Com a casa, res!

 

 Tot i que arribo una mica tard...amb aquesta beguda tan refrescant participo al HEMC 68 , organitzat per Le bon vivant, aquest mes dedicat als sucs, cockails, granissats, batuts..., tot boníssim i ideal per a fer passar la set i la calor...
Encara no fem vacances, però tancarem la paradeta fins setembre! Bon estiu!!

BEGUDA AL GINGEBRE
Ingredients
1 pera madura (tipus Conference)
Suc de dos taronges
Suc de mitja llimona
Gingebre fresc (més o menys la mida d'un gra d'all)
Fulles de menta
Glaçons
Elaboració
En el got de la batedora posem, la pera pelada i sense cor, el gingebre pelat, els sucs de taronja i llimona i les fulles de menta, i jo vaig afegir uns tres o quatre glaçons de gel per a ajudar a que quedés ben triturat i a més a més estigués fresquet, que és del que es tracta!
Si el volem més com a beguda hi podem posar més glaçons, quedarà més líquid i tinfrem una beguda ben refrescant.
Font: blog STOMAKO.com

La meva petita contribució en record a la companya Astrid del blog Mi blog de Pintxos, un petit granet de sorra per a l'homenatge a una gran amant per la cuina i que ens proposa la Dolorss del Bloc de cuina de la Dolorss. Des d'aquí una abraçada molt forta a la família i amics.
CRÈME BRÛLÉE
Ingredients
250 g de nata líquida
60 g de sucre
1/2 beina de vainilla (o un pessic de pols de vainilla)
2 o 3 rovells d'ou (segons siguin de grans)
Elaboració
En un cassó posem la nata i les llavors de vainilla, (tallem la beina a lo llarg i amb el ganibet rasquem les llavors), ho escalfem però sense que bulli.
En un bol posem els revells d'ou i el sucre i amb batedora elèctrica o a mà batem molt bé, fins a tenir una crema blanquinosa. Hi afegim la nata calenta i barregem bé.
Amb aquesta barreja omplim les flameres o recipients que tinguem.
Coem al forn, al bany maria, durant uns 45 minuts, per fora queda una capa consistent però per dins ha d'estar cremós.
Deixem refredar a la nevera un mínim de dues hores.
Just abans de servir-los cobrim amb sucre i gratinem o cremem amb un bufador. Si ho feu al forn, poseu glaçons a la safata i només gratineu-los, així  no agafaran temperatura i no es couran i el sucre es cremarà,  ens ho recomana l'Astrid en la recepta original.
** Ompliu els motlles fins a dalt, jo vaig quedar-me curta, pensant que suflaria però al contrari, baixa una mica.

Ahir no vaig poder resistir  a l'oloreta que feien les castanyes que la castanyera acabava de fer! no sóc massa de castanyes, però aquella olor... va fer que em parés a comprar-ne una paperina! Però no us ho perdeu... a la meva filla Anna li va passar el mateix, i se'm presentà amb una paperina a la mà i em diu: què endevinés què he comprat! no més veure-la ja s'havia què portava, ella es va quedar molt sospresa que ho endevinés, però més quan li vaig dir que també n'havia comprat! així que, com tenia aquesta recepta de praliné de castanya i dos paperines de castanyes...vaig aprofitar per a fer-lo! i la resta ens les vam menjar, es clar !! Aquest praliné el vaig veure a Gastronomia&Cia, posava que ens pot anar bé per a unes galetes (que tinc pensat fer...), per a farcir un pastís...encara que també diu que acompanya molt bé a carns i verdures. Tot i que sembla que ha de ser molt dolç, no ho és pas, i té , com no, un gustet molt bo de castanya!
Bon cap de setmana!
PRALINÉ DE CASTANYES
Ingredients
150 g de castanyes cuitesi pelades
100g de sucre
100g d'aigua
Elaboració
Si heu de coure les castanyes, feu-ho de la manera que tingueu costum, al forn, amb la paella especial (la que té gorats). Les pelem i tallem en quarts, a trossos grans.
En un cassó de fondo grruixut posem l'aigua i el sucre, deixem que bulli, abaixem el foc i deixem que es vagi fent el caramel, ha de coure fins que tingui un color daurat.
En aquest moment hi aboquem les castanys, remenem i les aboquem damunt d'un silpac o paper especial de cuina.
Triturem les castanyes a màxima potència, hem d'obtenir una pasta, si veiem que queda molt sec afegim una mica d'aigua i tornem a barrejar, fins que aconseguim la pasta de praliné.

La proposta d'aquest mes de la "Recepta del 15", va de croquetes!!que com ja sabeu ens la fan des dels
blocs Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta, que recomano visiteu. A qui no li agada una bona croqueta casolana??? Si proveu de fer-les a casa, segur que mai més (o gairebé) les comprareu fetes! Entre tots avui farem una bona carpeta amb mil i una croquetes !,  ja estic esperant...
Aquestes que he fet són del llibre de la Mireia Carbó "La cuina salvavides", que amb tota confiança he fet per primera vegada sabent que serien un èxit, i així ha estat, molt bones, molt recomanable que les feu, i veureu com us les trauen del plat encara més ràpid!! La combinació de la poma amb l'avellana, excel·lent!  Una vegada més la Mireia ens ha fet quedar molt bé!!
Amb aquestes quantitats en surten bastantes, feu-les petites, però no us amoïneu, congeleu-les, arrebossades i en qualsevol moment només caldrà fregir-les i, a punt! Podem menjar-les calentes, tèbies, fredes, a mi és com més gust trobo que tenen i m'agraden més, com a postre amb una crema lleugera, soles, o penso que també poden resultar ben bones acompanyant una carn, peix o au, ho provaré!
CROQUETES DOLCES DE POMA I AVELLANA
Ingredients
2 pomes golden (mitjanes)
4 cullerades d'aigua
50 g d'avellanes torrades (del país, millor, més gustoses)
75 g de farina
100 g de mantega
100 g de sucre
400 ml de llet
1/2 branca de canyella
1/2 pell de llimona (sense part blanca)
Per a l'arrebossat
Farina
Ou
Pa ratllat
Oli de girasol
Preparació
Peleu les pomes i traieu-los el cor i les llavors. Talleu-les a daus grossos i coeu-les dins d'un cassó, a foc suau, junt amb les 4 cullerades d'aigua, fins a aconseguir una pasta eixuta i consistent. Reserveu-la
Peleu les avellanes i, amb l'ajut d'un robot de cuina, tritureu-les fins que quedin en pols (si no teniu robot tritureu-les amb un morter i una mica més de paciència).
Bulliu la llet amb el sucre, la canyella i la pell de llimona, i reserveu-la.
En una olleta, foneu la mantega, a foc suau.
Afegiu-hi la farina d'un sol cop i remeneu amb una cullera de fusta. Coeu-ho uns instants.
Incorporeu-hi les avellanes i remeneu, afegiu-hi la poma i remeneu.
Aneu incorporant la llet sense parar de remenar (freda o calenta) i continueu la cocció uns minuts més. Deixeu refredar la pasta resultant en un recipient ben tapat amb paper film pel a pel), Quan hagi temperat ho posem a la nevera un mínim d'una hora (jo ho vaig fer a la nit per a l'endemà fer les croquetes).
Donem forma a les croquetes, passem per farina, ou i pa ratllat, fregim amb l'oli de girasol, i si voleu empolvoreu-les amb una mica de sucre.

Bé, poc a poc s'ha de tornar a la vida de currantes... costa, eh? s'han acabat les vacances...que aquest any tot i que no van començar gens bé, les hem acabat molt bé amb el casament de la Laura i l'Eloi ! Vam passar un dia molt, molt  feliç i emotiu, vam plorar, riure, ballar...
Volia fer un detall per a unes bones veïnes i he pensat que unes ametlles garrapinyades els farien il·lusió, és una de les coses que m'agrada fer, em porta bons records..., han estat molt contentes i les he ben sorprès !Les he fet aquesta tarda i crec que és una bona recepta per a començar de nou!!
Espero que us agradi i tempti la recepta i les proveu de fer, la primera vegada no acostumen a quedar bé, jo encara les he de millorar, però sigueu constants... que segur que sortiran!
AMETLLES GARRAPINYADES
Ingredients

- una tassa d’ametlles crues ben plena
- una tassa de sucre
- una tassa d’aigua
Preparació
Posem al foc una paella (també va bé amb cassola de ferro colat) amb les ametlles, el sucre i l’aigua. Primer a foc viu, anem remenant tota l’estona (amb cullera de fusta), en el moment que l’aigua s’ha evaporat ens queda una altra vegada el sucre sec i marronòs i l’ametlla, per separat, (aquestes queden com enfarinades), no deixem de remenar. És en aquest moment quan comença a caramel·litzar el sucre , es desfà i va adherir-se a l’ametlla. El color encara no és brillant, s'ha d'anar desfent i adherir-se a les ametlles. Abaixem una mica el foc i no parem de remenar (ja costa una mica més), les ametlles comencen a petar... és senyal que estem acabant. Si veiem que el sucre torna a desfer-se per massa escalfor, no ha de quedar líquid, retirem un moment la paella del foc i seguim remenant, tornem a posar al foc.Haurem acabat quan tot el sucre s’hagi adherit a les ametlles i tinguin un color brillant. Aquest és el punt en què tindrem unes autèntiques ametlles garrapinyades!
Aboquem les ametlles sobre marbre o paper vegetal (el de forn)  i les anem separant, ens ajudem amb dues forquille,  sempre n’hi ha que s’enganxen, vigileu perquè cremen molt i les cremades de sucre són molt doloroses!
Les deixem refredar bé i les guardem en un pot de vidre que tanqui bé.

Ben fàcil, ràpida i bona de fer, aquesta taronjada és del llibre de receptes de la Tmx, aquest estiu caurà més d’una vegada!!! Quina passada de bona!! Molt refrescant i amb un munt de vitamines!!
Com tots els sucs naturals, millor consumir-lo acabat de fer, però tapat a la nevera se'ns aguanta bé, i segur que s'acava volant!!
TARONJADA
Ingredients
Dues llimones (amb pell, traiem les puntes dels culs)
Una o dos taronges (amb pell, traiem els culs)
Dues pastanagues
800 ml d’aigua ben fresqueta
100 g de sucre
Glaçons
Preparació
Rentem molt i molt bé les llimones i les taronges. Pelem i rentem les pastanagues
En el got de la Tmx posem tots el ingredients, sencers, posem la tapa i el cubilet.
Amb la mà damunt el cubilet, perquè no salti i esquitxi, donem uns cops de turbo durant dos segons.
Obrim, col•loquem el cistellet i colem la taronjada en una gerra. Jo a més a més vaig posar un colador, perquè no ens agrada trobar trossets.
Resevem tapada a la nevera
En el moment de servir podem afegir uns glaçons.

Després d'un dia estressant, culinàriament parlant, però també molt gratificant, arribo junst a temps de publicar la recepta en homenatge al Mestre Santi Santamaria, sumant-nos amb la proposta del bloc De cuina, tal com explicava a l'entrada anterior. Aquesta recepta és simple i sencilla, però no per això deixa de ser un plat excel·lent. La recepta original és Ventresca de peix espasa o bonítol a la plaxa. Jo l'he fet amb lloms de llobarro, que avui és el que tenia. La combinació dels ingredients i el resultat és excel·lent !
Pel mestre!!
VENTRESCA DE PEIX ESPASA O BONÍTOL A LA PLANXA
(Llobarro a la planxa amb amanida de ruca)
Ingredients
4 filets de llobarro ( sense espina)
olives negres d'Aragó sense pinyol
Tomàquests secs en oli
Ruca
Sal
Pebre negre molt
Oli d'oliva vetge
Vinagre de Xerés
Preparació
Demanarem a la nostra peixatera, o peixater, que ens prepari els llobarros en dos filets sense espina.
Amb la planxa ben calenta, amb una mica de sal, courem el peix, una mica salpebrat.
Muntem el plat amb els filets acompanyats per una amanida de ruca, el tomàquet sec i les olives negres. Amanim amb l'oli i el vinagre i sal.

Des d'aquesta humil finestra de la nostra cuina, un petit homenatge i record per aquest gran cuiner i mestre, Santi Santamaria !!
Descansa en pau!!!

Santi Santamaria un gran cuiner, malgrat no estar d'acord amb algunes de les seves opinions, es una gran pèrdua la seva mort. A De cuina ens fan una proposta d'homenatge que us transcric a continuació


Avui ha mort el gran cuiner Santi Santamaria, amb el que molts cops no hi estava d'acord en les seves vehements opinions. Però un grandíssim cuiner, en majúscules. GRANDÍSSIM CUINER.

I de propina, blogger gastronòmic

Aquest dissabte em penso cuinar per a mi i la meva familia una recepta d'en Santi, com a particular homenatge. I després la penjaré al bloc, es clar.

Ja en vem fer una aquest nadal , dins de l'homenatge a cuiners als que admirem.

US ANIMO A TOTS A HOMENATJAR A SANTI SANTAMARIA CUINANT UNA DE LES SEVES RECEPTES AQUEST DISSABTE.

Tan li fa si teniu bloc o no, si sou molt bons cuiners o no feu ni un ou ferrat, no importa... us animo igual a que entre tots li fem aquest petit gest de record i agraiment. Un gest íntim fet amb el que més es va estimar -familia a part-: la cuina.

Va per tú, Santi.

Quan veia receptes en què posava mantega clarificada, d’entrada ja no les mirava massa, no se us passa també a vosaltres, però penses que serà molt complicat, el temps.... Ara fa pocs dies vaig fer la Bica , em va cridar l’atenció...i va ser l’ocasió per a clarificar la mantega. Em va animar, també que la Su (webosfritos) ho explicava molt bé i em va semblar senzill i tot, u  cop l'he fet us puc dir que no costa gens i que no necessita massa temps. La podem utilitzar en qualsevol preparació dolça o salada que porti mantega, queda molt bé, amb un gustet diferent. La diferència entre una mantega normal i una clarificada és que aquesta suporta temperatures més altes, donat que el que hem fet és traure-li totes les impureses i residus. Aquesta mantega, també, ens aguantarà més temps que la mantega fresca.

El procés consisteix en separar els sòlids i l’aigua de la grassa de la mantega. Els diferents components se separaran per densitat, l’aigua s’evapora, alguns sòlids suren a la superfície, l’escuma, i la resta de sòlids làctics, queden al fons, el sèrum. Obtindrem un líquid groc, el greix de la mantega, que un cop fred tornarà a solidificar-se.
La mantega ha de ser bona, com més bona, menys escuma farà. La podem fer un dia que tinguem més temps i la guardem a la nevera, així la tindrem a punt per a qualsevol preparació, algun pastís, magdalenes ... (sempre pensant en coses dolcetes...)
COM FER MANTEGA CLARIFICADA 
1. Posem la mantega en un bol i la fonen al bany maria, a foc lent. (en una cassola posem aigua, en un bol posem la mantega i aquest el posem dins de la cassola amb aigua), a mesura que l’aigua bull la mantega s’anirà fonent i s’aniran separant els sòlids.
2. No remenem, això és important. Retirem l’escuma que es vagi fent. El sèrum s’anirà dipositant al fons del bol i al mig ens quedarà el líquid groc clar, la mantega. Anem retirant l’escuma. Quan la mantega ja està fosa, aboquem l’oli, la mantega, en un bol, al fons ens anirà quedant el sèrum.
3. Reservem a la nevera aquest oli, mantega, que tornarà a solidificar-se.