SoM los que SoM (i aneM coM voleM!!). Ni + ni -. La MidA JustA!
Colla (¿?) d'amics en ganes de fer, sobretot, molta festa!!!
miércoles, septiembre 02, 2009
ARTICLE PUBLICAT A UNA REVISTA D'AGRICULTURA
Sempre fa ilu que es publiquin coses que un escriu.
Evidentment, hi ha diferents tipus d'"ilus", depenent del grau mediàtic d'on publiques, la importància del que difons o simplement de la implicació o gust en que ho has fet.
Sense desmerèixer res, per a mi, una de les coses més importants que he escrit va ser la Tesi o (http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1219107-090043/), d'altres com la meua vida, encara l'estic escrivint i esperem que encara faltin molts capítols!!
D'altres coses importants han estat los diferents articles científics a revistes Internacionals que hem anat elaborant arran de la tesi . En aquest cas, l'article en qüestió que vos presento, és de caràcter més "local", però no negaré que també m'agrada, ja que és lo 1r que faig dins del sector de l'agricultura.
Les últimes notícies sobre lo ja "archi-famós" caragolet no són massa esperançadores, sobretot per la desconeixència generalitzada sobre possibles mecanismes de defensa i per la possibilitat que s'escampe pel riu. A més es crea cert "conflicte burocràtic" sobre quin organisme s'ha de fer responsable de totes les actuacions i pendre responsabilitats, incluent-hi els costos, claro.
Enguany ja no farà mal perquè quan ho fa és als primers 20 ó 30 dies després de sembrar l'arròs, ja que se menja les llavors i les plàntules més jòvens. Però la campanya que ve, sinó s'actua ara podria arribar a ser desastrosa.
Aquí podeu llegir lo problema d'una altra espècie invasora provinent de Sud-Amèrica (aquest cas vegetal) que dificulta la producció i supervivència dels tarongers. De moment s'ha detectat a València, però qui sap...
I vos dixo en una notícia curiosa sobre la comunicació d'alguns animals. Personalment m'ha agradat la dels delfins que poden parlar sobre una 3ra persona no present!! Segur que deu ser per a criticar!! jeje!!
Que si transvassament, que si falca salina, que si musclo zebra, que si cranc roig, que si cuc...ara només fea falta un caragolet roget la mar de mono (Pomacea canaliculata)!!
Però resulta que este gasteròpode és letal si és ingerit pels humans i a més pot destroçar tota la collita d'arròs del delta en un temps rècord!! INCREIBLE!!
No puc negar la meua doble preocupació:
- Per una banda per la posible desaparició d'un dels productes més típics i nostres: l'arròs, i pels més que segurs problemes ecològics, com l'alteració de l'ecosistema deltaic
- Per l'altra, per què una part molt important de la nostra faena es basa en el control de la plaga del cuc de l'arròs, Chilo suppressalis, (http://www.probodelt.com/). I sense arròs no hi ha Chilo i per tant menos faena!!
L'origen és incert i la solució també. Intentarem seguir informant, mentrestant ho podeu fer a:
SOm Diables!! mos agrada lo Foc!! però no cremant descontroladament i emportant-se tot lo que troba al seu davant, vides humanes fins i tot!! Qualsevol pèrdua forestal, de boscos, d'ecosistemes és una autèntica desgràcia, en molts casos irreparable.
Com mos agrada passejar-còrrer per les muntanyes que mos dixen entreveure unes panoràmiques precioses. Com m'agrada recòrrer les oliveres, arbres centenaris amb molt de "senyorio" i posat orgullós. Com mos agrada poder respirar aquell aire pur i net que només saps reconéixer quan l'has tastat. Com mos agrada tantes i tantes coses...
I que poc mos agrada vore que tot això, creat poquet a poquet, gota a gota, amb tanta paciènciam, durant tants i tants anys desapareix en qüestió d'hores!! Que poc mos agrada que gent que treballa per als altres, tenint una clara vocació social, se juguen (i perden la vida) per a que natros puguessem gaudir del paisatge o d'altres serveis.
Des d'aquí, un humil, però sentit homenatge a tots aquells que mai podran llegir estes línies i a tots los que estan intentant fer possible que la desgràcia sigue menor, dins de l'immens mal.
Esperem que el cel plogue desconsoladament per tal de poder somriure amargament.
Només me queda un dubte: "Perquè la Mare Naturaleza castiga encara més un territori ja de per si molt maltractat per diferents estaments i situacions al llarg de la seua història?!?!?"
En este solet i bon temps vatros creieu que és lo 28 de desembre?? dia dels Sants Innocents?? pos no!! no!!
Per això la notícia no és cap broma, va en serio. Se veu que a la Índia no se'ls ha ocorregut res millor que competir contra la Coca-cola amb "Pixats de vaca", ja que aquest animal és sagrat allí i se li atribueixen diverses propietats curatives.
Ara ja m'imagino a les Festes del Poble, la gent dels carros envés de portar botelles plenes de beguda, les portaran buides i se pegaran per aconseguir lo tant preuat líquid quan una vaca orine al mig la plaça, fet per altra banda bastant usual!!
Bueno, si algú la prova ja mos ho explicarà, no??
Si no us ho acabeu de creure llegiu lo següent article, que no tinc ganes de traduir i que prové d'una font sèria (agroCOPE):
"Orina de vaca, la bebida más refrescante Barata y libre de toxinas.
Estas son algunas de las cualidades que sus creadores atribuyen a esta más que curiosa bebida que a finales de año estará en el mercado. Lo mejor: incluirá hierbas aromáticas y podrá mezclarse con zumo de grosellas.
Corresponsal en Hong kongAna Pérez. La sección de Ciencia e Investigación del Partido Nacionalista Hindú Rashtriya Swayamsevak Sangh (RSS) ha comenzado a promocionar su nueva bebida, Gau Jal (agua de vaca, en su traducción al español), una bebida refrescante a base de orina de vaca. Está previsto que la comercialización de dicha bebida se produzca antes de que finalice el año. Esta nueva bebida incluirá algunas hierbas medicinales, además de la orina de vaca". Y se podrá mezclar con aloe vera y zumo de grosellas. Según sus promotores, esta bebida "no olerá a orina, será barata -por la abundancia de esta sustancia-, no será carbonada y estará libre de toxinas".RSS también ha comercializado ya otros productos como jabón, champú, pasta de dientes, lociones "aftershave" y otros cosméticos elaborados con los excrementos de las vacas (animales sagrados en La India). Los excrementos utilizados son tanto sólidos como líquidos, ya que, según RSS, son beneficiosos para la salud. De hecho, le atribuyen a la orina poderes curativos contra la diabetes y el cáncer."
Abans parlavem de trobada de grallers, de ball, de Festa...i ara vos passo estes coses...
Però a la XIV FIRA DE l'OLI de les TERRES DE l'EBRE, que se celebrarà lo 21, 22 i 23 de febrer, trobareu molt més!! Concursos (plegadores d'olives, elaboreació d'all-i-oli, jotes versades, llançadors de pinyols,
Festa musical (XIV trobada de Grallers dels Països Catalans, concert al Casal amb Pepet i Marieta, Terrer Roig, Xarop de Canya, concert de la Banda Música Manel Martínez i Solà), 5 xerrades-conferències científico-tècniques, demostració d'oficis antics, exposició de pintures, taller de tast d'oli, menú típic als bars-restaurants del poble, servei de barra en productes de la Terra i all-i-oli, paradetes (stopetes), atraccions, xurreria, 2 carpes...
Algunes en estat d'oruga (foto dreta) i una en estat d'adult (a l'esquerra). Ah!! són Orgya antiqua, lepidòpters (palometes, polilles) que s'alimenten dels brots més tendres dels massaners.
"SI LO SE NO VENGO" (però una altra, i molt dura, al sac!)
En una paraula: "ExtremadamentDur!". Des de diumenge, quan penso en neu no ho faig en un ninot en una carlota com a nas...!!
Los dies previs haviem comentat la dificultat i esforç extra de córrer per neu i que no saviem massa exacte que mos trobariem!! Saviem que seria pesat!! però ningú imaginava que tant!! La neu acumulada durant la tardor i l'hivern tenia un gruix més que considerable.
Lo dia se despertava gèlid (-4ºC) però en un gran ambient esportiu. A la sortida el Director de cursa mos avisa que serà l'edició més dura (que mos has de dir...). Dire Straits a tot trap: "ATTENTION!!" Sortida!!
Començem junts (Jaume , Javi i jo), però ràpidament intueixo que serà un trail complicat. De seguida se'm carrega l'esquena i les cames i afluixo. Tinc la sensació que patiré!! i no me vaig equivocar!! bueno, en la magnitud si!! no pensava que tant!!
A grandes rasgos: a excepció de trams curts d'ski de fons (però pocs) on la neu té 4 dits d'alçada, la resta de la cursa es desenvolupa per senders i fora pista on en els millors dels casos teniem neu per dalt dels tobillos i en los pitjors (que tampoc foren pocs!!) casi a l'altura del genoll. No us podeu imaginar lo que costa aixecar les cames i treure-les de la neu a cada passa!! I més, después de quasi 5 hores en los peus a la neu los tens gelats, mullats...
En aquestes circumstàncies no havia descans possible. En les planes el rastre dels anterior corredors te feien fer uns moviments estranys amb postures incómodes, corrent un peu davant de l'altre en línea recta, que encara carregava més la musculatura i l'esquena. Si sorties d'aquí t'afonaves molt i el cansament augmentava! A les baixades, s'havia de vigilar de no lesionar-se per culpa de quedar-se lo peu engantxat entre la neu. Primer intentes competir, però después ja te fixes com a únic objectiu acabar. I acabar sencer! Los Kms caien moooolt lentament. Travessem llacs gelats amagats sota la capa de neu (intuixo que són llacs per la gran planúria que hi ha sense vegetació). Los dolors d'esquena, ronyons i caderes s'agruegen. Les cames estan fatigades. No vull abandonar!! No ho he fet mai, però la possibilitat seria hi és (we can!)!! No he fet 800 km per dixar-ho córrer. Tinc la sensació que vaig fatal! M'avançen molts corredors. Al final recupero alguna posició (no moltes) i arribo, més que content o satisfet, alliberat del suplici de l'esforç.
Però ara contents i satisfets per haver superat, possiblement, la prova més dura que he corregut (i ara je ne van unes quantes!). I més, després de llegir als altres companys i vore les classificacions!! Vull dir, que no és que jo estés mal preparat (que podria ser!!) sinó que este era el reflex real de tots i totes (que també n'hi ha de valentes!!) i que al final vam poder superar, patint moltíssim a tots los nivells. Encara no sé ben bé quina força oculta te fa seguir quan lo cos no pot. Li podeu dir dir orgull, honor, "collons", bojeria, voluntat, tossudesa...o simplement separem lo cos de la ment com fa lo "nostre amic" Killian (que per cert, viu a Font-Romeu!! ja pot estar fort lo cabró...).
(És una mica èpica!! però no s'allunya massa de la realitat!!).
Coses bones?? també moltes!! Les vistes precioses dels Pirienus nevats, l'ambient, trobar-se a 400km amb gent coneguda de Xerta, Tortosa, La Ràpita, Alcanar...la baixada a tomba oberta per la pista negra per sota dels telesilles (quantes morrades!! però se va xalar moltíssim!!), la satisfacció de creuar una vegada més la línea d'arribada después de molt de patir, les anècdotes gràcioses del viatge en sí... Classificacions Generals (de 610 que prengueren la sortida): 264; Javi Royo Curto 4h 32 min 307; Jaume Arasa Segarra 4h 39 min 376; Pere Panisello Tafalla 4h 49 min
Prova de la duresa és que en la de 51km quasi lo 40% dels participants foren desqualificats per no cumplir els temps de pas d’alguns dels controls.
Los blogs amics/ebrencs que també se van apuntar a la "festa blanca" (i no de farina, precissament). Voreu que no vam ser los únics que vam patir. Sudactiu/
Assistir al reflexe del sol naixent sobre les serralades de muntanyes, perduts entre pendents nevades, envoltat d’una gran extensió salvatge, corre sobre l’aigua… una altre imatge d’anunci publicitari enganyós!! això no existeix... almenys aquí!!
Però allà, a la Cerdanya, en un petit altiplà als Pirineus orientals, elevat a uns 2000m d’altura, hi passaran coses sorprenents lo 18 gener de 2009!!
No me negareu que les imatges són paradisíaques...
L'expedició jesusenca la formarem Javi Royo, Jaume Arasa i un servidor!!
En la parsimònia que mos comença a caracteritza (o contra cor!!), exposo la XX Marxa dels Ports que se va celebrar lo 16 novembre de 2008 (som parsimoniosos, però tampoc tant!!).
La festa va ser exagerada en més de 700 participants que van asustar a tota la fauna, i part de la flora, dels Ports.
I en breu moltes entrades més: "Diada 7C", "Amic invisible", "Festa sorpresa dels 30", "Los de la Caldereta", "Marató Solidària"... uf!! Quin MUNT DE COSES!! Esteu atents (que no és en anglés a10s!!).
Dissabte 28 juny vam realitzar un entreno secreto-públic per tal de preparar sobre el terreny "in situ" la Carrera de Muntanya de la Cursa del Llop Tortosa-L'Ampolla. La sortida va estar marcada en un inici per la falta de coneixement (no es que estessem desbocats!! sinó desconeixement del camí!!) lo que se va traduir en un salta-màrgens contínuos, sort que los ventiladors eren un punt de referència més que evident!!
Després trote entre Molins de Vent al vell estil "Don Quijote", per poc algú no acaba mig tocadet després del solet i ...perquè cap Mas té un grifo fora??
I com sempre, lo millor la cervessa molt fresca de la Perla. Sinó pregunteu-li a Gran Hermano que encara deu estar allí bebent...jeje!!
I aquest Cap de Setmana l'equip GR 7esús s'estrena en una Cursa Oficial, i serà a una de les més dures de la zona: la Cursa del Llop. Tindrem representants en vàrios fronts. A la Cursa de Muntanya (del riu al mar): Tortosa-l'Ampolla (32 km) , participaran los 2 abanderats de l'equip: Javi Royo i Gerard Borràs, així com seguint-los a anys llum un servidor!! Diumenge serà el torn de la Mitja Marató més dura de l'Estat: Tortosa-Caro (21 km). En ella pendran part los 2 abanderats anteriors (Javi i Gerard) i s'entrenaran en competicióJosé Fernàndez i Manel Canalda.
No cal dir que tothom qui vulgue pot venir a animar als nostres corredors per tal de dixar lo nom del nostre poble lo més alt possible: PODEMOS!!
Dissabte passat vam fer una sortideta pels Ports de Tortosa-Beseït. L'entreno comptava amb molts alicients o cares "noves": lo Pulveritzador (que li feia temor matinar) i la inclusió de 2 "debutants" a la muntanya (lo cunyat i Sir David), junt amb Gerard i un servidor. Vam mirar al cel amenaçador dels Ports i després de deliberar seriosament si posavem en pràctica lo plan "B" (fer un campionat de guinyot i foter-mos hasta el cul de Patxarans) vam optar per l'opció més saludable: al Port feien falta més "cabretes". Després d'un inici amb els dubtes lògics dels debutants vam agafar un trote alegre! i acte seguit ja vam agafar la "barca"!! Un cop vam arribar a la font de la Llagosta lo diluvi que mos va caure damunt va ser digne del sofert per Noé o propi de les millors missions bèliques cinematogràfiques!! Lo cel se va ennegrir de tal manera i va baixar una boira tan densa que a la pujada als Pallers no es veia res a menos de 15 metros. L'experiència d'estar més d'un hora corrent amb un aiguat de 1000 dimonis, sense vore massa, en vent amb ratxes considerables, patint per no relliscar en un circuit molt perillós degut a la climatologia, va fer que la recompensa personal dels participants fou major!! "Sin riesgo no hay gloria!!".
La ruta que vam seguir va ser: pista de cova avellanes, font de cova avellanes, pujada al marturi, font del marturi, pujada del embarronat, tres pins , font de la llagosta, pista de casetes velles, cova del vidre, pallers i baixada de pallers.
Al final 2hores 38 min i uns 17 km de ruta.
Les notes positives van ser moltes: entreno a la natura, nous adeptes que repetiran segur, condicions extremes per forçar més la màquina, comprovar que hi ha parts del cos humà que funcionen independentment de la resta (pensava que només passava en lo pene, però també pot passar en los dits dels peus. Ah Manel??), la sessió Dj Fitxi de la tornada, la cervesa a la Perla...la negativa personal l'esguinç de turmell en el tram final. Esperem estar totalment recuperats per a la Nocturna (21 juny).
Ah!! Les fotos són fetes sobre les 11 del matí!! No penseseu que són de cara a la nit!!
Els blocaires volem sumar-nos al rebuig que el projecte de transvasament de l'Ebre a Barcelona ha generat a la societat civil del territori. Considerem que la mesura no està justificada i que la canonada que ha d'unir la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragna (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) serà una infraestructura permanent que perpetuarà la dependència hídrica de l'àrea metropolitana de Barcelona.
-Per tot això, denunciem l'alarmisme i la manipulació que el govern català i l'Agència Catalana de l'Aigua estan fent de la falta d'aigua i de la insuficiència de les últimes pluges, per justificar el transvasament de l'Ebre a Barcelona. A més, reclamem una informació transparent sobre la millora de la situació dels pantans i també de les aigües subterrànies de les conques internes de Catalunya, ja que l'últim episodi de pluges també ha degut recarregar els aqüífers.
-Denunciem que aquesta política respon als interessos especulatius que pretenen consolidar un model de territori insostenible, de creixement sense límits, que perjudica les Terres de l'Ebre i la resta de territoris perifèrics. Els transvasaments reforcen el consum d'aigua de les grans conurbacions urbanes i les noves zones residencials; generen més expectatives de consum insostenible, d'especulació urbanística, i de destrucció del territori, perquè al mateix temps també fomenten un ús desmesurat de l'aigua, tant a les cases com a les indústries. Els transvasaments no són la solució, sinó l'estalvi, la reutilització de cabals, la recuperació d'aqüífers contaminats i la dessalació.
-Advertim que no es pot parlar de transvasament temporal degut a la sequera, ja que això és un insult a la intel·ligència de la població de Barcelona i de la resta del país. La mesura no contribuirà a canviar el model de gestió del consum, ja que no es revisaran ni es limitaran les concessions a indústries, urbanitzacions, nous regants o complexos turístics. L'ampliació del minitransvasament a Barcelona afavorirà un projecte, la interconnexió de xarxes, al qual la Generalitat va voler renunciar perquè no complia els principis de la nova cultura de l'aigua.
-Fem una crida a la dignitat i la responsabilitat de la classe política de les Terres de l'Ebre, especialment als càrrecs electes de tots els partits polítics, perquè sàpiguen estar a l'altura i defensen els interessos del territori, davant d'aquest engany flagrant als ciutadans, que van acudir a les urnes confiant que els transvasaments ja havien quedat enterrats, i que Catalunya apostava per consolidar la nova cultura de l'aigua.
-Reiterem la nostra oposició a qualsevol transvasament i a la interconnexió de xarxes inclosa en el decret de sequera, ja que obre la porta a d'altres transvasaments, i manifestem el nostre suport a la dignitat de les Terres de l'Ebre, a la Plataforma en Defensa de l'Ebre i qualsevol altra entitat o col·lectiu que compartisca la causa i l'objectiu d'aturar aquest tipus de projectes. Per tant, donem tot el suport a la convocatòria la manifestació del 18 de maig a Amposta, així com a les properes accions que en el mateix sentit es puguen anunciar en els propers dies.
Aquest cap de setmana es realitzarà (o intentarem realitzar) la Cursa de Muntanya per Excel·lència de les nostres Terres: la 8na Cursa de Muntanya de Paüls . Puntuable per a la Copa Espanya, Copa Catalunya i Copa Terres de l'Ebre. En tantes copes acabarem ballant la Congaaaaa!!
Que sigue la 8na edició i puntuable per a tantes competicions demostra l'excel·lent organització i bellesa, no exempta de duresa, de la Cursa. De moment hi ha uns 400 inscrits i l'ambient que hi haurà serà excepcional. Per als que no coneixeu lo traçat, un video per a que us fesseu una idea!! Per cert, oficialment se presenta lo dissabte a les 19:00h, però gràcies a Oriol Graciai al blog Trail UEC de Tortosaja en podeu gaudir d'un avanç.
Dissabte de 17:00 a 19:00h es podran retirar pitralls, se farà el briefing i després la peli, per començar a entrar en calor!!
Diumenge 18 maig a les 9:00 és la sortida. US HI ESPEREM!!!