereta d'impulsor
1 polsim de sal
40 grams de cacau
4 ous
110 grams de sucre

Pel glacejat i la decoració - opcional

100 grams de xocolata
3-4 cullerades de llet
Estrelletes de sucre

Procediment

Per la crema de mantega de xocolata i cirereta

Desfem la maizena dins la llet freda i reservem.

En un cassó hi posem els 200 grams de llet i la xocolata.

Ho posem a foc lent i ho anem remenant fins que la xocolata s'hagi desfet del tot.

Hi afegim el sucre i continuem remenant per tal que es dissolgui bé.

Ara hi afegim la cirereta i la maizena líquida.

Continuarem escalfant la llet i remenant fins que espesseeixi i agafi consistència de crema.

Quan ja tenim la textura desitjada, ho traurem del foc, ho taparem amb film - el plàstic ha de tocar a la crema - i ho deixarem refredar.

Finalment ho guardarem a la nevera com a mínim una hora perquè quedi ben freda.

Aquesta crema la podeu fer amb 2-3 dies d'antelació.

Mentre tenim la crema a la nevera, traurem la mantega i la deixarem una estoneta a temperatura ambient. Quan la crema de xocolata sigui freda, començarem a fer la crema de mantega final.

Posem la mantega dins el bol de la batedora i batem fins que la mantega quedi cremosa i comenci a fer pics.
Sense parar de batre, hi anem afegint la crema de xocolata a cullerades i poc a poc: no hi afegim la segona si la primera no s'ha integrat.

Quan tingueu tota la crema de xocolata dins el bol, segurament us adonareu que la crema de mantega s'ha tallat... NO patiu! És normal i només és degut a la diferència de temperatura entre la mantega i la crema de xocolata. El que farem serà continuar batent durant ben bé uns 5-7 minuts (no passa res si arribeu a 10). De seguida us adonareu que la crema es recupera, agafa cos, va quedant airejada i la textura es va assemblant al mousse.

Ja la tenim llesta!

Per farcir els Whoopie la crema ha d'estar a temperatura ambient així que la podeu fer servir de seguida si teniu els pastissets preparats.

Si heu començat per la crema, la podeu guardar sense problema a la nevera i fins i tot congelar-la. L'única cosa que haureu de tenir en compte abans de fer- la servir és treure-la amb antelació perquè agafi temperatura i tornar-la a batre perquè torni a agafar aire.

Per la massa

Preparem el motlle que farem servir tot untant-lo i enfarinant-lo lleugerament - si feu els cercles directament sobre un paper sulfurat, us estalvieu aquesta preparació - i escalfem el forn a 180°C.

Tamisem la farina, l'impulsor, la sal i el cacau dins un bol i ho reservem.
Dins el bol de la batedora batem els ous i el sucre fins que la massa blanquegi i faci cordó.
Afegim la barreja de farina a la crema d'ou i barregem, lentament, amb un espàtula fins a integrar-la tota.
Posem la massa dins una mànega pastissera i ja podem omplir els motlles.
Un cop la massa dins el motlle, els posem al forn i deixarem que es coguin 10 minuts.
Els traurem del forn i deixarem uns 10 minuts més dins el mateix motlle, sense tocar-los.
Finalment desemmotllarem, els deixarem refredar del tot sobre una reixa i els reservarem sense tapar-los - si els tapem, queden molls.

Penseu que per 1 Whoopie pie necessiteu 2 pastissets així que continueu enfornant fins que s'acabi la massa.

Muntatge, glacejat i la decoració

Un cop tenim els pastissets i la crema de mantega preparats, ja només es tracta de fer "entrepans" tot enganxant-los de 2 amb 2 amb una bona capa de crema al mig.

S'ha acabat!! No cal fer res més.

A temperatura ambient es conserven sense problemes fins a 2 dies.

Són molt fins, es desfan a la boca i NO piquen! Ara, tenen un punt d'espurna: si els proveu us agradaran molt!

Jo els repetiré sense cap mena de dubte! Per sort tinc crema de mantega congelada i, com que només he pogut salvar 2 fotos - la falta de llum és un problema a aquesta època de l'any - tal i com diu en Reto, em veig obligada a repetir 😜

Pel que fa al glacejat...

... els Whoopie pies no acostumen a anar glacejats però com que s'acosta Nadal, l'Iris m'ha ajudat i hem decidit decorar-los una mica.

Desfem la xocolata al bany maria.
Hi afegim la llet i remenem bé.
Decorem els Whoopie amb la xocolata i les estrelletes al gust.

I ara sí que hem acabat! Només ens falta menjar-los i us asseguro que no duraran ni una tarda. Us animeu a fer-los?

La Palmira té la combinació més sorprenent de totes: xocolata i coliflor! Sí, ho heu llegit bé i us asseguro que la seva versió del Duo salat de xocolata i coliflor us deixarà amb la boca oberta.

La Rosa combina la xocolata amb el formatge i ha fet un deliciós Pastís de xocolata i mató

I la Cristina ha fet servir tota la seva màgia i ens porta un Trompe-l'œil (tampa d'ull) culinari de xocolata i botifarra.

Interessant tot plegat, oi? Ja us he dit més d'una vegada que són unes cracks les meves companyes!

Blandina's Maroni-Torte o Pastís de mousse de castanya de la Blandina

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 03 Dec 2018 12:30:00 +0000

Si us endinseu dins el blog i busqueu una mica les receptes de temporada, no us caldrà massa temps per adonar-vos que tinc passió per les castanyes!

Trobareu pastissos com ara el de formatge i castanyes, el de castanyes i xocolata, el de castanyes, pera i farina de fajol però també pancakes amb farina de castanya - boníssims! La foto no els hi fa justícia! Quin horror! - i pa! Un pa rústic i molt aromàtic. Ideal per combinar amb formatges o embotits i sentir-nos ben units a la terra.

Bé, el cas és que quan en Jaume em va comentar que la seva sogra feia un pastís de castanyes boníssim que tenia la capacitat d'anul-lar-li el seny, no vaig poder evitar sentir la necessitat vital de tenir-ne la recepta.

I voilà!

Gràcies Blandina!! 💕

El pastís és realment molt bo. Lleuger - pel que fa a la textura, no ens enganyarem tampoc - i amb un gust de castanyes intens que realment t'obliga a repetir.

Per ser completament sincera, i espero que no t'enfadis Blandina, he de dir que he canviat un parell de coses de la recepta original PERÒ diria que els canvis no desmereixen per res el resultat.

El primer canvi és que la Blandina fa servir 150 grams de Varietà. El Varietà és un sobre amb una pols a base de sucre, xarop de glucosa, llet deshidratada, aroma, oli de palma, proteïna de la llet i... gelatina que nosaltres trobem fàcilment al supermercat.

La funció principal d'aquest còctel d'ingredients, és la de donar aire i estabilitat a dolços com ara cremes, nates, mousse i demès escumes.

Com que no tinc clar fins a quin punt es pot trobar un producte similar fora de Suïssa i donat que estic convençuda que pràcticament cap dels seus ingredients és imprescindible a l'hora de fer el pastís, n'he prescindit completament o... millor dit, l'he substituït per una fulla de gelatina. Pel tema de l'estabilitat a l'hora de tallar-lo.

L'altra canvi que he fet és el licor!

La Blandina hi posa un parell de cullerades de Kirsch. Jo hi he posat Röteli.

Perquè ens entenguem:

El Röteli és un licor especialitat de la zona del Graubünden que s'obté macerant espècies com ara la canyella, clau i vainilla amb suc de cireres i xarop de sucre. Té una graduació d'un 26%.

El Kirsch, que ja sabeu que de fet m'agrada i el faig servir sovint, és un aiguardent obtingut de la destil·lació de suc de cirera fermentat. Porta, lògicament, un percentatge d'alcohol més elevat, a l'entorn d'un 40% i és menys aromàtic.

No sé, simplement em va semblar que hi podia quedar bé per la combinació de sabors i com que hi ha una tendència generalitzada a combinar la castanya amb el Kirsch, jo vaig tirar cap al Röteli i he de dir que em sembla que no em vaig equivocar: simplement boníssim! Però vosaltres sentiu-vos lliures d'agafar el licor de cirera que més us agradi.

Som-hi!

Ingredients

Per un motlle de 15 cm però amb un xic d'alçada.

Una base de pastís (esponja) qualsevol - llegiu "Notes"
1 fulla de gelatina
Una mica de Röteli o Kirsch per pintar la base
200 grams de puré de castanyes - llegiu "Notes"
100 grams d'aigua
3 cullerades de Röteli o Kirsch
200 grams de nata líquida per muntar.
Cacau, sprinkle (fideus) de xocolata o castanyes caramel·litzades per decorar - opcional

Procediment

Posem la fulla de gelatina a remullar dins un bol amb aigua freda.
Preparem el motlle tot folrant la base i el contorn amb paper sulfurat.
Un cop tenim el motlle a punt, ja hi podem posar l'esponja al fons, la mullem amb el licor i reservem.
En un altre bol barregem el puré de castanyes, l'aigua i les 3 cullerades de Röteli.
Quan ho tenim tot homogeni i cremòs, comencem a batre per tal que agafi aire.
Passats uns 3 minuts, hi afegim la nata líquida sense deixar de batre.
Continuem batent fins que veiem que la crema de castanya està agafant cos i fermesa. És el mateix procediment que per muntar la nata.
Seguidament posem un cassó al foc amb aigua.
Escorrem la fulla de gelatina i la desfem ràpidament i remenant al bany maria: són 2 segons!
Un cop tenim la gelatina desfeta, hi afegim 2 cullerades de crema de castanya, barregem bé i retornem la crema de castanya amb la gelatina al bol de la batedora.
Batem 2 minuts més per què la crema quedi ben integrada i ja podem omplir el motlle.

Ja pràcticament hem acabat! Un cop tenim tot el mousse dins el motlle - si no us hi cap tota la crema, poseu-la dins una mànega pastissera i reserveu-la a la nevera per la decoració - piqueu el motlle un parell de vegades sobre la superfície de treball perquè no quedin buit i surti l'aire. Finalment aplaneu la superfície i tapeu amb film.

Cap a la nevera! Un mínim de 3 hores i, si podeu, millor d'un dia per l'altre.

I arribat el moment de menjar-lo, desemmotlleu amb compte, decoreu amb el cacau, els fideus de xocolata, unes flores de nata muntada, unes flors amb la crema que us ha sobrat, castanyes caramel·litzades o el que us vingui de gust i disposeu-vos a gaudir del pastís de mousse de castanya més bo i senzill del món mundial!

I per si algú té dubtes, la gelatina li dóna el punt just de fermesa sense perdre gens de cremositat: es desfà a la boca!

Si us animeu a fer-lo, flipareu!

I no vull acabar sense dir GRÀCIES Jaume! Gràcies per fer-me arribar la recepta! I ara un dia, tu que has menjat l'original, hauràs de fer de catador i dir-me si he sabut estar a l'altura. Fes-li una abraçada a la Blandina i diga-li que moltíssimes gràcies per compartir la seva recepta amb mi.

NOTES

L'esponja de la base. Jo sempre tinc alguna capa d'una coca de iogurt o d'un pa de pessic que no he utilitzat al congelador. Aquest pastís de mousse de castanya és una molt bona ocasió per aprofitar-les. Si no teniu restes congelades, podeu comprar una base ja feta o feu un còc ràpid i en feu servir una capa com a base d'aquest pastís (les 2 peces restants, les congeleu per poder-hi tornar) Qualsevol esponja us pot servir. Jo he fet servir les restes del pastís de vainilla de d'aniversari de l'Iris d'aquest any que el vaig fer amb aquesta recepta d'aquí i el faig tenyir de blau perquè havia de representar el mar.
La pasta de castanyes. Nosaltres tenim la sort de trobar-la ja preparada i durant pràcticament tot l'any. De tota manera, tal i com us vaig explicar a la recepta dels Vermicelles, no és difícil de fer. Sobretot si ho feu amb castanyes deshidratades i ja pelades. Doneu-hi un cop d'ull perquè el pastís val l'esforç - petit - de fer la pasta de castanyes!

Nyoqui (Gnocchi) de patata i ceps amb nous i oli d'oliva - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 19 Nov 2018 13:03:00 +0000

No sé vosaltres però jo tinc una llista llarguíssima de projectes culinaris dels quals molt pocs arriben a veure la llum. Els nyoquis eren un d'aquests projectes!

Els trobo fascinants! Tradicionals de la cuina italiana i ferms competidors de la pasta per unanimitat, però amb essència i orgull regional segons la zona, l'elaboració i la manera de servir-los. Els trobem fets amb patata però també amb pa ratllat, amb i sense ou, amb llet o sense, amb ricotta i espinacs o amb ametlles, safrà i carbassa. Arrodonits o amb forma de dau aixafat, les possibilitats són infinites.

Sempre m'havia imaginat fent un invent amb carbassa o moniato, amb un punt dolç i regats amb una salsa de vainilla amb espècies. Unes postres un xic diferents per escalfar les tardes d'hivern i crear ambient amb un got de vi calent. Finalment però, ja ho veieu: amb ceps!!😅

I tot perquè la Cristina de Comemos a las 3 ens ha donat els bolets com a ingredient comú al Projecte mensual que compartim juntament amb la Rosa i la Palmira. Ja sabeu que us parlo de Descobrint Sabors de la mà de Niki Segnit, oi?

Bolets!

M'agraden molt i els faig servir sovint. Producte estrella de la temporada de tardor i un regal de la natura per a tothom qui vulgui endinsar-se als boscos a caçar-los.

A Catalunya cal saber de boletus abans de posar-s'hi o podem acabar amb mal de panxa. A Suïssa no cal saber-ne massa, només cal portar el cistell als punts de control i ens fan la tria per assegurar-nos una bona digestió i prevenir mals majors. Una curiositat que encara avui no acabo d'entendre però que els suïssos justifiquen sota el lema "curar-se en salut" 😀

Justament l'any passat, va ser la Palmira la que va fer que em mirés amb detall les prestatgeries del supermercat per trobar-hi bolets amb pols. Ceps concretament! Des de llavors els he afegit a una infinitat de plats: sopes, salses, verdures, truites,... convertint-se en un imprescindible de la cuina.

Com a ingredient individual la Cristina m'ha donat les nous.

No em va costar gens imaginar-me els nyoqui amb la pols de ceps, amanits amb nous, julivert i un rajolí OOEV - el meu Oli de Pau, de l'Empordà!

Un polsim de sal, una pluja fina de parmesà per intensificar el sabor sense matar-lo i tenim el plat a punt de menjar. Boníssim! Amb sabor de terra i reminiscències de passejades boscanes.

Anem-hi!

Ingredients

Per 5-6 persones

500 grams de patata
1 ou
100 grams de farina
1 cullerada i 1/2 de ceps en pols - o al gust
1 cullereta de sal
Nous
Unes branques de julivert
OOEV
Formatge parmesà

Procediment

Començarem fent els nyoqui:

Netegem les patates i les posem a coure amb aigua freda.
Quan les patates estan cuites, les pelem i les aixafem ben aixafades amb una forquilla.
Les deixem refredar una mica.
Seguidament les posem dins el bol del robot de cuina i hi afegim l'ou.
Amb l'accessori pala o batedor flexible de silicona, remenem bé fins que ens quedi l'ou ben integrat.
Tamisem la farina juntament amb la pols de cep i la sal.
Afegim la barreja de sòlid lentament a la massa de patata sense deixar de remenar.

De seguida us quedarà la massa integrada i veureu que es desenganxa lleugerament de les parets del bol.

No hi afegiu més farina de la que sigui realment necessària! La base dels nyoqui és la patata, no la farina. I encara agafarà una mica més de cos mentre la massa espera ser treballada.

Un cop tenim la massa preparada, continuem:

Enfarinem la superfície de treball.
Hi evoquem la massa i en fem porcions. Les tapem amb film per evitar que s'assequi i les anem treballant individualment.
Comencem fent un cordó d'un 1.5 cm de diàmetre (més o menys).
En tallem trossos d'uns 2-3 cm i els hi donem la forma entre arrodonida i cilíndrica dels nyoqui. Ho podeu fer amb la fusta per fer nyoquis o amb les mans i els marqueu amb una forquilla per acabar-los. O simplement els arrodoniu un xic i llestos.
Continuarem fins a acabar tota la massa.

Quan tindrem tots els nyoquis fets:

Posem una olla amb aigua i un xic de sal al foc.
Quan l'aigua bulli, hi tirem els nyoquis poc a poc.
Els deixem coure fins que flotin (uns 2 minuts) i ja els podem treure i escórrer.

Finalment ja només haurem de muntar el plat i és ben senzill:

Trinxem les nous, piquem el julivert i ho escampem sobre la base de nyoquis.
Ho reguem tot amb un rajolí d'oli d'oliva.
Hi afegim formatge parmesà al gust.

Per mi és la manera més fàcil de menjar uns nyoquis fets a casa: al moment i amb productes de qualitat però senzills. No necessito salses per ser feliç! I ben aviat no en queda ni un!

M'agrada la combinació bolet-nous!

Si voleu mantenir-vos espartans amb les formes però voleu intensificar els sabors, podeu torrar les nous a la paella amb un xic d'oli i fer-hi una picada d'all i julivert. L'all també combina molt bé amb els bolets! I finalment hi saltegeu els nyoqui - un cop bullits.

Ara, els nyoquis també poden acompanyar carns amb salsa o simplement banyar-los amb la salsa que a vosaltres us vingui més de gust. El ventall és molt ampli!

I abans de desitjar-vos bon profit, només un punt pel que fa a la seva conservació. Frescos els podeu conservar només unes hores sobre un drap enfarinat. Després van quedant secs. Si els tapeu... s'enganxen. El millor és congelar-los ben posats sobre una safata i un cop congelats, els podeu posar directament dins bosses de congelador. A l'hora de coure'ls NO cal descongelar-los: directa dins l'aigua bullint.

Ara sí: bon profit!

A vosaltres us agraden els bolets? Sou caçadors de bolets? Si en sou uns fanàtics com jo, no us perdeu els plats de les meves companyes perquè us deixaran amb la boca oberta!

La Palmira combina els bolets amb menta i ens ha fet unes postres per flipar!! Ganache de xocolata amb llet i ceps muntat i cruixent de menta.

La Rosa combina els bolets amb espàrrecs i ens ha fet uns macarrons espectaculars.

La Cristina combina els bolets amb nabius i ens porta també uns nyoqui ben sofisticats. No us perdeu els seus nyoquis de moniato amb bolets confitats i salsa de nabius.

Panellets amb patata i/o moniato [amb ous]

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Thu, 01 Nov 2018 18:43:00 +0000

Tots Sants!

Per casualitat! I quan ja no hi pensava. Entre les pàgines d'un, de les desenes de llibres que tinc i fullejo regularment, he trobat la meva recepta de panellets!

La que fèiem servir amb els nens a la Llar d'infants de Sant Gregori i que he fet servir tantes altres vegades, ja a Suïssa, fins que un dia, ara fa 6 anys, no vaig saber trobar-la.

Ja sabeu que sóc força purista a l'hora de fer receptes i m'agrada complicar-me la vida. Moltes vegades he fet els panellets des de zero. Fent massapà cuit sense fècula ni ous. Ideal per gent amb al·lèrgies i amb un gust molt de massapà artesà boníssim. Però requereixen una mica més de temps i no sempre el tinc.

Per altra banda, al 2003 vaig basar-me en una recepta de la Marta d'Insta-cook i vaig fer els panellets sense patata o moniato PERÒ amb ou! Van sortir molt bons també - pot un panellet sortir dolent? Jo crec que NO! Si els ingredients són frescos, han de sortir bons per força.

Malgrat tot, aquesta recepta d'avui és la meva preferida. La fècula, si no exagerem, ajuda a lligar la pasta tot donat-li humitat extra. El panellet queda torrat de fora i ben hidratat, melós... si em permeteu fer servir aquesta paraula. En definitiva, queden uns panellets de luxe. Veieu el moniato? Un tros s'ha escapat de la forquilla!

Som-hi! A casa en fem de pinyons, de cacauet - m'agrada més que les ametlles trossejades - de coco i de llimona. Vosaltres podeu fer les combinacions de sabors que més us agradin, ja sabeu com va, oi?

Ingredients

Per uns 1500 grams de panellets.

Pasta base

700 grams d'ametlles en pols
500 grams de sucre
120 grams de fècula - més o menys

1 patata petita bullida i pelada
60 grams de moniato escalivat o bullit

2 ous sencers

Panellets de pinyons

1/4 de la pasta base
150 - 200 grams de pinyons

Panellets de cacauet

1/4 de la pasta base
150-200 de cacauets trossejats

Panellets de coco

1/4 de la pasta base
100 grams de coco ratllat

Panellets de llimona

1/4 de la pasta base
1 llimona - el suc
1 llimona - la ratlladura

També ens farà falta:

1 ou - per pintar els panellets de pinyons i de cacauet
2 cullerades de cacau - pel peu dels xampinyons

Procediment

Pasta base

Agafem tots els ingredients i els barregem dins un bol fins que s'integrin tots completament.
Continuarem treballant-los un parell de minuts més, sobretot si ho feu a mà, per tal que l'ametlla comenci a suar i la pasta vagi agafant consistència de massapà. Notarem que com més treballem la pasta, més fina i lluent queda.

Així que tenim la pasta al punt, podem passar a dividir-la i a barrejar-la amb els ingredients propis de cada tipus de panellets però també podem deixar reposar la pasta i fer els panellets a l'endemà: la tapem i la deixem a la nevera.

Si feu els panellets amb nens, és millor deixar-la refredar una estona a la nevera ja que així enganxarà menys.

Escalfem el forn a 180°C i preparem un parell de safates de forn amb paper sulfurat. Seguidament ja podem dividir la massa i començar a fer els panellets☺

Panellets de pinyons

Abans no us feu preguntes del color d'aquests panellets, llegiu "Notes" 😉

Segur que ja sabeu com continuar però per si algú arriba a aquí i no ha fet mai panellets:

Fem boles amb la part de pasta que toca intentant que totes tinguin la mateixa mida.
Les arrebossem amb els pinyons. Com més molla sigui la pasta, més fàcilment s'enganxaran els pinyons.
Els col.loquem a la plata del forn i els pintem amb ou.

Panellets de cacauet

Fem boles amb la pasta intentant que totes tinguin la mateixa mida igual com hem fet amb els panellets de pinyons.
Arrebossem les boles amb els trossos de cacauet.
Els col.loquem a la plata del forn i mentre ho fem, els pressionem una mica del costats per aconseguir una forma arquejada.
Els pintem amb ou i reservem.

Panellets de coco

Agafem el quart de pasta que toca i hi afegim el coco ratllat.
Barregem bé per integrar tot el coco.
No hi afegim líquid! Si sembla que la pasta queda més seca, simplement barregeu una mica més i de seguida quedarà homogènia.
Anem agafant porcions de pasta i les formem com si fossin xampinyons.
Els anem deixant sobre la safata de forn i anem fent fins que s'acabi la pasta.
Els tapem amb film fins que no els enfornem.

Panellets de llimona

Ratllem la pell de la llimona i l'afegim a la part de pasta de panellet que ens queda.
N'exprimim el suc i, poc a poc, l'afegim també a la pasta. Ho farem lentament i barrejant sempre per integrar -lo bé.
Aquesta massa queda força molla. NO patiu! Això és el que farà aquests panellets siguin realment la bomba!
Com que la pasta és força hidratada, els formarem tocant-los poc i fent-ne barretes curtes al anar-los posant sobre la safata i de seguida cap al forn.

Just abans d'enfornar, deixatem l'ou que teníem reservat i pintem amb cura els panellets de pinyons i els de cacauet.

I ja podem anar posant les safates al forn.

Courem els panellets uns 6-8 minuts. Un cop cuits, els deixarem refredar del tot abans de tocar-los. Si els volem transferir massa ràpid, ens pot quedar mig panellet enganxat a la safata.

Un cop ben freds, és el moment de sucar els panellets de coco dins el cacau i fer-los un peu ben xulo.

I ja hem acabat! Mireu que bons de dins:

Aquests de llimona són els meus preferits!!! Tot i que els de coco també tenen requesta.

Ens definitiva... ens agraden TOTS!

I a vosaltres, quins us agraden més?

Per cert, els podeu menjar de seguida o guardar-los dins una caixa metàl·lica tres o quatre dies si us cal però no caldrà, oi?

NOTES

Ou per pintar els panellets. Sí, tothom fa servir ou per pintar els panellets, ja sigui l'ou sencer, el rovell o la clara. Jo, si els faig sola i amb calma, faig servir l'ou sencer PERÒ el començament ja he comentat que són ideals per fer amb nens. Si els nens ajuden, a vegades pintar amb ou és complicat. Si no es fa poc a poc, al coure els panellets poden quedar una mica amb grumolls d'ou. Un xic "atruitats". A l'Iris li agrada pintar-los només amb la clara perquè diu que brillen molt! Cert! Brillen força però queden menys daurats que si els pintem amb ou sencer. Vosaltres mateixos...
La temperatura del forn, realment 180°C? Doncs sí! Si fem pastissos de massa crua i els fem coure a 180°C perquè hem de posar uns pastissets diminuts de massapà a 200°C i fins i tot a 220-240°C? A mi 180°C em funciona MOLT bé! Ara, el forn ha de ser ben calent quan hi posem els panellets. I només els courem uns 6-8 minuts fins que agafin color. Si la temperatura és massa alta i ens despistem, ens poden quedar els fruits secs cremats.
Els panellets i l'aire. Penseu que els panellets no són gens amics de l'aire: s'assequen molt ràpidament. Si poseu la pasta a la nevera, no oblideu tapar-la bé. I mentre els aneu fent i enfornant, si

heu d'esperar que el forn estigui calent o lliure, penseu que:

Els panellets de llimona són els més hidratats de tots i poden aguantar un parell de minuts sense problemes.
Els panellets que pintareu amb ou també poden esperar perquè l'ou crea una pel·lícula protectora que els aïlla de l'aire.
Els panellets de coco són els més delicats. O els poseu els primers al forn o els tapeu amb film mentre els teniu esperant.

Dònuts de carbassa i nou moscada - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 15 Oct 2018 04:53:00 +0000

Finalment sembla que he trobat el moment de tornar a publicar! Ja tocava! I a més, és 3r. dilluns de mes...

El mes passat vaig deixar a les meves companyes plantades: el setembre és un mes de bojos per mi! Per això estic contenta d'haver pogut agafar el ritme a temps per endinsar-me, una vegada més, amb la Rosa, la Cristina i la Palmirala dins el mòn del sabors de la Niki Segnit

Aquest mes l'ingredient principal l'ha escollit la Rosa. I s'ha decidit per un producte absolutament de temporada: la carbassa!

Què dir-vos de la carbassa... doncs que és molt més versàtil del que d'entrada pot semblar. La sopa de carbassa s'ha convertit ja en un clàssic però a la cuina dolça també té molta sortida. A mi m'encanta i, de fet, tinc un munt de receptes dolces fetes amb puré de carbassa. Podeu triar entre unes madeleines, un pastís-flam, brioix, bunyols i fins i tot pa de motlle amb xocolata i carbassa o uns carquinyolis. Vaja, que sí, que la carbassa és la joia de la tardor.

I com a ingredients a combinar, m'ha adjudicat la nou moscada.

La nou moscada la faig servir sovint però he de reconèixer que, a l'hora de combinar la carbassa, la canyella acostuma a ser la meva primera opció. Però he seguit les regles del joc al peu de la lletra i he fet els dònuts amb nou moscada i, certament, han quedat espectaculars!!

I perquè dònuts? Doncs bàsicament perquè ja feia temps que tenia al cap estrenar una màquina per fer dònuts que em vaig comprar amb un rampell i encara no havia tret de la caixa.

I ara deixeu-me que faci un petit apunt pels amants de les receptes tradicionals, com jo mateixa: aquesta recepta NO és la recepta amb llevat de flequer i massa fermentada dels dònuts tradicionals. La massa porta impulsor, no necessita llevar i queda amb una consistència una miqueta més espesa que la massa de les magdalenes clàssiques

Amb la recepta que us donaré, us surten uns 70 dònuts menuts com els meus, uns 25-30 dònuts més grossos si per cas teniu un motlle per fer dònuts PERÒ també podeu fer servir càpsules de magdalenes! I fins i tot podríeu fer Gofres. NO cal tenir la màquina per fer aquesta recepta. I si poseu la massa dins una mànega pastissera, podeu dibuixar cercles sobre paper de forn i llestos!

Ara, els dònuts surten ben bons! Us ho asseguro! I com a punt positiu... NO! Aquests dònuts no es fregeixen, van al forn.

I dit tot això, passem a la recepta!

Ingredients

60 grams de mantega - desfeta i freda
150 grams de carbassa fresca ratllada - llegiu "notes"
500 grams de farina tradicional o de rebosteria
15 grams d'impulsor
1 polsim de sal
1/2 cullereta de bicarbonat de sodi
1 cullereta de nou moscada
2 ous
200 grams de sucre
120 grams de xerigot - llegiu "notes"
275 grams de puré de carbassa
Mantega per pintar-los
Sucre per arrebossar-los

Procediment

Preparem la màquina per coure els dònuts o escalfem el forn a 180°C dalt i baix.

Desfem la mantega i deixem que es refredi.
Rentem la carbassa, li traiem les granes, ratllem la part que necessitem i reservem.
Seguidament tamisem la farina, l'impulsor, la sal, el bicarbonat de sodi i la nou moscada. Ho reservem.
En un bol, batem els ous amb el sucre fins que la massa agafi cos i blanquegi.
Sense deixar de batre i donant temps a que un ingredient s'integri abans d'afegir-hi el següent, hi afegim la mantega fosa, el xerigot (o la llet) el puré de carbassa i la carbassa ratllada.
Un cop tenim tots els líquids integrats, deixarem de batre i, amb una espàtula, hi anirem afegint els sòlids poc a poc.

Mentre hi afegiu els sòlids, us pot semblar que la massa va quedant massa espessa. NO hi afegiu més xerigot! Al anar-se barrejant els ingredients, es van equilibrant les textures. Al final la massa queda més líquida del que podria semblar però amb el cos necessari per poder-la dominar.

Ara és el moment de posar-la tota dins una mànega pastissera i començar a fer els dònuts.

Si teniu la màquina simplement ompliu els orificis i aneu obrint i tancant fins que hagui fet servir tota la massa.

Si no teniu màquina, ompliu els motlles i els enforneu. No necessitareu massa estona: 8-10 minuts per dònuts petits i 12-15 minuts pels més grossos.

I ja només faltarà deixar-los refredar una mica, pintar-los amb mantega líquida i arrebossar-los amb sucre.

Boníssims!!!

I penseu que no els voleu menjar de cop, podeu congelar-ne la part que us interessi. A l'hora de menjar-los, només els haureu de treure del congelador a temps perquè es descongelin a temperatura ambient i ja està.

Però ATENCIÓ, si els voleu congelar, NO els ensucreu! El sucre no és gens amic de les humitats. Els congeleu sense pintar.

I els pinteu una vegada descongelats. Queden com acabats de fer! Simplement deliciosos!

De tota manera, ben tapats dins una caixa hermètica, es conserven sense problemes durant 2-3 dies. No us aconsello deixar-los més dies. Primera perquè el sucre es va desfent i queden molt molls i segona perquè amb tanta humitat com tenen, es podriem florir. NO val la pena deixar-los fer malbé. Millor els congeleu. Ara... a casa duren 2 dies a molt estirar.

Què us animeu? Espero que sí!

I si us ve de gust alguna altra cosa amb carbassa, ja sabeu que eles meves companyes són unes cracks i us porten opcions ben variades:

La Palmira combina la carbassa amb gingebre i ens ha preparat una crema de carbassa potimarron amb gingebre.

La Rosa combina la carbassa amb la canyella i ens ofereix unes mossegades de carbassa i canyella. Suggerent, oi?

La Cristina combina la carbassa amb ametlles i ho fa amb aquests tocinet de cel de carbassa i salsa d'ametlles.

Animeu-vos a provar-les!

Pasta fullada amb préssec i cireres - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 18 Jun 2018 06:00:00 +0000

I ja tornem a ser-hi totes 4: la Rosa, la Palmira, la Cristina i jo rendides a l'enciclopèdia dels Sabors de la Niki Segnit.

Aquest mes m'ha tornat a tocar decidir a mi l'ingredient comú i m'he decidit per una fruita que per mi representa l'estiu: el préssec

Els meus pares tenen un apartament a l'Escala i quan era petita i hi anàvem de vacances, sovint ens acostàvem a les platges de Sant Pere Pescador. Recordo com si fos avui les parades de préssecs al carrer. Caixes i caixes mig estintolades sota una lona on el venedor es refugiava d'un sol de justícia. Em sembla - tot i que amb els anys he perdut una mica la perspectiva 😅 - que aquells eren els millor préssecs del mòn mundial!!

I com a ingredients a combinar, m'he adjudicat la cirera. Igualment molt estiuenca i justament la fruita que caracteritza la regió on visc: Zug!!

No m'he complicat gens la vida! Comença a fer calor i aprofito totes les estones lliures per estar a l'aire lliure i nodrir-me de vitamina C! I fem moltes trobades improvisades amb els veïns i, en una d'elles, vaig portar aquestes pastes i van agradar molt.

Aquestes pastes les vaig preparar amb cireres confitades amb Kirsch perquè a mi, un toc d'aquest licor, m'agrada molt - i ara que n'és temporada, us animo a confitar cireres també!! - PERÒ, si preferiu una versió més apta per a tots els públics, amb cireres fresques també queden molt bé.

Ingredients

Per unes 10 peces grosses o 20 de petites.

3 préssecs
30 grams d'avellanes mòltes
25 grams de sucre
1 beina de vainilla o 1 cullereta de pasta
1 peça rectangular de pasta fullada
10 cireres confitades al Kirsch
1 ou
1 polsim de sal
Sucre llustre

Procediment

Escalfem el forn a 250°C i preparem una safata amb paper sulfurat.

Pelem i tallem els préssecs a daus petits.
Dins un bol, els barregem amb les avellanes mòltes, el sucre i la vainilla.
Agafem la peça de pasta de full i la tallem per la meitat, tot seguint el costat llarg.
Enfarinem lleugerament la superfície de treball i agafem una de les meitats de pasta fullada.
La dividim visualment per la meitat altra vegada i a la meitat baixa hi distribuïm, equitativament 5 cullerades (0 10 culleretes si els fem petits) de la barreja de préssec.
Coronem el cim amb una cirera confitada (mitja si fem les peces petites)
Deixatem l'ou amb la sal i pintem els espais buits de la meitat de baix.
Seguidament doblem la meitat de dalt cap a baix intentat que els marges de pasta de full coincideixin.
Amb un tallador de pizza o un ganivet afilat, tallem els 5 rectangles de pasta de full.
Amb una forquilla segellem totes les vores i les anem posant sobre la safata de forn.
Ara fem el mateix amb la meitat que havíem reservat.
Quan ja tenim totes les peces plenes i ben segellades, les pintem amb ou i els hi fem uns talls perquè no rebentin al coure.
Ja podem enfornar-les.

Les courem 10 minuts a 250°C i desprès baixarem el forn a 200°C i les courem 10-15 minuts més o fins que estiguin ben inflades i agafin color daurat. Si feu peces petites, penseu que el temps de cocció es redueix.

Un cop tenim les pastes cuites, les traiem del forn, les deixem refredar i, finalment, les ensucrem al gust amb sucre llustre.

Un entreteniment senzill, bo i versàtil. Podem servir-les com a pastes de té, com a postres, com a entreteniment o, fins i tot, com a part d'un sopar lleuger.

Trobo que tenir un paquet de pasta fullada a la nevera o al congelador és tenir un as a la màniga. Clar que també podem fer la pasta de full a casa però... no ara amb aquestes temperatures!! 🤪

I vaja, si teniu préssecs i no sabeu ben bé què fer-ne, mireu-vos també les receptes de les meves companyes perquè sempre són una molt bona font d'inspiració.

La Palmira combina el pressec amb els gerds i ens sorprèn amb un souflé gelat de préssecs plans (paraguaians) amb espirals de gerds.

La Rosa combina el préssec amb el mango i ens ofereix una crema de préssec i mango que segur és boníssima!

La Cristina combina el préssec amb el raïm i ho fa amb aquests gotets de mousse de préssec amb te de caramel i raïms. Tot un luxe!!

Que més podem demanar!!

Crema pastissera - Crema de pastisseria

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Sat, 16 Jun 2018 19:52:00 +0000

I avui toca la crema pastissera: si ens hem d'anar preparant per la revetlla, fem-ho bé! ☻

La crema de pastisseria no és pas diferent de la crema catalana o les natilles. El punt diferenciador és la quantitat de midó (espessidor) que porten. La crema pastissera és la més espessa de totes amb 80 grams de midó per litre de llet.

Amb aquesta recepta surt una bona quantitat de crema: podeu decorar 3 coques grosses sense problema. No dubteu a dividir-la o multiplicar-la segons la vostra necessitat! A tall de referència us diré que jo decoro 2 coques mitjanes maques amb la meitat de la recepta.

Ingredients

1000 grams de llet sencera
80 de fècula de blat de moro (maizena)
250 grams de sucre
4 ous sencers
1 beina de vainilla o una cullereta de pasta.

Potser us preguntareu si m'he oblidat de la pell de la llimona i de la canyella, no? Doncs us diré que jo no hi poso ni pela de llimona ni canyella ja que al fer-ho em recorda massa la Crema Catalana. Ei! Que la Crema Catalana m'encanta, no us penseu pas el contrari, però al menjar dolços amb crema, doncs m'agrada més que la crema sigui neutra o amb gust de vainilla per tal d'aconseguir precisament això: dolços amb crema! Trobo que la Crema Catalana té prou cos i caràcter per ella mateixa i no es mereix ser un farcit o un acompanyament ♥

Procediment

Barregeu el midó amb 100 grams de llet freda i reservem.
Separem els ous i en reservem les clares.
En un cassó hi posem la resta de la llet, el sucre, les llavors de vainilla i els rovells dels ous.
Aneu remenant la crema per tal de dissoldre bé el sucre i per integrar tots els ingredients correctament.
Quan comenci a bullir, baixem el foc i hi afegim la barreja de la llet amb el midó.
Remeu-ho enèrgicament i sense parar perquè no s'enganxi mentre va coent i quedant espessa. Quan veieu que al remenar deixeu la traça de la cullera, ja la podeu treure del foc.
Deixarem que la crema es refredi 5 minuts mentre batem les clares a punt de neu.
Un cop tenim les clares ben fermes, les incorporem a la crema tot remenant molt bé per integrar-les del tot.
Finalment la tapem amb film de plàstic (feu que toqui directament la crema per evitar la condensació) i deixem que es refredi del tot.

Un cop freda ja la podem fer servir com més ens convingui. Té molt cos i ens serveix per farcir però també per decorar pastissos o com a base de molta qualsevol tipus de rebosteria.

El que sí us recomano és que, si podeu, feu la crema un dia abans. Un cop freda la deixeu a la nevera i abans de fer-la servir la remeneu perquè agafi lleugeresa. Funciona de primera!!

Vinga, que ja falta menys per Sant Joan i us estic ajudant 😉
Si necessiteu llardons, a aquí us explico com fer-los a casa. I la fruita confitada també la podeu fer vosaltres seguint el mètode de les Fruites d'Aragó: surten boníssimes!!!!

Muffins (panets) salats de pit de pollastre i alvocat - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Tue, 22 May 2018 16:48:00 +0000

De fet aquesta recepta s'hauria d'haver publicat ahir PERÒ ahir era Dilluns de Pentecosta. A Suïssa és festiu i amb la família vam escapar-nos al llac de Como.

Malgrat tot, la meva intensió era deixar-ho tot programat però el dissabte només vaig ser capaç de carregar-me tota l'entrada!! De cop la pantalla va quedar negra i no vaig poder salvar res. Bé, les fotos sí perquè les tenia guardades però del text no en va quedar ni una coma.

Ara pensem que no va ser la meva traça sinó una baixada del diferencial elèctric perquè ahir, al arribar a casa de nit, vam descobrir que mitja casa no tenia llum. L'electricista s'ha passat mig dia buscant l'origen del problema i no l'ha trobat... creueré els dits tot esperant poder acabar d'escriure l'entrada i si la llegiu d'aquí a un parell d'hores serà que ho he aconseguit 😅

Anem per feina!

Estic molt contenta de formar part del projecte Descobrint Sabors amb la Cristina, la Palmira i la Rosa.

A part de passar-m'ho molt bé amb elles, m'obliga a publicar almenys una vegada al mes!! Hi ha moments en què els dies em passen sense ni adonar-me'n! Quin ritme... I ja fa 5 mesos que vam començar!

Aquest mes li ha tornat a tocar a la Cristina de Comemos a las 3 decidir quin aliment del llibre La enciclopedia de los sabores de la Niki Segnit és el nostre aliment comú. I la Cristina s'ha decidit pel pollastre. I a mi m'ha tocat combinar-lo amb alvocat.

Si m'hagués tocat aquesta combinació fa un parell d'anys, no sé pas què hauria cuinat perquè de carns - sí! El pollastre el trobem clarament dins l'apartat de carns al llibre de la Niki - en sé força però l'alvocat només el feia servir per fer Guacamole.

Ara, des que em vaig endinsar en el mòn de l'esport, les dietes saludables i tota la resta, l'alvocat ha passat a ser un clàssic a la cuina de casa. Si pensem que els greixos que conté són dels bons i més ens aporta fibra, vitamines i antioxidants, no és d'estranyar que sigui, juntament al moniato, una de les fruites preferides dels esportistes.

No us enganyaré tampoc així que he de dir-vos que sí! Que l'alvocat s'ha quedat a casa meva però l'esport i l'interès per la vida sana... ve i va. Una, que és poc constant! Això sí, en cada una de les meves pujades d'adrenalina esportiva i sana, aconsegueixo alguna recepta que, igualment com l'alvocat, queda escrita en el receptari familiar.

Aquests muffins o panets per exemple, són una creació d'una de les meves fases super sanes. Els vaig fer per poder menjar hidrats de carboni tenint les quantitats controlades. I com bé us podeu imaginar, l'inspiració va venir-me de diferents receptes de muffins salats i... de la recepta del pa de soda irlandès! Per això de poder-los fer ràpidament i no haver d'esperar que llevin.

Val a dir que són un híbrid excel·lent! Molt bons! I serveixen per una infinitat de situacions: per endur-se'ls de pícnic, com a part d'un bufet salat, com a queixalada entre hores, per dinar o sopar tot acompanyant una amanida o una crema de verdures,...

A veure què us sembla la cosa:

Ingredients

Per uns 15-16 muffins dels tradicionals o 12 dels de sempre i 10 de minis

500 grams de farina tradicional
15 grams d'impulsor
3-4 grams de sal - llegiu "NOTES"
1 cullereta de pebre vermell dolç en pols
1 cullereta d'herbes italianes en pols
1 cullereta de Ras el Hanout
1 cullereta d'all deshidratat en pols
1 ou
250 grams de llet
1/2 llimona - el suc
50 grams OOVE
4-5 tomàquets secs tallats petits
75 grams de daus de pit de pollastre
1 alvocat - llegiu "NOTES"
1 cullerada de mantega tova - opcional
1 polsim de sal - opcional
3-4 branques de cibulet - opcional

Procediment

Encenem el forn a 200°C i preparem els motlles de muffins tot untant-los amb oli.

Un petit abans de començar: a la que barregeu els ingredients us adonareu de seguida perquè us dic que aquests muffins són, de fet, uns panets. No espereu una massa tipus magdalenes, no! Queda una massa tipus pa que haurem de tallar a talls per posar-les dins el motlle. Vinga:

En el bol de l'amassadora hi barregem la farina, l'impulsor, la sal i totes les espècies.
En un altre bol barregem l'ou, la llet i el suc de la llimona.
Afegim la barreja de líquids i l'OOVE als líquids i amassem 2 minuts. El temps just perquè es barregi tot. De seguida tindrem la massa lligada.
Seguidament hi afegim els tomàquets i amassem de nou 1 minut.
Hi afegim el pit de pollastre i tornem a amassar.
Finalment hi afegim l'alvocat tallat a trossos i amassem per integrar-lo una mica. No ens interessa aixafar-lo massa així que deixarem d'amassar quan tot plegat semblarà un poti-poti 😉 No us espanteu!
Ara deixem caure la massa sobre la superfície de treball. NO hi poseu farina ni oli, no cal!
Comencem tallant 12 trossos de massa i els anirem agafant i col·locant dins els motlles tot posicionant-los amb els dits. Hi afegiu l'alvocat si veieu que es va escapant.
Amb la resta de la massa, en feu trossos més petits i n'ompliu els motlles minis.

I els enfornem!

Els petits els courem durant uns 15-20 minuts. Fins que agafin color i al tocar-los estigui esponjosos. Els petits en tenen prou amb uns 8-10 minuts.

Mentre tenim els muffins al forn, prepararem una mantega d'herbes. En aquest cas amb cibulet i la reservem.

Un cop tenim els muffins cuits, els traiem del forn i els posem sobre una reixeta a refredar. Abans no quedin freds, els hi posarem a sobre una punta de la mantega de cibulet i deixarem que es desfaci amb l'escalfor dels panets.

NO cal deixar que es refredin del tot per menjar-los: tebis són fantàstics!! ❤️

Però també són molt bons l'endemà i fins i tot els podeu congelar si ho preferiu tot encara que... si els voleu congelar, millor integrar l'alvocat a la massa tal i com us explico a "Notes". Així evitarem que l'alvocat quedi negre.

I no crec que calgui però simplement apuntar-vos que encara que jo els faig habitualment amb pit de pollastre com avui o amb pit de gall d'indi, no dubteu a fer-los amb cansalada viada, pernil dolç, salsitxa de frankfurt, tonyina, anxoves i/o salmó. Igualment podeu canviar l'alvocat per qualsevol altra verdura de temporada: espàrrecs, pebrot, carbassó, carbassa, ceba, porro, bròcoli, romanesco,... tot hi va bé. I formatge!! Una delícia!!

Espero que us animeu a provar-los perquè val molt la pena!!

Ei, un moment!! Abans de marxar corrent a preparar-ne una safata per aquest vespre, doneu un cop d'ull a les receptes de les meves companyes!! Per llepar-se els dits!

La Palmira combina el pollastre amb pera: terrina de pollastre i pera amb chutney de pera, mel i conyac.

La Rosa combina el pollastre amb llima: picantons al forn a l'aroma de llima, pebre i romaní

La Cristina combina el pollastre amb coco: supremes de pollastre, salsa de coco i arròs salvatge.

NOTES

La sal i les espècies. Hi poso poca sal! el motiu principal és que els daus de pit de pollastre que jo faig servir són una mica salats. Malgrat tot, la massa queda suau. A mi m'agrada així perquè al afegir-hi la mantega d'herbes, també li afegeixo sal i entre tot, per mi és suficient. De tota manera, també dependrà una mica de la barreja d'herbes que trieu. Les herbes que jo us proposo queden bé amb el pollastre, l'alvocat i per mi és fàcil perquè sempre les tinc al calaix

però podeu fer les vostres pròpies combinacions. Si només faig els muffins per mi, m'agrada canviar el pebre vermell dolç per pebre de caiena. En aquest cas, només en poso 1/2 cullereta. Com a vosaltres us agradi més.
L'alvocat. També el podeu integrar a la massa si referiu no trobar-lo. En aquest cas només cal que sigui ben madur, l'aixafeu amb una forquilla i l'afegiu a la massa juntament amb la llet. En aquest cas, si voleu, us podeu estalviar l'oli. Els greixos que aporta l'alvocat ja donen humitat suficient a la massa. És una altra manera de reduir calories. Podeu fer servir l'alvocat com a greix i llavors i talleu uns espàrrecs com a verdura. També queda molt bé!! Ja veieu: un munt d'opcions!!

Frappé de canyella a la grega - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 16 Apr 2018 06:00:00 +0000

Combinem sabors!

Ja fa una setmana que el grup de Whatsapp que mantenim amb la Rosa, la Palmira i la Cristina bull d'emoció i expectació! Elles són unes màquines i sempre tenen les receptes preparades amb dies d'antelació! Jo... tot a darrera hora! Però sigui com sigui, formem un grup ple d'energia positiva! M'encanta!

Aquest mes li ha tocat a la Rosa proposar l'ingredient principal que, com ja sabeu, el busquem a La enciclopedia de los sabores de la Niki Segnit.

El nom del blog de la Rosa, Un toque de canela, ja ens feia sospitar per on anirien els trets 😏 i no ha fallat! La canyella és la protagonista d'aquesta setmana! I a mi m'ha tocat combinar-la amb cafè!!

Som-hi!!

La canyella la trobem dins el grup que la Niki anomena especiats. Si voleu saber la meva opinió, la canyella té un punt esotèric. Dolça, aromàtica, embriagadora però perillosa: si ens passem, amarga i perd tota la màgia.

El cafè i la canyella són un bon tàndem dins el món de la rebosteria ja que la canyella té la força suficient com per suavitzar i complementar el cafè.

Quan la Rosa em va proposar aquesta combinació, el primer que vaig pensar és que faria una coca o un Gugelhopf però llavors, al posar-me a treballar amb les fotos i la recepta de les Flors Manxegues, vaig recordar el viatge a Atenes que vaig fer l'any passat amb la M.Àngels i ho vaig tenir claríssim: un Frappé!!

Sembla ser que el sr. Dimitris Vakondios estava presentant una nova beguda de cacau instantani per nens en una fira a Salònica quan, amant del cafè com era, va adonar-se que no tenia aigua calenta per fer-se'n un. Va decidir fer servir aigua freda i sacsejar-lo igualment com feia amb el cacau. I ja tenim el Frappé: la beguda més popular entre els grecs!

Per altra banda, sabeu que hi ha qui defensa que afegir una punteta de canyella al cafè dels matins pot portar molts beneficis? Doncs mireu, la llista de raons és llarga:

Aromatitza el café i l'endolceix naturalment.
Conté magnesi, ferro i calci.
Ens aporta la vitamina K molt necessària per una correcta coagulació de la sang i la producció de glòbuls vermells.
La combinació de la cafeïna i la canyella són ideals per posar el cervell en marxa i millorar les nocions cognitives del cervell.
Ajuda a combatre els símptomes dels refredat.
Ajuda a regular els nivells de sucre a la sang i frena la necessitat de menjar dolços.
...

Us hi animeu? Ens fem un Frappé amb canyella? Vinga!

Per fer-lo a la manera tradicional grega ens farà falta un simple pot de vidre.

Ingredients

2 culleretes de cafè instantani
2 culleretes de sucre
1/2 cullereta de canyella
150 grams d'aigua freda - més o menys
Glaçons
Nata líquida per muntar o nata ja muntada - opcional

Procediment

Posem el cafè, el sucre i la canyella dins el pot.
Hi afegim uns 35-40 grams d'aigua freda.
Tapem el pot i comencem a sacsejar-lo com si d'un còctel es tractès. Cada cop sentireu menys soroll liquid fins que ja no sentireu l'aigua.
Posem glaçons al got llarg on servirem el Frappé.
I afegim l'emulsió del pot.
Posem la resta de l'aigua freda dins el pot per netejar-lo i aprofitar fins el darrer gram d'escuma i l'afegim al Frappé.

Finalment ho barregem tot bé amb una canyeta i ja el podem servir!

Com a curiositat dir-vos que la recepta del Frappé que us acabo de donar és métrios o sigui, dolç (2 culleretes de sucre) Però també es serveix el Frappé glykós: molt dolç (4 culleretes de sucre) o skétos: sense sucre.

Fins a aquí tenim el Frappé tradicional grec - sense canyella, clar. I a mi és com més m'agrada: refrescant, aromàtic i energètic!

També podem trobar però el Frapógalo que no és res més que un Frappé amb llet (ja sigui fresca, deshidratada o d'origen vegetal) i la versió preferida d'en Reto que ho adapta amb un gran núvol de nata muntada!!!

Si us agrada el café i la canyella, NO us el podeu perdre!! BONÍSSIM!

Per cert, si us agrada el cafè però us fa cert respecte la cafeïna, no dubteu a fer servir cafè descafeïnat que també va bé.

I si us agrada la canyella però no us agrada el cafè, no us perdeu les combinacions de les meves companyes:

La Cristina combina la canyella amb nabius i ho fa amb: panets de canyella al vapor, farcits de melmelada de nabius sobre salsa de vainilla.

La Palmira combina la canyella i el coco en un pastís d'arròs amb llet de coco i canyella.

La Rosa combina la canyella amb la xocolata i ens porta una crema de xocolata i canyella

Flors manxegues - Flors fregides - Flors de Setmana Santa i/o de Carnestoltes

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Tue, 10 Apr 2018 19:13:00 +0000

Un xic tard, sens dubte! Ara, només és la publicació que va tard perquè les flors ja fa dies que les tenim ben païdes i amb ganes de repetir!😀

Ja sabeu que a mi les receptes amb tradició m'agraden. M'agraden i MOLT!

També sabeu que ja tinc publicades diferents receptes de bunyols entre els quals hi ha els tradicionals Brunyols de Quaresma. Teniu recepta amb i sense massa mare: per triar i remenar!

I les Mones? Doncs també teniu les receptes de les Mones més tradicionals a casa nostra: la de brioix amb ous de colors i la Mona pastís Sara.

Per tot això, aquest any vam omplir la Setmana Santa de flors!!

La recepta és de la Pepa. Ella té 87 anys i viu a l'Escala des de fa ja molt temps. La meva família hi estiueja des que jo era petita però amb la Pepa no ens coneixem encara.

La recepta m'ha arribat perquè, per coses del destí, la Pepa ha entrat a la vida de la meva estimadíssima M. Àngels - de fet seria més encertat dir que la M. Àngels ha entrat de cop a la seva vida 😉- i li ha donat permís per passar-me la seva recepta familiar i fer-la pública.

El cas és que les arrels de la Pepa les trobem a Castilla la Mancha. A Manzanares, Ciudad Real! I per ella no hi ha Setmana Santa sense Flores fritas!

Flors manxegues o Flores de Semana Santa, Flor de Lis o el nom més antic: Frutas de sartén. De noms n'hi ha una bona colla! Potser per vosaltres el nom de Flors de Carnestoltes o Rosas de Carnaval us és més familiar ja que a segons quines regions espanyoles aquestes flors són típiques de l'època de Carnestoltes també.

El cas és que independentment de l'època de l'any, són una passada! Molt semblants als xurros en quan a sabor però molt més cruixents, fan les delícies de petits i grans.

Per fer-les necessitarem el motlle tradicional amb forma de floró o rosassa. El podeu comprar per Internet o a les ferreteries i no és pas car.

I tornant a la recepta, la xarxa n'està plena i com passa amb totes les receptes familiars, no n'hi ha dues d'iguals. Mirant receptaris, queda força palés que la pasta de les Flores porta un munt d'ous, portarà llet o no a gust del mestre pastisser o de la mestressa dels fogons i s'aromatitzarà amb pell de llimona i/o taronja, anís, canyella,... també segons la tradició familiar. I ara ve quan us dic que la recepta de la Pepa crida l'atenció ja d'entrada perquè és molt simplista però porta...

...vi blanc!! Fins ara no he trobat cap altra recepta amb vi blanc! M'encanta!!

Anem-hi!

Ingredients

Per unes 85 flors - llegiu "Notes"

12 ous
250 grams d'aigua
250 grams de vi blanc
500 grams de farina tradicional o de rebosteria
Oli d'oliva suau o de gira-sol
Sucre

Procediment

Batem els ous.
Hi afegim l'aigua, el vi i ho remenem bé.
Tamisem la farina.
L'afegim als líquids poc a poc tot remenant per evitar grumolls.

I ja tenim la massa a punt d'utilitzar.

Ha de quedar una massa líquida però amb certa densitat. Similar a la massa dels pancakes o les creps. El més important és que no us hi quedin grumolls. Si cal, la podeu colar.

Seguidament ja podem començar a fregir les flors:

Posem l'oli dins una olla o una paella fonda.
Posem el motlle dins l'oli i deixem que s'escalfin les dues coses.
Un cop l'oli està calent, agafem el motlle de dins l'olla, el piquem lleugerament perquè perdi l'excés d'oli i el submergim dins la massa sense acabar de cobrir el motlle.
Tornem el motlle a l'olla i la flor s'inflarà tot creant un munt de bombolles. Així que les bombolles perdent intensitat, la flor acostuma a caure a l'olla i a desenganxar-se per si sola. Si no ho fa, doneu un copet de motlle al canto de l'olla i veureu que es desenganxa sense cap problema.
Deixem que la flor agafi color i la girem.
La deixem coure un minut més i ja la podem treure de l'oli.
La posarem sobre paper de cuina i, tot seguit, l'ensucrarem al gust.

I així una flor darrera l'altra.

Ja veieu que no hi ha massa secret. Malgrat tot, la temperatura del motlle és vital per evitar el desencís. Intenteu tenir-lo sempre dins l'oli. Si no podeu per tema de mides, poseu-lo altra vegada dins l'olla just abans de tornar-lo a submergir a la massa i doneu-li uns segons perquè agafi temperatura. Si no ho feu, la massa no s'hi quedarà enganxada: patinarà, l'haureu de rentar i posar-lo dins l'oli sí o sí.

Què, heu menjat Flores alguna vegada? Per Setmana Santa o per Carnestoltes? I la massa, porta vi?

Sigui com sigui us animo a fer-les: us agradaran! I voleu saber una cosa? A nosaltres ens van agradar SOBRETOT - i ara espero que la Pepa tanqui els ulls per no veure aquest sacrilegi - sucades a la xocolata desfeta!!!!

Impossible menjar-ne només una!!

Jo ja hi tornaria demà mateix!! Gràcies Pepa per aquesta delícia: les Flores han arribat a casa per quedar-se! ❤️

NOTES

Les quantitats. Us he donat i jo vaig fer les Flors Manxegues amb les quantitats exactes que em va passar la M.Àngels. El cas és que la Pepa li va dir que amb aquestes quantitats surten unes 35 Flores... Bé, no sé exactament perquè però a mi me'n van sortir gairebé el doble!! Potser tot plegat sigui cosa d'un mal entès o que el motlle de la Pepa - de ferro colat i heretat de mares i àvies - sigui més gros o agafi més massa. No ho sé. O que la massa a ella li quedi més densa (ja sabeu que cada farina té un punt d'hidratació diferent). Però vaja, us aconsellaria que si no teniu una família molt gran o l'idea de compartir-les amb veïns i amics, comenceu fent la meitat de la recepta. Amb unes 35 Flors en teniu prou per quedar satisfets sense acabar mig marejats per tot l'oli que anireu respirant. Jo vaig acabar una mica fins al capdamunt de fregir flors 😅

Blinis amb ceba caramel.litzada i anxoves - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 19 Mar 2018 07:00:00 +0000

3r dilluns de març i toca llençar-nos a combinar sabors amb la Cristina, la Rosa i la Palmira a #descobrintsabors.

Aquest mes l'aliment principal l'ha decidit la Palmira de Come Conmigo.

De tots els aliments que trobem a la roda dels sabors del llibre La Enciclopedia de los Sabores de Niki Segnit, ella ha escollit la ceba. I a mi m'ha tocat combinar-la amb anxoves.

Què us puc dir de la ceba? Indispensable a la cuina de casa! Ja sigui crua a les amanides o cuita, em sembla que mengem ceba cada dia. Diria que juntament amb l'all, és l'ingredient estrella de la cuina mediterrània!

La ceba també es considera un aliment altament saludable. Ens aporta un munt de vitamines i minerals!

Si us dic que la ceba pertany al grup dels aliments sulfurosos no us sorprendrà, oi? Exacte! El punt negre de la ceba és que crua pot costar de digerir i pot provocar gasos. Què hi farem!

I l'anxova? Una enamorada de les anxoves!! I han de ser de l'Escala!! 😉Boníssimes!

Quan la Palmira em va donar la combinació no em va espantar massa ja que si pensem en una pizza, per exemple, és força habitual trobar la ceba combinada amb l'anxova.

De tota manera, quan vam començar el repte em vaig prometre fer un esforç per sortir de la meva zona de confort i intentar fer receptes menys habituals. A més, intento centrar-me en els ingredients donats per tenir els sabors aïllats i tenir clar com combinen: m'encanta! I quan m'hi poso, és realment agradable veure que allò que tinc al cap pren forma a la cuina i, el més important de tot, surt bé!!

Aquesta vegada m'he decidit per uns canapès per l'aperitiu. No m'he complicat gens. Necessitarem:

Blinis
Ceba caramel.litzada
Anxoves de l'escala
Formatge fresc - jo he fet servir Cottage cheese

Molt senzill però amb un sabor molt delicat. Un tàndem perfecte pels amants del dolç-salat. Per rematar-ho, una punteta de formatge fresc. Pel color. Simplement pel color i per suavitzar el punt de sal.

I com a base uns blinis?!

Sí! Aquesta mena de crep gruixuda i d'origen rus ens agrada molt a casa. I fets petits, els blinis són perfectes per aperitiu. I amb farina de fajol... que ja sabeu que en sóc una fan.

Va, no m'allargo més i us deixo les receptes!!

Blinis

Ingredients

Per uns 50 blinis petits per aperitiu.

3 ous
250 grams de llet
7 grams de llevat fresc de flequer
100 grams de farina de força - la meva "És farina de Girona"
100 grams de farina de fajol
10 grams de sucre
6 grams de sal
Oli de coco per coure els blinis

Procediment

Separem els ous i reservem les clares.
Escalfem una mica la llet.
Hi afegim els rovells i el llevat.
Ho barregem bé i ho deixem reposar uns 10-15 minuts.
En un bol tamisem les farines juntament amb el sucre i la sal.
Hi afegim els líquids i ho batem tot junt per integrar-ho tot.
Tapem el bol amb film i ho deixem reposar en un lloc càlid durant uns 60-90 minuts.

El temps d'espera dependrà de la temperatura de la vostra zona de treball però ens adonarem que ja podem continuar perquè la fermentació és ben evident: la pasta s'omple de bombolles! Seguim:

Batem les clares a punt de neu.
Les integrem dins la pasta dels blinis poc a poc i amb moviments airosos.
Posem una paella antiadherent al foc.
La pintem amb una punta d'oli de coco.
Agafem una cullereta i omplim la paella de cullerades de pasta. Hem de deixar una mica d'espai entre cullerada i cullerada doncs els blinis s'expandeixen un xic al coure.
Els deixem coure a foc baix uns 2 minuts i els girem.
Els acabem de deixar coure fins que quedin ben daurats.
Al treure'ls del foc els deixem refredar sobre paper de cuina.
Continuem fins que acabem la pasta.

Els blinis els podem menjar acabats de fer, els podem guardar dins una caixa hermètica durant un parell de dies i fins i tot els podem descongelar. Tebis, torrats o freds són una delícia!!!!

I MOLT esponjosos!!

Igualment tenen un sabor força neutre que els hi permet ser la base de mil i una combinacions. Jo avui els he combinat amb ceba i anxova però també són molt bons amb salmó i formatge fresc, pernil i formatge, ceba i petites hamburgueses,... el que més us agradi!

Proveu-los i ja m'ho sabreu dir!

Ceba caramel.litzada

Abans de donar-vos la recepta, vull fer un petit apunt perquè m'he adonat que a la xarxa hi ha una mica de controvèrsia sobre la manera de fer la ceba caramel.litzada.

Parlant en termes generals, la majoria de receptes sobre ceba caramel.litzada porten sucres afegits: sucre morè o mel.

Per altra banda, les receptes que no hi afegeixen els sucres, a vegades parlen de ceba confitada però... confitar és quan conservem un aliment substituint el seu suc natural per una barreja concentrada d'aigua i sucre. Així que... no lliga la cosa.

Podem discutir molta estona de quina és la millor recepta però ja sabeu que jo sóc una mica cap quadrada i m'agrada afinar a l'hora de fer les meves receptes. Si tenim en compte la definició de la Viquipèdia, el procès de caramel.lització és l'enrossiment dels sucres naturals dels aliments per acció del calor. El resultat és un canvi de color cap a marró/daurat de l'aliment, un sabor a torrat i una olor semblat al caramel. En definitiva, la caramel.lització té a veure amb la Reacció de Maillard i no necessita ni vinagre ni sucres afegits.

Dit això, no us estranyi no trobar sucre a la meva recepta 😆

Però si us interessa aconseguir un extra de dolç, no feu cas de les meves paranoia i afegiu-hi el sucre que considereu aportú.

Ingredients

Cebes
Oli d'oliva
Aigua

Procediment

Pelem i tallem les cebes a juliana ben fina.
Posem un raig d'oli dins una paella amb tapa i la posem a foc mig-alt.
Tirem la ceba a la paella, li donem una primera remenada i deixem que es torri una petita mica.
Seguidament tapem la paella i baixem el foc al mínim.
Deixerem que la ceba es vagi coent i agafi color.

I de fet ja no hem de fer res més que esperar i anar remenant de tant en tant.

La caramel.lització de la ceba demana uns 45-60 minuts. Per assegurar-nos que deixa anar tots els sucres que conté i evitar que es cremi la taparem i baixarem el foc al mínim. Així es cou amb la seva mateixa aigua i es va enfosquint poc a poc.

Quan s'hagi begut tota la seva aigua, li podem afegir un raig d'aigua per evitar, altra vegada, que es cremi. Continuem amb la cocció lenta fins que la ceba agafi un color marró fosc i se separi de l'oli.

Ja hem acabat. Si la tasteu veureu que és dolça! Boníssima!

A mi m'agrada colar-la sobre un paper de cuina perquè deixi anar tot l'oli restant i després la deixo refredar.

Com que la caramel.lització de la ceba és un procés que demana temps, feu-ne una bona quantitat ja que es conserva molts dies a la nevera.

I bé, arribats a aquest punt ja només ens cal fer el muntatge del canapè. Cal que us ho expliqui? 😅 Doncs això: agafem els blini i els hi posem una cullereta de ceba caramel.litzada a sobre. Col.loquem una anxova enrotllada sobre el llit de ceba i coronem amb una punta de formatge fresc!

El que us he dit al començament: senzill però amb nivell! Nosaltres els hem trobat boníssims i els tornarem a fer, per descomptat!!

I ara estic força impacient per saber quines receptes amb ceba ens descobreixen les meves companyes perquè els noms pinten molt bé. Què, m'acompanyeu?

La Rosa combina la ceba amb el clau i ens porta una una coca de ceba aromatitzada amb clau, un xic de gorgonzola i tomata cherry.

La Cristina combina la ceba amb xampinyons i mireu què ens porta: lasanya de xampinyons i salsa velouté de ceba.

La Palmira combina la ceba amb la sàlvia i ho fa amb unes cebes farcides de mongetes i sàlvia.

Brou vegetal i/o amb carn - Fàcil

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Sun, 04 Mar 2018 13:52:00 +0000

A la recepta de l'escudella d'arròs i fideus ja teniu els ingredients i la manera per fer un bon caldo de cares a menjar una bona Escudella i Carn d'olla però el brou que més faig és el brou vegetal i/o amb una mica de carn.

Justament ara que he estat amb la grip i que tenim temperatures de -14°C és quan he pensat que ha arribat l'hora de fer un homenatge al brou.

Sembla mentida que l'aigua de bullir aliments com ara les verdures o el pollastre, sigui tan reconfortant. Però ho és!! Sobretot quan estem refredats, un caldo vegetal amb productes biològics i de proximitat - amb l'afegit de la carn o no - ens aporta un munt de minerals i és ben saludable.

De brous n'hi ha de molts tipus, tot dependrà del que fem coure a l'olla. Així parlem de brou vegetal, brou de pollastre, brou de vedella, brou de pernil i brou de peix entre els més habituals. Farem un tipus de brou o altre depenen de l'ús que en volguem fer.

Per mi el brou més versàtil i pràctic, el que sempre intento tenir a la nevera i que m'acompanya els dies freds i les nits de tos, és justament un caldo vegetal amb l'afegit d'un parell de peces de carn i un os de pernil ibèric. Un brou mixte si voleu. Res sofisticat! Amb ingredients fàcils de trobar i que donen molt de gust. Bé... tot és fàcil de trobar a Suïssa menys l'os de pernil ibèric. Aquests ossos els importo de Catalunya i els congelo. Una petita perla de la cuina catalana que intento no oblidar mai quan vaig a la carnisseria de l'Imma i en David 😀Però vaja, també podeu fer el brou sense os de pernil i NO passarà res!

El millor de tot és que fer un caldo sa i lleuger és molt fàcil! Només hi ha tres coses a tenir en compte:

Per obtenir totes les propietats de les verdures i la carn, hem de posar-los a coure dins aigua freda.
La sal la posarem al final i sense passar-se ja que a l'hora de fer servir el brou, sempre tornem a salar el que sigui que estem cuinant i no volem que tingui un gust massa fort. Com més natural millor.
Si posem carn a l'olla, un cop fet el caldo i fred, és aconsellable desgreixar-lo.

I ara cal desmitificar una creença d'aquelles encentrals: un bon brou ha de bullir a foc lent durant moltes hores...

NO! Un bon brou no ha de bullir eternament. N'hi ha prou amb deixar-lo bullir entre 2 i 3 hores. Sé que molts de vosaltres girareu els ulls i pensareu que no en tinc ni idea. Potser teniu raó però si us deixeu estar de romanticismes i hi rumieu una mica, l'idea que un caldo ha de bullir moltes hores no té massa sentit: passat un temps ja no podem extreure res dels aliments de l'olla! Just al contrari: tant les verdures com la carn es desfan essent pràticament impossible menjar-los. Una llàstima!

Si voleu un caldo consistent, la manera d'aconseguir-lo és fent servir una bona quantitat de matèria prima de qualitat.

I no ho dic només jo, no. Tinc amics cuiners que hi estan completament d'acord i el gran Ferran Adrià ho deixa escrit al seu llibre El menjar de la família - un gran llibre per cert - La única cosa que aconseguim si deixem que el caldo bulli moltes hores és evaporar-lo i perdre'l. No cal, de veritat!

Va, i ara ens posem a fer el brou:

Ingredients

Per uns 2-2.5 litres de brou

2 pastanagues
1 ceba
1 porro
1/2 col
1/2 arrel d'api o 2-3 penques
2 ales o 1 cuixa de pollastre
1 os d'espinada de porc
1 os de pernil
2 fulles de llorer
5 litres d'aigua freda

Procediment

Pelem les pastanagues i la ceba.
Rentem el porro, la col i l'api.
Pasem el pollastre i l'os de porc per sota l'aigua. Escorrem bé.
Posem les verdures, la carn de pollastre, els ossos i les fulles de llorer dins l'olla.
Hi afegim l'aigua freda.
Ho posem a bullir.
Ho fem bullir a foc lent durant unes 2 - 2.5 hores i escumem les impureses amb una escumadora, sempre que calgui.
Passat aquest temps traiem la carn i les verdures.
Les reservem per quan les volguem menjar i ja podem colar el caldo i deixar que es refredi.

Com podeu veure a la foto, el greix del brou fa capa a la superfície. Per treure'l esperarem que sigui ben fred i el tornarem a colar amb un colador de malla molt fina. El greix , que haurà quallat al refredar, quedarà atrapat al colador.

El color del brou no és tant blanc com el que estem acostumats a veure. El color ve degut a les verdures que jo he fet servir i a l'os de pernil. Si no hi poseu l'os i hi afegiu una patata i unes mongetes seques, per exemple, us quedarà més blanc gràcies a la fècula d'aquests aliments.

Igualment si en feu una escudella o una sopa de fideus fins, de seguida que hi afegiu la pasta i/o l'arròs, el color us canviarà a blanc.

Què, us animeu? Ja veieu que de complicat res de res!

Per cert, les quantitats de carn i verdures són orientatives. Són les quantitats que normalment faig servir jo per la meva olla però vaja, vosaltres ho combineu al vostre gust. Sigui com sigui us sortirà un brou extraordinari i amb productes sans i naturals.

Beignets de cardamom i roses - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 26 Feb 2018 12:37:00 +0000

Dilluns de la setmana passada va ser el 3r dimecres de Febrer. Em tocava publicar pel nou projecte Descobrint sabors però em va ser impossible.

Primer vaig haver de doblar hores a la feina perquè la meva companya va agafar la grip i desprès... exacte! La grip em va atrapar a mi! Una setmana al llit m'ha tingut. Finalment sembla que ja estem una mica millor i puc començar a posar-me al dia.

Fa un mes us vaig explicar que aquest nou projecte és un projecte a 8 mans. Un projecte conjunt amb la Cristina de Comemos a las 3, la Rosa de Un toque de canela i la Palmira de Come conmigo. Un projecte que té com a punt de partida el llibre de la Niki Segnit: The Flavour Thesaurus.

Com ja sabeu, el llibre no és un receptari sinó una proposta de sabors que combinen especialment bé entre ells.

Aquest mes he estat jo l'encarregada d'escollir l'ingredient principal i com combinar-lo. Al gener, quan la Cristina va escollir el peix blanc, va agafar un ingredient del grup dels anomenats Marins. Aquest mes jo he volgut anar just a la banda oposada de la roda dels sabors i he agafat un ingredient del grup del cítrics. Malgrat tot, no vaig voler quedar-me amb els productes més obvis com serien les llimones, les taronges o les llimes. Vaig escollir el cardamom.

No sé si per vosaltres està claríssim que el cardamom sigui classificat com a cítric des del punt de vista del sabor... a mi em va sorprendre i justament per això el vaig escollir: per tenir l'oportunitat de conèixer una mica més a fons aquesta planta aromàtica i encara exòtica per molts de nosaltres.

I per combinar-lo... doncs em vaig quedar la rosa

No utilitzo massa les flors a les meves receptes, la veritat. Però en les poques ocasions que ho he fet, la rosa m'ha sorprès gratament. Com quan vaig fer aquests cupcakes, per exemple.

I ara anem als Beignets. També es coneixen sota el nom de Bunyols de Nova Orleans tot i que a mi em recorden més als doughnuts o als Berliner que als bunyols.

Tots els que em seguiu sabeu que m'agraden les masses fermentades així que no us dic res de nou si us confeso que els Beignets em tenen el cor robat, oi? El que potser no sabeu és que també soc una admiradora de les pel.lícules de Walt Disney (com a rei del gènere) i d'animació en general.

Al llarg dels 90 les anava a veure al cinema, a Girona, amb el meu bon amic Roger. No ens importava gens trobar-nos atrapats entre una munió de families i nens emocionats. Nosaltres compràvem les nostres crispetes i no badàvem boca fins que la peli s'acabava. La màgia ens absorvia del tot. Així vam veure la Bella i la Bèstia, Aladdín o el Rei Lleó entre d'altres.

Actualment les miro amb l'Iris. En tenim una bona colla amb Dvd i no ens cansem de mirar-les una vegada i una altra. Quan plou - cosa que passa sovint - ens trobareu sempre sota la manta, amb una tassa calenta d'herbes i en bona companyia: l'Anna, l'Elsa, la Rapunzel, en Tarzan, en Dumbo, els Increïbles, el Llamp McQueen, la Mulan o la Tiana...

La Tiana! Amb ella vaig descobrir els Bunyols de Nova Orleans! Cada vegada que miro la pel.lícula em venen ganes de menjar-me un bon grapat de Beignets. Quin gust! Quina cosa més bona!! I això que no he tingut encara el plaer de menjar els originals. Un dia potser...

Pel projecte d'avui he modificat una mica la recepta clàssica per poder-hi incloure els meus 2 ingredients estrella i han quedat uns bunyols de luxe!! Anem a la recepta:

Ingredients

Per uns 25-30 bunyols

110 grams d'aigua
115 grams de llet
30 grams de mantega
500 grams de farina tradicional o de rebosteria
50 grams de sucre
5 grams de llevat sec
1 ou
5 grams de cardamom molt - o al gust
1 cullereta d'aigua de roses - o al gust
Oli d'oliva suau o de girasol
Sucre llustre
Aigua - opcional
10 gotes d'aigua de roses - opcional
Pètals de rosa secs - opcional

Procediment

Posem la barreja d'aigua i llet dins un cassó.
Ho portem al foc i ho escalfem un moment de res. El temps necessari per aconseguir perdre el fred i una mica més.
Traiem el cassó del foc i hi afegim la mantega perquè es desfaci amb els líquids.
En un bol posem la farina.
Fem un pou al mig i hi afegim el sucre i el llevat.
Hi afegim els líquids i ho tapem amb la farina.
Deixem que el llevat s'activi durant uns 5 minuts.
Passat aquest temps hi afegim l'ou, el cardamom i l'aigua de roses.
Comemcem a amassar fins a aconseguir una massa llisa i brillant. A màquina trigareu un no res: amb 2 torns d'amassat de 2 minuts cada un i un repòs de 5 minuts entre torns ho tindreu llest. Si amasseu a mà trigareu una mica més però res complicat. Alterneu l'amassat amb periodes de descans d'uns 5 minuts i veureu que amb 3-4 torn jo teniu.
Ara untarem el bol amb una capa fina d'oli, farem una bola amb la massa i la deixarem fermentar durant 1 hora.

Passats els 60 minuts, la massa haurà doblat, o gairebé, el seu volum. Ja sabeu que això dependrà de la temperatura de la vostra zona de treball. Si veieu que la massa s'ha expandit poc, deixeu-la fermentar uns 25 minuts més però sapigueu que en aquest cas NO cal que arribi a doblar el volum.

Un cop la massa ha pujat, seguirem:

La deixem caure sobre la superfície.
La desgasem amb cura i la tornarem a posar dins el bol - altra vegada untat amb oli.
Taparem bé el bol posant-lo dins una bossa de plàstic i el posarem a la nevera. I li deixarem unes hores.

A nivell logístic va molt bé fer la massa al vespre i deixar-la tota la nit a la nevera. Si us cal, també la podeu deixar a la nevera durant un màxim de 2 dies. Però sinó disposeu d'aquest temps, intenteu deixar-la a la nevera un mínim de 3-4 hores. Totes les masses enriquides es beneficien d'unes hores de fred i, en aquest cas, també ajuda a estirar i tallar la pasta sense que s'enganxi més del compte.

Finalment ens posarem a fer els Beignets.

Traiem la massa de la nevera.
La posem sobre una superfície de treball lleugerament enfarinada i l'estirarem tot donan-li forma de rectangle d'uns 35 x 25 cm.
Tallem la massa a quadrats d'uns 5 cm de costat.
Posem l'oli a escalfar dins una paella fonda o un cassó d'uns 25 cm de diàmetre.
Quan l'oli arribi als 170°C, comemcem a fregir els bunyols de la manera habitual.
Els deixarem coure 1 minut d'una cara abans de girar-los perquè es coguin de l'altra. Els deixarem coure un altre minut fins que s'inflin i agafin el to propi dels bunyols.
Un cop cuits, els deixarem escorrer bé sobre un paper de cuina i els deixarem refredar del tot abans de menjar-los.

Per acabar-los, els podeu ensucrar amb sucre llustre.

No necessiten res més per ser boníssims!!

A mi m'ha agradat decorar-los una mica amb uns pètals de rosa que vaig collir del jardí l'estiu passat. Així també li dóno una mica més de protagonisme a la rosa.

Per enganxar-los he fet un glacejat ràpid amb aigua, aigua de roses i sucre llustre - ho hagués pogut fer amb suc de llimona però no he volgut afegir-hi cap sabor més - per decorar els Beignets i, finalment, hi he espolsat els pètals pel damunt. Trobo que han quedat bonics, oi?

Per cert, si voleu els podeu omplir de crema de xocolata, nata, crema o el que més us agradi.

A mi m'agraden així, sense res més. Ara, el gustet del cardamom el fa realment especial. L'aigua de roses deixa unes notes aromàtiques molt subtils. Fa més olor que no pas el gust que deixa. Atreviu-vos a incorporar-los a les vostres masses perquè us deixaran impressionats. Us ho dic de veritat!!

Per si voleu més ideas de com i amb què combinar el cardamom, mireu-vos les receptes de les meves companyes: unes artistes!!

La Rosa combina cardamom amb canyella i ens ofereix aquest fantàstic Bundt cake de compota de poma aromatitzada amb cardamom i canyella
La Cristina combina el cardamom amb el gingebre i mireu quines Trufes de xocolata i gingebre amb arròs cruixent de cardamom
La Palmira li ha tocat combinar el cardamom amb safrà! I ens convida a menjar-nos una tarta de pomes confitades amb safrà sobre Crème Brûlée de cardamom

I bé, ja és mala sort posar-se malalt justament quan el meu bloc li tocava un paper protagonista, oi? Però és la vida!! I, ben mirat tampoc no ha anat tant malament... ahir va ser el meu aniversari!!! 🎂Ben contenta de poder-me menjar aquests Beignets sense remordiments: no es fan 43 anys cada dia!!!! 😏

Magdalenes: les de tota la vida!

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 05 Feb 2018 22:35:00 +0000

Em sembla que el meu interès per la farina va començar el dia que vaig menjar-me una senzilla magdalena.

No recordo quan va ser! Si us esperàveu un relat bucòlic sobre el meu amor per les magdalenes, sento decepcionar-vos 😂 però si que us puc dir que quan vaig començar a remenar a la cuina, mai va ser amb la intenció de fer pastissos encisadors o redescobrir la xocolata, no. El que em va portar a embrutar-me les mans de farina amb ganes, van ser les magdalenes!

Aquests pastissets que no aixequen un pam de terra són tot el que jo necessito per ser feliç!

Quan vaig publicar la recepta de les magdalenes de nata ja vaig comentar que a casa meva no hem tingut mai una recepta familiar a l'hora de fer magdalenes. La recepta que us porto avui és la meva recepta particular. Basada en la meva recerca particular i gràcies, segurament, a l'àvia d'algú altre 😃

No són massa diferents a les magdalenes de nata. Són, això sí, més lleugeres. No només perquè porten llet en comptes de nata sinó perquè jo n'he rebaixat i equilibrat les quantitats de sucre i d'oli també. Malgrat tot, creieu-me quan us dic que són magdalenes clàssiques i amb el gust de sempre! Boníssimes!

Anem a la recepta:

Ingredients

Per 12 magdalenes de les tradicionals

2 ous
125 grams de sucre
100 grams d'oli - de girasol o d'oliva al 0.4%
100 grams de llet
250 grams de farina de rebosteria
7 grams d'impulsor
1 llimona - la ratlladura
1 polsim de sal
Sucre llustre per decorar-les - opcional

Procediment

Batem els ous i el sucre fins que blanquegin i agafin volum.
Afegim l'oli poc a poc i sense parar de batre.
Així que l'oli està integrat, afegim la llet i seguim batent fins aconseguir una barreja homogènia.
En un bol tamisem la farina amb l'impulsor i hi afegim la ratlladura de la llimona i la sal. Ho afegim a cullerades a la barreja de líquids i ja no batem sinó que ho integrarem amb una espàtula.
Deixem que la massa de les magdalenes reposi una estona dins la nevera. Li podeu deixar fins l'endemà si voleu però li hauríeu de tenir un mínim de 30-40 minuts.

Mentrestant, escalfem el forn opció dalt i baix a 225°C i preparem la safata amb les càpsules de les magdalenes.

Passada la mitja hora:

Traiem la massa de les magdalenes de la nevera.

Batem la massa a mà un parell de cops per airejar-la de nou i passem a omplir les càpsules - amb una mànega pastissera d'un sol ús va molt bé. Les omplirem uns 3/4.

Posem les magdalens al forn! Al enfornar-les, baixem el forn a 200°C i les deixem coure uns 15 minuts. Seguidament baixem el forn a 180°C i les courem uns 5-10 minuts més.

I ja les tenim!

Un cop cuites les deixem refredar sobre una reixeta i finalment, si voleu, les ensucreu amb una fina capa de sucre llustre - també els hi podeu posar un polsim de sucre granulat a sobre abans d'enfornar si ho preferiu.

I vinga, a veure qui es resiteix a unes magdalenes com aquestes!!

A casa no podem! Volen! La meva model avui ha fet un gran esforç amb l'última magdalena que ens quedava - les altres les vam portar ahir a casa els sogres i en vaig reservar una per les fotos. Ja ha costat! ❤️

I si voleu que us ho digui, a mi m'agraden d'un dia per l'altre. Les faig, les deixo refredar i les guardo dins una caixa tapades hermèticament. l'Endemà són doblement bones.

Pastís rústic de poma i almívar de llet

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Sun, 28 Jan 2018 19:59:00 +0000

Intentar cuidar-se una mica i ser una fanàtica de les masses de farina pot resultar complicat a vegades. I tots sabem que com més intentem evitar menjar allò que no ens convé, més ganes en tenim, oi?

Ja fa una bona temporada que vaig decidir que cuidar-me deixaria de ser sinònim de reprimir-me amb allò que em ve de gust de veritat perquè, realment, aquest sistema no em funciona.

El que sí procuro és trobar opcions més saludables a les conegudes i tradicionals i aquest pastís que us porto avui, n'és una mostra.

El vaig descobrir al fer un curs amb UrDinkel - la marca Suïssa per designar farines purament d'espelta antiga i de producció pròpia. Crec que a Catalunya l'espelta antiga es coneix com l'espelta petita - La recepta original és del llibre Backbuch de la mateixa marca i jo n'he fet la meva versió.

No em vull allargar explicant les virtuts de l'espelta, sobretot les de l'espelta petita, perquè ja em vaig fer prou pesada quan vaig publicar els panets d'espelta però si que us recordaré que l'espelta petita és considera la varietat més antiga de blat i una de les més saludables. Si us interessa saber-ne més, doneu un cop d'ull a la pàgina Blats antics de l'Albert que n'explica moltes coses i amb més coneixament de causa. Jo millor vaig directament al pastís 😉

Ingredients

Per un motlle d'uns 28-30 cm

Per la base i el farciment - llegiu "Notes"

225 grams de farina d'espelta petita integral
50 grams d'avellanes mòltes
180 grams d'aigua
50 grams de mantega freda a quadres
1 polsim de sal
800 grams de pomes

Per la crema

100 grams de nata líquida
100 grams de llet
2 ous
40 grams de sucre morè

El toc final

1 - 2 cullerades d'almíbar de llet
1 núvol de nata muntada - pels que no us esteu de res!

Procediment

Preparem el motlle. Podeu untar-lo amb una mica de mantega però si em voleu creure i evitar-vos problemes... folreu-lo amb paper sulfurat. Us serà més senzill desemmotllar el pastís un cop fred i tallar-lo.

Igualment escalfem el forn a 220°C. Seguidament:

Posem dins un bol tots els ingredients per la base.
Els barregem per tal d'aconseguir una massa lligada i tova. NO cal amassar i tampoc no passa res si veieu trossos de mantega poc integrats.
Fem una bola amb la massa, l'emboliquem amb film i la deixem a la nevera uns 30 minuts.
Mentrestant rentem i tallem les pomes en làmines. Si voleu, jo no ho he fet, les podeu pelar.
A mida que que les aneu tallant, poseu-les dins un bol amb aigua freda per evitar que s'oxidin.
Seguidament agafem la massa de la nevera. La tirem sobre la superfície de treball lleugerament enfarinada i l'estirem.
Folrem el motlle amb la massa.
Punxem la base amb una forquilla.
Posem el motlle a la nevera el temps de preparar la crema.
Agafem els ingredients de la crema i els batem tots junts fins que el sucre s'hagi desfet del tot.
Treiem el motlle de la nevera i comencem a farcir-lo amb les pomes.
Aneu-les assecant lleugerament amb paper de cuina abans de distribuint-les de la manera que us vingui més de gust dins el motlle.
Finalment hi escampem la crema per sobre.
Donem un parell de cops a la superfície de treball per distribuir-la millor i ja podem enfornar el pastís.

El temps de cocció és d'uns 35-40 minuts. Mireu que la crema hagi quedat quallada i quan les pomes comencin a agafar un to daurat, ja el podeu treure del forn.

El deixarem refredar uns 10 minuts i llavors li donem el darrer toc de gràcia: agafem d'almívar de llet (dulce de leche) i dibuixem un parell d'espirals sobre el pastís. Hi queda boníssim!!!

El podem servir directament o esperar que es refredi del tot. Com volgueu. Ho deixo a les vostres mans. De la mateixa manera que podeu acompanyar-lo d'un núvol gegant de nata muntada. És una molt bona idea pels que no heu de comptar calories o pels que penseu que un dia és un dia!

Sigui com sigui, espero que us agradi i en gaudiu! Realment penso que és un pastís lleuger. Si partim del punt que un pastís no és mai lliure de culpa, trobo que les quantitats de grassa i sucres que ens aporta no són cap exageració. Sobretot... si el compartim! 😃

NOTES

La farina i l'aigua. Segur que no cal que us digui que podeu fer el pastís amb la farina que vulgueu. Us haureu adonat que la base no porta cap tipus de llevat. Podeu fer-ho amb qualsevol farina integral i, fins i tot amb la farina de tota la vida. Només heu de tenir una cosa en compte: la quantitat d'aigua! La farina integral absorveix més aigua. Si feu servir una farina blanca, començeu amb 100 grams d'aigua i mireu quina massa us queda. Si creieu que en fa falta més, espereu a afegir-li un cop tingueu la mantega integrada - la mantega també li aporta humitat - i afegiu-li a cullerades per no passar-vos.
La fruita. Jo he fet servir poma perquè sempre la tinc a casa i m'agrada més cuita que crua però podeu fer servir qualsevol fruita. Personalment, les fruites de tardor i l'hivern com la poma, la pera, uns raïms, prunes, figues o fins i tot la carbassa, són les meves preferides perquè trobo que combinen molt bé amb aquest tipus de base de pa i l'almívar de llet. Però no deixa de ser la meva opinió...

Espirals de palaia amb mantega d'olives negres - Descobrint sabors

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 15 Jan 2018 07:00:00 +0000

Molt BON ANY 2018 per tothom!!

Avui és 15 de gener, 3r dimecres de mes i un dia força especial. Avui comença un projecte a 8 mans. Un projecte conjunt amb la Cristina de Comemos a las 3, la Rosa de Un toque de canela i la Palmira de Come conmigo. Un projecte que em fa molta il.lusió perquè representa un repte en sí mateix. No es tracta d'agafar un llibre i reproduïr una recepta sinó que va més enllà: cada publicació implica crear una recepta tot...

Amb la Palmira ja fa temps que ens coneixem i ens seguim virtualment. Amb la Rosa i la Cristina ens vam conèixer participant al Projecte Roca i al acabar-se, ara farà un mes, vam decidir seguir juntes de la mà de la Niki Segnit i el seu llibre The Flavour Thesaurus.

El llibre és molt interessant! No és un receptari. El que la Niki fa és agrupar els ingredients segons el seu sabor i oferir-nos possibles combinacions.

Nosaltres ens hem proposat tastar aquestes combinacions. Portar-les a la pràctica, experimentar a la cuina i esbrinar si els ingredients combinen realment tan bé com s'espera.

M'il.lusiona poder-vos anar offering un bon grapat de plats. Alguns amb combinacions integrades ja a la nostra cuina, com el plat d'avui, i altres que espero us sorprendran tant com a mi.

I com ho farem això? Molt fàcil! Cada mes una de nosaltres serà l'encarregada d'escollir l'ingredient (o família d'aliments) base. Aquest ingredient serà el comú denominador a les quatre publicacions i el combinarem amb un segon ingredient adjudicat de manera individual i arbitrària.

Aquesta manera de fer ens permet deixar lliure la nostra creativitat al mateix temps que ens obliga a deixar de banda els prejudicas i a sortir de la nostra zona de comfort. Què? Em seguiu? La millor manera d'entendre-ho és començar. Som-hi!

Aquest mes la Cristina ha escollit el peix blanc i a mi m'ha tocat combinar-lo amb olives

Peix...

No es pot dir que sigui fàcil de trobar a Suïssa. Bé, de congelat sí que en trobo però de fresa i bo com el de Catalunya, ni somiar-ho! I a més, és caríssim!!

Blanc...

El peix blanc és ideal per dietes baixes en greix ja que porta un percentatge d'aigua elevar però nois, un peix blanc congelat i que no surti massa car no té massa gust.

Olives...

Combinat amb olives! Ni anet, ni llimona, ni pebre. Olives! D'entrada vaig pensar que seria fàcil: una palaia a la planxa amb un bon rajolí d'OOEV. Fet! Però no va sortir bé. l'Oli, per més bo que sigui, no pot fer miracles. Necessitava integrar les olives complement amb el peix per augmenter-ne el seu sabor però com?

Per altra banda, la palaia qui jo compro al supermercat ja ve nata i sense espines. Filetejada. Però els filets són ben prims i no admeten una cocció llarga. Realment és cosa de volta i volta perquè si es couen massa es desfà.

No ho veia massa clar, no. Per més que hi rumiava, no acabava de trobar-ho. Sobretot perquè no volta barrejar-hi cap ingredient que no fos estrictament necessari. Em vaig posar com a objectiu mantenir la simplicitat i la puresa del peix blanc i les olives per descobrir realment el sabor de la combinació. I de cop, un dia, ho vaig veure clar: olives negres!

Sí! Les olives negres al ser més madures, tenen menys acidesa i un sabor més intens. Per potenciar aquest sabor encara una mica més, vaig decidir deshidratar-les - Llegiu "Notes" -

Un cop deshidratades les vaig moldre a una mida com de sorra i es va engegar una mena de reacció creativa en cadena: les diferente peces del meu trencaclosques culinari particular van enqueixar.

Abans de donar-vos la recepta detallada, que ja veureu que de tan fàcil fins i tot fa riure, hem de fer la mantega d'olives. Ho farem exactament igual com us explicava a aquí

Recordeu la mantega d'herbes, oi? Doncs el procediment és el mateix: senzill i ràpid! Igualment com les espirals de palaia: 10 minuts de forn!

Ingredients

Per a 12 espirals

6 filets de palaia - 3 palaies netes i sense espines
Mantega d'olives negres - freda del congelador
Escates de sal

Procediment

Escalfem el forn (sobre i sota) a 190°C i preparem una safata de forn amb paper sulfurat.

Rentem bé les palaies i les assequem amb paper de cuina.
Amb un ganivet esmolat, tallem els filets del llarg en dues meitats.
Seguidament traiem la mantega del congelador i en fem 12 talls prims que posarem dins un bol i tornarem al congelador. Més que res per assegurar-nos que els tenim.
Ara anem tallant la mantega restant (també fineta) i l'anem col.locant sobre els filets. No cal que la feu servir tota! Simplement assegureu-vos que els filets quedin coberts. La que sobri al congelador per la propera vegada.
Enrotllem els filets i els anem posant sobre la safata de forn de manera que el final de l'espiral quedi a a sota. No cal assegurar-les amb un escuradents.
Continuem fins a tenir tots els filets enrotllats.
Finalment posem la safata al forn i li deixem 10 minuts. La palaia no necessita més temps de cocció.

Un cop el peix és cuit ja el podem treure del forn. L'acabarem d'arrodonir amb un tall de mantega dels que hem reservat al congelador i unes escames de sal.

Res més!

Us diré una cosa... NO cal res més! Realment és una combinació que ens ha agradat molt. Hem menjat les espirals calentes i també fredes - les de les fotos! Per aquesta època de l'any em quedo amb la versió calenta però a l'estiu pot ser un igualment un aperitiu fred fantàstic. O un acompanyament. De fet les espirals són per posar-hi una mica de glamour però el més important és tenir la mantega preparada. Així la propera vegada que feu un peix blanc a la planxa o a la papillota, només cal que li afegiu i tindreu un plat lleuger (la quantitat real de mantega que us menjareu és petita i les olives negres porten menys calories que les verdes) i ben saborós amb ben poca cosa. Ideal per recuperar-nos dels excessos del nadal.

Què, com ho veieu això? Ho trobeu interessant? Tampoc no és tan estrany, oi? Amb peix blau és més habitual: les olives d'anxova o l'esqueixada de bacallà tot i que... de fet el bacallà és un peix blanc però al deshidratar-lo, a nivell nutricional, s'acosta més al peix blau. Vaja, la pregunta potser seria: us agraden les olives?

Si no us agraden, cap problema! Les meves companyes us ofereixen unes combinacions que sonen molt bé. Les haurem de descobrir junts perquè de moment, tot el que en sé és el nom. Us deixo els enllaços. No us les perdeu que han de ser la bomba:

La Rosa combina peix blanc amb gingebre i ens ofereix Lluç amb salsa de cítrics i gingebre
La Cristina combina el peix blanc amb tàpares i ho fa amb una Rajada a la mantega negra
La Palmira li ha tocat combinar el peix blanc amb cogombres i la recepta se les porta: Lluçet rostit amb gelea i cogombres envinagrats, teula d'alga wakame

NOTES

Deshidratar fruites i verdures. Bàsicament hi ha tres sistemes diferentes: el sol, el forn i les màquines de secar. Sigui com sigui, és molt senzill ja que tot plegat és qüestió de temps i baixes temperatures. Ben aviat faré una entrada parlant només d'això doncs no cal quedar-nos només amb les olives: així ho podreu fer servir sempre que us calgui.

Melmelada de codony {Projecte Roca}

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Wed, 20 Dec 2017 21:33:00 +0000

El 21 de desembre del 2016 vaig publicar els canelons de Nadal. Amb ells començava la meva participació al Projecte Roca - el projecte que vol posar fotos al llibre d'en Joan Roca: La cuina de la meva mare.

Avui, un any desprès, escric aquesta recepta amb una certa pena: el projecte s'acaba! Ja pràcticament no queden receptes i les que queden són amb ingredients que no agraden a tothom com ara els cargols. Tot té un final i el Projecte Roca s'acaba avui i aquí

Però no ens posem tristos! L'acabem amb una melmelada de luxe que ens pot ser molt útil no només per untar el pa de l'esmorzar sinó perquè és molt versàtil a la cuina: pot servir per farcir infinitat de dolços!

He fet la recepta tal i com la trobem al llibre. He hagut d'espavilar-me tot improvisant les quantitats d'aigua i el temps de cocció perquè no venen especificats però ha sortit una melmelada boníssima!

Malgrat tot, quan vaig escollir la recepta - SÍ! No us ho he dit però m'ha tocat a mi decidir la darrera recepta del projecte. Un motiu més per posar-se sentimental ☻ - vaig llegir Codonyat i em vaig imaginar tallant llesques de codonyat per regalar a la família aquestes festes i... bé... NO!

Per aconseguir un bon codonyat de tall natural, sense afegir-hi gelatina ni extra de pectina, caldria ajustar l'aigua al mínim per concentrar la pectina al màxim, allargar el temps de cocció fins que el codonyat es desenganxi de les parets i, segurament , li hauriem d'afegir sucre. Si tinc una estona de cares a l'any vinent m'hi posaré doncs tinc ganes de provar-ho. Ja us ho explicaré.

De moment però, us explico com fer la melmelada ja que val molt la pena:

Ingredients

1000 grams de codony net i pelat - uns 1500 de codonys
800 grams de sucre
500 grmas d'aigua

Preparació

Primer de tot prepararem els pots de vidre tot rentant-los ben nets i els reservarem.

Pelem els codonys, els tallem a talls i en traiem les llavors.

Els posem en un cassó juntament amb les peles i les llavors. Pot semblar estrany però són la font principal de pectina.
Els cobrim amb l'aigua i els deixem bullir a foc lent uns 20-30 minuts.
Passat aquest temps colem els codonys PERÒ reservarem uns 50 grams de l'aigua de la cocció.
Pesem la polpa de codony i calculem la quantitat final de sucre que necessitarem.
Els codonys escorreguts els posarem altra vegada al foc amb l'aigua de la cocció que haurem reservat i el sucre.
Anirem remenant regularment i deixarem que els codonys es coguin i s'integrin amb el sucre durant uns 40 minuts o fins que tinguin textura de compota.
Traiem el cassó del foc.
Triturarem la compota fins que ens quedi un puré ben fi.
Tornem el cassó al foc i, sense parar de remenar, ho deixarem coure una estona més fins que espesseeixi i la prova del plat típic de les melmelades quedi superada.

Una altra prova per assegurar-nos que la melmelada ja ha cuit prou, és anar-la remenant i couen fins que es desenganxi de les vores del cassó.

I finalment ja només ens cal posar la melmelada als pots, tancar-los bé i posar-los dins un cassó amb aigua a bullir durant 15 minuts.

Si voleu també podeu fer bullir els pots abans i un cop plens amb la melmelada, deixar-los una estona de cap per avall perquè facin el buit. Jo normalment ho faig així però aquesta vegada vaig anar directa a omplir els pots i els vaig posar a bullir un cop plens.

Llestos!

Segurament no cal que us ho digui però el codonyat acompanyat de formatge fresc o mato és una delícia! ♥

I ara ja només em queda aconsellar-vos que doneu un cop d'ull a les receptes de les meves companyes perquè hi trobareu idees ben originals. Noies... un plaer haver compartit 12 mesos amb vosaltres!

A la Cristina des de Comemos a las 3
La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina

La Margarita des de Acibechería

La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira

La Rosalía des de RossGastronómica

La Sofía des de Mil Ideas Mil Proyectos

Una abraçada a totes! ♥

Rectangles de llimona {lemon bars}

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Mon, 11 Dec 2017 15:30:00 +0000

Sóc una enamorada de la llimona i tot el que té a veure amb ella ♥

Entre els meus preferits hi ha la crema anglesa de llimona (me la menjo a cullerades!), les llimones confitades (les menjo com si fossin gominoles), les galetes nevades de llimona, la melmelada de llimona o les merengues de llimona però quan necessito una injecció cítrica al moment, sempre vaig a una recepta que NO tenia publicada encara!!

Rectangles de llimona! Arxiconeguts com Lemon bars!

En aquesta ocasió i trobant-nos a plena temporada d'Advent, una trentena d'aquests rectangles van ser la meva humil aportació al sopar de Nadal que Zug va organitzar per un grup d'uns 50 nens/es refugiats de Síria i les seves families. Només van ser una part del buffet de postres, però espero de ♥ que els gaudissin.

Igualment espero que els gaudiu vosaltres!

La recepta me la va passar una amiga franco-italiana ja fa una bona temporada. És de la seva germana que també té un bloc - Pancakes a colazione - que a la vegada la va heretar d'una amiga molt fan de les llimones com jo.

Els rectangles de llimona de la Manuela (di Sarah... di Claudia ☻) són els millors que he menjat mai! I a més molt senzills! Només hi ha una cosa a tenir en compte: el motlle!

La Sara parla d'un motlle quadrat de 20.5 cm. Jo faig servir una plata de vidre rectangular (a l'estil Pyrex) d'Ikea que fa 27 x 18 cm i va molt bé. Ens interessa un motlle que ens permeti una bona capa de crema de llimona per poder assaborir-la i gaudir-ne al 100%. Si el motlle és massa gros, la capa de llimona queda massa fina i desapareix al coure perdent tota la seva cremositat. Una pena!!

Ingredients

Per la base

115 grams de mantega a temperatura ambient
30 grams de sucre
130 grams de farina
1 polsim de sal

Per la crema de llimona

2 ous
200 grams de sucre
1 llimona mitjana
30 grams de farina tamisada

Procediment

Per la base

Abans de començar, escalfeu el forn a 180°C i folreu el motlle amb paper sulfurat. Després:

Batem la mantega amb el sucre fins que aconseguim una mescla cremosa.
Hi afegim la farina i el polsim de sal tot barrejant amb cura amb una espàtula per integrar-ho tot.
Folrem l'interior del motlle amb la massa tot intentant estirant-la de manera uniforme i amb un gruix regular.
Enfornem durant uns 20 minuts o fins que la base agafi consistència i un xic de color.

Un cop cuita, la traurem del forn i la deixarem refredar. Aprofitarem l'estona per fer la crema de llimona.

Per la crema de llimona

Mantenim el forn encès i a 180°C.

En un bol batem l'ou i el sucre fins que blanquegin i agafin volum.
Sense deixar de batre, hi afegim el suc i la pela ratllada de la llimona.
Finalment deixem de batre i amb una espàtula, hi integrem la farina amb moviments airosos.
Evoquem la crema de llimona sobre la base ja cuita i freda.
Enfornem durant uns 15-20 minuts. Fins que la crema qualli però no passa res si al treure-la del forn veieu que encara es mou un xic: al anar-se refredant agafarà la consistència desitjada.

I ja hem acabat! Abans de tallar els rectangles o els quadrats si ho preferiu, la deixem refredar completament. I abans de servir-la l'ensucrarem alb sucre llustre.

Si us la giro una miqueta, us adonareu del que us deia de la crema de llimona.

Veieu? Queda amb una consistència tipus mouse que fa que els rectangles es desfacin a la boca! Jo podria menjar-ne cada dia!

Si us animeu a fer-les, ja m'ho sabreu dir ♥

Bunyols de vent, lioneses o chouquettes - pasta escaldada (pasta choux) fregida o al forn {Projecte Roca}

noreply@blogger.com (Bruixes a la cuina) — Wed, 15 Nov 2017 07:00:00 +0000

No sé quan feia que tenia ganes de fer bunyols de vent... uns quants anys em sembla.

Però no havia trobat el moment encara. De fet, si no arriba a ser per la Cristina de Comemos a las 3 que els ha proposat com a recepta del mes pel Projecte Roca, potser no m'hauria arribat mai el moment de fer-los. I mireu, no tinc clar si hauria sigut millor així... són molt però MOLT bons!! Si hi sumem que es fan realment ràpid, ja us imagineu el problema, oi?

No els hem de confondre amb els bunyols de Quaresma o els bunyols de l'Empordà. Els ingredients són diferents però també la manera de fer-los. Són molt lleugers, gairebé no pesen i d'aquí el nom.

Malgrat tot, he de reconèixer que mai m'havia mirat la recepta detalladament i pensava que no deixaven de ser una versió diferents dels bunyols de sempre i m'he endut una sorpresa!!

Aigua, farina, llard i ous. Ja els tenim!! Res de llevat ni massa mare. Un polsim de sucre i un de sal. No fa falta ni llet ni espècies. Es posa tot al foc menys la farina i els ous que s'afegeixen al final d'un en un... UN MOMENT!! Aquesta recepta em sona... la recepta de la pasta escaldada! La recepta de la pasta choux. La massa per fer lioneses o chouquettes ♥

I la diferència doncs? La cocció! Els bunyols van fregits amb oli mentre les lioneses i les chouquettes es couen al forn!

Així que amb la recepta escollida per la Cristina del llibre d'en Joan Roca - La cuina de la meva mare - m'he tret el cuc dels bunyols de vent i he fet chouquettes!! Amb sucre llustre i amb sucre granulat respectivament, tal i com mana la tradició culinaria catalana i francesa.

Ja sabeu que tant els bunyols de vent com les lioneses es poden farcir.

Però a mi m'agraden les masses per elles mateixes així que m'he quedat amb la versió espartana: no he farcit els bunyols i en comptes de lioneses he fet el berenar preferit dels francesos, les chauquettes.

Petit! Ho he fet tot petit per poder anar picant. Ens han agradat moltíssim!! Una mateixa massa, dues formes de cocció i uns sabors ben diferents!

He de dir que hem tingut gent a casa i també n'he portat una paperina als veïns. En tots dos cassos ha estat treure el bol i buidar-se! La mainada s'hi han llençat de cap i els adults hem hagut d'afanyar-nos per poder-los tastar. Vaja, que hem fet curt. Però estic segura que també ens n'haurien faltat si n'hagués fet el doble! ♥♥

I vinga, no vull allargar-me més! Anem a la recepta.

Dir-vos que he seguit la recepta de la Montserrat amb una única variació: he afegit 25 grams de llet en pols a la massa perquè tinc un llibre amb receptes franceses que fa la pasta escaldada amb una barreja d'aigua i llet. Ho volia provar☻

Ingredients

250 grams d'aigua
100 grams de llard de porc o mantega
25 grams de llet en pols - opcional
1 polsim de sucre
1 polsim de sal
1 llimona - la ratlladura
150 grams de farina
4 ous
Oli per fregir
Sucre llustre

Per les Chouquettes, necessitareu un grapat de sucre granulat i no us caldrà ni l'oli per fregir ni el sucre llustre.

Procediment

Posem l'aigua, el llard, la llet, el sucre, la sal i la llimona dins un cassó al foc.
Quan arrenca el bull, abaixem el foc i hi tirem la farina d'un cop.
Ho remenem amb una espàtula fins que la pasta es desenganxi de les vores del cassó.
Seguidament, traiem el cassó del foc i deixem que perdi temperatura.
Quan deixi de cremar, hi anem afegint els ous, un darrera l'altre, tot integrant-los bé i remenant fins que ens quedi una pasta llisa.
Deixem que es refredi una estona.
Posem la massa pels bunyols dins una mànega pastissera d'un sol ús i tallem la punta de manera que ens quedi una boca de sortida de l'amplada d'un dit.
Escalfem l'oli fins arribar als 160°C
Anem tallant petites porcions de pasta de bunyols perquè caiguin dins l'oli i els courem fins que quedin ben rossos.
Els traurem de l'oli amb un escorredor i els posarem sobre un paper de cuina per absorbir l'excés d'oli.
Quan estiguin una mica freds, els ensucrem amb el sucre llustre i els deixem refredar del tot.

Si els voleu farcir, espereu a fer-ho que estiguin ben freds.

Si en comptes de fer els bunyols preferiu fer lioneses o chouquettes, només cal que escalfeu el forn a 180°C. Mentre s'escalfa:

Prepareu una safata de forn amb paper sulfurat.
Amb la mànega pastissera i una boca ample, aneu fent botons de pasta de la mida que vulgueu les lioneses o chouquettes.
Un cop la safata plena, els acabem d'arrodonir amb el dit un xic moll d'aigua, ensucrem les pastes amb el sucre granulat i cap al forn.
Les deixarem coure durant uns 20 minuts, el temps d'inflar-se i agafar color.
Un cop daurades, apaguem el foc i les podem deixar dins durant uns 10-15 minuts més. Així queden ben cruixents i no hi ha perill que perdin la forma al sortir del forn.

I ja ho tenim! No us en veureu tips!

Per cert, la pasta dels bunyols de vent es conserva a la nevera durant un parell de dies PERÒ ha d'estar ben tapada perquè no li toqui l'aire. El millor és posar-la dins un bol i tapar-la amb paper film assegurant-nos que el film toca directament la pasta choux. També la podem congelar. Dóna bon resultat però perd una mica de flexibilitat i, sincerament, costa molt poc fer-la al moment així que a menys que us surti un imprevist o en vulgueu fer molta quantitat, per mi no val la pena.

El que si val la pena, és donar una ullada als bunyols de les meves companyes. Són totes unes cracks! ☻

A la Cristina des de Comemos a las 3
La Rosa des de Un toque de canela
La Beatriz des de 2 mandarinas en mi cocina

La Margarita des de Acibechería

La Palmira des de Come conmigo, el blog de Palmira

La Rosalía des de RossGastronómica

La Sofía des de Mil Ideas Mil Proyectos

Hi ha bruixes a la cuina

Uns ous al plat diferents o uns tomàquets al forn insuperables - Descobrint sabors

INGREDIENTS

Per 4 persones 4 tomàquets de Montserrat 4 tires de pasta de full - Llegiu "Notes" 12 llesques de pit de gall d'indi - o qualsevol altre embotit al gust 100 grams de formatge - jo he agafat una barreja de Emmental i Gruyère 4 ous Sal Pebre

Procediment

Pastissets de mascarpone i raïms amb xarop de moscatell

INGREDIENTS

PROCEDIMENT

Galetes de pastanaga amb xocolata - Descobrint sabors

INGREDIENTS

PROCEDIMENT

Muffins de plàtan amb glacejat de mantega de cacauet

Ingredients

Les magdalenes

Pel glacejat

Procediment

Les magdalenes

Pel glacejat

Amanida de canonges i ou / Nüssli-Salat

Ingredients

Procediment

Boles energètiques de mantega de cacauet, coco i pastanaga - Descobrint sabors

Ingredients

Procediments

Whoopie pies amb crema de xocolata i cirereta - Descobrint sabors

Ingredients

Per la crema de mantega de xocolata i cirereta 200 grams de llet 20 grams de Maizena 20 grams més de llet freda 100 grams de xocolata negre - la meva al 65% de cacau 1 cullereta de cirereta en pols 100 grams de sucre 200 grams de mantega tova

Per la massa

Pel glacejat i la decoració - opcional

Procediment

Per la massa

Muntatge, glacejat i la decoració

Blandina's Maroni-Torte o Pastís de mousse de castanya de la Blandina

Ingredients

Procediment

Nyoqui (Gnocchi) de patata i ceps amb nous i oli d'oliva - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Panellets amb patata i/o moniato [amb ous]

Ingredients

Pasta base

Procediment

Panellets de pinyons

Panellets de cacauet

Panellets de coco

Panellets de llimona

Dònuts de carbassa i nou moscada - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Pasta fullada amb préssec i cireres - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Crema pastissera - Crema de pastisseria

Ingredients

Procediment

Muffins (panets) salats de pit de pollastre i alvocat - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Frappé de canyella a la grega - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Flors manxegues - Flors fregides - Flors de Setmana Santa i/o de Carnestoltes

Ingredients

Procediment

Blinis amb ceba caramel.litzada i anxoves - Descobrint sabors

Blinis

Ingredients

Procediment

Ingredients

Brou vegetal i/o amb carn - Fàcil

Ingredients

Procediment

Beignets de cardamom i roses - Descobrint sabors

Ingredients

Procediment

Magdalenes: les de tota la vida!

Ingredients

Procediment

Pastís rústic de poma i almívar de llet

Ingredients

Per 4 persones

4 tomàquets de Montserrat

4 tires de pasta de full - Llegiu "Notes"

12 llesques de pit de gall d'indi - o qualsevol altre embotit al gust

100 grams de formatge - jo he agafat una barreja de Emmental i Gruyère

4 ous

Sal

Pebre

Per la crema de mantega de xocolata i cirereta

200 grams de llet

20 grams de Maizena

20 grams més de llet freda

100 grams de xocolata negre - la meva al 65% de cacau

1 cullereta de cirereta en pols

100 grams de sucre

200 grams de mantega tova