LA MUIXERANGA D'ALGEMESÍ COM A CLOENDA CERIMONIAL
Una representació de la colla de dolçainers i tabaleters de l'Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil van tocar la Muixeranga. A última hora la Colla Xe quina burrà de Bétera va dir que no actuava. No en sabem res més. Però és un pena el lleig, en una nit que va resultar fantàstica.
LA NIT DELS JAUME I CELEBRATS A LA POBLA DE VALLBONA
Hola molt bona nit, en nom de la junta directiva del Casal Jaume I del Camp de Túria us vull agrair la vostra assistència i donar-vos la benvinguda a la cinquena edició dels Premis Jaume I del Camp de Túria. És per a nosaltres un plaer estar avui en aquest local de la Pobla de Vallbona. Llíria, Benaguasil (en dues ocasions) i l?Eliana han estat els anteriors punts de trobada d?aquesta festa.
Com la majoria dels presents i de les presents sabeu, els Premis Jaume I estan concebuts per reconèixer la tasca de diferents persones i col·lectius en els àmbits professionals, culturals, cívics i polítics. Són uns premis que organitzem gent que estima el nostre país per a la gent que contribueix amb el seu treball a la seua recuperació, a la seua dignificació i a la seua normalització. És un goig comprovar com aquests premis es consoliden i agafen volada, des d?aquelles 125 persones que vàrem assistir a la primera edició, hem anat creixent any rere any. Avui en la cinquena edició hem doblat aquella xifra, la qual cosa ens congratula.
Però nosaltres sabem que aquests premis no tindrien aquesta trajectòria ni repercussió, sense persones com Sergi Pitarch, el nostre presentador que de manera desinteressada i entusiasta col·labora en aquest acte, o l?Ateneu de Benaguasil, Consolat de Mar, l?Institut d?Estudis Comarcals, Papereria Guardiola, Electrònica Gorian, l?Associació 9 d?octubre de Vilamarxant, la Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria i l?Ateneu de Bétera. Moltes gràcies per la vostra inestimable col·laboració.
És un goig veure com aquesta comarca no està tan morta com alguns pensen i la volen, i les associacions creixen com els bolets. Si l?any passat l?Assemblea de Joves del Camp de Túria irrompia amb molta força entre nosaltres, enguany ens arriben bones notícies des de Bétera, doncs ara fa dues setmanes s?hi va inaugurar la seu de l?Ateneu. Des d?ací volem desitjar, a aquesta associació germana, avui representada ací per uns quants membres de la seua junta directiva i pel president Toni Marzo, una llarga vida. Però no tan sols cada any en som més, sinó que treballem millor i per tal de coordinar-nos, de compartir experiències, d?obtenir un major ressò està gestant-se la Coordinadora d?Entitats del Camp de Túria, de la qual ja en tindreu notícies més endavant.
Volem donar l?enhorabona a Carles Subiela, ja que Consolat de Mar ha estat guardonada per la fundació ?Lluís Carulla? per la seua tasca i el seu compromís amb el País. Enhorabona Carles.
Volem dedicar també unes poques paraules a un gest de reconeixement que ens satisfà plenament. Paco Micalot, persona entranyable, que enguany a l?edat de 82 anys ha estat nomenat president de l?Associació Cultural 9 d?octubre de Vilamarxant, en reconeixement al seu treball i suport incondicional a aquesta associació que ja té més de 25 anys de vida. Espere que la gent de Vilamarxant que esteu per ací li transmeteu el nostre sincer reconeixement i abraçada de germanor al tio Paco Micalot.
El 2010 ha estat un any molt dur però molt gratificant. La ILP ?Televisió sense fronteres? n?ha estat la causant. Des del Casal Jaume I del Camp de Túria i des d?Acció Cultural del País Valencià volem donar 651.650 gràcies a totes aquelles persones que ens varen fer costat. No serà fàcil. D?un costat patim la persecució del govern valencià, que no tan sols no ens dóna ni un euro de subvenció sinó que, a més, ara es dedica a instigar altres administracions perquè no ens donen subvencions, i a intentar ofegar-nos econòmicament a còpia de multes desproporcionades. Els nostres pecats cabdals haver format a més de 30.000 mestres en la nostra llengua, a través dels cursos Carles Salvador; haver guanyat nombroses sentències a favor de la unitat de la llengua; haver creat la xarxa de repetidors de TV3; i fer cultura i país en nombrosos pobles i comarques mitjançant la xarxa de Casals Jaume I, entre moltes altres coses. De Madrid, no arriben notícies bones, mai ho han sigut de bones. No tenen intenció d?aprovar la ILP. Com va dir el beterà Vicent Partal dies enrere, ens diran NO, NO I MIL VOLTES QUE NO. No donarem el braç a tòrcer, més de 250.000 valencianes i valencians hem signat per la llengua i per la llibertat, i això ens proporciona la força suficient per lluitar les vegades que faça falta per la nostra llengua i per la llibertat.
Finalment, em queda agrair la tasca dels protagonistes d?aquesta nit.
El Centre d?Estudis Locals de l?Eliana, associació que es dedica a la recuperació de la memòria del seu poble, a la dinamització cultural d?aquest, a realitzar, fomentar o col·laborar en treballs d?investigació local. Tot i ser una associació jove, amb 7 anys de vida, compta amb un bagatge considerable i unes fites aconseguides espectaculars.
Un altre dels premis és per Josep Maria Jordan Galduf. En paraules de Carles Subiela, president de l?Institut d?Estudis Comarcals del Camp de Túria, un home bo, íntegre, absolutament lliurat a l?estudi i al treball pel país. Joan Domínguez, coautor del llibre ?Els pobles edetans parlen els uns dels altres?, li dóna la consideració de pare de la comarca. Per al Casal, Josep Maria és una persona propera que sempre que hem necessitat alguna cosa d?ell l?hem tinguda.
Bajoqueta Rock, vint-i-quatre anys de carrera musical, centenars de concerts per tota la nostra geografia, quatre treballs, una proposta desenfadada del rock d?uns pelats i peluts de Riba-roja, que amb una gran dosi d?humor els fan ser un grup especial, diferent. Com podeu comprovar no és necessari que emigreu a cap poblet de la Marina, ja que ací també us entenem.
De Paco Muñoz, què dir d?una persona que fins i tot ha parlat, i molt bé per cert, el mestre Fuster. Amb ell hem trencat la tradició de premiar gent o col·lectius de la comarca. És cert no és del Camp de Túria, però Paco Muñoz és patrimoni del País i perquè el sentim nostre volem honorar-lo amb el premi Eugeni Pertegaz. Un guardó especial per nosaltres, ja que està inspirat en una persona lluitadora, treballadora i amant de la llibertat. Paco és un honor tenir-te entre nosaltres i esperem que et sentes com a ta casa.
A tots quatre, al CEL de l?Eliana, a Josep Maria Jordan, a Bajoqueta Rock i a Paco Muñoz, desitjar-vos que us agrade aquesta festa. Uns premis Jaume I que no tenen més pretensió que ser un humil, sincer, i molt sentit homenatge a aquelles persones que considerem nostres. I vosaltres sense cap dubte ho sou.
Molta força i llarga vida.
SAÓ, ALL-I-OLI, BAJOQUETA, ELS ÚLTIMS ROMÀNTICS
Una combinació? Un combinat? Un experiment? Una barreja d'estils? caldria veure com ho defineix el mateix Toni, però a mi em va agradar particularment, la participació dels eclèctics de la nit entre premis, més enllà de la qualitat (què poc que entenc de música), la gosadia de tots tres ja pagava un sopar més aviat fred, en tots els sentits, pel que fa a la taula. Mireia Vives, oh, Pep, i el crac que és Toni amb aquelles entrades davant cada intervenció presnetant quin grup eren ho valia tot. De vegades aqueixa senzillesa té més valor que no pensem. Enhorabona.
EVA DÉNIA TRAD QUARTET, EL CONCERT DE CLOENDA
[Mentre arriba una crònica entesa, penge aquesta descripció.]
Amb aquest nou projecte, Eva Dénia s?endinsa en la música tradicional valenciana. I ho fa des d?una perspectiva moderna i alhora respectuosa amb el llegat musical. Partint dels materials que li proporciona el folklore, construeix un discurs personal, sobri i delicat. Amb arranjaments i lletres originals, el seu repertori repassa alguns dels estils més arrelats a la tradició musical valenciana, com ara fandangos i malaguenyes, romanços, cançons de bressol, seguidilles, jotes, cants de batre i, fins i tot, cant d?estil. Hi Inclou també algunes peces pertanyents a la cançó moderna, interpretades des d?una estètica ?tradicional?. La instrumentació, feta únicament amb cordes, incorpora ?al costat dels tradicionals llaüt, bandúrria i guitarra? el violoncel i el contrabaix, que aporten noves sonoritats. Es tracta d?una mirada afectuosa a un patrimoni musical que ha sobreviscut amb dificultats, que aspira a continuar existint en el segle XXI i que, per tant, necessita enriquir-se i renovar- se. Eva Dénia se suma així als que, amb diferents propostes estètiques, volen contribuir a la recuperació i a la revalorització de la música valenciana.
PREMIS JAUME I 2010: ENGUNAY A LA POBLA DE VALLBONA
El proper dissabte 6 de novembre, a les 21 hores, tindrà lloc al centre social de la Pobla de Vallbona la celebració d?una nova edició dels Premis Jaume I. Aquests guardons varen ser creats l?any 2.006 amb la finalitat de reconèixer el treball d?alguna persona o entitat que per unes raons o altres, han realitzat una tasca important en la defensa de la nostra llengua, de la nostra cultura i/o del País Valencià, que en definitiva és l'esperit que impulsa el funcionament dels Casals Jaume I.
Pensem que és just i necessari reconèixer l?esforç d?aquelles persones que han dedicat anys de la seua vida a lluitar per allò que ens caracteritza com a poble i que han contribuït a dignificar la nostra cultura. Entre la llista dels guardonats en les anteriors edicions s?hi troben Vicent Partal, la Coordinadora Camp de Túria Habitable, Consolat de Mar, la Regidoria d?Ús i Promoció del Valencià de la Pobla de Vallbona, l?Institut d?Estudis Comarcals del Camp de Túria, la Coordinadora pel Valencià del Camp de Túria, l?associació Amics del Castell d?Olocau, l?Associació Cultural 9 d?octubre de Vilamarxant, el Cor de l?Eliana, Pep Ricart Leal, Alexandre Navarro Tomàs, Antoni Balaguer Escartí, el grup Bakanal i l?Ateneu Musical i Cultural de Benaguasil.
Enguany complim cinc anys de premis, i volem reconèixer la tasca del grup de Riba-roja Bajoqueta Rock, pels seus vint-i-quatre anys d?existència culminat, de moment, perquè encara els queda molta corda, amb el magnífic treball ?Ieee, el de l?oli?; també reconeixerem la labor del Centre d?Estudis Locals de l?Eliana compromesos, entre altres coses, amb la recuperació de la memòria i del patrimoni cultural de la seua localitat; també retrem homenatge a Josep Maria Jordan Galduf, Catedràtic d?Economia Aplicada de la Universitat de València, un dels principals valedors de la nostra comarca. Enguany trenquem l?àmbit comarcal per retre un merescut homenatge al músic i cantant Paco Muñoz, per tota una vida dedicada a la música en valencià.
CASAL JAUME I · LLÍRIA
Avinguda dels Furs, 17. Llíria. Tel. 962780834.
CASAL JAUME I [el bloc] Obert cada dia, de 17.00 a 19.30h. Més els dies d'activitat, que no hi ha hores.
BREU HISTÒRIA DELS PREMIS
MÉS IMATGES DE LA NIT
www.youtube.com/user/blocxribaroja
Amb música de Bajoqueta, el Bloc per Riba-roja ens deixa un aplec d'imatges de la nit.
XE QUINS PREMIS
El dissabte 6 de novembre, el Casal Jaume I del Camp de Túria organitzà la 5a edició dels Premis Jaume I del Camp de Túria, a la Pobla de Vallbona. Els premiats d?enguany han estat: Paco Muñoz, Bajoqueta Rock, el Centre d?Estudis Locals de l?Eliana i el nostre gran amic i durant anys president de l?Institut d?Estudis Comarcals del Camp de Túria, Josep Maria Jordan Galduf. Entre els musics que actuaren hi havia Toni de l?Hostal, Mireia Vives cantant del grup Rapsodes, i Pep Gimeno ?el Botifarra?.
Cada any s?afegeix més gent al sopar de lliurament d?aquests premis, anit n?erem vora tres centes persones. Entre els premiats d?altres edicions vull destacar a dos amics Pep Ricart i Leal actor de teatre i Vicent Partal i Montesinos director de Vilaweb. La nit va estar molt bé, el sopar bo i els premis fabulosos.
by Pau Marzo i Ricart
MÉS CARES DE LA NIT
ACORDIONISTES DE LA VIDA by JMJG
El passat cap de setmana vaig tenir l'honor de ser guardonat amb un dels premis Jaume I Camp de Túria que atorga cada any el Casal Jaume I de la comarca. Vaig rebre aquesta distinció junt al cantant Paco Muñoz, el Centre d'Estudis Locals de l'Eliana i el grup Bajoqueta Rock. En el meu cas, el premi feia menció a la Trajectòria Professional i Divulgativa. No cal dir que estic molt agraït als organitzadors de l'acte i a tots aquells que hi varen assistir. Vivim en uns moments difícils, però és clar que n'hi ha hagut altres de més delicats i que cal respondre a la present situació amb optimisme i esperança. Potser aquest era l'esperit central de l'edició dels premis Jaume I enguany.
Això em recorda una anècdota que vull traslladar als lectors. Dies enrere vaig ser a Brussel·les. Sabia que no el trobaria, però a la boca del metro de la plaça Schuman vaig anar per recordar un acordionista que solia trobar-m'hi cada matí en una estada anterior que vaig fer a la capital de la Unió Europea, ara fa uns quinze anys. Vaig referir aquesta vivència en el meu llibre Quadern de viatges, editat per Tàndem. Cada matí d'aquell cru hivern baixava al metro de Schuman i l'acordionista ja hi era. Interpretava melodies com Yesterday o Raindrops keep falling on my head, amb un ampli somriure, sota una gorra que el protegia del fred. Això m'alegrava el dia, abans d'anar a la faena a la Universitat Lliure de Brussel·les o a algun departament de les distintes institucions europees.
En un viatge posterior a la capital belga ja ni hi vaig trobar aquell acordionista, i sentí una gran pena tal com vaig contar en el meu llibre Cartes a Judes, editat per Saó. A la fi, aquell personatge que semblava un captaire, un exclòs en la seua pròpia societat, m'aportava alegria i un sentit de solidaritat, a mi que em trobava un poc sol en un país que no era el meu, però que podia considerar-me tanmateix un privilegiat perquè tenia un treball i feia una tasca, com a ensenyant i estudiós, que m'agradava força.
Ara, en el meu darrer viatge a Brussel·les, sabia que mai més no el trobaria, però vaig baixar novament al metro de Schuman per recordar on acostumava a fer sonar ell el seu acordió transmetent alegria a la gent que entrava i eixia d'aquella estació. I pensí que seria bonic que cadascú de nosaltres fórem una mena d'acordionistes de la vida: que aportàrem als altres una mica d'il·lusió i sentit solidari en un moment en què les coses no resulten gens fàcils, és cert, però on sobren les actituds envanides, intransigents i egoistes, i manquen (i tant que ajudarien precisament) unes molles d'humanitat i d'actitud constructiva i dialogant per part de tothom. JOSEP MARIA JORDAN GALDUF. Publicat a Levante el 10-11-2010
EVA DÉNIA PER JV FRECHINA
L'expectació és gran. Fa temps que volíem polsar en directe la nova proposta d'Eva Dénia que sembla situar-se en un punt, no del tot equidistant, entre la cançó tradicional i la cançó moderna. La mateixa composició de la banda que l'acompanya ja ens informa de les seues intencions hibridants: tres músics procedents de tres àmbits distints que es veuen forçats a expressar-se en un llenguatge comú bastant diferent del seu. El possible experiment, però, deixa de ser-ho des del moment en què sonen les primeres notes d'una malaguenya alacantina i la música comença a fluir amb dignitat imperial. El gran Paco Lucas obre pas amb la doble corda sense immutar-se davant l'abrigall poc habitual que l'arrecera; el violoncel d'Enrique Jorques traça contracants d'una bellesa exacta i, de tant en tant, imprevista; José Luis Porras -autor de la trama matemàtica que sustenta els arranjaments- estilitza les dinàmiques rítmiques sense perdre el batec escaient; i Eva Dénia, mentre completa ritme i harmonia amb la guitarra, deixa córrer la seua veu elegant i lluminosa per un repertori confegit amb molt bon paladar i un coneixement poc comú de les virtuts personals.
Per si quedara algú que encara no havia entés les regles del joc, el segon tema acaba de posar totes les cartes sobre la taula: "Quina grua el meu estel" es perfila amb deixos d'havanera per esponjar el temps i fer-nos creure que la rima commovedora de Papasseit i els girs melòdics de Serrat es van escriure pensant en un moment com aquest, tot dolçor i tendresa. La banda sona compacta, majestuosa, i no s'acoquina en enfrontar-se a un fandango de cobla partida, a unes seguidilles de Requena, al "Seté cel" de Jaume Sisa, a una finíssima cançó de bressol, al "Veles e vents" de Raimon o a l'arquitectura incomparable de la granaïna de Montaverner. Salten d'un gènere a l'altre sense canviar de registre, afegint nous motius poètics al material tradicional i engalanant la cançó d'autor amb sanefes populars. El punt culminant de la gosadia arriba quan Eva manipula els tortuosos decasíl·labs d'Ausias Marc per convertir-los en heptasíl·labs i cantar-los per l'u i dos: "Plagués a Déu que mon pensar fos mort, / e que passas ma vida en dorment!..." esdevé així "Tant de bo el pensar fos mort / i passàs dormint la vida...". El resultat, tot i provocar un estranyament durador, o potser per això mateix, té una força anòmala, espaterrant. Ja ho avisava la pròpia intèrpret en una cobla de la malaguenya inicial: ?Amb emoció jo vos cante / este cant de la terreta. / Que bonico sonaria / en els versos d?un poeta?. Doncs del desig al programa i des d?ací al punt precís on fulgura justament això: l?emoció.
[LA CASETA DEL PLATER] by Josep Vicent Frechina
