A LA TAULA I AL LLIT...: L'ALCÚDIA

dilluns, 2 de febrer del 2009

LA "DICTADA OCCITANA"

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a tot Occitània i a diversos llocs dels Països Catalans la "Dictada Occitana". Es tracta d'un dictat d'occità i a veure que n'ix. Enguany també s'ha celebrat a l'Alcúdia gràcies a l'interés de "Toni de l'hostal" un personatge increïble d'aquest poble: canta, escriu poesia, actua... en fi, polifacètic com pocs i divertidíssim. Vos recomane que busqueu al youtube "Toni de l'hostal" i ja me'n direu.

Bé, el cas és que el dissabte dia 31, a les 12:00 érem convocats a la Casa de la Cultura de l'Alcúdia per a veure no se sabia què. Al final n'érem una mica més de quatre gats (com podreu comprovar a les fotos). Un poc més tard va començar a la sala petita del primer pis la "Dictada". Toni va col·locar una bandera occitana i l'inefable Lluís Fornés va explicar el sentit de l'acte i la història comuna i tot això.

Al final ens van dictar un fragment de l'agermanament entre l'Alcúdia i Bolena de l'any 1995. Lluís Fornés va dictar fent "l'occità" el text i vam anar copiant la dictada així com volíem. Ens el van recollir i van dir que ho enviarien no sé on.

El millor va vindre després: el recital de Toni de l'hostal. Ens va cantar algunes cançons occitanes molt i molt boniques. Fins i tot una versió de "l'estaca" que va ser tota una sorpresa. El Toni canta molt bé. Té bona veu. Esperem que prompte traga el seu primer disc.
Quan van acabar, ens van repartir uns llibres d'obsequi de l'Alcúdia per part de l'ajuntament. Després hi havia un dinar al qual no vaig poder assistir-hi i, per tant, no sé com va quedar la cosa.

dilluns, 8 de setembre del 2008

FESTES A L'ALCÚDIA

Hui també són festes a l'Alcúdia. És l'entrada de la Mare de Déu de l'Oreto. Es tracta d'una processó cívica que l'ajuntament d'Alcúdia s'entesta a dir que "no és religiosa", però es fa en honor del trasllat de la Verge. En fi, polèmiques polítiques estèrils.

És una entrada molt i molt lluïda i emocionant. L’Alcúdia és un poble valencià que ha sabut curar la tradició. Fa goig veure totes les coses que ixen a la desfilada i com hi participen des dels més petits als més grans. Jo ho contaré una mica “desbaratat” perquè encara no en sé prou del tema i l’ordre de les coses se m’escapa a l’hora d’escriure-ho de memòria.

Els Tornejants, són un grup de dansa que es van passant uns bastons prims i llargaruts alhora que fan figures i els llancen cap a dalt per a recollir-los, després, si poden. Aquest grup s’havia perdut de la festa i només fa un any o dos que s’ha pogut recuperar.

L’Alcúdia té la sort de tindre una peça de ball exclusiva: el Bolero de l’Alcúdia. És preciosa, tant per la música com per la lletra. Al llarg de la processó, es balla un munt de vegades i sempre té molt d’èxit. Tot i que la tocateta és popular, la lletra és, ni més ni menys, que de Vicent Andrés Estellés, i fa: “Queia tota la lluna/ sobre les sendes/ mentre canten i ballen/ dotze parelles. // Dotze parelles, mare,/ dotze parelles / que per la nit tenien / les mans enceses. // T'estime, rosa fina,/ clavell de sucre,/ ulls d'una aigua profunda,/ canten els muscles. // Les meus mans et prenen/ igual que un cànter/ coloma meua, rosa,/ gesmil intacte./”

Una altra particularitat d’aquesta entrada és la presència de “Els Negrets”, que són un grup nombrós de persones que fan muixerangues diverses, equivalents als “castells”, però a la valenciana. Duen la cara pintada de negre (d’ací el nom) i un vestit de ratlles verdes i blanques.

La Carxofa és un ball de vetes que fan combinacions i obrin i tanquen una carxofa. En altres llocs se li diu “La Magrana”.

Un grup ben bonic de dansaires són “Els Dansadors”. Van ballant davant de la Mare de Déu i duen uns garrots i unes planxes i fan un ball de bastons ben difícil on sembla que s’asclaran el cap d’una bastonada, però no. Ja ho tenen ben assajat.

El moment culminant de l’entrada és quan la Verge hi entra arrossegada per un carro de bous. Resulta que, segons la història, la imatge de la Verge va ser un regal del Papa Lino al senyor de l’Alcúdia, el Peregrí de Montagut, qui li la va regalar, al seu torn a la seua dona, la Maria de Montagut. Aquesta, en un gest piadós, la var donar la poble de l’Alcúdia com a una nova mare. Tots els anys recita un vers que, entre altres coses hi diu “Alcudians, alcudianes, ja no som orfes!” i tota una sèrie de coses precioses que fan que la plaça del País Valencià, plena de gent a vessar, esclate en aplaudiments.

També hi ha "Els Pastorets" i "Les Gitanes", però d'aquests no en tenim fotos.

És un acte molt bonic i emotiu que corprén als alcudians i als forasters.

La foto de la Verge d'Oreto l'he trobada a:

www.parroquiasanandres.org/Verge.htm

El video de youtube va dedicat al "Xisco" de Capdellà (Mallorca). Encara que els qui el canten i ballen no són de l'Alcúdia