28.7.11

Una simple descripció

No és un al·legat, és una simple descripció dels mecanismes de funcionament de la lògica capitalista, però quina força descriptiva!

Etiquetas: , , ,

8.7.11

L'ascensor social

Ja només funciona l'ascensor social mogut per la corrupció, com indica el Roto?

M'agradaria pensar que no és cert, però cal reconèixer que els motors de tots els altres mecanismes que fan moure l'ascensor social en les societats sanes estan en bastant mal estat.

Etiquetas: , , , , , , ,

25.4.11

Defensar-se del poder

He aprofitat part dels dies de vacances d'aquesta darrera setmana per a seguir amb el programa de lectures italianes. Us he parlat des de fa un cert temps d'algunes lectures que em semblen importants, i la que acabo de fer es troba sense cap mena de dubte entre elles.

El títol, en aquest cas, ho diu tot: "Difendersi dal potere.Per una resistenza costituzionale", de Ermanno Vitale, professor de Filosofia política a la Universitat de la Vall d'Aosta. Hi he arribat per una nota a peu de pàgina del llibre "Poteri selvaggi" de Luigi Ferrajoli, que us vaig recomanar fa uns dies, i no em reca gens ni mica el temps esmerzat en llegir-lo.

Es tracta també d'un llibre breu -benaurada tendència italiana a no escriure llarg - i que malgrat l'apariència d'especialització en politologia i Dret Constitucional, es pot considerar perfectament un assaig general sobre l'estructura del poder, molt especialment sobre la confusió entre el poder polític, l'econòmic i l'ideològic, i la merma d'autonomia del poder polític que això comporta, amb el risc, prou evident en el cas italià, d'anar contra els principis constitucionals i afectar directament als drets socials i polítics dels ciutadans.

El dret i l'obligació de la resistència constitucional contra aquesta regressió democràtica és el nucli de l'estudi, amb interessants propostes d'actuació, que - cal dir-ho - mereixerien un tractament més detallat.

En el nostre contexte actual, ben copsat per l'autor, la reflexió sobre aquestes matèries em sembla imprescindible, i la crida a la legítima resistència constitucional contra el poder polític quan es perverteix i contra els poders econòmics i mediàtics està plenament el línia amb tot el pensament que s'expressa en la literatura política més recent.

Jo, francament, us el recomano, encara que potser li falti, des del punt de vista estrictament polític, una major precisió en la seva part propositiva.

Ja m'en sabreu dir alguna cosa.

Etiquetas: , , , , , , , ,

25.3.11

A favor de la política

El Periódico de Catalunya d'ahir publicava un editorial sobre el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) que s'ha empescat Artur Mas, que acabava concloent que el fet de que els seus membres no estiguin afiliats a un partit polític no fa que no tinguin ideologia, i que les conclusions del Consell són clarament ideològiques, alineades amb el liberalisme econòmic més extrem.
Estic d'acord amb la conclusió, però el que m'ha incitat a escriure aquesta breu nota és el començament de l'editorial, en que el misteriós i innominat autor dels editorials sembla que es creu obligat a excusar-se pel que dirà després, en afirmar que s'ha fet bé de buscar opinions que estiguin allunyades de la política.
Alto les seques!
Què vol dir això? Ens sumem a la moda de posar a la política sota sospita general? Entenem que la política contamina qualsevol criteri, qualsevol decisió? Hem d'esbandir la política de les nostres vides?
Això és, precisament, el que vol el liberalisme més extrem, fer la política desde l'absència de responsabilitat, i eliminar la política que és responsable davant el poble, per mitjà de desprestigiar-la tan com es pugui, i vingui a tomb o no hi vingui.
Per aquí no paso.
Tota voluntat d'influir en la realitat social i econòmica és política, el que passa és que hi ha qui eludeix tota responsabilitat pública, dient que el que ell fa no és política, i hi ha qui fa política dient-ho i sent responsable davant els electors.
Aquesta segona manera de fer política és la democràtica, aquesta és la manera de fer política que permet a la gent defensar-se davant el poder dels qui fan política irresponsable, tot negant que la fan.
A favor de la política democràtica i responsable cal estar-hi sempre, i una manera de fer-ho és denunciant el clima de linxament a l'activitat política, que arriba a infiltrar fins i tot les opinions més ben intencionades.
Recordem que només la política ens dona les armes necessàries per a decidir el nostre futur per nosaltres mateixos.

Etiquetas: , , , , , ,

19.3.11

Tercera derivada radioactiva

El Roto ens mostra la tercera derivada radioactiva de la situació al Japó.
Caldrà que anem molt en compte en el moment de valorar la veracitat i neutralitat de totes les informacions que rebem de la situació nuclear, car la composant del interessos dels inversors no és una cosa que vingui després de l'informació, sinó que condiciona l'informació mateixa.

Etiquetas: , , , , , , ,

15.3.11

Lectures curtes, però que porten cua

Per ordre d'aparició en escena, va ser primer "La rebelión que viene", breu obra anònima encara que clarament col·lectiva, de lectura més que recomanable si no l'heu llegit encara, i de relectura sempre profitosa, si ja ho heu fet un cop o més. Le raons per a reaccionar front a l'estat de coses que se'ns ofereix com a immutable, i alguns suggeriments de com fer-ho, en són el contingut.
Després va arribar, amb aires de fenòmen editorial, l'estimable "Indignez-vous!", del venerable Stéphan Hessel, que en unes 60 pàgines escadusseres ens recorda les moltes raons que tenim per a indignar-nos, i la conveniència de fer-ho, tot posant de manifest la vigència dels principis de la radicalitat democràtica - per tant, socialitzant - sobre els que es va recuperar França després de Vichy. N'hi ha recent traducció al castellà.
El darrer arribat, per ara és el brevíssim "Manifiesto de economistas aterrados", obra col·lectiva no anònima, però en la que l'autoria no és la dada més important. Es tracta de posar en evidència la falsetat de deu suposades evidències econòmiques que se'ns volen imposar més enllà de qualsevol possibilitat de decisió democràtica, i ho fa amb un encert esclatant. Junt amb la retirada de la màscara de les falses veritats, se'ns ofereixen 22 propostes d'actuació econòmica que suposen la necessitat de preses de decisió polítiques democràtiques, és a dir, imposant la voluntat del poble per sobre de les conveniències del poder econòmic.
Suggerent, oi?
Crec que són lectures gairebé m'atreviria a dir que obligades per a tota persona inquieta davant el que està passant i que se'ns vol imposar com a ineluctable.
Són lectures que us ocuparan ben poca estona, però que poden ocupar-vos molt i molt temps després d'haver-les acabat, perquè tenen tota la capacitat de fer canviar comportaments, i això és el que compta.

Etiquetas: , , , , , , , , , , ,

26.10.10

Contra les lleis

Doncs resulta que no, que l'existència de la banca - i menys encara la de certa classe de banca - no respon a cap llei natural inevitable.
No hi respon tampoc l'existència de les crisis cícliques del capitalisme, per molt que alguns, tan ben caricaturitzats a la vinyeta, intentin convèncer-nos del contrari.
Els ciutadans i ciutadanes no tenim perquè acceptar com una cosa natural un determinat sistema econòmic, perquè tot sistema econòmic és el fruit de la voluntat humana.
Qüestió ben diferent és la del caràcter democràtic, representatiu, legítim de la formació d'aquesta voluntat.
Però encara en el supòsit de que responguès a una llei natural, hem de recordar que la humanitat sempre ha avançat gràcies a la seva lluita conscient contra les lleis naturals.
Què sinó la lluita contra la llei de la gravetat ens ha permès volar?
No és la justícia, i en especial la justícia social, estímul prou poderós per a lluitar contra les lleis imposades?

Etiquetas: , , , , , , ,

11.10.10

Una lliçó d'economia

Les lleis bàsiques que regeixen el mercat de treball explicades sense esforç pel genial El Roto, de manera que les poguem entendre tots.
Les conseqüències que en traguem de la seva comprensió són cosa de cadascú.
Ara que hi penso, segur que són de cadascú, o es tracta més aviat d'una cosa col·lectiva?

Etiquetas: , , ,

22.9.10

Un relat de terror

En un clar homenatge a Augusto Monterroso i el seu famós microrrelat "El Dinosaurio", que diu així: "Cuando despertó, el dinosaurio seguía allí.", el mestre Roto ens relata avui un brevíssim conte de terror financer que ens atenalla de por.
La por no ens pot, però, deixar inactius.
Cal reaccionar i fer quelcom més que asustar-se!

Etiquetas: , , ,

15.6.10

Lucidesa

Amb una lucidesa que arriba a fer mal, el Roto ens explica l'autèntic pensament de la patronal en aquests moments. Díaz Ferrán sap molt bé el que passa quan els treballadors ja no ténen res a perdre.

Etiquetas: , , , ,

9.6.10

Sobre el poder

Avui mateix El Roto dicta una lliçó extraordinària de separació de poders, actualitzant Montesquieu amb l'anàlisi de la realitat social d'inspiració indubtablement marxista.
Quina enveja que fa la capacitat de síntesi que demostra cada dia sobre temes ben abstrusos, que d'altres mirem d'explicar amb, de vegades, massa paraules.
La democràcia, la parlamentària n'és - de moment - la més alta expressió, és la nostra garantia contra el poder no democràtic del diner, a qui molesta sobre manera la política, que mira de regular allò que el diner voldria plenament salvatge.
Per això fa ja temps que veiem l'atac als polítics per a destruir la política i deixar el poder nu del diner com a únic poder.

Etiquetas: , , , , ,

19.5.10

Miratge


El Roto, com sempre, ens ofereix en la seva editorial gràfica d'avui una superba explicació del miratge econòmic que ens ha enganyat durant anys.

Etiquetas: , , ,

13.5.10

Antiga saviesa sèrbia


Ahir, en el curs d'una trobada amb una delegació parlamentària de l'Assemblea Nacional de la República Sèrbia, vaig aprendre una vella dita d'aquell país que sembla que circula profusament entre els diputats i diputades d'allà.
Diu així: "si fos una mica més fàcil no ens tocaria a nosaltres".
A alguns el podria semblar que resulta d'allò més adequat citar-la avui.

Etiquetas: , , , ,

5.3.10

Esclavisme (2)


Ara diuen que la proposta de "contracte" per a joves d'ahir no era de debò, que només era un exemple.
Avui he sentit a la tele un senyor - no sé qui era, no he arribat al començament de la notícia - que deia que calia posar "de patas arriba" l'Estatut dels Treballadors i anar a un model de mercat de treball completament diferent.
Tot això deu voler dir que tenen una idea general del que volen fer i només ens n'han explicat una miqueta. Així sembla que són alguns dels nostres empresaris.
M'espanto només de pensar quina una en porten al cap!

Etiquetas: , , , , , , ,

3.3.10

Esclavisme


N'hi ha prou amb una quantitat realment mínima d'exageració per a poder qualificar la proposta de contracte especial per a joves que ha fet avui Gerardo Díaz Ferrán, cap suprem de la CEOE, d'exaltació de l'esclavisme.
Jutgeu vosaltres mateixos, i qualifiqueu-lo adequadament, un contracte de durada entre 6 mesos i un any, limitat al salari mínim, sense cotització a la Seguretat Social i sense donar dret a indemnització per acomiadament ni a prestacions d'atur, destinat a persones que no hagin complert encara els 30 anys.
El model ideal de treballador del Sr. Díaz Ferrán sembla ser el dels esclaus de l'il·lustració que acompanya aquestes paraules.

Etiquetas: , , , , , , ,

26.2.10

En síntesi

El mestre El Roto resumeix el capitalisme en nou paraules, dos signes d'admiració i un dibuix.
Això és capacitat de síntesi!

Etiquetas: , ,

10.1.10

Repugnants paradisos


Així ho explicava Pepe Medina ahir a Público.

Em sembla que queden poques coses que afegir.

La permanència dels anomenats paradisos fiscals, més enllà d'algunes mesures cosmètiques recents, és un dels més greus problemes que tenim la majoria de la població, que som decents.

La certesa del frau que fa que els mateixos que tanquen empreses i deixen gent a l'atur tenen els seus guanys ben guardats a llocs que tots podem recitar de memòria es fa cada cop més insuportable.

Cal fer-hi quelcom de seriós, i ben aviat.

Etiquetas: , , ,

24.7.09

Els nous fets del Palau


El 1960 la Policía Armada entrava al Palau de la Música de Barcelona per a reprimir una prou moderada manifestació de llibertat nacional catalana com era l'entonar el Cant de la Senyera en presència de membres del govern del dictador Francisco Franco. Són els coneguts i merescudament famosos "Fets del Palau", que van projectar Jordi Pujol a un grau de popularitat desconegut fins aleshores per a un polític de l'oposició al règim.

El 2009, la policia nacional de Catalunya, els Mossos d'Esquadra, entren al Palau de la Música, per ordre judicial, per a intervenir documentació diversa en relació a una suposada desviació de fons de més de 2 milions d'euros comesa l'any 2003 per, suposadament, personal directiu de l'Associació i de la Fundació del Palau de la Música.

Trista evolució aquesta, i mala posició la de la massa social de l'Orfeó Català, des socis i de la gran quantitat de persones que ens adherim de forma sentimental, no només per la qualitat de la música que s'hi escolta, al Palau de la Música Catalana.

La dubtosa trajectòria del seu president actual Fèlix Millet, Creu de Sant Jordi el 1999, amb Govern de Convergència a la Generalitat, que va obtenir 2.100 milions de pessetes de subvenció del Govern Aznar poc després d'integrar-se a l'Institut Catalunya Futur, branca catalana de la tristament famosa FAES, queda encara més compromesa amb aquesta actuació judicial.

Esperem que ben aviat sapiguem la veritat sobre tot això, quedi clar qui són els responsables i que, a més de la condemna que correspongui, quedin ben lluny del Palau i de l'Orfeó.

La seva història no es mereix quedar tacada per aquests nous fets del Palau.

Etiquetas: , , , ,

25.6.09

Pensament cavernari


Al Ple del Congrés dels Diputats que es celebra avui s'ha discutit un projecte legislatiu cabdal, encara que poc conegut en general per la ciutadania. Es tracta de la Llei que fixa el límit de despesa pública no financera, que els periodistes han anomenat "sostre pressupostari", que és imprescindible en la nostra legalitat per a poder elaborar i després debatre i aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat.

Hi ha hagut expressions molt variades de coincidències i abundants discrepàncies en matèria de política econòmica, fiscal i financera, però gairebé tots els portaveus s'han mantingut dins d'un marc de referència comú, que és la necessitat - i la bondat - de l'existència d'un sistema impositiu com a element imprescindible de solidaritat i d'acció social protagonitzada per l'Estat, és a dir una posició de base socialdemòcrata amb gran varietat de matisos.

Un, un de sol, s'ha situat fora d'aquest marc generalment acceptat en el nostre estadi de civilització.

Cap sorpresa, ha estat el portaveu del Partit Popular, el Diputat per Madrid Cristobal Ricardo Montoro Romero.

Res més lluny de la meva intenció que comparar-lo amb l'ursus spaeleus (ós cavernari) de l'il.lustració, però és ben cert que el pensament econòmic que s'ha expressat en la seva intervenció és un pensament estrictament cavernari.

Podeu consultar la seva intervenció a la web del Congrés, però permeteu-me que en faci un resum en llenguatge planer.

La tesi central montoriana i cal assumir que "popular" és que l'Estat és un lladre, que els diners són dels qui els tenen per algun motiu prou vàlid com és el de ser rics, i que la solidaritat social articulada per mitjans fiscals és un robatori.

No és fàcil trobar altres exemples d'un atac d'aquesta mida al paper de l'Estat. Aquesta és la dreta que tenim.

Etiquetas: , , ,

30.5.09

Euros per a qui, per a què?


Una de les competències més importants de qualsevol parlament és la d'aprovar els pressupostos del govern corresponent. És la decisió política més important de l'any parlamentari, perquè suposa dotar al govern dels mitjans econòmics necessaris per a fer unes determinades polítiques, i suposa, per tant, que el parlament en qüestió és qui decideix quines polítiques es poden desenvolupar i quines no, pel mecanisme de posar-hi diners o no posar-n'hi.

El Parlament europeu no té exactament els mateixos poders que els parlaments dels Estats membres de la Unió Europea en matèria pressupostària, però va tenint cada cop més capacitat d'influència en les decisions econòmiques que li són presentades pels òrgans executius de la Unió, podent arribar en l'estadi actual a vetar els pressupostos, el que suposa la possibilitat de negociar els canvis que s'hagin d'introduir en els mateixos per a obtenir el vist-i-plau parlamentari.

És a dir, per a entendre'ns en paraules planeres, que no s'hi val a decidir quants diners s'usen i per a què sense l'acord del Parlament.

Això comporta que el nostre vot en les eleccions del 7 de juny, que servirà per a donar una majoria progressista, socialista i socialdemòcrata al Parlament, o per a permetre que segueixi l'actual majoria conservadora, tindrà conseqüències sobre les possibilitats econòmiques de fer unes polítiques europees de consolidació i avenç en el nostre model social, de cohesió i solidaritat, de cooperació internacional i presència al Món.

Tot això ens hi juguem, ens juguem si els euros procedents dels nostres impostos es dediquen a consolidar un model ultraliberal de lliure circulació de mercaderies i serveis com a únic objectiu europeu, o si es dedicaran a realitzar les polítiques necessàries contra la crisi i per a la protecció dels ciutadans i ciutadanes.

Etiquetas: , , , ,