El racó dolç

No sóc fan del fondant però hi ha ocasions que mereixen un pastís diferent...i aquesta plastilina ensucrada ho aconsegueix! El Roger va fer dos mesos el 9 de Novembre (gran dia per cert...) i ho vam celebrar com calia! Ell encara és massa petit per tastar-lo però la seva mare i les seves "tietes postisses" ho vam fer per ell... ;))

La recepta és la del "pa de pessic normal" d'aquesta recepta i l'única variant va ser separar 2/3 parts de la massa final i tenyir-la de blau amb colorant alimentari (amb una goteta n'hi ha prou i de sobres). Llavors, utilitzant tres motlles iguals de 18cm de diàmetre, s'omple un motlle amb el quart de massa que ha quedat sense tenyir i els altres dos motlles els omplim amb massa de color blau. Enfornem durant 15-20 minuts a 180ºC o fins que punxem i el palet surt sec. Deixem refredar.

Pel muntatge, que salta a la vista, col·loquem un pa de pessic de color blau a sota, l'humitegem amb almíbar* i hi repartim melmelada de préssec (o del que preferim) per tota la superfície. Col·loquem a sobre el pa de pessic sense tenyir, l'humitegem amb almíbar i hi afegim la melmelada. Per últim hi col·loquem a sobre l'altre pa de pessic de color blau

Sempre acostumo a partir de fondant blanc que tenyeixo del color que necessiti a cada moment. En aquest cas, va ser fàcil perquè només em va caldre color blanc que ja tenia i no calia tenyir (pels núvols i les estrelletes), color blau (pel cel, és a dir, la majoria del pastís) i color groc i rosa (per l'arc de sant martí de la superfície).

Pel cel, cal tenyir de color blau una bona porció de fondant. Millor utilitzar guants si no volem que ens quedin les mans "versió pitufo"! Suquem un escuradents dins el colorant i després dins el fondant. Ara cal paciència i anar amassant el fondant fins que tot té un color blau homogeni. Ho fem com si es tractés de plastilina. Un cop homogènia, l'estirem amb un corró fins un gruix d'uns 3-4mm i contant que ha de ser suficientment llarg i ample com per cobrir les vores del pastís. Abans de cobri-lo, hem d'untar el pastís amb una làmina molt fina de mantega per tal que el fondant hi quedi enganxat. Ho cobrim amb fondant amb cura que no se'ns trenqui i anant aplanant la superfície i les vores amb cura.

Tenyim una mica de fondant de color rossa i una altra mica de color groc. Fem dos cilindres allargats. En fem un tercer amb fondant blau i formem l'arc de sant martí. El col·loquem sobre la superfície del pastís humitejant la part de sota amb una mica d'aigua (molt poca o tindrem aigües sobre el pastís!!).

Per altra banda, estirem la massa de fondant blanc i tallem núvols i dos estrelletes amb un tallador de galetes o mà alçada (si la gràcia ens acompanya, clar...) i els anem enganxant pintant la part de sota amb un pinzell humitejat amb aigua (no massa o se'ns farà una "pastuchi" que no interessa). Primer enganxem les estrelletes sobre els extrems de l'arc de sant martí i després anem cobrim de núvols el pastís.

Ara ja només cal tenir a punt les espelmes i bufar ben fort perquè se'ns compleixi el desig...

No acostumo a triar el fondant quan em fico a fer un pastís, primera perquè no el domino i ficar-m'hi és aventurar-se molt i segona perquè el gust que té no sempre agrada a la majoria... Però el cert és que dóna molt de sí i pot arribar a ser tan "resultón" que de tan en tan ve de gust provar sort!

 

A principis d'any uns amics em van regalar un d'aquests llibres, "The home guide to Cake Decorating" de Jane Price, que com bé descriu el llibre "is a fabulous mixture of cookery and art, a blend of relaxation and excitement, with a sprinkling of inspiration, precise care and reckless use of the imagination all thrown in for good measure..." D'aquí vaig treure la idea d'aquest i molts altres que estan "en espera"...

 

Me l'he mirat tants cops i l'he tornat a deixar al prestatge tants altres!! Posar-t'hi requereix el seu temps... i mai acabo de trobar-lo! Però, per impossible que pugui semblar venint de mi, aquest cop m'ho vaig muntar bé i vaig arribar al restaurant PUNTUAL i AMB PASTÍS...oh yeahhh!

 

L'aniversari de la Cris era un dimarts, en plena setmana és complicat trobar una estona per ficar-se a la cuina, així que el pa de pessic (al final van ser 3 diferents per tal de fer 3 capes amb un degradat de color) el vaig preparar el cap de setmana i va anar directe al congelador! D'aquesta manera dimarts al matí el vaig deixar a temperatura ambient i al migdia quan vaig arribar ja estava descongelat i llest per farcir i decorar, piiiiim-pam!

Amb la meitat de la feina feta, només calia acabar de rematar amb la decoració de fondant que tampoc va tenir massa complicació perquè només vaig utilizar color rosa (fondant blanc tenyit amb colorant alimentari) i glassejat per fer els relleus al damunt...
 

 

> Aquesta cançó té molta història... i aquest estiu ens ha tornat a donar molts bons moments! Sense ella el viatge no hagués estat el mateix...encara ric quan ens veig a les 3 al cotxe donant-ho tot "a grito pelao" mentre ens passavem les indicacions dels hotels i arribavem a les mil després de fer mitja volta... un caos entre tant "italianini sonat" que ens avançava en plena corba... i nosaltres apretant al "repeat" una vegada i una altra... però el més important: vam tornar vives!!! Grazie mile Tanit per la paciència i els reflexes, i a tu Cris pel "graaan" sentit de la DESorientació! jajaja! <

 

Muntem les capes de pa de pessic què prèviament haurem sucat amb l'almíbar i farcit amb melmelada de maduixa. Un cop les tenim col·locades, repartim una capa molt fina de crema de mantega* per tota la superfície del pastís per tal que, un cop fiquem a sobre el fondant, aquest hi quedi adherit.
*la crema de mantega la preparem batent la mantega amb el sucre fins que la textura és suau i agafa un to blanquinós

Ara passem a tenyir el fondant. Per fer-ho, suquem una punta de broxeta/escuradents en el colorant i l'enfonsem en el fondant (cal molt poca quantitat de colorant perquè de seguida agafa color i si anem "a lo bèstia" la tonalitat serà molt fosca) . Treballem el fondant amb les mans (amb guants millor) fins que el color és homogeni. Si el preferim més fosc, afegint un pèl més de colorant, i si ens hem passat de fosc, haurem d'afegir fondant blanc i continuar amassant.

Un tenim el to que volem, estirem el fondant sobre el marbre (on hem posat una mica de sucre llustre perquè no s'enganxi) amb un curró fins un gruix d'uns 2-3mm. Com més prima sigui la capa, menys calòric serà el pastís però més difícil de manipular perquè s'esquerdarà amb facilitat! Així doncs, hem de trobar l'equilibri...si se'ns trenca en agafar-lo, no patiu, hi ha solució!! jeje!! Tornem a amassar i l'estirem de nou...i així fins que aconseguim un resultat decent! Apa que no ha estat res! El traspassem damunt del pastís i l'anem acoplant a les vores amb paciència fent que quedi el més pla possible i que no quedin arrugues pels costats.
 

Ara ja només queda decorar-lo per sobre amb glassejat* i deixar-ho assecar.

 *El glassejat es fa amb una clara d'ou on anem afegint sucre llustre i anem remenant poc a poc perquè no es facin bombolles d'aire. Anem afegint sucre fins que la textura és semblant a la de la pasta de dents. No interessa que sigui massa líquida perquè la forma no aguantarà! El millor és provar com queda damunt del marbre, i si ja està llesta, passar a l'acció damunt del pastís! ;)

Posem el glassejat dins una màniga pastissera amb "boquilla" rodona i fineta i ja podem deixar anar la imaginació!

 

"La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires..."

 Feliç Diada de Sant Jordi 2012!