Callar també és mentir

Hem hagut d'arribar a 2008 per a que la Unió Europea, mitjançant el President de Consell, Haja pegat el toc sobre el tema de la pena de mort a menors d'edat. La llista de menors morts "legalment" (o que almenys havien comés el delicte quan eren menors) ve de molts anys enrere. I per què justament ara s'han animat a denunciar alt i clar aquest fet? No ho sé amb total seguretat, però sembla sospitós que 2008 siga l'any en que l'únic país que comet aquesta barbaritat és l'"enemic d'Occident" Iran, ficat de ple a l'"eix del mal".

Fins l'any 2003, els Estats Units havien estat assassinant menors (al 2002 va ser l'únic país a fer-ho). L'any passat també ho van fer Aràbia Saudí i Iemen, i altres anys Pakistan, Sudan o Xina. Però és enguany quan el següent objectiu militar dels Estats Units s'ha quedat sol, aplicant aquestes penes capitals i per això ara, acusar-lo i quedar bé, és realment fàcil.
Us imagineu al President del Consell europeu recordant a Estats Units que les penes de mort a menors són una violació flagrant de les seues obligacions i compromisos internacionals? Us imagineu que exigeixen el seu compliment als ianquis?
Jo no.
Per cert, Els Estats Units incompleixen la Convenció sobre els Drets dels Xiquets imposant cadena perpètua a menors d'edat i vulneren el Conveni Internacional sobre Drets Civils i Polítics quan mantenen la pena de mort a discapacitats mentals. Espere ansiós l'advertència de la UE.

Crec fermament amb la democràcia, però de vegades pense que él vot d'un ignorant és una arma carregada. I pensava això mentre llegia una enquesta que ha publicat "El Mundo" sobre el tema de la immigració. És curiós com la gent opina majoritària i alegrement, i dóna suport a decisions sobre temes dels quals desconeix el seu funcionament.
Una de les preguntes que es feia als enquestats era: "Qui creus que ha de tindre dret a escolaritzar els seus fills?". Només el 35,3 % va contestar que aquest dret corresponia a totes les persones empadronades al nostre país, encara que no tingueren "papers".Més endavant, l'enquesta continuava amb la pregunta: "Creus que existeix relació entre l'augment d'immigrants i l'augment de la delinqüència?". El 66,4 % contestava que sí.
Podem traure com a conclusió que una bona part de la gent creu que els immigrants (i els seus fills) són responsables de l'augment de la delinqüència, però no vol que una bona part d'aquestos potencials delinqüents s'escolaritze.
Segur que hauran triat una contestació diferent totes aquelles persones que sàpiguen que s'apropa més a la realitat la relació entre delinqüència i dèficit d'estudis, que la relació entre delinqüència i immigrants. Us deixe aquí unes dades molt eloqüents:

Percentatge de població de 16 a 19 anys que no ha acabat estudis primaris: 0,99 % (INE).

Percentatge de delinqüents juvenils que no han acabat estudis primaris: 40,61 % (Ministeri de l'Interior).

D'ara endavant no m'estranyaré si en una enquesta, la majoria de la gent pensa que la millor manera d'apagar un incendi és amb benzina.

Apartheid significa en idioma Afrikáans "segregació". Era un fenomen que separava les persones a Sud-àfrica segons aspectes com la raça o l'origen. Va adoptar forma jurídica a 1948 i desaparegué oficialment al 1994. Les millors platges, seient als autobusos, hospitals i escoles eren reservades exclusivament per a aquelles persones de raça blanca. Va ser una de les majors vergonyes del segle XX.
Diuen que l'Apartheid ha desaparegut, però jo em sent un negre a Sud-àfrica. Vivim en un apartheid suau. Una segregació que, fins i tot, molts segregats veuen justa. No es mira la raça, ni l'origen. Els ciutadans de segona i de tercera són aquells que no poden comptar alegrement els seus bitllets de 500 euros i que arriben a final de mes suant.
Som negres sud-africans quan dins d'un tren ens seiem en classe turista i veiem com els amplis i còmodes seients de primera classe estan reservats per els blancs, que poden permetre's pagar alts preus pel mateix viatge. Aquestos blancs agraeixen aquests sobrepreus com a métode d'assegurar-se que no hauran de suportar gentola que no és capaç ni de mantindre un xalet amb un Mercedes a la porta.
Son blancs sud-africans aquells que poden gaudir del plaer d'una platja privada a l'Hotel Montíboli, sense la molèstia d'haver d'angoixar-se a les petades platges per a negres.
Els negres també havem de suportar uns hospitals saturats, amb atencions limitades per la falta de personal i llargues llistes d'espera per a qualsevol intervenció. No ocorre el mateix amb els blancs, que tenen hospitals privats on, per una mòdica quantitat (per a les seues butxaques), gaudeixen de unes comoditats i atencions instantànies propies del millor dels hotels.
Les escoles dels blancs compten amb unes instal·lacions idíl·liques, un ambient selecte, recursos per a un ensenyament de vanguàrdia i eixides professionals assegurades per els alumnes, gràcies als nombrosos contactes amb els sectors empresarials privats. Les escoles dels negres ja les coneixem.
Algú dirà: bé, però aquí no està prohibit per a ningú anar a un hotel de luxe, a un hospital privat amb prestigi, asseure's en business class, o portar els teus fills a un selecte col·legi privat.
Molt bé, en teoria és veritat, però si qualsevol família amb menys de 3.000 euros d'ingressos al més intenta fer vida de blanc, prompte rebrà el seu càstig per no obeir la llei de la segregació econòmica: l'apartheid capitalista. La diferència és que en comptes de tindre cartells que indiquen "only white" els cartells haurien de dir "only rich".
Tindrem algun dia el nostre propi Nelson Mandela?