Hola bonics! Com ha anat l’estiu? Ja l’estem esgotant. Jo ja fa quinze dies que estic al peu del canó pel que fa a la feina, s’han acabat les meves vacances, però a la blogosfera m’hi vaig incorporant a poc a poc, costa agafar el ritme de tot plegat. També he de dir que he obert un nou front a Flickr. Tot i que fa anys que m’hi podeu trobar aquest mes d’agost he participat molt activament en el repte del grup Lío de fotos, on durant la resta de l’any no vaig poder seguir-ne el fil i m’he posat ben al dia amb l’activitat del grup i el seu ‘En agosto... seguimos liándola’. Si us agrada la fotografia us el recomano, està ple de gent maca, amb moltes ganes de compartir tots els seus coneixements i gaudir fent fotos. Aquest és el meu mural del repte del mes d’agost.

Bé, de mica en mica us aniré desgranant el nostre estiu, que està ple d’imatges ben boniques, com les que ja podeu trobar al blog de fotografia Rere la càmera.

Doncs pel que fa a les receptes també m’he de posar les piles, encara que ja he posat fil a l’agulla, ja tinc un parell de receptes que vull compartir amb vosaltres. Però quan descarregava les fotografies de la càmera vaig tenir una gran sorpresa, em vaig trobar a la carpeta fotos de cuina pendents les d’aquest arròs amb llet d’ametlles. Ni me’n recordava, perquè si no ja l’hagués publicat fa dies, precisament sinó ho feia era perquè no tenia res, o almenys això em pensava. L’hauré de repetir, perquè era deliciós, ens va agradar molt. Primer el vaig fer amb llet de soja, però el següent dia que vaig anar a comprar, en veure la llet d’ametlles a l’estanteria de la botiga, vaig pensar que també podia sortir prou bo, a més, amb la seva dolçor tan especial vaig poder reduir la quantitat de sucre. Doncs anem per la recepta!

INGREDIENTS

100 grs. d’arròs

1 litre de llet d’ametlles

50 ml de xarop d’atzarava

1 branca de canyella

1 pell de llimona

Canyella en pols (opcional)

ELABORACIÓ

En una olla ràpida es posa l’arròs, la llet d’ametlles, la branca de canyella i la pell d’una llimona. Es barreja tot i es tanca l’olla. Un cop pugi el pivot indicador abaixem el fogó al mínim i ho deixem coure durant 13 minuts. Passat aquest temps tanquem el fogó (compte si és una vitroceràmica, retirar la olla de sobre el fogó perquè amb la vitro l’escalfor es manté durant una bona estona). Quan el pivot hagi baixat novament obrim l’olla, hi afegim el xarop d’atzavara i es cou a foc mig sense deixar de remenar fins aconseguir la textura desitjada, uns 20 minuts.

A la blogosfera la vida passa molt ràpid, les vides s’entrecreuen a velocitat vertiginosa, on tot pot arribar a semblar massa intens. No deixa de ser, però, la nostra vida en modus virtual, on s’hi comparteixen vivències i emocions, on s’hi estableixen vincles i lligams.

A mesura del pas del temps, sense cap objectiu ni intenció, amb les paraules compartides anem entrant a la vida dels altres, retalls de les nostres vides que anem desgranant per conèixe’ns una mica millor, paraules a les que hi posem imatges dins la nostra ment, sense haver-nos vist mai, paraules que ens delaten, ens descobreixen i ens fan una mica més propers.

Le petitchat rose celebra el seu tercer aniversari, i la Nee ens ha convidat a celebrar-ho amb ella tot participant en el concurs que ha organitzat. Cal fer una fotografia que ens recordi Le petit chat rose, i diumenge passat, mentre posava en aigua un ram de margarites blanques que havia recollir una estona abans en un dels marges del meu camí, va ser quan vaig posar imatge a les paraules de Le petit chat rose.

Tanques i reixes, potser la interpretació que he fet del tema d’aquest mes de La vuelta al mundo no és del tot optimista, em perdonareu si soc com una muntanya russa, sobre el paper acostumo a ser molt espontània i no tot sempre és bellesa, encara que les fotografies són preses en moments molt bonics.

Edició. Aquí us deixo el resum que ha fet la Jackie Rueda del tema del mes de maig i entre les fotografies escollides n'hi ha una de les meves! Genial, estic super contenta!

-Oh, no, gràcies. No ho puc acceptar. Guardi-les per a vostè.

Les hores llunyanes

Kate Morton

INGREDIENTS

4 fulles de col

200 grs d’arròs rodó

4-6 ales de pollastre

4 pastanagues

1 ceba

1 porro

2’5 l d’aigua

Oli d’oliva

Sal

ELABORACIÓ

Font: Karlos Arguiñano, amb alguna modificació.

No és fàcil fer front al pas del temps,  fer-se gran no és el mateix que envellir. Estem preparats per a fer front a la vellesa? La nostra societat és territori per a vells? Potser perquè tot és massa nou per mi m’envaeixen tots els dubtes, potser perquè no ser com gestionar el moment tampoc no ser com canalitzar els sentiment.  M’agradaria que m’envaís la fredor, es pateix menys. Sigui com sigui els nostres es fan vells i la vida no tracta a tothom per igual, cosa que a vegades és difícil de pair.

La vida segueix, per a cadascun al seu ritme, com la natura, que de mica en mica anirà mudant el seu aspecte per portar-nos una nova primavera. De moment seguim amb imatges del nostre hivern a Vidreres, i una crema que ens farà més reconfortants aquests mesos tan freds.

Avui us porto una crema que mai havia fet. Fins ara la coliflor no ha tingut massa presència a la nostra taula, però després d’haver provat aquesta crema la seva sort començarà a canviar.

INGREDIENTS

500 grs de coliflor

400 grs de patates

Aigua, sal i oli

ELABORACIÓ

Separarem i netejarem els brots de la coliflor procurant tallar-ne les parts més dures del troc. També pelarem, netejarem i tallarem a trossos les patates. Ho posarem tot plegat en una olla amb aigua bullint, ho salarem al gust i ho deixarem coure uns 25 minuts, fins que estigui cuit.

Tot seguit retirarem una part de l’aigua de l’olla, la reservarem, ho passarem tot plegat pel turmix i si ens cal hi afegirem una mica de l’aigua fins aconseguir la textura desitjada. Afegint-hi un bon raig d’oli aconseguirem una textura molt més fina.

-Almenys nevés!, reclamen els nens.  –No, la neu a la muntanya, que a la plana només dóna que problemes!, dic. (Ai, Gemma, ja sembles la teva àvia!). Però... potser donaria un toc de color al nostre dia a dia, no? Per ells seria un regal llevar-se un matí i veure tot el fora cobert per la neu, una altra cosa seria per nosaltres, que hem d’agafar el cotxe per anar a treballar, els que tenim la sort de poder-hi anar, clar. Però tot sigui dit, també m’agradaria! (Sembla mentida, Gemma! que no te’n recordes del 8 de març de 2010 lo malament que ho vam passar tots plegats?). Us en recordeu? Segur que tothom té la seva història d’aquell dia.

Bé, doncs mentre esperem la neu haurem de gaudir del paisatge que ens ofereix ara la natura, i d’un lloc que avui us en volia ensenyar unes quantes fotografies, llocs del meu poble per on acostumo a sortir a caminar. Els que passeu pel meu blog de fotografia o em seguiu pel Facebook o el Flickr ja les haureu vist, però com que sé que molts només em seguiu a aquí (bé, tampoc tants, jeje!), també m’agrada que les pugueu gaudir. Ja fa 18 anys que visc a Vidreres (La Selva), quasi tants com els que vaig viure on vaig néixer. És un lloc que m’estimo molt, m’ha omplert la vida de molts bons moments, on han nascut els meus fills, i, tot i que aquestes alçades crec que viuria bé en qualsevol indret, és on hem muntat la nostra vida i s'hi està molt bé. N'he fet una tria d'unes quantes, però si en voleu veure més podeu passar per aquí, aquí i aquí. Desitjo que en gaudiu.

I de recepta us porto una crema de porros boníssima, ideal pels mesos més freds.

INGREDIENTS

1 ½ l d’aigua

4 porros mitjans

5 patates mitjanes (600 grs)

2 cullerades soperes d’oli

½ l de llet

1 culleradeta de les de moka d’extracte de carn o ½ pastilla de caldo de carn (jo no n'hi vaig posar)

Sal

ELABORACIÓ

En una olla s’hi posen 2 cullerades d’oli. Quan estigui calent s’hi afegeixen els porros tallats a trossos i sense la part verda. S’hi dóna uns tombs sense que agafin quasi color (uns 5 minuts); després s’hi afegeix l’aigua freda i les patates pelades i tallades a trossos mitjans. S’hi posa la sal i es deixa coure durant una hora a foc mitjà.

Passat aquest temps es retira i quan estigui tebi es tritura. Llavors s’hi afegeix la llet el ½ l de llet calenta i la culleradeta d’extracte de carn. Es serveix.

Font: 1080 recetas de cocina de Simone Ortega

Han sigut dies de nadales i pastorets a l’escola, tenim tota una estrella a la família, de l’amic invisible a l’institut, jo que no soc massa ni de deus ni pàtries ni banderes ara m’han penjat una estelada en una habitació, de veure pel·lícules des del sofà tapats amb mantes i amb una estufa a prop, la nit de Nadal la calefacció ens va dir prou, de passejades fotogràfiques redescobrint paisatges, la fotografia s’ha convertit en un dels meus motors, de cuina, àpats especials per a persones especials, de regals, somriures, somnis i il·lusions renovades.

Ara reiniciem el nostre dia a dia, el retorn a la normalitat, feina, escola, prima de risc i retallades, però a estones torno al món fantàstic d’Alícia al país de les meravelles.

Verá, mi pequeña Amélie, usted no tiene los huesos de cristal. Podrá soportar los golpes de la vida. Si deja pasar esta oportunidad, con el tiempo, su corazón ser irá volviendo seco y frágil como mi esqueleto. Así que, ¿a qué demonios está esperando?

Le Fabuleux Destin d’Amélie Poulain

1. El objetivo de los niños era cruzar fronteras, siempre ir más lejos, y decidimos irnos a París. Aquí empieza nuestro viaje más especial!

Hacerse fotos mutuamente es un clásico en los viajes.

2. Viajar con niños tiene estas cosas, la habitación siempre se encuentra en el lugar más recóndito del hotel, al lado del almacén de los trastos ;-) .

3. Al atardecer el Sena toma vida propia. La gente se reúne a sus orillas para tomar algo y hacer más soportables las calurosas noches de París. Subimos a uno de sus barcos turísticos. Delante de nosotros una chica y un chico charlan y comen de una cesta de tomates cherry y beben de un botellín de vino blanco. Aún no parecen pareja pero la escena es bonita, sus miradas, al estilo Woody Allen. Cae la noche sobre París.

4. St. Louis en l’Ille fue amor a primera vista. Me enamoré de la tranquilidad de sus tres escasas calles, sus cafés y la floristería donde tomé esta foto y un montón más. Mis hijos aún me recuerdan que obstaculicé la acera un montón de veces.

5. Aunque la historia de Mary Poppins transcurre en Londres cuando vi las fachadas, las buhardillas y los tejados de los edificios de París me pareció que en cualquier momento podrían salir de sus chimeneas Mary Poppins, Bert y todos sus compañeros cantando y bailando. De cuento!

6. En todos los cafés está ella, escribiendo tras el cristal, menu du jour, mientras él busca su chica del antifaz. Los cafés de París recuerdan a Amélie Polain.

“Sans toi, les émotions d’aujourd’hui ne seraient que la peau morte des emotions d’autrefois”

7. Siempre recordaré París de mil colores.

8. Estábamos exhaustos, queríamos regresar al hotel a descansar y nos encontramos nuestra línea de bus fuera de servicio. Qué horror, como podía ser? La amabilidad parisina nos indicó la boca de metro más cercana y cuando bajamos las escaleras me dije: -esto no puede ser el metro!  El metro de Barcelona no nos tiene acostumbrados a estas  cosas. Me encantó!

9. En nuestros viajes nunca me puedo escapar de lo que nosotros llamamos momento McDonald’s. En el Jardin des Tuleries vivimos ese momentazo, y con perdón de todos mis seguidores del blog, no vamos a pecar más hasta el siguiente!;-)

10. Es lo que tiene París, la mires como la mires siempre resulta chic.

Feia temps que em rondava pel cap la idea d’obrir un bloc exclusivament de fotografia, i així separar una mica el popurri de temes que es couen a Fogons, cuina & fotografia, deixant Fogons més per a la publicació de receptes i cosetes varies, com ara la recomanació de  llibres, i Rere la càmera per a la publicació de fotografies i temes relacionat.

Rere la càmera neix amb molta il·lusió, igual que ho va fer en el seu moment Fogons, cuina & fotografia, amb la il·lusió d’aprendre, compartir i gaudir molt fent fotografies. Desitjo que us agradi i en gaudiu!