L'exposició Joc a joc de plaça a plaça,
de l'associació cultural Lo Llaüt, es va poder veure ahir a la fira Jocjoc de
Tona, una fira de jocs i joguines alternatives que vetlla per a donar
sortida a iniciatives i a empreses creatives que desenvolupen jocs de
tota mena.
Enguany Lo Llaüt hi ha portat l'exposició Joc a joc
que consta de 7 plafons o "rollers" de 200 x 80 cm. L'exposició mostra una experiència lúdica que des del 2002 va duent a terme aquesta associació comptant amb la complicitat de l'institut Flix i l'escola Sant Miquel d'Ascó.
Aquesta experiència pretén recuperar els jocs populars i tradicionals de la població tot duent-los a la pràctica en els mateixos indrets on tradicionalment es realitzaven, això és, pels carrers i places d'Ascó. I ho fan comptant amb el monitoratge de l'alumnat de secundària de l'institut que fan de dinamitzadors dels jocs als nens i nenes de cinquè i sisè de primària de l'escola Sant Miquel. Podeu trobar més informació en aquest enllaç.
La
Fira Jocjoc és un autèntic aparador per a conèixer les darreres
novetats quant a jocs, per a poder conèixer-los i practicar-los, i per a
passar una jornada juganera gràcies a tots els espais i estands que
mostren i experimenten amb els jocs.
Nosaltres també hi vam poder participar, una edició més, duent a la pràctica un taller de construcció de joguines amb materials de l'entorn natural i a partir del reciclatge de materials de l'àmbit domèstic.
Si us interessa més informació sobre aquest tipus de taller ho podeu fer a través d'aquest contacte.
Joan va néixer el 1947. Va exercir de mestre d’escola i aquesta proximitat amb els nens i les nenes segur que va ser el detonant que el va dur a interessar-se, encara més, pels secrets que s’amaguen darrere les joguines. De la seva personalitat en puc dir ben poc. Vaig tenir el goig de conèixer-lo després d’haver-lo seguit a través de les seves interessantíssimes publicacions. Les dues primeres vegades que vaig coincidir amb ell van ser a la Fira de la Pesseta de Tona on amb la seva filla disfrutava, davall d’una carpa, mostrant i descrivint amb passió totes les seves joguinetes recuperades a la memòria. La darrera vegada que vaig parlar-li va ser el maig de l’any passat, a Figueres, en el marc de les III Jornades Jocs en la Història. Com sempre, el que destacaria del seu tracte és la rialla amb que obsequiava la conversa i la seriositat amb què es prenia qualsevol conversa que tractés sobre el món dels jocs tradicionals. 
En canvi de la seva obra en podria parlar molt més. Per les diverses publicacions que va dur a terme, com per l’extens recull realitzar i, sobretot, per la difusió que va fer del món de les joguines artesanes a partir d’incomptables tallers i llibrets de divulgació, penso que podem considerar-lo una de les figures cabdals del folklore lúdic de les illes d’aquest darrer segle.
De Joan em quedarà sempre aquella rialla que us he dit i els seus ullets petits i espavilats que semblaven invitar-te a jugar.
· SANS, Joan. Recull de juguetes artesanes de Menorca (1). Quaderns de Folklore núm. 85. Edita Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, 2008. 
· SANS, Joan. Recull de juguetes artesanes de Menorca (i 2). Quaderns de Folklore núm. 85. Edita Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Ajuntament de Ciutadella, 2008.
Si esteu interessats en les seves publicacions potser encara tindreu sort de trobar-les en algunes llibreries especialitzades o, sobretot, a l’Espai Mallorca de Barcelona.
