Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enoturisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enoturisme. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 d’abril del 2019

Celler Terra Remota (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) (#escapadacorbières #escapadaempordà)

De camí de tornada des de les Corbières, en una #escapadacorbières que havia començat amb el dinar a Les Grands Buffets (aquí, el post) i havia seguit per la visita a Domaine La Rune (aquí, el post), vam pensar que seria una bona ocasió per aturar-nos a Terra Remota. Es tracta d'un celler que coneixíem de nom, que ens havien recomanat visitar dos amics winelovers com la Montse Jiménez i en Francesc Beltran, i del qual encara no n'havíem tastat cap referència!


Doncs va ser un encert anar-hi i descobrir el celler i els seus vins, de la mà de la Bojana Buzakovic, que ens va dedicar molt bona estona a nosaltres dos sols en aquell matí primaveral de l'1 d'abril. Quina meravella de dia que feia i què bé ho vam passar.




La visita es fa recorrent les instal·lacions del modern celler enclavat en un paratge privilegiat de la comarca, també privilegiada, des d'on aquell dia es podia divisar en 360º des del Pirineu fins el Montseny i les Guilleries i gairebé s'intuïa la Brava des del terrat del celler.



Els orígens del celler els hem d'anar a trobar en la família Bournazeau Florensa (els actuals Marc i Emma Bournazeau), una parella francesa amb algun avantpassat català exiliat a França. Ell ja havia tingut experiència en celler a Maury. El 1999 inicia aquí el projecte amb la compra de 15ha d'una terra d'un pastor pagès de tota la vida. Es tracta sobretot d'una zona boscosa d'alzines i rouredes a 140 metres d'alçada, des d'on es té la sensació d'estar aïllat de la resta. Segurament, d'aquí, l'apel·latiu de "Terra Remota".

Actualment, són un total de 54ha, 26ha de les quals estan vinificades i dividides en 12 parcel·les. La producció es situa en unes 100.000 ampolles annuals, aproximadament.

L'objectiu era el de treballar una vinya en ecològic i produir vi d'alta qualitat, en equilibri amb l'ecosistema.

El 2003-2004 planten varietats autòctones franceses, amb una majoria de Garnatxa, Syrah, Ull de Llebre i Cabernet Sauvignon. No treballen la Carinyena. En blanc, treballen la Garnatxa Blanca, la Chardonnay i la Chenin. Ara recentment també han plantat Xarel·lo (1ha.).  Per cert, de la Chenin, s'està experimentant amb ou de ciment i en sortiran només 500 ampolles. 

El 2006 té lloc la primera verema i és el final de la construcció del celler. Es tracta d'un celler dissenyat per Pepe Cortés, integrat en un turó per integrar-lo en el paisatge i per motius tècnics d'eficiència tèrmica i energètica. Està dividit en 4 nivells diferents. Modernitat i funcionalitat (gravetat). Fora, hi ha un triangle d'ombra durant tot el dia, ideal sobretot per als dies de verema, que és manual.



El 2008 surten al mercat per primer cop. Aviat, el 2011, Pitu Roca ja escull un vi del celler per al menú degustació.

Passem per la sala d'inox i per la de barriques, amb majoria clara de 500. Realment, l'enòloga Edit Soler, compta amb una infraestructura molt moderna per poder dissenyar els seus vins i per seguir fent proves i noves referències que aniran sortint al mercat, segons ens comentava la Bojana. Finalment, per la sala de tast, on destaca la foto els pares de l'Emma.




I arribem al moment del tast, molt generós, en una sala preciosa tipus winebar.




1) Ales blances 2016. 100% Garnatxa Blanca. Prové de la Terra Alta i surt com a D.O. Catalunya. Vi ben varietal amb tota la frescor garnatxera.



2) Caminante 2017. 60% Garnatxa Blanca, 25% Chardonnay, 15% Chenin Blanc. Criança parcial en mares. Parcialment cada varietat passa per bota. En nas es percep una certa dolçor, semblant a la mel, i alguna fruita exòtica. En boca, és fresc però més complex i amb més cos que l'anterior. M'ha sorprès força.


3) Ales roses 2016. Rosat a base de Garnatxa i Syrah de l'Empordà. Afruitadet, molt fresc, més aviat prim. No em va encaixar tant amb el meu gust.

4) Caminito 2017. Rosat 100% Garnatxa negra. Parcialment passa per bota de 500. Aquest ja m'encaixa més que l'anterior, és més consistent.

5) Ales negres 2016. Garnatxa i Syra amb 3 mesos de criança. Nas espectacular. De la gamma d'Ales, és de llarg el que més em va agradar. Surt fruita alhora que alguna espècie.



6) Tan natural 2017. 75% Garnatxa negra i 25% Ull de Llebre. Ben bé fruita vermella i espècies. Reducció màxima de sulfits, però manté elegància en nas, no sembla de tall natural clàssic.


7) Camino 2015. 40% Syrah, 30% Garnatxa, 30% Cabernet Sauvignon. Referència amb més producció a Terra Remota, el vi clàssic del celler. Porta 1 any de criança, part en fudre. I un any en ampolla. Potencial de guarda de 3 a 5 anys. Fruita madura, complexitat aromàtica, que també segueix en boca, a més d'humitat, espècie, sotabosc. M'encanta!


8) Clos Adrien 2014. 90% Syrah, 10% Garnatxa Negra. Medalla d'or al Girovi. Sensacional la capa ben fosca que té. Força acompotat i mineral. Profund i alhora finíssim i delicat, ben especiat i llarg. Per a mi, seria com per prendre sol, no necessitaria pensar en maridatge. Fet per GAUDIR.


9) Usted 2011. 50% Garnatxa negra, 50% Syrah. 3 anys de bota i 3 més d'ampolla. Espectacular. Ja granatós, donada la seva edat. Extraordinària elegància, delicadesa, complexitat, profunditat.



En definitiva, vam passar de no conèixer cap referència del celler a conèixer-les totes, fins i tot una copa del Chenin blanc experimental, que ens va agradar força i que esperem que surti al mercat. (potser ja ha sortit). Realment, uns vins que destaquen per la forta personalitat que tenen tots, i sobretot per la gran qualitat, ens van agradar força, especialment Clos Adrien.

La visita i el tast, fantàstics gràcies a la Bojana, tota una enamorada de tot el que gira al món del vi i de la gastronomia, que va ser el tema de conversa durant l'estona del tast, relaxat, que sabia greu que hagués d'acabar.



Salut!




diumenge, 30 de desembre del 2018

Celler Sant Josep Vins (Bot, Terra Alta) (#escapadaterraalta)

Portem uns cinc anys que anem coneixent de mica en mica vins de la cooperativa Sant Josep Vins (recordo que el primer que vam conèixer va ser el Clot d'Encís blanc de negres a la Mostra de Vins de la Mercè) i posteriorment el Llàgrimes de Tardor tant blanc com negre, tal vegada els més representatius del celler, però no deixa de ser una petitíssima representació de les més de 30 referències que actualment elaboren.


Aquet cop, hem volgut fer un pas més enllà per trepitjar ben bé la terra d'on provenen i quina millor manera de fer-ho que de la mà d'en Jaume Martí, a qui ja vaig tenir el plaer de conèixer fa dos anys, a la sessió que ell mateix va impartir en el marc de l'Espai del Vi Català, sobre el vi a la Terra Alta.



El dia era rúfol, queien quatre gotes i feia una mica de fresca però aquell racó de la Terra Alta, aquell clot o petita depressió en què es troba Bot, va brillar i ens va fer vibrar de valent en una jornada entre vinyes i vins que ens va fer aprendre molt gràcies a l'explicació del nostre particular "cicerone".


Un cop ens vam trobar a l'espai de la botiga, a Bot, ens vam dirigir amb el cotxe uns km en direcció oest, remuntant una mica de desnivell ondulat que ens va fer arribar a una superfície prou important de camps de vinyes dividits en bastants parcel·les, de diferents varietats i pertanyents a diversos viticultors cooperativistes.





Des d'allí, des d'aquell punt relativament alçat, gaudíem d'una panoràmica ben extensa sobretot cap a l'oest, cap al Mediterrani. I aquest és precisament un àmbit que no va passar gens per alt  en Jaume. Al contrari, tal com ell ens assegurava, tot i que és el marc on es va desenvolupar la producció i comerç del vi des de l'edat clàssica, la mediterrània existeix avui dia com a regió vitívinícola reconeguda només a partir del renaixement als anys 90 impulsat bàsicament pel Priorat.



Tornem a la Terra Alta. En vinya, la comarca té dues zones ben diferenciades: d'una banda, la plana; de l'altra, l'altiplà (a l'entorn de La Fatarella, per situar-nos). Des de Corbera fins a Arnes, hi ha una gran vall i Bot s'hi troba en aquesta zona planera. Alhora, està envoltada fins per 13 barrancs, a la Vall del riu Canaletes. És en aquests barrancs i a la Vall on trobem les vinyes i també, detall interessant!, préssecs grocs que en Jaume ens assegura que són més sucosos que els de Calanda. Són de varietat tardana també, així que entre cap a l'octubre ja de l'any vinent haurem d'estar al cas perquè els voldrem tastar!

La Cooperativa treballa amb unes 14 varietats diferents de raïm en una diversitat bastant àmplia de terrenys, més o menys fèrtils, més o menys elevats, diferentment orientats etc. Hi ha una influència clara en general de la garbinada (vent de mar a terra, llevantada). Entra per la Vall del Canaletes però acanalada pels barrancs. Gràcies a aquesta marinada es refresca una mica la calor de juliol-agost. El cerç també arriba però menys que a d'altres zones. En canvi, a la part alta de la comarca, aquesta garbinada no arriba ja tant humida.




També és destacable remarcar de les diferències pluviomètriques entre el nord i el sud. Als Ports és on més plou. Bot, per exemple, és més humit que Falset i alhora no està perjudicat per la fredor d'alçada que tenen a Horta o a Arnes. La DO Montsant, en canvi, és més càlida i això fa funcionar especialment bé la Carinyena, que a la Terra Alta és més fresca.


En Jaume també ens explica que l'origen de la Cooperativa es remunta a 1962 i que compta ara mateix amb 110 socis, amb uns 50 elaboradors i 500ha de superfície. Els fundadors foren antics viticultors que van deixar de vendre el raïm perquè volien ser ells mateixos els que es volien fer el seu propi vi. Però la qualitat de bona part del raïm collit era minsa segurament perquè encara treballaven amb la mentalitat "quantitat" més que no pas en el concepte "qualitat".


El 1995, un seguit de socis no fundadors van apostar per vins de selecció de vinyes, és a dir, per la qualitat. El 1996 té lloc la primera collita del Clot d'Encís i Llàgrimes de tardor criança, com a vins insígnia i més representatius del celler, especialment el Llàgrimes blanc.


Al soci se l'implica en la presa de decisions i la planificació del vi, així com se l'assessora a l'hora de prendre decisions com plantar vinya, tenir cura de la vinya, el moment de veremar, etc.


Davant nostre, en aquesta primera parada, veiem vinyes noves d'uns 10 anys. Però després vam pujar al cotxe, des d'on vam veure també oliveres centenàries amb les quals produeixen l'oli sobretot de varietat empeltre, així com vinyes velles com una Garnatxa de 34 anys sense emparrar.


En total hi ha unes 125ha. de vinya per triar destinades als Llàgrimes de Tardor, amb el requisit que no produeixin més de 6kg/ha.



De camí de tornada al celler, una reflexió interessant sobre si el paradigma actual de conreu serà compatible amb l'elaboració de vins de qualitat. Potser l'agricultura més tradicional caldrà reconduir-la: perills de la indústria del regadiu!


Un cop al celler, baixem fins als 4 cups o trulls de ciment que serveixen de sala d'envelliment, amb 70 barriques de fusta que contenen el Llàgrimes blanc 2017, que no sortirà al mercat fins ara el 2019. Estem en una zona que no té tradició de criança, a excepció del vi ranci, que es podia fer de dues maneres: a sol i serena o en castanyer (o pel sistema mixt). Ells només fan la criança oxidativa per sol i serena. Per cert, el Clot d'Encís ranci, és dels millors de la zona, molt reconegut.


La criança del Llàgrimes de tardor negre es fa en soterrani amb 300 botes.


Es va començar a fer el blanc en criança perquè des de fa segles que hi ha conreu de Garnatxa blanca i perquè la gent ja estava habituada a aquest vi blanc. Però les característiques varietals aquí són de cos i consistència. En els darrers 30 o 40 anys s'han anat plantant varietats negres i en 1996 surt el primer Llàgrimes negre. El 1997 surt el primer Llàgrimes blanc, que acaba de fer per tant els 20 anys. Com a precedent, només tenim el vi blanc de 3 anys, que es venia a doll, un punt oxidat, però no com a idea de qualitat.


Per tant, va ser una aposta arriscada perquè en el moment de néixer el Llàgrimes blanc, per tant, era un estil de vi molt concret i de poc mercat, per bé que ara és cada cop més comú i reconegut. Estem davant d'un vi blanc de criança però molt fresc, collit en un punt de maduresa òptim.


En Jaume ens avisa que els primers 5 anys en ampolla són excel·lents però des del cinquè, només algunes anyades poden millorar. La resta, decauen.



La FAL es fa parcialment en roure, com la criança. Ara està a la venda el 2015 i em penso que cap a l'estiu tardor déu haver sortit ja el Llàgrimes blanc 2016.


Finalment, arribem a un dels moments més esperats, el tast. D'entre les 35 referències que elaboren a Sant Josep Vins, en tastem una selecció de les més representatives, de la mà d'en Jaume, que dirigeix perfectament el tast, comentant les particularitats de cada vi i compartint idees de possibles maridatges (busqueu "Garnatxes amb estil" a les xarxes), fet que trobo interessantíssim:



1) Plana d'en Fonoll Sauvignon Blanc 2017. Hi ha tan sols 5ha d'aquesta varietat que es va començar a plantar en el seu moment per batejar les garnatxes blanques, per donar-les més fruita i potencial aromàtic. Molt afruitat, nas molt fresc. Gens pesat en boca sinó del tot agradable. Ideal per a formatges cremosos. El tastem amb unes ametlles marcones fregides i olives empeltre en conserva.




2) Clot d'Encís, blanc de negres 2017. Poc aromàtic, força sec, més cos. Recomanat amb un formatge sec, curat. Crec recordar que és un dels primers vins que vam conèixer d'aquest celler, en una Mostra de Vins i Caves de Catalunya, de fa uns anys. I ja ens va sorprendre positivament, i més encara atenent a la bona relació satisfacció-preu!



3) Llàgrimes de tardor blanc 2014. 1 any d'elaboració i 1 any més d'ampolla. Aleshores s'estava venent l'anyada 2015, més bona que la 2014, que és la que en qualsevol cas ara està en el seu millor moment per beure.

Té la vocació de maridar plats principals, de cullera, xai, llegums i com a copa de mitja tarda, relaxadament.



4) Llàgrimes de tardor Garnatxa 2015. Selecció de vinyes a partir de 20 anys d'edat, amb un rendiment inferior als 6.000kg/ha. 

Parcialment passa 6 mesos en roure, i parcialment en inox. Després, un any d'ampolla. Aquesta nova referència ens vol ensenyar més el raïm que l'estil de vi.
Estructura lleugera. Té fruita i flor, sobretot fruita vermella però fresca, gens licorosa.
Un vi del tot versàtil, que funciona tant per a aperitiu com per menjar.



5) Plana d'en Fonoll Selecció 2007. Cupatge de Syrah, Cabernet Sauvignon i Carinyena. Es tracta d'una selecció de barriques que a continuació passa entre 5 i 10 anys en ampolla. El vi és del tot espectacular, ens va encantar, n'hi per entretenir-s'hi ensumant-lo i tastant-lo ben a poc a poc. Molt fi, sense Garnatxa, de llarg recorregut i permanència.  Me l'imagino sobretot bevent-lo sol, com a copa de "trago largo", o tal vegada amb unes postres a base de xocolata negra... Quin gaudi!



En resum, una visita altament recomanable a la Terra Alta, que combina una imprescindible visita a les vinyes i un tast molt generós i representatiu del que pot oferir aquell tresor en forma de sot terraaltí, així com un exemple de la qualitat que pot assolir el cooperativisme vitivinícola.




Salut!

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Bodega Compañón Arrieta - El Mozo Wines - (Lantziego, Rioja Alabesa, Araba, Euskadi) (#escapadalarioja)

Seguramente este es el post de una de las visitas más interesantes que hasta el momento nos ha deparado nuestras escapadas eno(gastro)nómicas a La Rioja.



Hacía ya tiempo que teníamos ganas de ir después de haber leído buenos comentarios sobre los vinos del Mozo Wines, cuya primera imagen había sido la etiqueta de Malas Piedras que alguna vez habíamos visto en alguna enoteca, pero que nunca habíamos llegado a probar.

Llegamos un cálido lunes 11 de Septiembre a Lantziego, entre una ligera llovizna y con el cielo bien encapotado. Allí nos esperaba Gorka Mauleón, con quien conseguimos quedar in extremis robándole parte de su tiempo en días previos a la vendimia de mucho trabajo. Nos acogió estupendamente y en seguida nos explicó, ya camino del viñedo, los orígenes de Compañón Arrieta, como bodega de los padres de su mujer, Itxaso Compañón, desde hace aproximadamente unos 40 años.

Fue en 2011 cuando la pareja se instaló definitivamente en la bodega y comenzaron a hacer la conversión de las 9 hectáreas de viñedo a orgánico, además de comenzar a embotellar, cosa que hasta entonces no se había llevado a cabo.

Estamos a casi 700 metros de altura. Yécora marca el límite de referencia que separa los campos cerealísticos de los viñedos. Más allá de los 800 metros se hace complicada la viticultura, al menos de momento.



Gorka hace despuntes en la parra para dejarla corta para compensar, es decir, para que haya menos parte verde foliar y de este modo favorecer la maduración fenólica, que en los últimos tiempos, según nos explica Gorka, está siendo prácticamente posterior a la alcohólica (tradicionalmente había sido al revés).




La edad media del viñedo de Mozo Wines es alta, ninguno se sitúa por debajo de los 30 años. Sin ir más lejos, de sus fincas más conocidas, la del Vasconegro, data de los años 50. Lantziego y su término se caracteriza por tener barrancos escarpados y no se llegó a realizar la concentración parcelaria.



En concreto, las 9 hectáreas están divididas en unas 21 parcelas, cada una de las cuales puede tener variedades mezcladas, tanto blancas como negras. Tradicionalmente, en zonas de ladera y altura, acostumbraba a plantarse variedades blancas, eso si. Se trata de una zona bastante pobre donde rinde poc el Tempranillo. Aquí, en cambio, tenemos la Malvasía riojana, que da lugar al vino El barranco del Agua, a partir de un viñedo del 1955.

Podemos ver ejemplos de prácticas vitícolas tradicionales como los acodos (capficats, en català), para favorecer el crecimiento de una nueva parra a partir de una rama.



El Malaspiedras sale de aquí, junto con 4 fincas más: a parte de Vasconegro, son el Plano, Balondo y Anagorio. La fermentación del Tempranillo, Viura y Garnacha blanca se realiza en maceradores abiertos, cada parcela por separado y con levaduras autóctonas, sin interferir en el proceso de vinificación. Una vez fermentado, recibe una crianza de unos 8 meses en botas de 500 de roble francés, americano y húngaro.

Subimos a 700 metros, hacia el Monte Viñaspre, con viñedo de los años 40, o incluso anterior. Con ellos, Itxaso y Gorka elaboran vinos naturales sin sulfitos añadidos ni intervención enológica alguna, con igual proporción de variedades blancas y tintas. Se vinifica todo junto por el método de la maceración carbónica durante 3 o 4 días y luego se prensa el mosto, que primero es clarete y luego acaba en rosado. Da lugar a un vino joven con el frescor de un blanco pero la tanicidad de un tinto. no tiene D.O. Acaba siendo un cupaje de Garnacha, Malvasía, Viura, Cagazal (Turruntés). Aporta acidez y algo de verdor.





De aquí salen tan sólo 1000 botellas, con un rendimiento de tan sólo 2000kg/ha.

Seguramente el vino más representativo sea Herrigoia, maceración carbónica, sin despalillar, con raspón, de Tempranillo con Malvasía y Viura.

Con El Cosmonauta y el viaje en el tiempo Gorka reproduce una técnica pretérita de hacer vino El cupaje es el que da la parcela del Monte Viñaspre, plantada en los años 40. Se vinifica con raspón, básicamente mediante maceración carbónica.

El Cosmonauta en el barranco de agua (prácticamente monovarietal de Malvasía riojana con algo de Viura) fermenta directamente en barrica, donde el Malaspiedras hace la maloláctica, bajo lías. Según como esté el raspón, se hace la maceracion carbónica con despalillado. El Cosmonatura vinifica por separado cada una de las parcelas en maceradores abiertos para una posterior crianza en barricas de 500 liltros de roble francés, americano y húngaro, durante unos 4 meses.




El Mozo Wines marca una línea de diferenciación y carácter a partir de una vinificación que no deja de ser de raíz tradicional, además de contar con un viñedo viejo y de gran calidad.

La distribución de sus vinos, según nos explica, es mayoritariamente en el mercado exterior.

Nos han parecido unos vinos que, a parte de denotar autenticidad y ser muy francos y honestos, nos han gustado, son muy amables a la par que concentrados, fruto de ese viñedo viejo que el Mozo Wines deja expresarse en toda su plenitud.

Salud!