Colata

Els pobles menuts de la Vall també saben fer Diades de Música de la Vall d’Albaida. Fins i tot m’atreviria a dir que són els pobles menuts els que acaronen l’essència d’una trobada comarcal d’aquest tarannà. I ja en van dènou.
L’acurat programa, que incloïa des de setmanes abans la presentació del cartell, les activitats que ompliren la Setmana de la Música, i, finalment, la Diada pròpiament dita, celebrada el passat dissabte 23 de maig, i que va acollir trenta-sis bandes de la comarca, amb mil dos-cents músics almenys, i que van fer gaudir de valent un públic ja convençut de bestreta, que, llibret en mà —per cert, d’impecable factura— van seguir el variadíssim repertori que les bandes valldalbaidines els van oferir.
A banda dels ja clàssics Rafael Alcaraz, Camilo Pérez Laporta o Esteve Pastor, poder disfrutar escoltant les obres dels ja consagrats Joan Enric Canet, Ramon Garcia Soler o el nostre benvolgut José R. Pascual Vilaplana, i els novíssims Damian Molina, Joan Alborch o Saül Gómez... Què voleu que us diga? Impagable en una vesprada aquest repàs quasi orgàsmic al passat, al present i al futur de la música de carrer nostrada, en unes interpretacions ben dignes, a càrrec dels músics i directors que dóna la terra.
L’esforç de tot el poble, que va adornar tots els carrers amb els topònims de la comarca, i amb els dels compositors de la terra, es va convertir en un homenatge per fer veure la potencialitat de la nostra gent i dels nostres músics.
En l’aspecte protocolari, la representació de la Federació de Societats Musicals va comptar amb representats provincials i comarcals. Per a quan el president de la Federació s’hi deixarà caure per ací?
No podem oblidar l’empremta personal que el regidor Rafa Fenollar va deixar en l’organització. L’assistència dels polítics a la tribuna va ser considerable. Algun que altre es va fer la foto i va desaparéixer en “passar” les bandes del seu poble per davant... però la tònica va ser distinta, i fins i tot quan la pluja de fang va obligar a suspendre l’acte una estona, quan només faltaven a desfilar la banda d’Aielo de Malferit i l’amfitriona, i tothom hi va suportar estoicament l’adversitat meteorològica i immediatament es va reincorporar al cadafal per assistir al colofó de l’acte.
Una vegada a l’any que els músics ens podem reunir, i va ser una autèntica festa. No m’hi vaig poder quedar al sopar i revetla posteriors, però ja m’han contat que va ser un èxit.
Com tot el que la gent fa amb el cor i el cap alhora, quan posa tot el sentiment i tota la intel•ligència, les coses es mereixen eixir bé.
I Salem n’és un bon exemple.

Per si no vau estar, per ací us deixe un albumet de fotos de la Diada d'enguany.

Haver de parlar del que és obvi té castanyes, a l’alçada que estem de la vida i de segle, però com que hi ha qui no fa com cal la seua feina, i les seues deficiències ens afecten quotidianament, hem d’aclarir alguna coseta. Perquè no pensen que no passa res. O que la gent no sabem llegir.
Podrà agradar o no la denominació i l’idioma escollit per posar nom a les coses. Podran tindre un llibre d’estil que obligue a traduir (a maltraduir, a “trair” etimològicament) tot el que no siga en castellà. Podran sentir-se impel•lits a corregir tot allò que contradiga les seues dèries d’autoodi lingüístic. Poden senzillament equivocar-se.
El que no poden és canviar el nom de les coses. El nom amb què hem decidit que ens coneguen.
Fa ara una vintena d’anys, l’assemblea comarcal de la comarca, formada per les societats musicals federades a la FSMCV, va decidir batejar amb el nom de “Diada Musical de la Vall d’Albaida” una activitat lúdica i reivindicativa, comarcalista, que aplegava cada any a una localitat valldalbaidina distinta totes les bandes de música de la terra. No faré ací un repàs a totes les edicions i localitats que l’han fet seua, sense que un sol any l’hàgem deixat de celebrar. Tampoc del que ha suposat al si del moviment bandístic, i que per això ens han imitat a d’altres comarques.
Per això em sorprén, en obrir la premsa escrita d’ahir dimarts 27 de maig, com el diari Levante-EMV —en la pàgina 18 de la seua edició intercomarcal de la Costera-etc en paper, ja que no apareix a la d’Internet—, en referir-se a la XVIIIª Diada Musical de la Vall d’Albaida, celebrada en Agullent, s’espolsa tranquil•lament aquest titular: “1.300 músicos desfilaron en Agullent en la Festa Musical de la comarca”. Sort que en aquesta ocasió ho han encabit dins la Vall, no com altres vegades, dins d’alguna comarca veïna. La foto, que l’ha proporcionada el Gabinet de premsa de l’ajuntament agullentí, apareix sorprenentment signada pel mitjà de comunicació.
Dins el text de la informació s’insisteix, i ara a més ho castellanitzen, canviant el nom i posant “XVIII Fiesta Musical de la Vall d’Albaida”. Arre matxo!
El més preocupant, al meu parer, encara prossegueix si acabem d’analitzar el contingut de la informació, producte de l’empatx que produeix llegir només notes de premsa, municipals o d’empresa, sense contrastar la nota amb la realitat.
Perdoneu companys de la premsa, però no és de rebut que en un acte federatiu, organitzat per l’Assemblea Comarcal de la Federació de Societats Musical de la CV, i més en concret per l’Agrupació Musical d’Agullent, apareguen els col•laboradors (els polítics) com si foren els qui presideixen l’acte. Així, al peu de foto, sense que us caiga un bit als peus, poseu “ACTO. (sic?!!!) Lo presidió el alcalde de Agullent y el presidente de la Mancomunitat”.
Però si prosseguim llegint, deduïm que l’important de l’acte són els col•laboradors institucionals, que ho fan en molta menor mesura (pela inclosa) que els organitzadors, que per això uns són una cosa i els altres una altra, i reben denominacions diferents, com així podríeu haver-ho comprovat cas de consultar el programa de l’esdeveniment.
Que ignoreu el màxim representant de l’organització, el vicepresident comarcal i vocal de la FSMCV Ximo Soler, i que la societat amfitriona, l’organitzadora executiva de la Diada, la despatxeu amb un “El presidente de la Agrupación Musical de Agullent, Juan Martínez, también tuvo un lugar destacado, puesto que la sociedad musical amfitriona celebra este año su 125 aniversario”... Com ho podríem qualificar?
O siga, que qui organitza, passava per allí. Curiosa manera d’interpretar la realitat. Supose que tot ve donat per no haver-vos dignat en cobrir dignament, amb un o una periodista i fotògraf almenys, un esdeveniment que va acollir només, només, 1300 músics. 36 bandes, i molta més gent d’espectadors.
Però clar, són coses de la Vall d’Albaida...
Alguna disculpa i alguna correcció vostra crec que ens mereixem la ciutadania i les bandes valldalbaidines, no?
Per contra, d’altres mitjans, com ja vaig dir a l’anterior post, sí que van fer la seua feina honestament.

Trenta-sis bandes de música valldalbaidines i més de mil tres-cents músics hi van posar el sentiment i la cultura. El nombrós públic d’Agullent i les rodalies els va encoratjar.
Un any més, un acte d’afirmació musical i comarcal, capdavanter, que ha sigut imitat per altres comarques, va tindre un poble receptiu i una organització impecable.
S’ha notat molt la bona sintonia a l’hora de treballar entre l’amfitriona Agrupació Musical i l’ajuntament agullentí, amb Juan Ant. Martínez i Jesús Pla respectivament al capdavant. I no cal deixar de banda el suport efectiu de l’AMPA del CEIP Sant Vicent Ferrer i de la Junta de Festes, que van ajudar humanament en el desenvolupament amb èxit dels actes
L’oratge, entre ullades de sol de tronada i nuvolades ben fosques, s’hi va comportar. Els actors s’ho mereixien, almenys perquè es veiés el treball que tot l’equip humà de la junta agullentina ha estat preparant silenciosament, però de manera ben efectiva. Ja ho crec. L’enhorabona, merescuda.
I les “autoritats”? Doncs, de tot.
La principal mancança, l’absència de l’alcaldessa d’Ontinyent. No pot faltar a un esdeveniment en què la capital de la Vall s’ha de notar, i no només perquè hi haja tres bandes participants de la seua ciutat. Tampoc tenen excusa ni els alcaldes ni alcaldesses de la Pobla del Duc, d’Alfarrasí, de Montaverner (encara que sí que hi va acudir el tinent d’alcalde pel Compromís Josep Sanchis), ni de Castelló de Rugat, Salem, el Ràfol, Aielo de Malferit, Bocairent, Atzeneta,... Tampoc és de rebut que el conseller de cultura de la Mancomunitat acabe la seua feina quan passen les bandes del seu poble, de Benigànim. I les cares de pomes agres del president comarcal? Potser era degut a què les seues convocatòries aplegaren per fax dijous a les alcaldies? Nou en la plaça (per com és de desconegut fins i tot en les files del PP en l’àmbit valldalbaidí) era el diputat Máximo Caturla.
Açò va contrastar amb l’assistència dels incombustibles alcaldes d’Albaida, Bellús, Beniatjar, Benicolet, Benigànim, Fontanars dels Alforins, Montitxelvo,el Palomar, l’Olleria, Otos i Quatretonda. També hi era l’alcaldessa de Guadasséquies i regidors d’Alfarrasí, Benissoda i Montaverner. De tots els colors, com així és de plural la societat de la Vall.
I per part de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana? Doncs ja fa temps que trobem a faltar una presència de major rang, i això que l’albaidí Ximo Soler va representar la Junta Directiva ben dignament. Bé és cert que el secretari general, Alfred Escalera, que n’és un assidu de la nostra Diada Musical enguany estava a Colòmbia, però que el president, sr. Almeria, es deixara caure per la Vall Blanca alguna vegada no vindria malament. La Junta comarcal, amb Joan Chàfer davant, hi vam complir.
I pel que fa als mitjans de comunicació? Doncs el tractament més digne l’han fet Ràdio Ontinyent i Vilaweb Ontinyent. També la revista Música i Poble se n’ocuparà extensament. Trobem a faltar aqueix Canal 9 que paguem entre tots però que només té ulls, o siga càmeres, per a aigües alienes i desgràcies pròpies. Incloem-hi en aquest darrer aspecte Fórmules 1 i America’s Cup.
Doncs això: molta festa, molta i bona música i molta Vall d’Albaida.
I ara, a posar els motors de la música en marxa per a l’any vinent. Per cert, on serà?