Qüestió de llum

En un prat ben a prop del mar, a la zona de Castiadas (Sardenya) un tapís d'orquídies en ple més de març! Aquí la primavera arriba abans i dura poc...

Nikon D500, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/320s, ISO 100

Nikon D500, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/8, 1/125s, ISO 100

En anglès, Mossy Leaf-tailed Gecko (Uroplatus sikorae). Al llarg del viatge vam tenir la sort de poder-los veure tres o quatre cops, el primer al bosc plujós d'Andasibe i la resta al Parc Nacional de la Muntanya d'Ambre. Com en la resta de casos, aquest exemplar el va localitzar el nostre guia, que anava buscant tota l'estona per poder-nos ensenyar espècies diferents. Nosaltres sols no hauríem vist pràcticament res!


Aquests dragons tenen un camuflatge que juntament amb l'habilitat per restar immòbils durant tot el dia, els fa completament invisibles.


Aquest pobre, no esperava trobar-se amb uns turistes amb ganes de fer-li un "book", i clar amb el flash (era ja vespre-nit) el vam acabar fen moure... Per aquest motiu, pel flash i perquè s'havia separat uns mil·límetres de la branca, podem veure clarament diferenciat el dragó de la branca on reposava, amb llum natural no el distingiríem pas.


A banda dels colors que mimetitzen perfectament la superfície de l'escorça de l'arbre on s'amaga i de la postura amb les potes del davant estirades endavant i les del darrera al costat de la cua; tenen tot el cos rivetejat amb un patró especial, una espècie de faldilletes que en contacte amb l'arbre desdibuixen el límit entre l'animal i la branca. Una joia de la natura.


És el camuflatge dut al màxim nivell!

En anglès li diuen Camaleó del Nas blau del Nord, en malagasi, Tana Kely Mitsingoloka (Calumma linotum). Vam tenir l'ocasió de veure-la un parell o tres de cops dins el Parc Nacional de la Muntanya d'Ambre.


És una espècie petita de camaleó, endèmica de la Muntanya d'Ambre i voltants. Té una banya llarga, com l'espècie germana Calumma boettgeri que habita també al Nord, o la més gran i més estesa Calumma nasutum, però el que la caracteritza és el seu color blau a la punteta.

La Brookesia tuberculata (Rakolaka Madinika en malagasi) és un petit camaleó endèmic de la regió de Diana i bàsicament del parc de la Muntanya d'Ambre.


Viu sempre al terra entre la fullaraca dels arbres i no fa més 3cm. Les Brookesia són els camaleons més petits que hi ha. De fet, la Brookesia minima o la recent descoberta Brookesia micra són encara més petites (la segona ostenta el rècord).

El camaleó de la Muntanya d'Ambre (Calumma amber) o Tarondro Marevaka en malagasi.


Aquest és un mascle. Els caracteritza la petita banyeta al morro i les grans "orelles" darrera el cap. Les femelles són normalment verdes i no tenen la banyeta.


És una espècie endèmica de la Muntanya d'Ambre i se sol trobar durant el dia vora els camins i corriols del parc.


Per estar sempre a llocs de pas de gent, no es mostren tampoc a gust quan t'apropes amb la càmera, i com és típic en aquests animals, van movent-se de costat sutilment, fins a quedar "amagats" a l'altre costat de la branca. Per això sinó encertes amb la primera foto, el més habitual és agafar-los de costat però des de sota...


A sota la femella, de color verd intens i sense aquesta banya curta present en els mascles.

El Tarondro o Oustalet's chamaleon (Furcifer oustaleti) és un dels camaleons més estesos a Madagascar i un habitual de zones humanitzades. El trobàvem a prop de les carreteres i camins, i a branques i troncs dels marges dels camps cultivats.


Aquests eren mascles. Amb colors grisos-marronosos força apagats.


Però a la tornada, ja de nit vam veure també una femella. Estava ja dormint la pobra... Aquestes tenien colors més llampans marró-verdosos o molt verdós.


Un detall de la cua enrotllada, aquesta cinquena extremitat tant útil pels camaleons.

Aquest és el dragó gegant diurn (Phelsuma grandis) o Fingoko Be, en malagasi.


Força abans d'arribar a la Muntanya d'Ambre per la carretera d'Antsiranan a Joffreville vam tenir l'ocasió de veure ja dragons diürns i diversos camaelons. Gràcies a en Laurent. Els veia des del cotxe tot conduit!


Era curiós perquè a cada arbre n'hi podia haver un, però no més que un! Cada dragó controlava el seu territori i els seus dominis eren el seu arbre!



Pots pensar que amb aquests colors tant vistosos havia de ser realment fàcil de veure'ls... doncs no tant, però a diferència d'altres rèptils al cap d'una estona d'anar mirant troncs i branques n'anaves veien. Ara... els camaleons era un altre tema... n'hi havia per tot arreu però eren pràcticament impossible de veure'ls sense ajuda d'un expert...

Giraffe necked weevil (Trachelophorus giraffa). Es tracta del coleòpter més elegant i original que mai he vist. EL coneixia molt abans d'anar a Madagascar, per reportatges, i sabia que a l'època en què anàvem a Madagascar Setembre-Octubre tot just començaven a sortir de l'època freda i que podia ser complicat de veure'ls, almenys a la zona d'Andasibe. Amb el guia vam estar inspeccionant les fulles de la planta sobre la qual viu, s'alimenta i amb la qual talla i confecciona una espècies de farcellet on diposita els ous. El guia em deixa que seria molt complicat però mentre ell inspeccionava per un costat una mata que teníem al costat del corriol, vaig veure'n un exemplar!! Aquest de la foto, una femella.



En la mateixa planta el guia va trobar un mascle que no tinc fotografiat. Els mascles tenen el coll encara més llarg!
Al terra hi havia un farcellet fet ja, així que aquest parell havien tingut temps de reproduir-se, tot i ser tot just principi de temporada!

Mossy Leaf-tailed gecko (Uroplatus sikorae). A Madagascar podem veure diversos leaf-tailed geckos, dragons de cua en forma de fulla. Remarco podem, perquè són abundants, però han desenvolupat un camuflatge sublim, tant ben adaptat a l'entorn que és pràcticament impossible de veure'ls durant el dia quan reposen immòbils per a no ser vistos.


Et diuen que tens un dragó a la branca o tronc del davant però no veu res. Te l'han d'indicar apropant-s'hi amb el dit per aconseguir discriminar els marges del rèptil. N'hi ha que simulen fins i tot les taques del líquens que hi ha sobre l'escorça de l'arbre. Impressionant!


A partir d'aquest dia anàvem amb compte de no recolzar-nos en una branca o arbre per por a aixafar-ne un!

També vam tenir la sort de veure una Brookesia stumpffi, la nostra primera Brookesia. Es tracta d'un gènere de camaleons endèmics també de Madagascar que assoleixen mides molt molt reduïdes.


Els exemplars més grans d'aquesta espècie no fan més de 5-6cm, cua inclosa; però espècies com la Brookesia minima o la Brookesia tuberculata no arriben als 3cm. Recentment s'ha descobert una nova espècie encara més petita, la Brookesia micra, que de moment ostenta el títol de camaleó més petit del món. Dic de moment perquè a Madagascar encara es descobreixen noves espècies d'insectes, rèptils i fins i tot mamífers, hi ha zones encara inexplorades per l'home.

Short-horned Chameleon (Calumma brevicorne)

Només entrar al parc ja vam trobar aquest camaleó. Bé, el va veure el guia que et fan agafar a l'entrada. La veritat és que costa moltíssim veure'ls! I els guies els veuen amb una facilitat...


Roman immòbils fins que t'hi acostes, llavors comença el joc. Si t'hi atances pel flanc esquerra per a fer-los la foto ells van fent moviment horitzontals lents i van desapareixent per la dreta. Si vas a l'altre costat i t'hi tornes a apropar, van girant cap a l'altre costat de la branca... Malgrat diguin que no es mouen i que van lentíssims... és complicat fer-los una foto!
Has d'apropar-te lentament, aturar-te, enfocar i disparar! A la segona foto ja s'haurà mogut amagant-se poc a poc per anar cap al darrera de la branca i et sortirà com si la fessis des de la seva panxa.

Corredisses de capvespre. S'estiregassen, es compacten, se separen i es tornen a agrupar. Aquest meravellós espectacle tan relaxant per l'espectador, resulta molt estressant per aquests petits ocells. I és que aquestes danses no responen a cap joc, sinó a la fugida desesperada i en massa per la presència de falcons i esparvers que busquen fer el ressopó.

Nikon D300, AF-S Nikkor 18-200mm f/3.5-5.6 G DX VR, f/6.3, 1/125s, ISO 500. Fotografia guardonada finalment amb un accèssit.


Curiositat. Madagascar és el paradís dels dragons, de les sargantanes i, sobretot, dels camaleons. Aquests rèptils s'han adaptat a tots i cadascun dels ambients de l'illa: boscos plujosos, altiplans semi-desèrtics, muntanyes rocalloses, platges... i, malgrat això, és difícil veure'ls. Podeu estar segurs, però, que sigueu on sigueu, ben a prop, sempre hi ha un ull de colors vistosos observant-nos.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/8, 1/200s, ISO 400

Exemplar mascle de Trithemis annulata fotografiat al pantà de Sant Antoni.

Nikon D3400, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/11, 1/320s, ISO 400

El seu color rosa-vermell-lilós el defineix millor el seu nom popular Pipa Vinosa, amb clara referència al color del vi.

Nikon D3400, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/13, 1/320s, ISO 400

Deixo un parell de fotografies de dos exemplars d'Empusa pennata fotografiats aquesta primavera als cingles de Bertí. La primera a principis d'abril, sobre una Ophrys sphegodes passioni i la darrera sobre una Serapias vomeracea, a principis de maig.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/200s, ISO 200

No és el primer cop que fotografio empuses, tinc una entrada anterior de la serra de Cadiretes, però són uns insectes sorprenents i resulten sempre molt fotogèniques. En aquest sobre dues orquídies, encara més.

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/250s, ISO 200

El Ferrer camanegre (Pyrrhosoma nymphula) és un odonat zigòpter de la família Coenagrionidae. Aquests exemplars han estat fotografiats aquest cap de setmana als voltants de l'estany llong (2350m), a sota el refugi Mataró.

Detall d'aquest simpàtic animaló d'ulls curisos i vistos colors. Retall (10%) de l'última fotografia que presento (sota).

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/10, 1/500s, ISO 200

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/11, 1/100s, ISO 400

Graphosoma lineatumNikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/9, 1/250s, ISO 400

Si, és el nom d'aquesta papallona, Gonepteryx cleopatra. En deixo dues fotos preses a la zona de Viladrau

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/1600s, ISO 400

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/7.1, 1/1250s, ISO 400

Preparat per propulsar-se, subjectat només pel parell de potes posterior.
Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/9, 1/250s, ISO 200

Dues vistes d'aquest simpàtic saltamartí
Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/13, 1/250s, ISO 200

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/13, 1/250s, ISO 200

Nikon D300, AF-S VR Micro-Nikkor 105mm f2.8G IF-ED, f/9, 1/400s, ISO 200