Hui he anat a cals pares i he vist l'orla de la carrera: aquest juny fa deu anys que vaig acabar filologia catalana, i en fa quinze que vaig deixar el món de l'institut per a entrar en el món universitari, la primera independència del niu, com ja he esmentat en algun text anterior. He de dir que m'ha entrat un vertigen molt gran, perquè un període en què vaig trobar-me una altra realitat ha esdevingut brevíssim i comprove que se m'escapa de les mans. Vaig acabar tenint 23 anys, com aquell que diu encara amb la sensació de l'adolescència. Deu anys són molts anys ara que faig aquesta reflexió.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primavera 2009. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Primavera 2009. Mostrar tots els missatges
diumenge, de juny 14, 2009
dimarts, de juny 02, 2009
Collons
El col•lectiu de dones havia decidit denunciar aquella associació perquè atemptava contra u dels drets humans universals, que era el de la igualtat entre l’home i la dona. Aquella associació era privada i havia demanant subvencions a l’administració pública per a dur a terme activitats vàries, ja que la dita administració anyalment treia a concurs una partida pressupostària per a subvencionar associacions. El col•lectiu de dones ja feia temps que anava darrere aquella associació per a denunciar-la amb contundènica, i aquella sol•licitud va esdevenir el moment exacte i ideal per a denunciar-los, i per a fer veure a l’administració pública que subvencionava entitats discriminadores, i que per tant hi actuava amb connivència.
El govern, davant aquella situació, avergonyit administrativament, va actuar i va retirar la subvenció a l’associació marginadora, els va posar una multa i els va obligar a llevar dels estatuts els articles que feien referència explícita i implícita a la prohibició d’acceptació de cap dona en l’associació. S’hi va obrir un debat intern, aclaparats els associats per la resposta de la societat (correus electrònics, articles de premsa, boicots, etc.). Al remat, van haver de transigir i fer fora aquella interdició atàvica de barrar el pas per a qualsevol dona.
-Parles de l’esglèsia catòlica, oi?
-Doncs no, però si vols en parlem després.
El govern, davant aquella situació, avergonyit administrativament, va actuar i va retirar la subvenció a l’associació marginadora, els va posar una multa i els va obligar a llevar dels estatuts els articles que feien referència explícita i implícita a la prohibició d’acceptació de cap dona en l’associació. S’hi va obrir un debat intern, aclaparats els associats per la resposta de la societat (correus electrònics, articles de premsa, boicots, etc.). Al remat, van haver de transigir i fer fora aquella interdició atàvica de barrar el pas per a qualsevol dona.
-Parles de l’esglèsia catòlica, oi?
-Doncs no, però si vols en parlem després.
dimecres, de maig 20, 2009
Voldràs?
-Xe, Joan, on vas?
-Anem al cinema a vore una pel•lícula.
-Quina?
-Pardals i figues fan bones lligues.
-Idò! Però això és una pel•lícula porno! No pots anar al cinema amb el teu fill de set anys a vore’n una porno! Està prohibit per llei! El xiquet encara no té l’edat, això el pot traumatitzar! A més a més, això és indecent!
-Home, tu vas als bous amb el teu fill de huit anys i no passa res: ¿per què no puc dur-lo a vore una pel•lícula porno? Fet i fet, està prohibida l’entrada a menors de18 anys també per llei. No crec que siga molt educatiu com es maltracta una bèstia d’aquella manera: això podria traumatitzar el teu fill. Aleshores, ¿per què no puc dur-lo a vore una pel•lícula porno?
-Però home, ¿voldràs comparar? Els bous són art i jo explique al meu fill les coses perquè les entenga.
-Doncs el cinema també és art i jo sempre explique al meu fill totes les coses que veu a la tele.
dimecres, de maig 06, 2009
No sé que m'ha vingut...
-Però filla, ¿que no entens que això és impossible? No vulgues contar-me mentida. Les dones, per a quedar-se prenyades, cal que s’hagen gitat amb un home, i tu t’has gitat amb algú: no vulgues amagar-m’ho. ¿Tinc o no tinc raó senyor metge?
-Efectivament, Això és indiscutible. ¿No ho entens? ¿Quin és el problema? ¿No vols dir als pares qui és xic que t’ha deixat embarassada? Això ja és comprensible, perquè potser tens por del que et diran ells, però no vulgues fe-nos creure que t’has quedat embarassada perquè sí.
-Però si és cert! Jo no m’he gitat amb ningú!
-Filla, no compliques més les coses. A tu, t’ha prenyat algú i no ens vol dir qui és el pare!
-Que no, que no m’he gitat amb ningú. Que sóc verge. Igual de verge que la mare de Déu. ¿Que no es va quedar ella embarasada de l’esperit sant, sense home que la tocara? ¿Ací no digueu res? Ella sí que pot quedar-se prenyada sense gitar-se amb ningú i jo no?
-Dona, vist així, sí que podria ser. Fet i fet, és un precedent, oi?
-Doncs, potser té raó la meua filla...
dissabte, d’abril 25, 2009
Enquesta
A quina edat deixaríeu fumar a un fill vostre?
- Mai de la vida.
- Als 18 anys, que és quan hom n'ha establert l'edat legal.
- Als 14 anys, que és quan els adolescents estan en l'època d'experimentar.
- Als 7 anys, que és quan ja han desenvolupat l'habilitat de controlar el trànsit de l'aire.
divendres, d’abril 10, 2009
Vares
El bisbe estava indignat en vore la foto i volia compartir la dita indignació amb qui l'acompanyava.
-Però quina gentola, eixos moros, quina gent més poc civilitzada. No cal que digues que això és indignant, de gent de poca intel·ligència i de retardats: és indigne vore com els moros obliguen les dones anar totes tapades, totes així...
Enmig d'aquesta indignació es van sentir uns trucs de porta. Una monja demanava permís per a entrar:
-Excel·lentíssim i reverendíssim senyor...
-Passeu, germana, passeu...
-Però quina gentola, eixos moros, quina gent més poc civilitzada. No cal que digues que això és indignant, de gent de poca intel·ligència i de retardats: és indigne vore com els moros obliguen les dones anar totes tapades, totes així...
Enmig d'aquesta indignació es van sentir uns trucs de porta. Una monja demanava permís per a entrar:
-Excel·lentíssim i reverendíssim senyor...
-Passeu, germana, passeu...
dimarts, de març 24, 2009
Pamflet
El nostre president Francisco Camps està sent investigat per un cas presumpte de suborn. Jo no hi diré res (malgrat que hi tinc la meua opinió), perquè ja ho investigaran els periodistes oficiosament i els jutges oficialment, i hi dictaran sentència culpatòria o exculpatòria . Ara bé, aquest text no parlarà sobre aquest president nostre, sinó sobre els qui treballen a Canal 9, concretament els qui treballen en les notícies de la tele (pel que fa a la ràdio, no la sent mai) i en el teletext. Considere que aquestes persones que tenen una llicenciatura en periodisme (o no) no es mereixen el qualificatiu de periodistes vista la manera com que tracten el tema en el canal en què treballen: al teletext no hi ha cap notícia sobre el tema, i en el telenotícies, de puntetes, quan la cosa ja es fa massa descarada. L’endenyamenta que tinc contra aquestes persones que editen les notícies que eixiran per la tele, o que no piquen en el teletext és tan gran; i la impotència que sent de veure que manipulen de manera tan vergonyosa, ignominiosa i magníficament infame és tan aclaparadora, que no me’n sé avenir. Trobe insultant que aquesta gent faça el joc d’aquesta manera i que s’òmpliguen la boca dient-se que són uns professionals i que ells estan al servei de la informació, que és el que hom suposa que és el periodisme.
A hores d’ara, no havia estat mai tan descarat això del gos que no mossega la mà de l’amo.
Mediocres, mesquins, miserables, kuahglriuhtfhgahrohtaeht!!!!!!
A hores d’ara, no havia estat mai tan descarat això del gos que no mossega la mà de l’amo.
Mediocres, mesquins, miserables, kuahglriuhtfhgahrohtaeht!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
