Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurants. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris restaurants. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de desembre del 2013

El Pràctic, ara sí que m'és pràctic anar-hi

Fa molt que no faig cròniques de restaurants (excepte aquell petit recopilatori d'hamburgueseries). No és per que no en visiti però sempre em despisto i quan m'hi poso fa tants dies que ja no me'n recordo (últimament estic molt en mode memòria de peix). Però com tots els mals hàbits és bo canviar-lo, així que escriuré sobre un restaurant que vaig visitar fa quinze dies.
La nova decoració
Potser per molts de vosaltres, si esteu una mica posats en tema restaurants, tot el que digui no serà nou, però com han canviat d'ubicació, crec que és un bon moment per parlar-ne.
El lloc és 'El Pràctic' i el vaig trobar per sorpresa quan al març buscava un restaurant prop de casa per celebrar l'aniversari de la meva mare. Com m'agrada anar a llocs que no he anat mai vaig mirar les webs que em serveixen de guia en la recerca de restaurants: Lo sabes, La hora del bagel, Tiritinyam, Ambcompte i Els meus restaurants. Aquest últim té un mapa, i revisant-lo vaig veure un punt diguem que fora de Barcelona, però relativament prop de casa, al carrer Constitució de L'Hospitalet. Al llegir-ne la crònica el vaig anotar ràpidament com lloc a visitar (per a l'aniversari no servia perquè queia en un dia que no tenien obert per la nit). Cuiner peruà 
(Andrés Huarcaya) que havia treballat amb l'Adrià i que fusiona cuina peruana amb catalana. Bones vibracions. 
Amb el Pep i l'Ariadna anem sempre a sopar els divendres però normalment a llocs on arribem caminant (divendres estem cansats i no ens ve de gust ni caminar ni cuinar) i van anar passant els mesos sense anar-hi, per la mandra d'arribar fins allà. Però a vegades succeeixen coses meravelloses: un tuit del Tiriti comunicava que havien canviat de lloc, al carrer Tenor Massini, 20, a deu minuts de casa caminant. Ouieà!
A la primera oportunitat vaig organitzar-hi un sopar, i en grup. Al fer la reserva, la noia em va dir que com erem més de 6, si volíem podíem fer el menú de grups. Me'l va enviar i vaig revisar si els plats coincidien amb els recomanats pel Ricard i el Tiriti. Com era així, vam agafar-lo. Així simplificàvem el tràmit d'escollir.
Aquest és el menú. Penseu que cada plat era per dues persones (érem 6 adults), tot i que en els plats 'comptables' van portar una setena unitat per l'Ariadna
1. Coca d'anxoves amb melmelada de tomàquet i puré d'oliva negra --> Potser el plat més senzill però amb bon pa i bones anxoves, i bon contrapunt la melmelada amb la salaó de les anxoves.


2. Croquetes casolanes de pollastre rostit --> Molt gustoses i suaus, amb bona textura i sabor.


3. Patates bravísimes amb la nostra salsa de rocoto i allioli lleuger --> L'aparença de la salsa brava espanta una mica, perquè fa pensar en les que et posen en algun bar amb salsa brava Xovi. Falsa alarma, bona patata i un salsa picant amb un picant diferent, i és que el rocoto té una bona potència picantona (20 vegades els pebrots del Padrón).

4. Cebiche Nikkei --> Només puc dir que m'hagués menjat el plat sencer. Sensacional. A la foto no es veu (tapat per l'enciam), però tenien un acompanyament dolç. Tothom a la taula va dir carbassa, menys jo, que vaig dir moniato. Vaig guanyar :-) L'error va ser no preguntar de quin peix era però igualment tenia el punt exacte d'acidesa. Molt refrescant.

5. La tapa estrella: “Orella de porc cruixent” Una meravella feta en cocció de forn Roner durant 12 hores a 70º, compactada i passada per la planxa. Increïble el contrast del cruixent amb la melositat. Diguem que és posar un menjar tan bàsic com aquest a l'alçada de les delicatessen.


6. Wantan farcit de porc ibèric i salsa agredolça --> Potser perquè va venir després de l'estrella, és el plat que menys em va convèncer. Tot i estar bo em sobrava una mica de pasta. 
7. Ous ferrats amb patates i bolets de temporada --> A aquestes alçades ja estàvem pleníssims però la barreja de bolets estava al seu punt de cocció i fan una bona combinació amb els ous 
8. Cassola de musclos  a la marinera --> Senzills i amb un perfum d'absenta molt adequat, van servir de colofó per al menú.
9. Escuma de iogurt amb puré de mango --> Postre deliciós, ni massa dolç ni massa àcid i molt adequat per fer baixar tot el que havíem menjat
A més l'Ariadna es va demanar i en vam tastar tots (ella també va menjar dels nostres plats):
- Biquini de pernil ibèric, tòfona i mozzarella de búfala. A ella no li va agradar massa, suposo que per la tòfona, però als altres ens va encantar.


- Mandonguilles amb sípia: bona mida de mandonguilla i amb una salsa de sucar-hi pa.

I un gelat de vainilla. D'això no puc opinar perquè no el vaig tastar.

El menú amb vins (senzills però decents), aigües i cafè, 25€ inclòs. Diria que entra a la categoria d'espectacular relació qualitat-preu
L'únic punt negatiu va ser la tardança entre plats, però com hi tornarem aviat, comprovarem si va ser una mica l'adaptació al lloc nou (tot just fa un mes que hi són). De tota manera i en descàrrega seva, vam arribar a les 21.10 i ja estaven gairebé totes les taules plenes. És a dir, tothom va arribar a la mateixa hora i això és difícil de gestionar.

De tota manera, el resum és: una petita joia al costat de casa.


El pràctic
C/ Tenor Massini, 20 (Metro Plaça de Sants) Tel: 933 31 56 44 Obert migdies de dimarts a dissabte i les nits de dijous a dissabte.

dimecres, 22 de maig del 2013

Ariadna a la caça de l'hamburguesa


Fa uns dies l’amic Lahoradelbagel va encetar un hashtag: #burgerhunters inspirat en el ja famós #paellahunters de l’Albert. No pretenc en cap cas millorar les excel·lents crítiques que trobareu al seu bloc amb aquesta etiqueta, simplement ampliar, confirmar o (crec que no) contradir alguna de les meves experiències, en base a unes petites notes sobre algunes característiques dels locals als que he anat jo.

Per començar,us he de dir que no tinc fixació per cap plat, ni m’agrada amb delit la paella, ni les hamburgueses, ni la pasta, ni el tàrtar, ni cap altra cosa que puguis intentar tastar a molts llocs. De fet menteixo una mica, durant un temps era consumidora habitual del carpaccio de vedella, però des que vaig tastar el del Harry’s Bar de Venècia 

(i ja fa 9 anys), vaig veure que no calia seguir buscant la perfecció (ara només en prenc a vegades, abans era lloc que en tenia, lloc que en prenia). Però, la meva filla Ariadna sí que ha agafat molta afició per les hamburgueses, i per ella, estem començant una mica la ruta. 
A veure fem memòria (per cert, les fotos són força dolentes, ja que no esperava fer un post del tema):

El filete ruso. Crec que aquesta va ser la primera hamburgueseria premium (per usar nomenclatura de moda) a la que vaig anar. D’això en deu fer ja uns 2-3 anys, poc després que s’inaugurés. Va ser amb unes amigues i fa tant de temps que ni me’n recordo. El lloc, molt cèntric, estava força ple de gent que començava la moda. Recordo que el que més em va agradar és que ja en carta es podia demanar sense pa. No en tinc foto.

Santa Burg. La principal avantatge és que la tinc molt a prop de casa. La qualitat és bona (xefs Alan Guiard i Xavier Pellicer), ben servida dins d’unes cistelles molt maques. Les hamburgueses per noms no són massa complexes però hi ha infinitat d’acompanyaments. Les patates fregides, que van apart, són casolanes. L’únic inconvenient (si és que no ha canviat últimament), que no es pot reservar i de seguida s’emplena. Per cert si sou religiosos potser no us agrada massa l’altar de la santa :-)

Peggy Sue's. Nosaltres com són tan originals, al 2011 vam celebrar l’aniversari de l’Ariadna al Tickets. Per contra al 2012, ho vam fer en aquesta simpàtica hamburgueseria amb ambientació totalment de diner americà. És una franquícia amb uns 40 locals, dels quals 3 són a BCN (també n’hi ha 1 a Badalona i una altra a Sant Cugat). Nosaltres vam anar a la de Travessera. Tot i ser franquícia, no és pas un pas com les hamburgueseries de menjar ràpid. La qualitat és prou bona, i per exemple els Chicken fingers que vam demanar tenien aspecte interior de pollastre (no de serradures). I cosa rara, em va encantar la porkibeguda Pink lemonade. És un lloc bastant ideal per anar amb criatures, molt menys amb gent adulta.

Els fingers i la pink lemonade
Com en gaudeix!

















BBurguer. A aquesta jove hamburgueseria hi vaig anar a parar per algun RT del periodista Gerard Romero sobre la visita al lloc d’algun jugador del Barça B. La veritat és potser el lloc que més m’agrada de tota aquesta llista. L’hamburguesa molt gustosa i les patates braves boníssimes. Quan fa uns mesos que hi vaig anar l’alma mater del projecte buscava alguna cervesa artesanal per afegir a la ja bona oferta de cerveses. Suposo que ja la tindrà. Les postres  també molt encertades. L’únic problema és que és molt petiat (ara ha reformat una mica la part interior per tenir més cabuda i hi ha la terrasseta) però com es pot reservar...

Nyam les braves!
American way of life
99% Motor Bar. Això no és exactament una hamburgueseria sinó un lloc on menjar cuina lleugerament tex-mex en un ambient molt marcat per les motos (forma part de l’espai Harley-Davidson) i Loquillo (que hi té cedides diverses coses). A mi el lloc m’agrada molt i les cambreres són molt simpàtiques. Es veu que al començament el menjar era molt bo, perquè estava en mans del Carles Abellán, però jo les vegades que hi he anat ho he trobat tot bo. Ep! I a la carta hi tenen una burguer de 4 quilos (que suposo que cal encomanar). Ah! I la salsa Hot Chili de Jack Daniel’s està boníssima. També es pot reservar i sobretot tingueu en compte que molts dies fan concerts i potser balleu més que mengeu.




La Burg. El lloc, amb una decoració molt agradable segueix més potser els preceptes d'hamburgueseria per gent cool. Té zona part en reserva i part en què el primer que arriba s’asseu. Sobre les hamburgueses, prou bones i servides amb una mica d’amanida. Aquí no vam tastar les patates. Tot i estar en una zona poc cèntrica està molt ple (almenys en divendres nit). Per cert, al carrer paral·lel hi ha una franquícia de Peggy’s Sue.


Oval. L’última a la que hem anat, gràcies a la connexió bageliana. La gràcia d’aquest espai molt ampli i que admet reserves, és sobretot que a part de 2 o 3 ja fetes, ets pots construir la teva pròpia hamburguestein. Perquè clar, et pot quedar boníssima o ser una abominació (com a mínim la salsa va apart per tal que no la caguis del tot). De tota manera la qualitat és excel·lent. El que no sé valorar és el temps de resposta de la cuina. El problema va ser que de 4 que tenia la reserva vam acabar sent 16, i van trigar gairebé ¾ d’hora a servir les 16 hamburgueses. Ho entenc, però potser haurien pogut prioritzar els 7 nens que es morien de gana. Sort que després a tothom li va agradar molt el sabor.


I a part dues hamburgueses que he tastat així ràpid:

Apolo diner (La mala reputación). Aquesta ja no la podeu tastar, m’ha arribat que el lloc ha tancat les portes (si que fa dies que no passo per l’Apoloa). Doncs abans del concert de Fanfarlo em vaig prendre aquesta hamburguesa que no estava gens malament.

Jazz. Davant del celler Cal Marino hi ha aquesta cerveseria que fa unes molt bones hamburgueses (segons l’Edu, els americans dels X-Games en van quedar encantats) però el dia que la vaig menjar només va arribar a una mossegada (era compartida entre una colla)

M’adono que he parlat més d’altres coses que pròpiament de les hamburgueses però el que sí us puc dir que totes les de la llista són bones, algunes excel·lents però cap d’aquelles plasticoses.
Menció apart la minihamburguesa que vam tastar el dia que vam visitar Norte (si en voleu més informació, la fitxa del Bagelman us farà venir gana)
 

I ara així tan aviat com pugui ser tinc moltes ganes d’anar al Pijama (Sr. Bagel (reco)mana)) i també a un ja clàssic que fa molts anys que el tinc a la llista (OK Sarrià), que espero tenir la guia del senyor Edu ().

dimecres, 28 de novembre del 2012

Les receptes de Semproniana, nou llibre

En poc temps he fet dues entrades del Semproniana. La del Patacutxi i la que comenceu a llegir. Totes dues han estat un plaer i totes dues, experiències diferents al que estem acostumats.
El passat dia 12 vaig tenir la sort de ser convidada via l'Òscar (El "Gastroblocaire") a la presentació-sopar-gastroblocparty del nou llibre de l'Ada Parellada: Les receptes de Semproniana de l'editorial Cossetània, que recull els 20 anys de bona feina que porta el restaurant.
L'Ada presentant el seu 'fillet'
Si, sona estrany això de gastroblocparty, però em sembla la manera més encertada de descriure el que vam viure. Una presentació atípica, començant pel lloc, no al Semproniana sinó al Pla dels Àngels; on els convidats es fan el sopar i on alguns acabem fem una 'Sardana del greix d'ànec'. Però els convidats som 'especials', som blocaires, com la mateixa Ada, i ens agrada això d'estar a prop d'una taula de tallar, d'uns fogons i de les salses. I de la companyia de l'Ada i el seu equip.
Es notava que aquest llibre li fa especial il·lusió, tot i que en té uns quants escrits. Tota aquesta proposta en va ser una mostra de com li agrada compartir a l'Ada.
Vam començar amb una divertida introducció de l'Ada, sobre una cadira (ep! Que així no ens havíem de barallar per fer-li fotos). De seguida, ens vam dividir en quatre grups per cuinar els plats del sopar. I és clar, els quatre plats els trobareu al llibre.
Els plats tal i com van quedar
El grup 1 va cuinar, amb l'ajuda de l'Oriol, un entrant, una deliciosa Brandada de bacallà amb pipes caramelitzades, servida en got. La podeu trobar a la pàgina 26.
El grup 2 va cuinar el primer plat, uns Canalons XS de cebiche de peix, amb l'ajuda del Jordi, el gran amic i xef. Podeu llegir la recepta i la visió de l'esdeveniment de la mà del Jordi blocaire aquí i també a la pàgina 42.
El grup 3, el del 'Ada, en el que vaig estar perfectament acompanyada de l'Òscar (Decuina), la Sílvia (Cuinetes) i el Roger (Ambcompte), vam fer uns Farcellets cruixents de confit d'ànec amb verduretes i salsa agredolça (veure pàgina 84)
El grup 4, va fer el postre, una Tartaleta sablé de xocolata, amb el suport del Santi, el marit de l'Ada. A més ens van regalar un postre extra, unes trufetes de Crumiel.
En una hora ho vam tenir tot enllestit, i ens vam disposar a compartir el sopar, històries i bona companyia en l'antic forn ubicat als baixos. L'editorial ens va regalar el llibre i abusant de la confiança l'Ada ens hi va escriure unes dedicatòries precioses.



Recepta:
Ingredients: posaré les dades del llibre, que nosaltres ho vam fer per 20
4 confits d'ànec (cuixa d'ànec confitada, que ja es ven feta)
1 terrina de mousse ànec o similar
4 làmines de pasta brick
2 cebes tendres
2 pastanagues
4 alls tendres
Els del grup. Foto de la Sílvia realitzada pel Lluís
Per la salsa
Melmelada de móres
Mostassa a l'antiga

Elaboració (escrita Maidastyle)
Piquem les verdures en quadrets petits. Posem oli a una cassola i les escalfem (pochar en castellà) fins que estiguin cuites (uns 10-15 minuts). Les deixem refredar per tal que no estovin les làmines de la pasta.
Treiem l'os de les cuixes, vigilant que no en quedi cap. Esqueixem bé la carn per assegurar-nos-en.
Posem la làmina de brick (o bé la partim en dos per fer dos farcellets) i el'mplenem. Capa de verduretes, una cullerada del mousse, i la carn. L'emboliquem com si fessim un farcell i enfornem a 180º fins que agafi color i quedi cruixent.
Per acompanyar preparem una salsa barrejant a parts iguals la mostassa amb la melmelada (o segons el vostre gust personal). Ah! I la salsa, no cal escalfar-la.

Taula parada
En resum, una gran idea que es va convertir en una gran experiència i on apart de tot l'explicat vaig desvirtualitzar altres gastroblocaires, especialment els que vaig compartir taula: la Bet (Tastarutes), l'Ana (La cocinera de Bétulo), l'Àngels (Àngels Cuina), el Jordi (Tot és bo el que l'olla cou), la Sara-Maria (Delícies del rebost) i el bentrobat Lluís-Tiriti (Tiritinyam).
I tots els que no vaig poder xerrar prou:
Aquí us deixo el vídeo que va fer l'editorial de tota la presentació i en què sortim fent la sardana que us comentva. Un cop dessossades les cuixes, amb totes les mans ben greixades, fer una comunió espiritual amb el companys de recepta!

El llibre
Només em queda dir, que si heu anat alguna vegada al Semproniana tindreu ganes de comprar el llibre per descobrir-ne els secrets de les vostres receptes preferides i d'algunes que encara no heu tastat, i també l'origen que les envolta; perquè cada recepta en té una mica d'història. Si, per contra, encara no hi heu anat, trucareu al dia següent per fer una reserva. Recordeu que s'acosta nadal, i aquesta pot ser una bona proposta de regal.


NOTA: Dues novetats des del dia de la presentació. La primera, que ja ens va comentar l'Ada, tots els plats del Semproniana tenen talles, així podeu menjar (i pagar) segons la vostra gana. La segona, s'ha renovat la web: http://www.semproniana.net/ i podeu trobar tots els 'saraus' que munta l'Ada a més de les cartes dels restaurants.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Taller Patacuchi (Semproniana)

Aquesta setmana he començat a llegar el llibre de l’Ada Parellada, Sal de vainilla. L’havia comprat per Sant Jordi i el tenia signat per ella. L’arribada del Kindle va deixar de banda els llibres físics per un mesos. Ara en tenia uns quants pendents i tocava canviar de format.

L'Ada i l'Ariadna a punt per començar
He agafat el de l’Ada perquè últimament la tinc molt present: me la vaig trobar a l’hora d’esmorzar al bar que vaig sempre; dissabte al diari Ara es parlava del seu llibre però també del company gastroblocaire Oscar, un dels pocs personatges del llibre basats en la vida real  (Podeu veure aquí el post que l'Oscar va dedicar a aquesta agradable sorpresa);  però sobretot pel motiu d’aquest post: el taller Patacuchi
El taller Patacuchi no és explícitament per nosaltres (vull dir per afeccionats a la gastronomia), sinó per als futurs gastrònoms. Però si pots dinar tranquil a un bon restaurant sense haver encolomat els fills a avis o cangurs, vol dir que el taller també és PER TU.
I què és aquest taller? És un taller de cuina per nens de 4 a 10 anys que es fa els dissabtes a les 13:30 al restaurant Semproniana (Preu: 20€ per nen). Mentre tu dines de meravella, els nens s’ho passen la mar de bé preparant una recepta i després dinant. Tot en una sala annexa, allunyats dels pares. Al final vam ser els pares els més emprenyadors, fent fotos de les criatures i les seves obres mestres!
En el nostre cas, vam tenir la sort que el taller el fes la pròpia Ada, que té una vessant molt pedagògica (podeu veure-ho també amb el seu programa actual a TV3 ‘Benvinguts a l’hort') i es veu que li agrada tractar amb criatures (per molt inquieta que siguis organitzant saraus diversos, sinó t'agraden els nens no t’embarques en un tema com aquest). 
El taller comença amb la decoració d'un barret de cuiner. I després, un tema bàsic, rentar-se les mans abans de manipular qualsevol aliment. I a partir d'aquí la recepta, que us transcric des del barret on va ser escrita per la meva filla mateix
La Gemma, l'Ariadna i la Joana durant el procés: 1. Preparant barrets, 2. La mantega i les galetes, 3. Acabant la decoració


Portant la feina feta als pares
Tartaleta de llimona amb fruites vermelles

Ingredients

- 3 llimones
- 300 gr nata 35%
- 400g llet condensada
- 100g galetes
- 50g de mantega
- Fruits vermells del bosc


Elaboració

1. En un bol, barregem la mantega pomada amb les galetes
2. Posem aquesta barreja al fons del recipient
3. Exprimim el suc de les llimones i reservem. Ratllem una mica de pela
4. Muntem la nata i la barregem amb la llet condensada
5. Afegim el suc de les llimones i la pela. Acabem de barrejar
6. Posem sobre la barreja de galeta
7. Acabem decorant amb fruits vermells
8. Refredem a la nevera unes dues hores

Un cop acabat el plat, les nenes van menjar un menú infantil. Ep! Pero un menú infantil especial, tant per la forma: macarrons, sí, però gegants; com la presentació, plats amb formes per encabir-hi un pollastre arrebossat en tires, les patates fregides i el ketchup.
I mentrestant els pares vam optar per l'opció 'Menú de 30': un menú (beguda a part) que permet per 30€ degustar alguns dels plats més característics del Semproniana. Un entrant de freds i calents (tots exquisits, sobretot els calents); un plat de peix, en aquest cas bacallà; un plat de carn, en aquest cas magret; i a escollir entre dos postres: un molt semblant al que havien fet les nenes i l'altre una delícia de xocolata. Si amplieu la foto veureu com us entra gana.
En resum, una opció molt interessant per a fer amb les criatures. Ells s'ho passen tan bé, que al sortir ja demanaven repetir. Ho farem, segur.

PD: Vaig tan lenta que ja m'he acabat el llibre. Molt amè i fàcil de llegir, amb una història ben entretinguda, resulta especialment agradable la part d'antropologia gastronòmica i algunes de les receptes (la blogaira de L'hora del tupper les va recopilar aquí) que van desgranant també la trama del llibre. Ah! I per mi ha tingut molta gràcia posar-li cara a l'Óscar. El veia en totes i cadascuna de les situacions
Nota: Si l'Ada llegeix el post li agrairia que em confirmi la recepta, que com ja fa dies, l'Ariadna tenia força dubtes :-)