Qüestionejaven antigament en diverses estudis alcuns notables mestres e estudians qual manera de menjar és pus religiosa e pus honesta e pus portable e menys curiosa en christianisme, pensant comun viure de la gent, e pensada la manera de lurs convits, e pensades despeses comunes ab les extraordinàries que a vegades se esdevenen per ventura [...]
El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.
Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.
Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.
Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.
TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.
La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.
Durant vint-i-quatre hores aquest blog estarà tancat com a mostra de repulsa per la pèrdua d'una finestra de comunicació i perquè siguem ben conscients que és una derrota de tot el país, una derrota que ens afecta a tots, onsevulla que residim.
Atés el comportament "democràtic" de les Corts Valencianes, m'he recordat d'aquest poema que el descriu tan bé:
DEMOCRÀCIA(assaig general)
Els figurants que seuen a la dreta de l'escenari, que s'intercanviïn regularment amb els de l'altra banda, és a dir, amb els que seuen a l'esquerra. Quan es trobin al mig, es poden dir tot el que els passi pel cap, des d'insults a paraules amables, circumspectes, poden adoptar un aire displicent, o bé irritat, o de perdonavides, i fins i tot poden iniciarun simulacre de baralla física que el públic sempre sol aplaudir amb ganes. Un cop ben asseguts a les poltrones que reprenguin la representació, però tenint en compte que els paperssón canviats i cal posar més èmfasi per tal de fer versemblant l'espectacle. Comptaré fins a tres. --I jo? --Un moment. Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
Avui faig vaga. No sé si serà efectiu, ni si en faran cas, però ja n'hi ha prou. Estic fart de la política educativa del PP valencià i del seu conseller Font de Mora. Si voleu saber-ne les raons, només heu de punxar ací.
Els nostres polítics han descobert una bona manera d'augmentar el seu àcid úric a costa dels soferts contribuents. I és que, qui és capaç de resistir-se a una bona mariscada si, a més, ens ix de bades? Vinga va, una de clòtxines! Tot això ve a compte d'una notícia que publicava ahir el diari Levante-EMV, segons la qual, el senyor Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló s'ha gastat una porronada de diners públics en dinars i sopars "de treball" en diverses marisqueries de tot el País Valencià i part de l'estranger (Espanya i tot això). Ací va la notícia i un altre plat de cigales... Xe, això ho pague jo!!!!
Presidente de la diputación de Castelló
Las facturas de Fabra en marisquerías
El diario de la asesoría del líder popular registró casi 1.400 euros en comidas y cenas en febrero de 2001
NOTICIAS RELACIONADAS. Incluyó el chalé de Pozuelo para desgravar el IVA
Comunitat Valenciana
J. Antequera, Castelló
El diario contable de Carmacas, la asesoría jurídica que hasta junio de 2004 dirigió, como administrador único, el presidente de la Diputación de Castelló, Carlos Fabra, recoge múltiples gastos en comidas y cenas en los mejores restaurantes y marisquerías de Castelló y de Madrid, según se desprende de la información que está siendo analizada por los peritos de la Fiscalía Anticorrupción. Los inspectores investigan si Fabra cobró comisiones millonarias por agilizar licencias de comercialización de la empresa fitosanitaria Naranjax.
Carmacas es la sociedad que creó Fabra en abril del año 2000 para ofrecer supuestos servicios de consulta y asesoramiento sobre dirección y gestión de empresas privadas. El diario contable de la compañía es un auténtico cuaderno de bitácora del tren de vida que durante años llevó el líder provincial del PP. En el registro de actividad de la asesoría figuran decenas de facturas de conocidos restaurantes clasificadas bajo el concepto de "relaciones públicas".
Así, consta una factura del 2 de febrero del año 2001 del restaurante Rafael de El Grao de Castelló por 711 euros (unas 118.400 pesetas). Unos días después, el 4 de febrero, el presidente de la diputación volvió a pasar por un restaurante de alta cocina, en esta ocasión el Rausell de Valencia, donde libró tres facturas por 314, 113 y 57 euros, que el líder provincial del PP endosó a Carmacas.
El mes de febrero no terminó precisamente en una jornada de austeridad, ya que el día 26 el presidente volvió a un local de buen paladar, la marisquería Santa Cruz de Valencia, donde firmó una factura por casi 200 euros. Además, el 9 de abril se hizo cargo de otra por 835 euros en el restaurante Green.
Los gastos en cenas y comidas de Fabra recogidos en el diario contable de Carmacas sobrepasan las fronteras de la Comunitat Valenciana y llegan a los mejores mesones de Madrid, como Casa Lucio, donde el 16 de octubre pagó con tarjeta de crédito una velada que le costó 283 euros (unas 47.200 pesetas). Y el 2 de abril volvió a repetir en otra de las catedrales del marisco madrileño, La Trainera, donde firmó una factura por 729 euros. Este restaurante figura entre las preferencias del líder provincial del PP, ya que el 31 de enero de 2001 volvió a dejarse allí casi 1.000 euros en otra comida.
Cajón de sastre.Las primeras investigaciones de la Agencia Tributaria revelan que Carlos Fabra tomaba su empresa como un auténtico cajón de sastre para sus gastos numerosos y varios, como lo demuestra que ese mismo día, el 16 de octubre, incluyó como gasto contable unas compras de ropa en Cortefiel Caballeros por 450 euros. Además, en el diario de la asesoría consta una factura por 3.467 euros a nombre de una agencia de viajes, Mediterráneo Holidays.
Los inspectores de Hacienda requirieron a Carlos Fabra en 17 ocasiones para aclarar decenas de ingresos sin justificar, que ascienden a más de un millón de euros en los ejercicios 1999 y 2000. El presidente de la diputación no pudo aclarar el origen de este incremento patrimonial y se limitó a decir que a menudo sacaba grandes cantidades de dinero para tenerlas en su casa e ingresarlas de nuevo en los bancos.
Para los inspectores, esta explicación no es sostenible, ya que carece de sentido que las cuentas del líder provincial del PP quedaran en descubierto, originando grandes gastos en intereses, según se recoge en el informe fiscal de Hacienda. En la última diligencia de actuación, Fabra alega una indisposición para no entrevistarse con los inspectores. El caso estalló a finales del año 2003, cuando el empresario Vicente Vilar acusó al político castellonense de cobrar comisiones millonarias por hacer favores políticos. En su declaración como imputado, Vilar asegura que hizo regalos a Fabra, como obras de arte, joyas y un vehículo de alta gama. Los peritos elaboran un informe sobre el patrimonio del líder provincial del PP.
Al País Valencià no passa dia que els mestres i professors no ens trobem amb noves barrabassades del Conseller d'Educació a propòsit de l'EpC en anglès. Així, no és estrany que als docents se'ns quede la cara com a les emoticones que teniu ací dalt a cada vegada que llegim els canvis en l'assignatura d'EpC. La penúltima "genialitat" de Font de Mora l'explica el diari Levante-EMV en aquesta notícia.
asignatura en inglés
Educación aconseja impartir Ciudadanía con vídeos subtitulados
Una circular enviada a los directores especifica que el profesor titular puede decidir sobre la presencia continuada en el aula del de inglés
EFE La Conselleria de Educación valenciana ha enviado una circular a la Comisión Permanente de Directores de Secundaria en la que recomienda utilizar material audiovisual para impartir la asignatura de Educación para la Ciudadanía en inglés, y pone como ejemplo la utilidad de proyectar películas con subtítulos.
Este documento, al que ha tenido acceso EFE, insiste en la necesidad de favorecer durante la enseñanza de esta materia la interactividad, por lo que apuesta por utilizar "los medios de comunicación para viajar virtualmente a otras realidades que enriquezcan el contenido de la asignatura".
La circular, firmada por el Director General de Ordenación y Centros Docentes, Francisco Baila, y por el Director General de Personal, David Barelles, especifica que es "conveniente" el uso de Internet, la televisión, el cine y la prensa para motivar al alumnado.
"La lección magistral como herramienta para el desarrollo de esta asignatura no es la metodología aconsejable para su desarrollo", se reconoce en este mismo documento, en el que también se aconseja "programar actividades complementarias y extraescolares en el desarrollo de esta asignatura" por considerarla una materia "especialmente arraigada a los problemas de la sociedad".
Sobre la presencia de dos profesores en el aula, la circular precisa que al profesor titular (el de Filosofía o el de Geografía e Historia) le corresponde la docencia, la redacción de la programación didáctica y la preparación y corrección de pruebas y ejercicios; mientras que al profesor de inglés le corresponde "vehicular los contenidos".
Concretamente, al docente de inglés le corresponde realizar las prácticas de conversación, seleccionar los recursos vinculados con los medios informáticos y audiovisuales y apoyar si fuera necesario al profesor titular de la materia en la corrección de pruebas y ejercicios.
Sobre la coordinación entre los dos docentes, la Conselleria asegura que ésta no significa "delegar las competencias de cada uno de ellos ni desligarse de las mismas", y también subraya que "si el profesor titular de la materia considera que la coordinación con el profesor de inglés es satisfactoria, podrá decidir sobre su presencia continuada en el aula".
"En el caso de Educación para la Ciudadanía, además de enseñar los contenidos de la materia también se enseña lengua", se recuerda en la circular, en la que también se defiende que la enseñanza de esta asignatura en inglés se ve favorecida porque en la Comunitat "el alumnado realiza toda su educación obligatoria" en valenciano y castellano.