Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restaurador. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Restaurador. Mostrar tots els missatges

11 de gen. 2021

Esclat de la futurologia en la restauració

En els temps que corrent tothom cerca un futur millor i sobretot si és en l'àmbit de la restauració. És per això que quan s'apropa el final de l'any sempre surten aquells que miren cap endavant. No és el meu cas, no treure la bola de vidre, ni miraré el marro del cafè o miraré si un pop mesquer es mou cap a la dreta o l'esquerra. Només intentaré recollir impressions i dades. 

El que està clar és que aquesta pandèmia a posat al límit el sistema tradicional de la restauració, fent òbvies les seves febleses, tot i que també la seva ja coneguda capacitat d'adaptació. El món canvia ràpidament i els restauradors amb ell. Les eines digitals, les darreres innovacions poden ajudar en aquest canvi, però s'ha de replantejar les formes. 

Segons l'informe elaborat pel Grup de Recerca i Coneixement de l'Associació Nacional de Restaurants dels EUA. Possiblement la definició de restaurant haurà de canviar. El món digital i aquesta evolució sobrevinguda, ha generat unes preferències diferents en els nostres clients que donaran lloc a una matriu de models de restaurants destinats a oferir als clients allò què volen, quan i on ho volen. Podem amb aquesta lògica que alguns restaurants es transformaran en un model híbrid, servei de barra, servei a taula, menjar per enportar i el "delivery" o lliurament i menjar. 



Està clar que som un país de contacte que necessita la socialització, però les entregues a domicili lògicament han augmentat moltíssim i de segur que han arribat per quedar-se. Això obliga als restaurants a cerca models de negoci que puguin donar aquest servei integral. 

Que pot implicar? Canvis a molts nivells que s'han de fer des del restaurant, màrqueting a les xarxes socials, inversió en tecnologia i en l'operativa, l'estudi dels marges de benefici. Costos laborals, costos immobiliaris o l'augment de inversions en lliurament i tecnologia per donar aquesta resposta. Tothom amb les mans al cap, si amb prou feiners ens en sortirem! 

En les adversitats hi ha la possibilitat de reinventar-se. Ja sé que aquesta és una d'aquelles paraules que a molts/es els hi cau com un cop de puny a l'estómac. Però ho hem vist com la maquinària d'alguns ha passat com una piconadora a casa nostra. Hostes vingueren que de casa ens tragueren, si amb el tema del delivery els de la gran capital amb els del globus han aprofitat per trepitjar fort a qualsevol preu. Potser és un jardí que en un altre moment haurem de trepitjar. Perquè un petit restaurant no pot competir amb un brànding d'una marca, que té barra lliure. 



Només cal fer càlculs, quan val unes caixes o unes bosses de cartró personalitzades? Quin marge pot treure el restaurant? Entre l'embalatge i el 30% de comissió per la plataforma o empresa de transport. Però he dit que això ho deixo per un altre dia. Totes les iniciatives són bones, està bé la reunió del Magéstic, però potser una mena de cooperativa entre territoris per poder controlar el lliurament a domicilihauria abaratit els costos. Cap fred i fer pinya. 

Amb tot això hem de pensar en la identitat, que no es desvirtuï la nostra oferta, no tot si val, perquè implica una mirada grisa, sense personalitat, atractiu o encant. El pa d'avui i la gana de demà. Això és un dels pals de paller que s'han de fonamentar i que faran que els restaurants aguantin o no aixequin persianes. Com el tema de la sostenibilitat que no és només una paraula de moda, ha vingut per quedar-se. El futur és incert, però toca arremangar-se.

5 de des. 2019

Hi ha una recepta per l’èxit per un restaurant?





Abans de res, aclarir que aquest títol no em pega gaire! 
Per què qui sóc jo, per parlar de lèxit o el fracàs dun negoci, quan no en tinc cap? 
I no compta assessorar negocis i explotar negocis efímers daquells que duren uns mesos?

Per sort, tinc molts amics i companys/es que en tenen. L'incombustible Antonio, lemprenedor Toni o l´eclèctic Jordi. Amb ells sovint en parlem, i posem inquietuds e idees en comú. 

Però aquest article és fruit duna conversa amb el Juan, un empresari que ja ha vist món,  que té diversos negocis i que nha après amb èxits i fracassos. Aprofito doncs demanant-li que ens regali uns consells. Juan que li diries algú que vol començar en això, per evitar que senporti moltes garrotades 



I aquí comencen aquest decàleg que es veu que es porta molt.

1.     Cal conèixer el ram. Partir duna base, cal formar-se, coneixement sobre el funcionament de la sala o de la cuina, o millor de les dos, si pot ser. I sobretot de gestió, si sabem de gestió i podem buscar bons professionals.

2.     El romanticisme no paga factures. Lentusiasme esta be, no, es molt necessari, però sha de tenir una bona estratègia, fer el nostre pla dempresa, quina es la nostra visió i missió, el nostre client potencial, el pla de viabilitat. Si montes un negoci ets un empresari!

3.     La teva competència es important però tu marques la teva oferta. Es important avaluar els negocis similars al nostre, per veure les sevs característiques, però sobretot per marcar on esta el nostre punt diferenciador.

4.     Pensar en la oferta global. Donar de menjar i beure es molt important però oferim quelcom més i tot sha de pensar. El espai, lambient, la decoració, el servei, les taules, les cadires, la vaixella tot es part de la experiència que viurà el client. No només menjarà be, semportarà quelcom que el farà tornar.

5.     Crear un equip amb co-liders. Nosaltres som el pal de paller però sense forma un bon equip el restaurant farà aigües, inverteix en el teu equip i tindràs un client content. Cal fer-los partícips del que fem, tenir co-liders  que es facin seu el projecte.

6.     Per molt be que ho facis, si no surten els números has de plegar. El control i la gestió es la clau. Una gran part dels negocis que obren tanquen abans de cinc anys. I es un problema de gestió. El control pressupostari, els números!

7.     No cal que sàpigues de tot, pots delegar la feina més administrativa, o el tema contractual a un gestor però has de controlar els números.

8.     Amortitzat! sinó en poc temps estaràs mort. Cal preveure i fer calaix, tot té una vida útil i un desgast, no pots deixar que et ploguin les sorpreses.

9.     Cal saber quin cost te un plat, sinó vas venut. Pots fer molt de calaix i esta perdent per tot arreu. Els marges de cada elaboració tajudaran a ajustar els preus o treure plats que per molt que es vengui et fan perdre calés. Les compres, estar-hi al damunt, negociar o revisar les comandes et poden fer guanyar un sou!

10.  No deixis sol el teu negoci. No només cal muntar-lo i deixar que rodi, cal estar al peu del canó. Delegar es possible però recorda que necessita el pal de paller. El serà la teva vida 24 hores!




20 de març 2018

Qui va ser Paul Bocuse?


El passat dissabte 20 de gener va morir  amb 91 anys, el que molts consideren el pare de la cuina francesa, Paul Bocuse. Però coneixem qui era i que va fer realment?
Darrera daquest xef hi havia una persona carismàtica, emprenedora i optimista de mena. Una de les frases que més es coneixen de la seva biografia te a veure en la seva visió de la vida "Treballar com si tinguessin que viure cent anys, i viure com si fóssis a morir demà".

Potser ens podem fer-nos una idea, del perquè daquest filosofia si coneixem que  va neixer en un petit poble de la regió de Lyon, que va lluitar a la segona guerra mundial i va ser ferit a tocar del cor o que portaba la seva pàtria tatuada en forma de gall. 

Com a cuiner podem dir que va néixer i es va anar fent. A la casa dels Bocuse tenien negoci familiar on el seu pare feia de cuiner. Després de la guerra feu cap al restaurant de Eugénie Brazier, la primera xef que tingue tres estrelles Michelin. Brazier lensenya al jove Paul els tres ingredients necessaris perquè cuinar sigues quelcom simple organització, memòria i gust .

La figura que possiblement va marca la seva vida va ser Fernand Pointde la Vienna Pyramid restaurant de tres estrellas desde 1933.
Podríem dir que va ser lideari, la persona que tant a Paul Bocuse, com a daltres joves que varen passar per la seva casa, inspiraren les bases del moviment que posteriorment sanomena la nouvelle cuisine. Amb Point va descobrir un tarannà que el va captivar, una cuina fruit de la senzillesa, el rigor i el respecte als productes frescos de lentorn, a partir daquell moment va ser la cuina que defensaria Bocuse. 

Val a dir que també passarà per lemblemàtic Lucas Carton, on copsarà una cuina més acadèmica.
Bocuse torna a casa seva lAuberge du Pont de Collonges quan el seu pare mort i desde allí comença a defensar el seu tipus de cuina. A partir daquí comença a recollir èxits, en dos anys guanya la seva primera estrella, a la que li seguirien les altres.  Va guanyar el "Meilleur Ouvrier de France" i comença la seva projecció internacional.

Paul Bocuse juntament amb els desapareguts Jacques Pic, Roger Verge, Alain Chapel, Jean Troisgros, Paul Haeberlin o Alain Senderens varen ser els indomables, aquells que forjaren un moviment que revolucionar la cuina. Un moviment que generar una ruptura amb la cuina imperava, la cuina codificada del mestre Escoffier.

Els seus deixebles diuen que va posar la cuina a lalçada de la sala, li dona visibilitat i lapropà al gran públic. Bocuse amb anima de divulgador i amb gran empenta, va compartir la seva cuina de mercat amb tot el mon i va importar la nouvelle cuisine a infinitat de països. Generacions de cuiners segueixen encara el seu llegat, la nouvelle cuisine encara no ha mort a anat evolucionant.
Avui els cuiners estan de dol, perquè una gran icona a marxat, això si Bocuse serà sempre lenfant terrible de la cuina francesa.

Au revoire monsieur Bocuse

TRANSLATE