Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Productes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Productes. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de febrer del 2019

Vilanova i la Geltrú està per menjar-se-la: temps de xató, restaurant La Cucanya i visita al Museu Biblioteca Víctor Balaguer

Si és temps de carnaval, a Vilanova, és també temps de xató, i no podem deixar d'aprofitar-ho. És molt bon negoci acostar-se a aquesta vila mediterrània del Garraf, acollidora, i passar-hi un dia sencer, i més ara que arriba el bon temps i la primavera comença a treure el nas.



Així ho vam fer la setmana passada, a mode de pròleg de la campanya "És temps de carnaval, és temps de xató", que acaba d'engegar aquest cap de setmana fins al 10 de març, gràcies a la iniciativa de l'associació gastronòmica Menja't Vilanova.



Evidentment, entre els diferents restaurants parcitipants, trobarem diferents propostes de xató, tantes com cuiners. I aquesta és la gràcia d'una elaboració clàssica i humil com aquesta: a partir d'unes bases compartides, cada xef acabarà donant el seu toc personal i genuí. Com el carnestoltes, és la festa de l'hetoregeneïtat i, per què no, de la transgressió. 

Nosaltres mateixos vam poder comprovar com amb una taula amb els mateixos ingredients per elaborar el xató, quan ens vam dividir en dos, vam obtenir dues salses força diferents tant en color com en gust. La del meu equip, per cert, la més bona, no cal dir-ho!






Per cert, no podíem fer xató, als jardins d'excepció de La Cucanya, en un dia espatarrant, sense una copa de vi, en aquest cas, Terra Prima, de Can Ràfol dels Caus. Boníssim el cupatge de Xarel·lo i Riesling!



En el meu cas, i encara no entenc per què, tot just era el segon cop que visitava Vilanova i la Geltrú. Tot i tenir-la a mitja hora de Barcelona, no és fins ara que de mica en mica n'estic descobrint els atractius. Per exemple, l'altre dia, vam començar de bon matí visitant el Museu Biblioteca Víctor Balaguer, que ni tan sols coneixia que hi era. I déu n'hi dó la riquesa dels fons bibliogràfics i artístics que hi aplega. Està concebut, des de l'inici, com un temple del coneixement, més enllà d'un recull merament romàntic com a corrent definitòria del seu fundador, Víctor Balaguer. 



Aplega més de 20.000 llibres, més que vilatans hi havia a finals del s.XIX. No trobem només grans noms de la pintura del país, com Casas o Rusiñol sinó també col·leccions de peces de Llatinoamèrica, Japó, Xina, Filipines i fins i tot exposició temporal amb obres d'El Prado, amb noms tan rellevants com José de Ribera, Murillo, Greco o Rubens.



N'hi ha per badar una bona estona i per passar un matí d'allò més entretingut.









I és clar, arriba l'hora de dinar, i què millor que fer-ho en un dels restaurants participants en la campanya del Xató. Vam acabar entaulant-nos a La Cucanya, garantia d'homenatge gastronòmic en tota regla, tant per l'espai privilegiat que ocupa sobre el Mediterrani, el servei, la cuina acurada i les propostes de vins per acompanyar cada plat, on es privilegien sobretot els vins de proximitat, del Garraf, sense oblidar, tanmateix, altres denominacions. Es tracta d'un restaurant que està a punt de complir ja els 40 anys, ja que es remunta a 1979. Ja en podem dir que és un clàssic de referència no només de Vilanova sinó de tota la comarca.





Va, posem-nos el pitet, que repasarem tot el que va desfilar pel plat i per la copa:

- Xató. Maridem amb Macizo 2015, un Xarel·lo en cupatge amb Garnatxa Blanca, del Garraf (Olesa), fermentats i criats en roure francès durant 9 mesos. Tot i no ser un plat gens fàcil d'acompanyar amb vi, ha resultat una parella absolutament deliciosa, amb les aromes vegetals marcades, i el volum notable, capaç de fer front a la personalitat del Xató. Em va encantar la proposta!







- Molls unilateral i marinats en salsa d'esmarris sobre cous-cous amb gremolata. Delicat, vistós i, sobretot, deliciós. Un peix mínimament tractat, amb tota la cura del món que es mereix, al servei del bon gust, i acompanyat d'aquesta altra elaboració clàssica de la cuina catalana, sobretot tarragonina, a base d'all, canyella, llorer, nyora i, potser, alguna anxova. 






Vam acompanyar el plat del (re)conegut Gran Caus rosat 2017, de Can Ràfols dels Caus (sí, seguim al Garraf, d'on no tenim per què marxar, al contrari). De traca i mocador, aquest monovarietal de Merlot, pujat de color, d'esplèndid nas afruitat, de boca densa i estructurada. Un vi rosat contracorrent dels pàl·lids i lleugers. Totalment gastronòmic.



- Cigronets al kamado amb llagostins, popets i fumet de crustacis. Segurament, una de les sorpreses de l'àpat. El toc fumat que aporta el kamado aquesta cassoleta és la clau. Em va agradar molt, molt! També maridem amb Gran Caus, enorme parella!




- Peix espasa (emperador) a la graella. Peix blau de la llotja de Vilanova que té la fibra i la contundència d'un entrecot, però marítim. Molt ben marcat a la planxa, en una cocció justa per apreciar tot el que ens ofereix. Acompanyat per unes verduretes (pebrots i ceba) al romaní. Maridem amb el bon cava Rimarts Reserva.



Per rematar la jugada, el famós carro de postres de La Cucanya: què complicat és triar!






I encara més, amb els cafès, unes merengues amb trufa o amb nata, a escollir... amb què La Cucanya ens acabava de conquerir, per si no ho havia fet prou ja al llarg de tot el dinar.



Un dia primaveral excepcional, com l'entorn, com la vila, com la companyia i com la cuina i els vins de la Cucanya.

Salut!

divendres, 28 de desembre del 2018

La meva guia de boulangeries, viennoiseries i pâtisseries a París (#escapadetaparis)

El desembre de 2017, per rematar l'any, vam anar a París per segon cop però, a diferència del primer, en aquesta ocasió ho vam fer amb la gastronomia com a veritable motivació, és a dir, que a banda de conèixer aquesta fantàstica ciutat amb més profunditat, teníem ganes de tastar algunes de les seves propostes gastronòmiques, començant pel pa, continuant per la viennoisserie, la pastisserie i algun restaurant també.


Repassem, punt per punt, una selecció dels llocs on vam anar, que ens serveixin com a base de dades per a una possible tercera #escapadetaparis (tot i que dubto que repetíssim: n'hi ha massa oferta com per repetir) així com a recomanació per a vosaltres, lectors, llocs i especialitats que de ben segur us agradaran d'allò més.

Com que estàvem allotjats al 9è arrondissement, bona part dels llocs que recomanarem a continuació són d'aquesta zona, per entendre'ns, a les faldes del Sacré Coeur.

A més, perquè el post no surti massa llarg, el centrarem en boulangeries i pâtisseries. Els restaurants, i d'altres adreces d'interès, els farem a banda (aviat, al blog).


Anem-hi:

1) Panifica. Va ser el primer establiment que vam trobar, on vam entrar per casualitat per fer temps mentre esperàvem la dona d'Airbnb que ens havia de portar les claus de casa seva. De seguida que vam entrar, ens vam adonar que havia de ser un bon lloc, i no només per l'aparador de pa i dolços sinó també perquè s'intuïa un tràfec intens entre farines a l'obrador del darrera. L'olor, a més, ja feia venir gana, molta gana.




D'aquí, vam tastar el següent:

- Tartalette aux pistaches et framboises. Una meravella, segurament de les coses que més em van agradar, fins i tot captivar, de totes les que vaig acabar tastant en aquesta segona visita a la capital francesa.





- Pa "petit complet" de farina integral mòlta a la pedra i massa mare natural. M'agrada precisament això, que el pa més senzill, en què "només" li demanes l'essència i l'ànima del pa, ja te l'ofereix, ja és molt bo i molt superior a moltes de les mal anomenades baguettes que podem trobar aquí al nostre país.


Ens ho vam menjar, entre d'altres, per sopar, amb uns formatges: el Colombiers i el Saint Nectaire, i un vi blanc (sense res a destacar) per beure.



- Croissant i Chausson aux pommes. Vaig baixar de bon matí a comprar-los, estaven encara una mica tebis. Excepcionals. Menció especial al Chausson, una massa tipus fullada que amagava un cor de pomes mig acompotades... délicieux!



2) Au Caprice Gourmand. És el que teníem més a tocar del nostre pis llogat. Obrien ben d'hora i un dia vaig baixar i vaig tenir seriosos dubtes de què agafar. La idea era anar descobrint les diferents especialitats, mirant de repetir el mínim possible.



- Croissant aux amandes. Va ser el meu primer croissant d'ametlles i, literalment, em va fer flipar. De debò, és una olor, una massa, un farcit del tot addictiu. No és el més perfecte visualment, ni gens lleuger (un croissant amb ametlles difícil que ho sigui) però em vaig haver de contenir i mentelitzar per fer-lo durar un temps raonable per acompanyar el cafè. Em va encantar.


 - Pain Suisse. Una altra mena de milfulls boníssim farict de perles de xocolata. També em va entusiasmar, d'allò més.



- Pain au chocolat. La massa deliciosa tot i que el farcit podia haver estat més generós.



- Roulé au pistache et chocolat. Tal com vaig escriure al moment a l'instagram, "una espiral de la que no voldries sortir mai". Excepcional, més bona que l'anterior pain au chocolat. Ara bé, podria ser de nou el farcit més generós, sobretot els festucs.





- Baguette tradi. Una molla bastant ben alveolada, gustosa i coberta d'una crosta ben cruixent.


- Més croissant aux amandes de l'Au Caprice Gourmand. Aquest ja ens el vam fotre a casa, a mode de souvenir efímer.



- I més pain suisse, també en mode souvenir efímer.



- I més roule au pistache et chocolat: efímer, molt efímer, però alemnys més carregat de festucs que el de l'altra vegada.



3) Mamiche. És dels darrers llocs que vam descobrir però tal vegada dels que més ens van agradar i els que feia la pinta de ser més artesans, amb equip jove molt trempat i molt agradable en l'atenció al client.




- D'aquí, va sobresortir segurament el millor croissant aux amandes que vaig tastar a París i que he tastat mai. Impressionant!


4) Au Petit Versailles du Marais. Aquest ja és del 4ème arrondissement i no va ser una troballa sobtada, com la resta, sinó que hi vaig pergrinar per la bona premsa que té. I no m'estranya, vaig poder corroborar algunes de les meravelles de què havia sentit a parlar, tant en pa com en especialitats dolces, a càrrec del mestre Christian Vabret.





- Baguette tradition. Alveolada, cruixent i aromàtica. De traca i mocador!



- Pain aux raisins. Un altre tipus enrotllat, roule, amb panses... em va entusiasmar també!



- Croissant aux amandes. Ja perdo el compte dels croissants aux amandes que em vaig arribar a menjar, quina delícia. Aquest, recuperant el que llegeixo a instagram, vaig pensar que estava "banyat en amaretto amb un fons de cardamom. Ben bo però sense arribar al top dels altres tastats".


A banda d'aquestes 4 referències dels llocs que més vam trepitjar, no podem deixar d'anomenar i recollir els següents llocs que ens van fer badar a l'aparador

5) Jean Noel Julien Pâtisserie. Meravella de buchettes que ens van fer badar tot el que van poder i més a l'aparador.


6) Biscuiterie de Montmartre


7) Bellenger Chocolatier.


En fi, torno a repetir: París ben val una visita, i dues, per menjar-se-la. Ara hem començat amb el pa i elaboracions de pastisseria. Aviat, continuarem per algun restaurant i per formatgeries, que tampoc no podien faltar.

À bientôt!