Mai hem perdut el costum de tenir alguna cosa de menjar per poder oferir per si de cas a mitja tarda se't presenta una visita. Potser perquè a casa de petits sempre ho vam veure així o perquè quan volíem encetar alguna capsa de galetes sempre sentíem la mateixa cançoneta: "...no les encetis que són per si ve algú..." Això ens ha marcat i sempre tenim el costum de tenir alguna coseta de berenar per servir al convidat inesperat de mitja tarda.

La recepta d'avui és una de les elaboracions apropiades per aquests casos. Ens agrada fer cócs, tot i que aquest no respon al patró exacte del cóc tradicional perquè no porta oli d'oliva. Gairebé sempre en tenim algun tombant per la cuina ja sigui per les visites o pels de casa. És un bon esmorzar i un bon berenar.



Teníem la necessitat d'utilitzar uns nabius boníssims, regal que la Dolors de mel Flavià, apicultora i amiga de la Mercè, li havia portat d'una fira de productes de la terra. Remenant per aquest llibre vam trobar la recepta. El fet que el motlle s'unti amb mantega i s'espolsi amb sucre li dóna un lleuger toc de crec-crec molt bo.

INGREDIENTS
- 150 g de nabius assecats 
- 3 ous 
- 1 iogurt 
- 100 cc de nata líquida 
- 150 g de sucre (més 10 g més pel motlle) 
- 200 g de farina 
- 50 g de farina d’ametlla crua 
- 1 sobret de llevadurina (Royal) 
- 15 g de mantega per untar el motlle 
- la ratlladura d’una taronja

S’escalfa el forn a 180º. S’unta un motlle allargat amb mantega i s’espolsa amb sucre, es reserva a la nevera fins el moment d’omplir-lo. Es barregen els ous amb el sucre fins que quedi cremós i s’hi incorpora el iogurt i la crema de llet. S’hi afegeixen 180 g de farina, la farina d’ametlla, la llevadurina i la ratlladura de taronja. Es posen els nabius dins d’un colador i s’hi posen els 20 g de farina que faltaven. S’incorpora aquesta barreja amb suavitat a la pasta anterior. S’aboca dins el motlle i s’enforna uns 40 minuts o fins que veiem que en punxar-li una agulla llarga surt neta.


Tenir un cóc al rebost és un bon recurs per a qualsevol ocasió.

Com que veiem que passen els dies i no arriba la trucada de la televisió, tal com crèiem que passaria després d'anar a TV3, hem pensat que si La Riera no va a cotó de sucre, nosaltres anirem a La Riera, ja, ja.


Ens hem proposat un petit repte. Per Nadal ens van regalar el llibre de la sèrie televisiva La Riera, nosaltres l'anem seguint i ens fa molta gràcia perquè part de la història gira a l'entorn d'un restaurant i la seva cuina, la llàstima és que el Pere Arquillué no en sigui el cuiner principal, je, je. Doncs bé, volem fer i anar publicant el menú gourmet de La Riera seguint les receptes que surten al llibre.

El més normal seria començar pels entrants, seguir amb els segons i acabar per les postres, però començarem pel final. Així doncs, avui us presentem les famoses Estrelletes de la Riera.

La  recepta no es diferencia gaire de la que fem servir per fer el pastís sacher, només en varien les quantitats. La recepta és la següent:


INGREDIENTS:


- 250 g de xocolata negra
- 180 g de mantega
- 4 ous
- 180 g de sucre
- 180 g de farina
- 1 sobre de llevadurina (Royal)


Per la cobertura:

- 400 g de xocolata negra
- 100 g de sucre llustre
- 50 g de cacau en pols
- 50 g de coco ratllat
- 150 cc d'aigua



Es desfà la xocolata amb la mantega al foc, remenant i amb cura que no s'aferri. En un bol muntem fins a punt de cinta els rovells d'ou i el sucre (fins que quedi una pasta d'un groc blanquinós). S'hi afegeix la barreja de xocolata i mantega, la farina i el llevat i es remena tot amb suavitat. Es munten les clares a punt de neu i també s'hi barregen. Ho aboquem als motllets en forma d'estrella i ho coem al forn, que ja ha de ser calent, a 170º fins que són cuites.

Cobertura: es desfà la xocolata amb l'aigua al foc, procurant que no es cremi, hi afegim el sucre llustre i remenm bé. Posem les estrelletes damunt d'una reixeta i a sota una safata, aboquem a raig la cobertura fins que en quedi ben coberta. La que cau dins la safata la recollim i la podem tornar a utilitzar, si se'ns pren, la tornem a escalfar. Al cap d'una estona d'abocar la cobertura n'espolsem algunes amb cacau en pols i unes altres amb coco ratllat.


Si no teniu els motlles amb forma d'estrella, podeu dibuixar i retallar una estrella en un cartró i coure la mateixa pasta dins d'un motlle rectangular i gran, que quedi la pasta ben escampada perquè no faci molt de gruix. Un cop cuit i desmoltllat se'n poden anar retallant amb l'ajuda del patró de cartró


Apa doncs, senyors guionistes! Espavileu-vos que aquí estem esperant sortir a la sèrie. Si no podem optar a la plaça de xef que deixarà vacant la Maribel, ens conformem a fer de "fons de pantalla" degustant el menú gourmet o fent un cafè mentre el Claudi (Pere Arquillué) fa els seus negocis a la taula del costat.