Serveixi doncs aquestes línies d’homenatge a la divulgació del coneixement.

Es parla moltes vegades de la teoria de sistemes o del pensament sistemàtic, de fet existeixen moltíssimes professions relacionades amb els sistemes, la sistematització en ingenieries, en els programadors, etc. Però a l’hora de la veritat ningú en sap gaire res.

Es una gran teoria que de tant teòrica, no ha aterrat encara, tot i que moltíssimes grans empreses en fan ús. Si la fem aterrar, si la volem entendre de manera tangible, de fet pot sembla molt senzilla. 

Es fàcil, agafem de referència del nostre origen, vaja des d’Eisntein a Hawking,  ens han explicat que hi ha un moment que es forma un sistema, gràcies a un big bang y  que a l’espai a l’hora es formen diversos sistemes i subsistemes, ens referim a les galàxies, el sistema solar, els planetes i d’aquest en concret, la terra.

I que la terra es un sistema compost de diversos sistemes, on s’hi formen muntanyes, valls, oceans, rius, etc. I on si genera la vida, per mitjà d'una sèrie de sistemes que de fet els formen uns altres sistemes.  Semble complex però no, parlem dels essers vius: els microorganismes, les plantes, els animals, els fongs, etc.

Dintre dels animals existeix una evolució. I saltem doncs a l'aparició d'un primat que destaca i que realitza accions diferents, fruit de la imaginació i  que a l'hora propulsa la creació i que fa que s’allunyi de la resta dels animals.

Arribem doncs a un homo sapiens, que de fet esta format per diversos sistemes, com ara el sistema nerviós, el sistema limfàtic, el circulatori, etc.

Aquest homos realitzaren accions que s’anaren multiplicant, pels intercanvis constants entre els nostres avantpassats. Formant-se les primeres xarxes connectades, els sistemes aleshores es connectaren!

Els humans varen fer aquestes accions de manera organitzada, generant organitzacions que es convertiren en empreses, fundacions, etc.  Si parlem de una organització veiem que esta formada per sistemes, de fet podriem dir que te dos grans sistemes.

Un d'aquest grans sistemes seria el que permet obtindre un resultat que es materialitza en un producte, un servei o una determinada oferta.

I un altre gran sistema que respon a l’experiència que te/viu el client d’aquesta oferta, producte, servei. 

Tot a les hores, forma part d’aquest gran sistema. Formant part de la natura, d’allò que genera la natura, del home o d’allò que crea l’home.

En una empresa existiran diversos sistemes ( per comprar, per vendre, per reproduiro produir, per crear, etc) que estaran connectats a l'hora amb uns sistemes externs. I que per portar a terme les seves tasques, necessitaran recursos per obtindré com deiem uns resultats concrets.

Vaja esta ple de sistemes, sistemes connectats, nosaltres formem part d’aquest gran sistema com tot allò que fem i vivim. La teoria de sistemes es un dels referents de la nova metodologia Sapiens, una metodologia que es treballa desde elBullifoundation.

Les nostres neurones com deia l’Eduard Punset son magnifiques perquè estan connectades i ens connecten entre nosaltres.  Tot som una gran xarxa.

“Redes” va ser un dels grans programes de divulgació de la 2TVE que dirigia Punset i que va apropar a molt l’increïble mont de la ciència.

PD: Gràcies Laia per treballar en les directrius en que s'estructura aquest discurs!

Alguna cosa es cou, a la gastronomia en general i en el mon del vi en concret d’ençà uns anys, el diàleg amb altres disciplines, sobretot amb la ciència està en boga.

Diversos congressos, simposis i jornades, s’anunciant a cabassos per tractar les diferents inèrcies que te un món tant especialitzat com el del vi amb disciplines científiques o artístiques que poden confluir amb ell.

L’altre dia va donar la casualitat que en una mateixa setmana es donaven dos d’aquestes jornades. Una relacionada més amb la ciència i l’altre més amb el llargmetratge.

Així doncs sommeliers, enòlegs i amants d’aquests caldos, assistien a xerrades i col·loquis amb neurocientífics, , filòsofs o músics.

On s’aborden diversos punts de vista, reflexions i on es viuen experiments científics on el vi es el protagonista. I amb un xic de pompa es presenten instal·lacions interactives de música, tecnologia i per descomptat molt de vi.

Els diàlegs propicien més preguntes que respostes com per exemple:

Per què la degustació és més difícil del que creiem? Què podem fer?

L'art i ciència de maridar?

Com incorporar l'evidència científica en les degustacions i maridatges?

Podríem dir que al final les reflexions giren al voltant de "el tastador tastat", si perquè realment el que ens interessa en el món de la restauració gastronòmica es tot el que gira a la experiència que viu el client. O sigui que nosaltres oferim una oferta sigui quina sigui i el comensal degusta o viu una experiència.

Per això te sentit tota aquesta relació amb la ciència en primer lloc per veure com som i com ens comportem els humans, que ens passa dintre nostre quan mengem o bevem, quina connexió neuronal, com actuen els sentits, com es construeixen les percepcions, que esdevenen imatges i records finalment en el nostre paladar mental.

Sens dubte un món apassionant per comprendre i donar fonament a tota aquesta vivència de l’experiència.

Per un altre banda, la relació amb les diferents disciplines del món de l’art és molt interesant per la comparativa amb l’àmbit del restaurant i de la experiència, podem aprendre molt de tot allò que ha estat investigat sobre l’art, la musica, la belles arts, etc.

Al final el restaurant i sobretot les elaboracions que en ell es preparen, sigui allò que es menja o que es beu al final tenen la funció de donar plaer, d’agradar, de gaudir, que transcendeix al concepte de alimentar.

Pel que fa al maridatge  podríem parlar que es un esglaó més en la oferta, buscant que allò que es menja i allò que es veu conflueixin en harmonia, i es degustin en un sentit global. 

Sobre aquest temes per donar més voltes teniu : 

Papil·les i Molècules de Françoise Chartier 

“Chartier essencialment fa el que Ferran Adrià en elBulli amb el menjar..Deconstruirla i reptar als seus comensals a obrir la ment i a considerar les possibilitats de fer un viatge a través de les aromes, els sabors, les textures i el fascinant ying i yang de tot això”

¿Que vino con este pato? De Ferran Centelles 

" El sumiller de elBulli fa una detallada explicació de les teories clàssiques i les més actuals sobre el maridatge, mostrant aquest binómi estretament lligat que es retroalimenta  entre el vi i el menjar."

 O la Gastrifisica la nueva ciència de la cocina de Charles Spence. D'aquest darre us deixo una entrevista molt bona!

"Spence mostra com els nostres sentits es relacionen de formes extraordinàries, i la importància de tots els elements «més enllà del plat» en el menjar: el pes dels coberts, el color del plat, la música d'ambient, i molt més. Bé sigui menjant sol o en una festa, en un avió o davant del televisor, l'autor ens ajuda a entendre què estem assaborint i a influenciar en l'experiència dels altres."