Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentits cuina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentits cuina. Mostrar tots els missatges

23 d’abr. 2020

Producció animal sintética, una solució per l'alimentació del futur?


-->
En la darrera entrada parlàvem de la sostenibilitat i el medi ambient i tota la campanya que  hi ha al voltant de lalimentació.  No se si el confinament ens esta ensenyant a menjar diferent, el que si que és cert que hi ha qüestions que com a miním ens podiem fer mirar.

Una altra cara daquesta moneda que esta sobre la taula és el mercat sintètic,  aquell que la ciència ja esta fent realitat i que apunta maneres. En els darrers anys s'ha avançat molt en la producció de carn sintètica a través de cèl·lules mare, que es presenten com una alternativa a la reproducció i la cria d'animals. En les properes línies revisarem els avenços en diversos tipus de carn.


La vedella

En 2013 es va presentar la primera carn sintètica creada a partir de cèl·lules mare. El seu creador va ser el professor Mark Post, del departament de Fisiologia Vascular de la Universitat de Maastricht, que des de llavors ha continuat treballant en la producció de carn artificial. El procés de creació consisteix a prendre cèl·lules mare del múscul, que s'extreuen d'una vaca mitjançant biòpsia. S'aïllen i comencen a multiplicar-se, el resultat són cèl·lules genèticament idèntiques a les de l'animal.



El pollastre

Dos dies necessita una empresa, que lidera el mercat de la producció de pollastre sintètic, per a produir un nugget. Ho aconsegueixen a través d'un petit bioreactor, usant una proteïna per a estimular la multiplicació de cèl·lules, en un suport per a donar estructura al producte i un mitjà de cultiu per a alimentar la carn a mesura que es desenvolupa.  Poden treure cèl·lules de les plomes d'una gallina i d'aquesta produeixen la seva carn sintètica.


El peix

La producció també s'estén als peixos i a la seva part muscular, es produeixen diferents espècies, però sobretot la tonyina vermella, pel seu alt valor i resposta en el mercat. Se segueix el mateix procés de reproducció comentat, i que s'inicia a través de cèl·lules mare. Les diverses recerques indiquen que és més fàcil reproduir muscle de peix que de vedella per exemple com han demostrat els cientifics Mike Selden y Brian wywa's amb la seva empresa Findless food.


Del marisc també sesta avançant en el desenvolupament sintètic.



Els defensors parlen dun sistema de producció de carn sense produir animals. Que no parteix d'una modificació genètica, ni requereix antibiòtics per al seu creixement i no genera contaminació. Per aquests es una de les solucions perfectes per el problema dels gasos provocats per la cria danimals pel consum.

Però la veritat es que aquesta nova manera de produir ens genera moltes preguntes i dubtes, no només per un tema moral i de prejudicis per la creació en laboratoris, també sobre la seva par més degustativa, per destriar si en aquest moment es presenta com a un producte nivell alimentació únicament o si te pretensions hedonistes, buscant també un nínxol en el món de la gastronomia, preocupant en si mateix.

Dubtes també relacionats en la part de la bioètica, sobre el control i legislació del sistema i de les conseqüències del seu consum a mig i llarg terme.

Solucions que potser esdevenen problemes, o no.



5 de març 2020

Cuinar sense els sentits


Sentir, cuinar, menjar i veure

Parlem dels sentits i la seva importancia per cuinar,  de fet per prendre consciencia plantejarem precisament la dificultad de fer-ho quan els sentits no responen.  En Grant Achatz es un dels xefs més important dels Estats Units, fundador del mundialment conegut restaurant Alinea. Achatz va perdre durant uns anys, un dels sentits més preuat per a algú que viu dins d'una cuina, el gust. 



Jose Alija xef del restaurant Nerua, al 2000 era xef al Restaurant del Museu Guggenheim de Bilbao, va tenir un accident de moto quasi mortal. Li varen detectar que havia perdut un 80% de gust i olfacte. En Jose va haver de tornar a memoritzar tot de zero, en una entrevista declaraba "Se'm van caure les llàgrimes, no li vaig explicar a ningú, vaig memoritzar de nou cada sabor i olor de tot el que menjava. Al principi tot era foscor, però vaig anar recuperant-lo."



En el cas del Gran Achatz va ser per a causa un càncer a la llengua, però hi ha molts cops que això passa i els metges no disposen d'un diagnòstic tan clar, a les hores es parla d'ageusia, com a l'absència o pèrdua gairebé completa del sentit del gust. L'ageusia total és realment estranya si es compara amb els altres trastorns gustatius, principalment la hipogèusia o la disgèusia, o les pèrdues de percepció locals, ja que el gust es compon d'una percepció nerviosa múltiple construïda sobre una xarxa formada per tres parells de nervis cranials.



 Aquestes patologies no podem deixar de banda la hipòsmia que és la reducció en la capacitat per a detectar olors. L'anòsmia és la total incapacitat per a detectar olors. En el cas dels dos xefs tant el gust com l'olfacte són dos dels principals sentits que tenim, necessaris per rebre estímuls d'allò que ens posem a la boca.

Dels estímuls rebuts se selecciona i s'extreu la informació que permet al cervell interpretar-los i que ens dóna la possibilitat de degustar amb un ampli espectre, d'una manera completa i cercant el plaer. Que es dóna quan no tenim cap mancança en el nostre procés sensoperceptiu.

Tant com a cuiner com a comensal la nostra capacitat sensoperceptiva es vital per cuinar i també per menjar i beure, es clar. Tal com s'apunta en la nova obra que ha sortit al carrer de  Bullipedia  "Que es cocinar" podem reproduir una recepta  talent sensoperceptiu però ens serà molt difícil crear.



Si parlem de percepció, ens estem referint a una cosa innata, a una capacitat que com a éssers humans tots posseïm. No obstant això, pot donar-se una actitud i una disposició a percebre, a ser més conscient dels estímuls, a aguditzar els sentits.

Hi ha qui posseeix una capacitat sensoperceptiva més desenvolupada sobre la base d'un aprenentatge continu, a prestar especial atenció a allò que pot interpretar i entendre a través dels sentits. És un tipus d'aprenentatge que està eminentment basat en l'experiència, en l'empíric, en l'experimentació i en les respostes generades per això. Aquest fet ens indica que es poden «entrenar els sentits», si existeix una predisposició a comprendre l'efecte que cada estímul té en nosaltres. 

Els esmenats cuiners després de ser privats d'alguns dels seus sentits, varen tornar a descobrir-los, amb esforç i entrenament, ja que per cuinar és necessita sentir. I per crear es pot fer mentalment, es parla molt del paladar mental, que necessita d'entrenament.




TRANSLATE