Sembla un títol per un article quelcom inconnex i sense sentit, però si comenceu a llegir veureu com ho lliguem tot. Com sentia l'altre dia comentar a un arqueòleg en una tertúlia radiofònica la terra ha patit diversos canvis climàtics, que han canviat l'aspecte dràsticament del nostre territori. Fa prop de 66 milions d'anys les nostres costes i valls tenia un clima sud-tropical, on i vivien cocodrils gegants, rinoceronts, mamuts o grans elefants. Que van desaparèixer per un cataclisme climàtic. Però aquest no ha estat el primer, a la terra s'han produït diversos en la història del planeta blau. Actualment, o un viu en un estat autoritari on la informació està totalment controlada i manipulada, o està assabentada que s'està produint un canvi climàtic, però el que és peculiar d'aquest situació es que és provocada per una de les espècies del mateix planeta, els Homo Sapients. O sigui que els mateixos que viuen, gaudeixen i exploten tots els recursos d'aquest per cobrir les seves necessitats bàsiques i altres de no són tan bàsiques, són els que se l'estan carregant. 

I tot perquè per cinisme, nihilisme o inconsciència. Les primeres tenen difícil solució i la darrera se suposa que amb el coneixement estaria arreglat. Però veiem com les coses se'ns va de mare amb molta facilitat i que possiblement no tenim remei. La frivolitat està servida igual que el grau d'estupidesa de la nostra espècie, només cal veure per un costat els vídeos de tiktok que penja mitja part del món, i per l'altra part les quantitats de guerres que es provoquen per qüestions econòmiques o per aconseguir un fals poder, com si es tractés d'una disputa de gallets per veure qui la té més grossa.

 Aterrem i ordenem aquests temes i portem-ho a un terreny conegut. Com la moda de menjar pop o advocat. Què passa quan a la nostra espècie es posa de moda un producte? Doncs que tothom el vol menjar, "a totes hores en tot moment", això genera en el camp una sobre demanda d'aquell producte que requereix unes condicions que trenquen l'equilibri del terreny, el famós sistema de rotació de cultiu, el fet de deixa descansar la terra, sense parlar de les hectàrees que necessiten un alt consum de recursos, comportant de vegades la desforestació de zones on es tenia un conreu sostenible i equilibrat amb l'entorn, provoca abaratir costos i precarietat, sustentada per famílies que cultiven productes que no poden ni consumir i com en dit la sobreexplotació dels recursos essencials. 

El cas del pop no és diferent, un dels cefalòpodes més intel·ligents, els científics fa anys que estudien el seu comportament, que tenen gran capacitat d'aprenentatge i són capaços de resoldre problemes senzills. Una meravella vaja, i el que m'ha frapat d'ells és que tenen tres cors, us ho imagineu tenen capacitat d'estima de tres formes diferent i d'anar a la moda sempre que volen, penseu que poden canviar constantment de color, inclús quan dormen, fabulós. I no us ho perdeu, té nou cervells, com? Si el que sentiu, de fet hi ha unes línies d'investigació que defensen que el pop és d'un altre planeta que va vindre per uns ous crionitzats per mitjà d'un esteroide. A causa del fet que el seu sistema d'ADN és atípic, el seu codi genètic està desordenat ple de tallar i enganxar d'una forma totalment diferent, això explicaria segons els científics de l'Institut de Ciències Marines de Vigo, que tingui els braços on el cap i que l'esòfag país pel mig del cervell. S'afirma també que això podia ser degut a un virus de fa milions d'anys que va alterar el genoma. De totes maneres si ens fixem en l'estereotip de l'extraterrestre una mica pop ho és. Bé i si voleu veure l'empatia, l'amor i l'intel·ligència d'un pop només cal veure el documental que fan a Netflix "Lo que el pulpo me enseñó" que fins i tot plorareu. 

Ara he marxat de mare, tot això bé per la moda de menjar pop, que és a tot arreu, això implica la desaparició del pop salvatge, ara vindria un ... Recordo quan anava amb el pare a recollir les gàbies per agafar pops... perquè el pop no es pesca, s'enganya amb trampes, ja que és molt llest com hem dit! Clar l'augment del consum de pop a part d'acabar amb l'espècie, ha generat la reproducció en captiveri que a la pràctica és més difícil del que pot semblar perquè requereix tenir engabiat a un animal molt intel·ligent amb tres cors i nou cervells. De totes maneres us deia que no tenim solució perquè ara m'ha entrat gana i em fotria un pop amb allioli!

El meu pare i el meu avi eren pescadors, de petit passava moltes estones mirant com es triava la carretada de peix escampat per l'orla del vestiment. Mans rudes, inflades tocant agafant corballs, cintes, escorpores, maires i refets que anaven passant amb llançaments precisos a les diverses caixes escampades. Recordo que hi havia moltes varietats, però que per portar a la subhasta només eren uns quants els elegits com el lluç, el rap o el llenguado els més cotitzats, gran part de la resta anaven al pelut. I així passen desapercebudes espècies de segona o tercera regional, de les que la majoria de gent desconeixia el nom, guardan el secret de un gust, textura i sabor que les feia singular. 

La singularitat és el que ens fa especials i també als peixos és clar. Tota aquesta entradeta té sentit per un llibre que li van regalar al meu fill, i que va caure a les meves mans, presentaven d'imatges amb tres dimensions d'animals, del seu hàbitat i una petita explicació. Quina va ser la meva sorpresa al veure un peix molt estrany i que francament desconeixia. Es diu peix de gel Dallia pectoralis, es troba en el mar de Weddell i Ross a la zona de l'oceà Atlàntic que toca les glaceres del pol. Un exemplar que conviu amb les diverses varietats de balenes que viuen en aquestes aigües i que suporten les baixes temperatures gràcies a la gran acumulació de greix que posseeixen. Tornant al nostre exemplar de peix de gel heu de saber que pot suportar temperatures molt baixes sense que la seva sang no es glaci mai perquè el seu cos fabrica una mena d'anticongelant natural, vaja sorprenent o no? 

Això va despertar les meves ganes de conèixer exemplars de peixos estranys propers i llunyans que són fruit de la famosa evolució de les espècies per sobreviure dels depredadors o de les condicions extremes del medi. 

Si repassem mars més propers trobem també espècies increïbles com ara l'escorpora Scorpaena scrofa, un exemplar d'un vermell preciós i viu que per defensar-se dels depredadors està recobert amb moltes punxes verinoses que es claven als depredadors si s'acosten massa i que a més d'una mà li ha costat una bona punxada. Alguna cosa semblant passa amb l'aranya Trachinus areneus un dels més comú del mediterrani, d'uns trenta centímetres i que pot ser de color marró, ocre o gris amb diferents puntejats o ratlles, a la seva aleta dorsal i encabides en els seus orificis de les brànquies hi tenen espines verinoses, aquests exemplars s'ensorren a prop de les platges deixant visibles només els ulls i l'aleta dorsal, podent ser trepitjats fàcilment per accident. 

El peix esquirol és de la família dels Holocentridae, una espècia que va de cacera nocturna amb grup, el sofisticat de l'esquirol és que emet sons amb la bufeta natatòria per comunicar-se amb els companys i seguir una estratègia compartida per tindre èxit en la captura. Dintre dels peixos que coneixem i fan coses curioses està la castanyola o saputa Brama brama, té tota una estratègia per enamorar la seva parella, el mascle fa un salt en l'aire i tot seguit es capbussa per fer-li un senyal de flirteig. 

El peix gat de la família dels Siluriformes té una capacitat auditiva especial, ja que és capaç d'endevinar d'on venen els sons de roques i esculls i en quina direcció viatgen. La versió asiàtica del peix gat, és d'aigua dolça i té unes aletes pectorals molt rígides que l'ajuden a posar-se dret i poder trobar millor el seu aliment. 

Un dels que m'ha provocat un somriure en veure'l és el peix trompeta, si veieu la seva fotografia realment és allargassat, fi i amb un morro també allargat, però la seva peculiaritat és que per fugir o enganyar a les seves preses, es camufla posant-se en vertical entre les algues o la posidònia per fer veure que és una d'elles o simplement un pal que sura, boníssim. 

Ja veieu que podríem estar-hi hores repassant peixos estranys, curiosos i dels que segurament podríem aprendre moltíssim. El mar encara és sempre el gran desconegut.

Fa uns mesos que el nou president dels EUA va jurar el càrrec, al cap de pocs dies de la presa de possessió la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, va enviar una carta al vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis, en la qual li urgeix a Brussel·les a iniciar converses amb la nova administració estatunidenca, presidida per Joe Biden, per a suspendre la llei Helms-Burton, que perjudica el comerç i a la inversió espanyola a Cuba, especialment al sector turístic, així com la suspensió dels aranzels a productes espanyols que aplica els Estats Units i que perjudicant greument l'exportació de diversos productes com l'oli, el vi o les olives entre molts altres. 

Paral·lelament una altre gran i poderosos de EUA Bill Gates, s'ha convertit en el propietari de més terres conreables d'Amèrica, uns 240 mil acres repartits en 16 estats, el gran pare dels softwares binaris diu estar interessat en els avenços en tecnologia agrícola per combatre el canvi climàtic, encara que tot fa pensar que darrere està l'expansió de l'empresa de producció de carn vegetal Impossible Foods. 

Com deia el Marc Casanovas en un dels seus articles en Bill Gates serà un pagès que mai s'embrutarà les mans. La veritat és que no sé si la millor de les idees és fer una carta al nou president dels EUA o al president de Microsoft, estic encara rumiant que li podríem demanar segurament als dos i al que representen. En el tema de l'alimentació els veig com els líders de la marca blanca. Els que porten aquest món com un gran hipermercat, on es compren les collites de camps sencers d'un any per l'altre a preus a la baixa. On hectàrees i hectàrees de terres són conreades amb el monocultiu de moda d'aquell any, carregant-se l'equilibri del territori i l'ecosistema com amb la soja, l'advocat o tants d'altres productes que esgoten els recursos del sol. I deixen a la població sense un altra alternativa sostenible. Grans multinacionals i nacions marca blanca, vermella o verda, tant es val. 

La meva carta segurament la voldria dirigir a pagesos, pastors, ramaders la gent de camp, de terra endins perquè resisteixi, els donaria les gràcies per ser tan valents i fer de la seva feina una passió, de pensar en nosaltres i en l'espai que els envolta. Perquè ells formen part de la resistència, dels que lluiten contra molins o contra Goliats que s'omplen la boca amb la lluita del medi ambient, amb les polítiques que han de concretar en una cimera que no arriba. 

Hi ha molts herois que s'embruten les mans, tants que no podem posar noms i cares a tots. Un dels darrers projectes que s'ha passat a la resistència és la cooperativa Lletera de Campllong (Gironès), una de les antigues sòcies fundadores de Llet Nostra, llençarà la seva pròpia marca de llet i deixarà de treballar per una coneguda marca blanca. La companyia a donat un gir existencial per oferir assenyala, un producte "de proximitat" i reivindicar "la qualitat" de les explotacions ramaderes del territori. Al final com diuen a la cooperativa, reduir el circuit comercial vol dir ajudar al productor 40 explotacions entre Girona i Lleida; aquest benefici revertirà de forma positiva en la qualitat del producte, en el benestar animal i millorarà la viabilitat de les explotacions a llarg termini.

Com a consumidor conclouria la carta donant les gràcies a la resistència per estar i fer les coses bé, aprofitant per convidar-los a vogar para una producció i un comerç resilient, just i de persones que s'embrutin les mans.