Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

25 de desembre del 2012

Pastís de Nadal de fondant



Avui és Nadal, i vés per on, aquest pastís sembla fet a mida per a celebrar-lo, amb les espelmes i tot! Però el pastís no ha arribat a Nadal, la Mercè i la seva colla de Vilaplana se'l van cruspir el diumenge dia 23 durant el 25è sopar de Nadal.

De vegades és difícil trobar-se durant l'any, però el sopar de Nadal de la colla s'ha fet sempre des del Nadal de 1988. Es va començar com de broma, fent un sopar un o dos dies abans de Nadal amb l'excusa de demostrar les habilitats culinàries de la Roser, la Brigit i la Mercè, que eren alumnes de primer curs de l'escola de cuina de la Mariona Quadrada

Aquell primer sopar va ser un èxit, sense fer res de sofisticat, tot va sortir boníssim. La crema de farigola que va fer la Roser (tot i no colar-la i trobar-nos alguna branqueta entremig) i el romesquet senzill que va fer la Mercè, amb l'ajuda de la iaia Tomasa, van quedar molt bé. I de les postres que va fer la Brigit encara se'n parla ara. Va fer un flam de palosanto amb coulis de kiwi, molt senzill i vistós de color, i el postre més comentat durant aquests 25 anys de sopars perquè el nostre estimat amic Jordi Pells gairebé se'ns escanya. La Brigit no parava de dir que havia perdut les ganivetes del minipimer mentre feia el flam. En vam tallar i repartir unes porcions petites i una d'elles justament amagava les famoses ganivetes, ningú se'n va adonar fins que el Jordi se les va trobar a la boca. Encara riem ara.

Des d'aquell sopar fins avui, se n'han fet 25, al capdavant dels quals gairebé sempre hi han estat les dones de la colla, exeptuant tres vegades que els homes, molt satisfets ells, se'n van fer càrrec de tot i, per cert, sempre han deixat el llistó altíssim. Vint-i-cinc sopars d'amistat cuinats amb molta il·lusió i amb ganes cada any de sorprendre els amics, sempre molt agraïts.

Us deixem fotos de la galeta que, a part del pastís, els va fer la Mercè com a record d'aquest aniversari tan especial.



  
Per cert, el pastís és un cóc amb una culleradeta de vainilla en pasta (substituint la ratlladura de llimona), farcit amb trufa cuita barrejada amb dues cullerades de fruita de la passió en pasta.

Bon Nadal i millor any 2013!!!




10 de gener del 2011

Un pessebre de galetes



Encara que ja hagin passat les festes de Nadal, no volem deixar passar més dies sense publicar la nostra primera aventura galetera. Aquest pessebre de galetes va ser el nostre primer treball culinari juntes, el desembre del 2008, i la nostra primera incursió en el món de les galetes decorades amb glassa de colors.

Feia temps que la Mercè tenia els motlles, no es va poder resistir de comprar-los quan els va veure al Lidl'l, tot i que va passar algun Nadal sense fer-los servir. Tot va ser comentar-ho entre nosaltres i de seguida ens vam posar a treballar. Vam decidir que les embolicaríem i que seria el nostre primer regal de Nadal per les nostres amigues de classe de cuina. La Cori es va entestar en què havíem de muntar almenys un pessebre i així va ser que després d'un cap de setmana fent i embolicant les galetes per regalar, es va passar quatre tardes fent les galetes per muntar el pessebre, ah! i fent els patrons per a fer el pont, que no hi havia el motlle.

Tot el que veieu és comestible, tot invent de la Cori: la cova és un pa, el riu són caramels blaus desfets al foc amb gelatina i el terra és cacau, cafè mòlt i sucre de llustre.

Aquest pessebre va lluir, l'any 2008, al menjador de la Cori el dia de Nadal i al menjador de la Mercè el dia de Sant Esteve. Ens l'anàvem passant com aquelles capelletes amb el Sant que encara es van passant de casa en casa en alguns pobles.