L'APARADOR DE CAN SOLFA

Si us interessen aquests o altres llibres, envieu-nos una petició a l'adreça electrònica cansolfa@hotmail.com i treballarem per satisfer-la.

VEURE LLIBRES I AUTORS D'INTERÈS LOCAL I TERRITORIAL

Si voleu conèixer una mostra dels nostres llibres i autors d'interès local i territorial, continueu llegint aquest bloc.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reus. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de gener del 2010

HISTÒRIES DE REUS


Amb motiu del traspàs de Pere Anguera, catedràtic d'Història Contemporània i expresident del Centre de Lectura de Reus, Can Solfa recupera avui aquest volum intitulat Històries de Reus entre la molt nombrosa i lloable tasca historiogràfica d'aquest homenot que el 2007 va rebre la Medalla de la ciutat de la capital del Baix Camp. .
Es tracta d'una obra publicada el 2004 que recull una vintena d'articles sobre la seva ciutat que va anar escrivint en el decurs de 30 anys, si fa no fa aleshores els mateixos que feia que es dedicava a la recerca històrica, amb una extensió, to i pretensió diversa amb voluntat d'il·lustrar el lector sobre els diversos episodis de la història. S'hi apleguen treballs que van des de notes sobre la guerra del 1640 a Reus fins a Joan Martell, el primer alcalde republicà de la ciutat, passant per l'anticlericalisme a Reus, quatre cartes de Marià Fortuny, Reus en els anys de formació de Gaudí, els edificis de Cal Bofarull o cal Miró o el període entre l'ensulsiada i la reconstrucció dels grans monestirs de la Catalunya Nova, junt amb d'altres temes escollits.
Títol: Històries de Reus
Autor: Pere Anguera
Editorial: Edicions del Centre de Lectura de Reus
Col·lecció: Assaig, núm. 91
ISBN: 84-87873-55-3
PVP: 14,50 euros

divendres, 11 de setembre del 2009

CAP DE BROT

 
Cap de brot presenta l'ocupació de Reus per les tropes borbòniques després de l'11 de Setembre. És la novel·la de l'etapa posterior i del segle XVIII català, és a dir, la de l'inici de la colonització castellana sobre Catalunya, la qual apareix perfectament explicada a nivell de carrer, de reacció popular, mostrant la penetració, l'entrada dels costums i les lleis forasteres de manera perfectament clara al llarg de la primera part de la novel·la. Ens trobem doncs, davant d'una novel·la i no d'un pamflet històric, polític o nacionalista.
El personatge és Pere, fill de pagès acabalat i tinent de l'exèrcit català que defensà la causa de l'Arxiduc Carles lluitant a Barcelona. Descobrim en els primers capítols la dificultat d'adaptació a la vida de «vençut», a Reus; l'existència del «bandolerisme», concretament de les partides de Carrasclet, que s'oposaven al resultat de la guerra. Pere hi manté contactes i quan es veu perseguit pels borbònics, com a conseqüència d'un conflicte produït amb un oficial de l'exèrcit, es refugia amb en Carrasclet i inicia l'etapa de bandoler.
Tota la primera part de la novel·la és clarament evocadora de la situació que produí el Decret de Nova Planta, la dependència política de Madrid així com la reacció popular. Apareix, també, tot l'escenari de la guerra i les activitats dels guerrillers al Montsant. La segona part de la novel·la mostra l'evolució del personatge cap a una posició i ideologia pragmàtica i mercantilista que és un reflex del segle XVIII i de bona part del pensament econòmic català de la segona meitat del segle. La reconstrucció de Catalunya, allò que la pot salvar com a nació, passa per la creació d'una riquesa i una economia forta. Si Catalunya no té exèrcit ha de tenir un poder que la faci ser un element clau dins l'estructura de l'Estat, que li doni una projecció i una força que defensi la seva identitat nacional.
Aquesta és l'edició completa de la novel·la, que l'any 1979 va quedar finalista del premi Sant Jordi i va tenir una gran ressò popular en una època en què la novel·la històrica encara era poc habitual en la literatura catalana.
Autor: Ramon Pallicé
Editorial: Pragma Edicions
Col·lecció: Clavis, núm. 1 
ISBN: 8493495212
PVP: 21 euros

dilluns, 18 de maig del 2009

ROSA PAGÈS I BERNA BLANCH GUANYEN ELS PREMIS LITERARIS VILA D'ASCÓ 2009


Aquest dissabte dia 16 de maig, s'ha celebrat el sopar literari durant el qual s'ha fet públic el veredicte i s'ha fet lliurament dels premis literaris d'Ascó d'enguany.
L'escriptora, professora universitària i redactora de publicitat reusenca Rosa Pagès ha guanyat la XXI edició del Premi Literari Vila d'Ascó 2009 amb l'obra Àngels de pedra, mentre que l'escriptor Berna Blanch, de Torrent, ha guanyat la IV edició del premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó de 2009 amb l'obra Espiga.
Rosa Pagès, nascuda el 1967, situa la seva obra en els espais modernistes de la ciutat de Reus tal com devien ser al final del segle XIX i a principi del segle XX. L'editorial Cossetània, que publicarà l'obra guanyadora, destaca que Àngels de pedra es pot definir com la gran novel·la de Reus, en la qual s'hi reflecteixen les lluites socials de l'època, entre patrons i treballadors, els conflictes entre classes socials i les diferències de vida del camp a la ciutat, amb molts personatges molt ben definits, tot descobrint-nos els tresors modernistes de Reus, com l'Institut Pere Mata, en plena construcció.
Rosa Pagès va guanyar l'any passat el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que es lliura a Vinebre, amb el relat La vëïna i altres animals domèstics. Ha publicat fins ara, els llibres de narrativa Kohai (1985), Els camins de l’aigua (1990), Llibre de plagis (1999) i Històries trobades (amb Mariona Quadrada, 2001); les novel·les Binomis (1995), Un enigma a la cuina (amb Mariona Quadrada, 1998) i M’he descuidat de dir-te gràcies (2004), i de poesia Neoprojeccions (amb Aleix Cort, 1988).
Berna Blanch va néixer a Catarroja i de fa anys que escriu i fa activitats literàries. Ha guanyat el certamen literari d’Almussafes, el Josep Maria Ribelles de Puçol, el Josep Fàbregues i Capell de la vila de Sallent de Bages, el de creació poètica de Paiporta, i el Ciutat de Torrent. Ha publicat els llibres Els buits que camine, amb edicions Germinal; La claror del llamp, amb editorial Bròsquil; El baf de l’espill, també en l’editorial Bròsquil; Arran de terra, editat per l’ajuntament de la vila de Sallent; La llum antiga, a Tàndem Edicions, i Incorpòria, amb l’editorial Tabarca. Junt amb Anna Pastor va editar la revista de creació Diàfora. Segons explica l'editorial Montflorit en la seva ressenya biogràfica, "actualment du en el cap idees difuses i segueix buscant el sol des de Torrent. El seu darrer poemari, El tacte del reflex, no té un títol metafòric: els poetes poden tocar coses que materialment no poden tocar-se. No és màgia, sols cal sentir-les i allargar les paraules".