Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegums. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llegums. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 d’abril del 2015

PÈSOLS A LA FRANCESA AMB SÈPIA


Per a quatre persones ens caldran dues sèpies mitjanes, 400 grams de pèsols desgranats, una ceba, mig enciam, mantega, farina, sucre, oli, sal i pebre.

Netegem les sèpies i les fem a talls petits. Pelem i trinxem la ceba. Netegem l'enciam i el tallem a juliana fina.

En una cassola amb un parell de cullerades d'oli, fregim lleugerament la sèpia, així que hagi evaporat l'aigua que desprèn, la reservem.

A la mateixa cassola fonem uns 50 grams de mantega i sofregim la ceba fins que comenci a canviar de color. Ara hi afegim un altre tall de mantega i quan hagi fos hi incorporem un parell de cullerades rases de farina. Ho remenem amb una cullera de fusta durant un parell de minuts. En aquest punt hi tornem a posar la sèpia, els pèsols i l'enciam. Hi posem una cullerada petita de sucre, salpebrem i ho mig cobrim d'aigua. Així que arrenqui el bull ho deixem coure durant 20 minuts.

dijous, 11 de desembre del 2014

ESTOFAT DE CALAMARS



Per a quatre persones necessitem sis calamars mitjans, dues patates, dues pastanagues, una ceba grossa, mitja lliura de pèsols, un tomàquet madur, dos grans d'all, avellanes, dos carquinyolis, brou de verdures, farina, oli, sucre, sal i pebre.

Netegem els calamars, el cos el tallem a rodanxes i les potes i aletes a talls regulars. Pelem les patates i pastanagues, tallem les primeres a daus i les segones a rodanxes. Pelem i trinxem la ceba. Pelem els alls. Escaldem el tomàquet i traiem la pell i les llavors; trinxem la carn.

En una cassola amb una mica d'oli fregim ràpidament el calamar. només durant un parell de minuts, sempre remenant. El reservem.

Posem una cullerada més d'oli a la cassola i comencem a sofregir la ceba. Quan comenci a transparentar hi incorporem la patata i la pastanaga, cinc minuts més tard el tomàquet. Anem remenant fins que el tomàquet estigui cuit. Ara és el moment de posar-hi una cullerada de farina que ens ajudarà a espessir el suc. Remenem durant un parell de minuts i incorporem els pèsols, salpebrem i ho cobrim amb el brou de verdures.

Preparem una picada amb els alls, una dotzena d'avellanes torrades i els carquinyolis, ho deixatem amb una mica de brou de verdures.

Quan arrenqui el bull hi posem els calamars reservats i la picada. Deixem que cogui tot plegat durant no més de cinc minuts i ja ho podem servir.


dilluns, 30 de juny del 2014

SÈPIA AMB PÈSOLS I PATATES


Per a quatre persones hem necessitat dues sèpies mitjanes, dues cebes, dues patates, mig quilo de pèsols desgranats, dos tomàquets, brou de peix, oli, sucre, sal i pebre.

Netegem les sèpies reservant la salsa d'una d'elles, les tallem a daus. Trinxem la ceba. Pelem les patates i també les tallem a daus. Escaldem els tomàquets durant uns segons per pelar-los fàcilment, els traiem les llavors i trinxem la carn.

En una cassola amb un petit raig d'oli, a foc suau, comencem sofregint la ceba, remenant-la sovint fins que comenci a agafar color. Ara hi incorporem la sèpia  i continuem la cocció. Quan s'ha begut l'aigua despresa hi incorporem les patates i seguim amb la cocció durant uns minuts abans de posar-hi el tomàquet i la salsa de sèpia reservada. Hi afegim una cullerada petita de sucre i salpebrem.

Així que el tomàquet estigui cuit, hi posem el brou de peix sense que arribi a cobrir, també podria ser un brou de verdures. Quan arrenqui el bull, abaixem el foc i deixem coure durant un quart llarg.

Es pot servir seguidament o deixar reposar. Aleshores ho temperaríem abans de servir.

dijous, 18 de juliol del 2013

CONILL EN ESCABETX DE PRÉSSEC

Per a quatre persones necessitem vuit talls de conill, dues cebes, quatre pastanagues, quatre grans d'all, un enciam petit, dos préssecs, mitja lliura de mongeta cuita, pebre negre, vinagre, oli, sal, farigola, romani i llorer.

Comencem el plat el dia abans ja que és convenient deixar-lo reposar.  

Del conill no farem servir les cuixes ja que són massa gruixudes, ens serviran per a un altre plat. El rentem i assequem en paper de cuina. Tallem la ceba a juliana; pelem les pastanagues i les fem a llesques; fem el mateix amb els préssecs.

Salpebrem el conill i l'enrossim en una cassola ampla, amb oli ben calent. El reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc suau, sofregim la ceba fins que comenci a agafar color. Aleshores hi incorporem la pastanaga i els alls amb pell. Tapem la cassola però ho anem remenant de tant en tant.

Una vegada tinguem la verdura estofada hi tornem a posar el conill, unes fulles de llorer, unes branques de farigola i romaní, pebre negre en gra i ho salem. Ara, amb la cassola destapada, hi posem un got d'un bon vinagre i deixem reduir. En aquest punt hi posem un parell. de gots d'aigua, tapem novament la cassola i deixem que vagi coent a foc suau duran una hora. Cada quart girem el conill.

Quan ja només falti un quart d'hora hi afegim els talls de préssec. 

Deixem reposar l'escabetx fins al dia següent.

Abans de servir hi incorporem la mongeta cuita i ho escalfem durant uns minuts.

Servim l'escabetx damunt d'un llit d'enciam.


divendres, 7 de juny del 2013

ESTOFAT DE SÈPIA AMB PÈSOLS I ESPÀRRECS


Per a quatre persones ens caldran dues sèpies mitjanes, dues cebes, un quart de quilo de pèsols desgranats, un manat d'espàrrecs, un tomàquet, mitja lliura d'arròs, un gra d'all, llorer, oli, sal i pebre.

Traiem la part dura dels espàrrecs i els tallem petit, reservant les puntes. Tallem la ceba a juliana. Netegem les sèpies i la fem a talls.

En una olla amb aigua i sal bullim l'arròs amb un parell de fulles de llorer. El remullem.

En una cassola de boca ampla, amb dues cullerades d'oli sofregim primer les puntes d'espàrrec, el tomàquet tallat per la meitat i l'all, ho reservem. Després la sèpia, també la bossa de la salsa, fins que s'hagi begut tota l'aigua que deixi anar i també la reservem.

Amb l'all, el tomàquet sense la pell i la salsa de la sèpia fem una picada, la deixatem amb aigua.

A la mateixa cassola, amb una mica més d'oli, sofregim la ceba a foc suau i remenant-la sovint. Quan comenci a agafar color hi afegim els espàrrecs, salpebrem. Quatre minuts més tard hi incorporem la sèpia, la picada i gairebé ho cobrim d'aigua.

Passats deu minuts hi afegim els pèsols, ho deixem deu minuts més.

Servim l'estofat amb l'arròs blanc i les puntes d'espàrrec com a decoració.

divendres, 19 d’octubre del 2012

ESCABETX SUAU DE SARDINES AMB AMANIDA DE MONGETES

A la cuina moderna l'escabetx ja no és un sistema de conservació d'aliments sinó que, fet de manera més suau, l'utilitzem per a gaudir del sabor peculiar que dóna al plat.

A finals d'estiu és quan la sardina està millor, quan ha acumulat les reserves de greix que li permetran passar l'hivern. Amb sardines, doncs, farem l'escabetx d'avui.

Per a quatre persones, el primer dia, necessitem: una dotzena de sardines de bona mida, mitja cabeça d'alls, quatre tomàquets secs, llorer, farigola, romaní, orenga, julivert, pebre negre en gra, pebre vermell, tres tasses d'oli, dues de vinagre blanc, dues d'aigua, farina i sal.

Traiem les tripes, el cap i les escates de les sardines. Les esbandim i assequem abans de salar-les lleugerament i enfarinar-les. Les fregim amb l'oli calent i les reservem.

Si pot ser en una cassola de terra hi colem l'oli de fregir les sardines, hi afegim els alls amb pell i xafats, els tomàquets, una branca de farigola i una de romaní, una cullerada d'orenga, julivert, el pebre negre en gra i ho fem sofregir uns minuts. Aleshores hi posem una cullerada sopera de pebre vermell, el vinagre i l'aigua i ho deixem uns deu minuts més.

Ho retirem del foc, hi posem les sardines i ho deixem reposar com a mínim durant un dia.

El segon dia necessitem: mig quilo de mongeta seca cuita, mig enciam, una albergínia petita, all, julivert, oli i sal.

Escalivem l'albergínia. La pelem i la tallem a tires no massa grosses.

Al got del braç elèctric preparem un oli d'all i julivert.

En una paella amb una cullerada d'oli daurem dos gras d'all trinxats. Hi incorporem l'albergínia saltant-ho durant un parell de minuts abans d'afegir-hi les mongetes. Salem i ho saltem durant tres minuts tot plegat.

Muntem el plat, sobre una base de fulles d'enciam posem les mongetes amb l'albergínia. Ho reguem amb l'oli d'all i julivert. Posem les sardines i algun all i tomàquet de l'escabetx.

dimecres, 26 de setembre del 2012

CONILL AMB SÈPIA I CIGRONS

Per a quatre persones ens caldrà un conill tallat en 12-16 talls, dues sèpies mitjanes, mig quilo de cigrons cuits, una ceba grossa, un tomàquet madur, dues pastanagues, una dotzena d'ametlles torrades, dos grans d'all, dues nyores, llorer, julivert, vi blanc sec, oli i sal.

En una cassola amb un raig d'oli calent enrossim el conill i el reservem. En el mateix oli fem el mateix amb la sèpia que hem tallat a grans daus i, així que s'hagi begut l'aigua que desprèn, també la reservem.

Mentre, haurem tallat la ceba, la pastanaga i el tomàquet a grans talls. També tindrem les nyores en remull en aigua tèbia.

Posem ara a la cassola primer la ceba i l'all, cinc minuts més tard la pastanaga i uns minuts després el tomàquet, una fulla de llorer, julivert i les nyores trossejades. Deixem sofregir a foc suau. Quan el tinguem al punt, ho passem al got del braç elèctric, hi afegim les ametlles i un got de vi blanc i ho triturem finament, passant-ho després pel colador xinès.

Reincorporem a la cassola el conill, la sèpia, els cigrons i la picada, ho cobrim amb l'aigua en què hem remullat les nyores, salem i ho deixem a foc suau entre trenta i quaranta minuts. El plat guanya deixant-lo reposar abans de servir.

dilluns, 30 d’abril del 2012

ARRÒS CREMÓS DE CARXOFES I FAVETES

Els ingredients per a quatre persones són: dos porros, tres manats de faves, dues carxofes, 300 grs. d'arròs de Pals, vi blanc sec, 100 grs. de formatge emmental, brou de verdures, oli, sal i pebre.

Pelem les faves i les escaldem durant dos minuts en aigua bullent; les refredem i els traiem la pell. Pelem les carxofes, les tallem ben fines i les mantenim amb aigua i unes branques de julivert perquè no ennegreixin. Traiem les arrels i la primera capa dels porros i en trinxem la part blanca.

En una cassola amb una mica d'oli, a foc mitjà, sofregim el porro fins que comenci a voler canviar de color. En aquest punt hi afegim les carxofes, salpebrem i deixem que es sofregeixin lleugerament. Fem arrancar el bull al brou de verdures.

Quan tinguem el sofregit apunt hi posem l'arròs. Remenem durant un parell de minuts i hi afegim una copa de vi blanc sec, deixem reduir. A partir d'aleshores hi anem incorporant, de mica en mica, brou de verdures tot remenant constantment. Passats dotze minuts hi afegim les faves i ho deixem tot plegat cinc minuts més.

Quan tinguem l'arròs al dente, l'apartem del foc, hi posem el formatge acabat de ratllar i el remenem intensament fins que s'hagi fos del tot

dimecres, 4 d’abril del 2012

BACALLÀ AMB HORTALISSES I ROMESCO

Els ingredients per a quatre persones són: vuit talls de bacallà, dos cebes tendres, quatre tomàquets madurs, quatre patates, quatre carxofes, un quart de quilo de pèsols desgranats, tres ous, una copa de vermut blanc sec, farina, llorer, salsa romesco, oli i sal.

En una paella amb oli calent fregim les carxofes netes i tallades en quatre o sis talls en funció de la mida; les reservem. El bacallà l'haurem dessalat tenint-lo 60 hores en aigua a la nevera canviant-la quatre vegades. L'assequem en paper de cuina, l'enfarinem i el fregim en el mateix oli durant un parell de minuts per cada costat. El col·loquem en cassoletes individuals.

En una paella amb molt poc oli i a baixa temperatura anem sofregint, a poc a poc, la ceba trinxada. Quan comenci a agafar color hi afegim el tomàquet, sal i una fulla de llorer. Així que el tomàquet estigui fet hi posem el vermut blanc i deixem reduir. Aleshores hi posem una tassa d'aigua i deixem que torni a concentrar.

En una olla amb aigua i sal bullim les patates pelades i fetes a grans talls. Passats cinc minuts hi afegim els pèsols i ho deixem bullir plegat durant deu minuts més. Fem els ous durs.

Repartim el sofregim damunt el bacallà, hi afegim les patates, les carxofes i els pèsols, així com una cullerada sopera de salsa romesco diluïda amb una mica d'aigua. Ho deixem coure plegat a foc molt suau. Cinc minuts abans de servir hi afegim els ous tallats a mitges llunes. Servim calent.

divendres, 7 d’octubre del 2011

MANDONGUILLES DE POP AMB PÈSOLS.

Per a les mandonguilles he fet servir un pop de quilo i mig que tindrem congelat, una ceba petita, un gra d'all petit, un tomàquet pera, la molla de dues llesques de pa, dos ous, llet, julivert, sal, pebre i farina. Per a l'acompanyament, mig quilo de pèsols, una ceba gran, un pebrot verd, brou vegetal, oli i sal.

La nit anterior traiem el pop del congelador i el deixem en un recipient amb reixeta a la nevera, a l'endemà estarà descongelat.

Posem el pop, sense res més a l'olla a pressió ràpida i el coem entre dotze i quinze minuts. Una vegada temperat, el passem per la màquina de triturar. Si no en tenim és preferible trinxar-lo a ganivet que passar-ho per la trituradora elèctrica, no volem un puré de pop.

Pelem el tomàquet, li traiem les llavors i el piquem finament. Trinxem la ceba i la sofregim fins que comenci a canviar de color. Trinxem el l'all i el julivert ben petits. Suquem la molla de pa en llet.

En un bol posem tots els ingredients més els ous, salpebrem i ho amassem. Anem fent les mandonguilles, les enfarinem i fregim.

Trinxem una ceba grossa i també la sofregim. Quan canviï de color hi afegim el pebrot que haurem tallat petit, quan ja tinguem el sofregit fet hi posem els pèsols, salem i ho cobrim amb brou de verdures. Deixem coure a foc suau. Als deu minuts hi incorporem les mandonguilles i ho acabem de deixar tot plegat cinc minuts més.

dimecres, 13 d’abril del 2011

POLLASTRE AMB FAVES I CARXOFES

Per a quatre persones he necessitat un pollastre trossejat, quatre carxofes mitjanes, un quilo i quart de faves, dos tomàquets madurs, dues cebes tendres, dos grans d'all, julivert, llorer, oli, sal i pebre negre.

Netegem les carxofes i de cada una en fem vuit talls, les tenim en aigua amb julivert o llimona perquè no ennegreixin. Pelem les faves. Trinxem bé la ceba. Del tomàquets en traiem la pell i les llavors i els tallem ben petit.

En un pot bullim les carxofes entre 6 i 8 minuts, no han de quedar cuites del tot. Reservem tan les carxofes com l'aigua de la cocció.

Salpebrem el pollastre i el fregim en una cassola amb un parell de cullerades d'oli ben calent. Així que agafi color el reservem. Si ha deixat anat molt de greix en traiem de la cassola.

Amb poc oli dons i a foc suau sofregim la ceba tot remenant sovint. Quan canvii de color hi afegim el tomàquet i el deixem que es vagi concentrant. Reincorporem a la cassola el pollastre reservant-ne el fetge, ho cobrim amb l'aigua de coure les carxofes, hi afegim un parell de fulles de llorer i en continuem la cocció a foc mitjà.

Preparem una picada amb els alls, el julivert i el fetge del pollastre.

Passat uns 20 minuts hi afegim les faves, les carxofes i la picada. Si quedés massa eixut hi posem una mica més d'aigua. Rectifiquem, si cal, de sal i acabem la cocció uns 20 minuts més.

És d'aquells plats que deixats reposar, fins i tot, d'un dia per l'altre són més bons que servits immediatament.

dimarts, 29 de març del 2011

SÈPIA AMB PÈSOLS I ALLS TENDRES

Ara estem en la bona època pels pèsols frescos i els alls tendres i ens n'hem d'aprofitar.

Per a quatre persones he fet servir dos quilos de pèsols frescos del Maresme, un manat d'alls tendres, dues sèpies mitjanes, un tomàquet, una ceba grossa de Figueres, dos grans d'all, julivert, un got de vi blanc sec, oli, sal i pebre.

Desgranem els pèsols; tallem els alls tendres, netegem les sèpies reservant-ne la salsa i les tallem a daus; trinxem la ceba ben petita i tallem a daus petits el tomàquet sense pell ni llavors, l'haurem escaldat en aigua bullent durant un minut.

En una cassola amb una mica d'oli, a foc viu, sofregim la sèpia, així que s'hagi begut l'aigua que desprèn, la reservem.

A la mateixa cassola, ara a foc suau sofregim la ceba fins que comenci a agafar color. Hi afegim el tomàquet i deixem que vagi confitant. Quan el tinguem a punt hi afegim la sèpia, els pèsols i els alls tendres i hi posem el vi blanc i deixem reduir. Aleshores hi posem aigua sense arribar a cobrir del tot i ho salpebrem. Deixem que vagi fent a poc a poc.

Mentre preparem una picada amb l'all, el julivert i la salsa de la sèpia. Ho deixatem amb un cullerot de l'aigua de la cocció i ho incorporem a la cassola. Ho deixem uns minuts que cogui tot plegat i ja podem servir.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

SALTAT DE MONGETES AMB OUS DE REIG

La meva germana i el meu cunyat varen estar uns dies al Pirineu, a un lloc que ara mateix no recordo, i van xalar com poques vegades per la gran quantitat d'ous de reig que varen trobar. Me'n varen portar una vintena... moltes gràcies.

L'amanita caesarea, és dels bolets més preuats a casa nostra, segurament perquè no se n'acostumen a trobar gaires exemplars.


Com que ja portaven un parell de dies collits, els més petits, els vaig fer saltats molt ràpidament, al dente, amb una mica de julivert trinxat, i menjats al moment. La resta els vaig conservar en oli doncs no els volia tenir més dies a la nevera.




Avui, després d'uns dies de menjar més fort de l'habitual tocava fer verdura, però, ai amics, quina verdura!!

He fet servir mongeta tendra, oli, all, sal i ous de reig conservats en oli.

He rentat i tallat la mongeta i l'he bullit en aigua just fins que estava al dente, passant-la immediatament per aigua freda per a tallar-ne la cocció.

He trinxat un parell de grans d'all i els he posat en una paella amb una mica d'oli a foc suau. Quan l'all començava a agafar color hi he posat les mongetes ben escorregudes i un parell de cullerades d'ous de reig. Ho he saltat a foc més fort durant un parell de minuts perquè es barregessin els sabors.

No havia menjat mai unes mongetes tan gustoses.

dimecres, 4 d’agost del 2010

LLUÇ AL VERMUT BLANC AMB IDIAZABAL


Per a quatre persones he necessitat dos lluços de palangre d'uns 600 grs. cadascun, un quart de quilo de pèsols desgranats, 4 patates, una ceba, mig pebrot vermell, cansalada viada, 100 grs. de formatge Idiazabal, un got de vermut blanc sec, brou de peix, farina, oli i sal.

Tallem el lluç a rodanxes, reservant el cap i les aletes per a fer-ne el brou de peix.

Salem i enfarinem el lluç i en fem una fregida ràpida en abundant oli ben calent. El reservem damunt de paper de cuina.

En una cassola amb una mica d'oli, a foc moderat, sofregim la ceba trinxada fins que comenci a agafar color. Hi incorporem el pebrot tallat a daus. Passats tres o quatre minuts hi posem uns daus de cansalada seca (si fos crua la deixarem fer una mica), el vermut i en continuem la cocció fins que hagi reduït.

En aquest punt hi posem els pèsols i les patates tallades a daus, cobrint-ho amb brou. Quan porti uns deu minuts hi posem el peix i cinc minuts més tard uns daus de formatge.

Així que les patates estiguin cuites ja tenim el plat a punt de servir.

diumenge, 30 de maig del 2010

SALTAT DE PÈSOLS I BOLETS A LA MENTA



Per a quatre persones necessitem: una lliura de pèsols desgranats, mitja lliura de bolets assortits, un porro dos talls de cansalada viada, una copa de vi ranci, menta fresca, oli, sal i pebre.

Trinxem el porro i tallem la cansalada viada en forma de petits bastonets. Si els bolets són grossos també els tallem més petits.

En una paella amb una mica d'oli sofregim el porro fins que vulgui començar a enrossir, moment en el que hi afegim la cansalada. Un parell de minuts més tard hi posem els bolets i ho salpebrem.

Així que es beguin l'aigua que desprenen els bolets hi posem els pèsols i el vi ranci i ho anem saltant o remenant a foc suau. A mitja cocció i afegirem la menta trinxada de la que n'haurem reservat unes fulles per a la presentació del plat. En cinc minuts de cocció tot plegat ja n'hi ha prou, no cal que els pèsols quedin cuits en accés.

Ho emplatem amb unes fulles de menta fresca i un fil d'oli extra verge d'oliva.

Pot ser un entrant, una tapa o en un primer plat en funció de la quantitat que servim.

dilluns, 12 d’abril del 2010

FAVES I PÈSOLS, MAR I MUNTANYA


Ara és l'època i cal aprofitar-ho.

Ens caldrà per a quatres persones: una lliura i mitja de faves ja sense tavella, una lliura de pèsols també desgranats, quatre cebes tendres, tres grans d'all, mitja lliura de cansalada viada, mitja lliura de botifarra negra, mitja lliura de llagostins pelats, quatre múrgoles, menta fresca, una copa de vi ranci, oli, sal i pebre.

En una cassola, si pot ser de fang millor, sofregim la cansalada tallada a tires estretes i la botifarra negra a llesques. quan la botifarra estigui la reservem perquè no se'ns desfaci.

En la mateixa cassola, ara foc suau hi sofregim la ceba tendra tallada no massa petita. Quan hagi començat a agafar color hi posem els alls llescats i ho acabem de sofregir durant uns minuts més.

Hi afegim les faves, els pèsols, els llagostins, les múrgoles tallades així com la menta fresca trinxada, en reservarem unes fulles com a decoració del plat. Hi posem també el vi ranci, deixem reduir durant un parell de minuts i hi afegim un bon got d'aigua. Tapem la cassola i mantenint-ho a foc suau ho deixem coure durant uns vint minuts.

Cinc minuts abans hi reincorporem la botifarra negra.

Hi he posat múrgoles fresques, també es pot fer amb assecades, rehidratant-les prèviament.

diumenge, 7 de març del 2010

CREMA DE GARROFONS I PASTANAGA AMB MADUIXOTS


Fa uns dies vaig parlar dels garrofons i ja comentava com els havia cuit. Com que la cocció és llarga en vaig fer més i els vaig congelar.

Avui, amb el temps fred que encara ens acompanya, semblava que aniria bé alguna cosa calenta de primer, així doncs he preparat aquesta crema.

Per a quatre persones he fet servir, mitja ceba, un porro, dues pastanagues grosses, aproximadament un quart de quilo de garrofons cuits, maduixots, oli, sal i pebre.

He començat sofregint, en una cassola, la ceba i el porro tallats petits. Quan han agafat color hi he afegit les pastanagues també a talls, sal i pebre. Ho he deixat uns 5 minuts abans de cobrir-ho bé amb aigua i deixar-ho coure uns vint minuts. Quan gairebé estava la pastanaga cuita hi he afegit els garrofons que ja havia descongelat, deixant-ho uns minuts més.

He tret el líquid sobrer, sense llençar-lo, i ho he ben triturat, passant-ho després pel colador xinès, no m'interessava que hagués quedat cap pell dels garrofons. Si quedés massa espès hi afegim una mica del liquid de la cocció.

Una vegada emplatat, hi he posat uns maduixots com a decoració i regat amb unes gotes d'oli extra verge d'oliva.

dissabte, 27 de febrer del 2010

ARRÒS AMB GARROFONS


Per a quatre persones he emprat: una lliura d'arròs, 40 garrofons, 300 grs. de costelló de porc, dues carxofes, una ceba, tres tomàquets un manat de mongeta tendra, un pebrot vermell, oli, pebre vermell dolç, sucre i sal.

En aigua mineral, amb poca calç he posat a bullir els garrofons que havien estat en remull des de la nit anterior, a foc suau durant uns cinc quarts.

En una paella amb un raig d'oli he enrossit el costelló salat i tallat a trossos. L'he reservat.

En el mateix oli i a foc suau he sofregit la ceba trinxada ben fina fins que ha agafat color, aleshores hi fe afegit el pebrot tallat petit, tot remenant de tant en tant. Passats quatre o cinc minuts hi he afegit les carxofes llescades fines i les mongetes tendres a talls regulars. Quan han agafat color hi he afegit el tomàquet, sense pell ni llavors i tallat petit, sal i sucre, deixant-ho sofregir uns minuts més. També hi he tornat a posar el costelló i els garrofons.

Quan el sofregit ha estat al seu punt hi he posat una cullerada de pebre vermell, remenant-ho sense parar i abans d'un minut hi he afegit l'aigua, aproximadament 9 dl.. Amb el foc al màxim ha arrencat el bull.


En aquest punt he hi posat l'arròs i sal. Els set primers minuts a foc viu, desprès set minuts més a foc suau. He apagat el foc i tapat la paella amb un drap de cuina i ha reposat cinc o sis minuts més abans de servir.

diumenge, 31 de gener del 2010

SALTAT DE CARXOFES I PÈSOLS

Per a quatre persones ens calen 10 carxofes, 200 grs. de pèsols desgranats, 5 grans d'all, oli sal i pebre.

Pelem les carxofes i les tallem fines, mantenint-les en aigua amb llimona i/o julivert per evitar-ne l'oxidació.

Tallem els alls ben petits.

En una paella amb una mica d'oli, entre una i dues cullerades, hi sofregim l'all fins que comenci a canviar de color. Aleshores hi afegim les carxofes ben escorregudes i a foc viu ho anem saltant, durant uns 4 o 5 minuts. Aleshores hi posem els pèsols sal i pebre i deixem que continuï la cocció a foc suau i amb la paella tapada. Ho remenem de tant en tant. Si quedés massa sec hi podem posar unes gotes d'aigua. Amb un quart d'hora més n'hi haurà prou.

diumenge, 24 de gener del 2010

TRIPA DE BACALLÀ AMB CIGRONS I BOTIFARRA


El que coneixem com a tripa de bacallà de fet no són els budells sinó un òrgan de flotació del bacallà. La veixiga o bufeta natatòria és una de les parts també aprofitades del bacallà.

Per a quatre persones he necessitat, 4 tripes de bacallà, una botifarra negra, quatre salsitxes crues, una ceba, mig quilo de cigrons cuits, 200 grs. de tomàquet sense pell ni llavors, oli, sucre, sal, pebre i julivert.

Per a dessalar la tripa l'he tinguda 24 hores a la nevera amb aigua, canviant-la un parell de vegades.

En un pot amb aigua he posat a coure la tripa durant un quart. Una vegada cuita. reservo la tripa i l'aigua de cocció que haurà agafat par de la gelatina del bacallà.

En una cassola amb un raig d'oli he posat a sofregir la ceba, tallada petita, remenant sovint fins que ha començat a agafar color. En aquell moment hi he posat el tomàquet, una cullerada petita de sucre i sal. Amb el foc suau he anat confitant la salsa de tomàquet. Quan quedava massa resseca hi anava afegint de mica en mica aigua de la cocció del bacallà.

Quan la salsa estava al punt hi he afegit les salsitxes tallades, tot remenant ha continuat la cocció durant uns cinc minuts més. Aleshores li ha tocat el torn a la botifarra negra, també tallada, als cigrons cuits i al bacallà que haurem tallat a daus, una mica de pebre i ho he cobert just amb l'aigua reservada. Ha continuat la cocció durant uns altres cinc minuts. Abans de servir hi he posat julivert trinxat per sobre i ho he deixat reposar uns minuts amb la cassola tapada.

Agafant el suggeriment del bon amic Jordi C. perquè no presentar-ho com una tapa?, tot és qüestió de quantitat.