Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arròs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arròs. Mostrar tots els missatges

28 de març del 2014

Arròs amb sèpia i carxofes



El mes passat van contactar amb nosaltres des del Restaurant7 Portes. Ens va sorprendre gratament que el post dels Corassons d'ametlla els fes arribar fins a nosaltres, volien un detall dolç i de tradició popular per obsequiar els seus clients durant el sopar del dia de Sant Valentí i els nostres "corassons" reunien aquestes característiques.

Tot plegat, ens va fer tantíssima il·lusió que gairebé no ens ho crèiem. Vam xalar molt fent aquesta comanda que ens va permetre conèixer el Sr. Daniel Quer, gerent del restaurant, una persona encantadora a qui agraïm que, a més, ens hi convidés a sopar i que ens regalés El Llibre dels Arrossos del 7 Portes i altres arrossos.


Com que la proposta del Memòries d’una cuinera del mes de març va d’arrossos, aquest llibre ens ha anat força bé per a fer la recepta d’avui.


INGREDIENTS (per a 4 persones)

- 6 sèpies d'uns 100 g
- 400 g d'arròs
- 8 carxofes
- 1 pebrot vermell
- 8 tomaques madures
- 4 alls
- oli, sal, julivert
- 1 1/2 l (aprox.) de caldo de peix


Es netegen les sèpies i es tallen a trossets, es reserven. S'arreglen les carxofes i se'n fan 4 o 6 parts de cadascuna, es reserven cobertes d'aigua i llimona per tal que no s'ennegreixin. Es posa oli a la paella o a la cassola i s'hi salta la sèpia fins que estigui una mica daurada. S'hi afegeix el pebrot tallat a trossets i els alls picadets, de seguida que siguin rossos hi afegim el julivert i abans que se'ns cremi les tomaques ratllades. Es remena bé per tal que no se'ns recremi res. Se sala i es cou fins que el sofregit es concentri i quedi ben cuit i reduït. Hi incorporem les carxofes i les ofeguem lentament durant uns 5 minuts. Tot seguit hi afegim l'arròs, el remenem amb el sofregit. Hi aboquem el caldo calent i el repartim be. Ho posem al punt de sal i ho deixem coure fins que l'arròs és cuit (aproximadament uns 20 minuts). El retirem del foc, es deixa reposar un minut i el servim.

A nosaltres ens va quedar un punt caldós que ja ens va agradar molt.

11 d’abril del 2012

Arròs negre

Ens ha vingut d’allò més bé la proposta de La Recepta del 15 del mes d’abril: arròs. Tot i que avui no és dia 15, per raons d'agenda ens avancem uns dies.

Ja us vam dir l’any passat que el Dia de la Mona a ca la Mercè es menja, ja fa molts anys, paella de fideus rossos, que amb els temps ha anat reconvertint-se en paella d’arròs de peix, de pops, de conill, tot depèn de la inspiració i les ganes que li queden després de la campanya de Pasqua, incomprensiblement n'hi queden i a la Mercè li agrada que els seus amics de la colla de Vilaplana marxin satisfets i tips per això, sempre i de tota la vida amb el suport i col·laboració de la seva amiga Roser, organitza i fa el dinar del Dia de la Mona per a la colla. Enguany la inspiració s’ha decantat per a fer una paella d’arròs negre per uns quants.


INGREDIENTS (per a 4 persones)
 
- 400 g d’arròs (hem fet servir tipus bomba)
- 2 sèpies mitjanes brutes (amb la tinta)
- 2 cebes
- 4 alls
- ½ pebrot verd
- 100 cc de vi negre
- 1 all i julivert per a la picada
- oli, sal i pebre
- 1 l i ½ de caldo fosc de peix 
(1 kg de pelut, 2 cebes, 6 alls, 1 tomaca, 1 branqueta de farigola, oli, 2 l d’aigua. Es posa una mica d’oli al fons d’una olla i s’hi sofregeix la ceba mal tallada, els alls i la tomaca fins que es mig enrosseix tot, s’hi afegeix el peix i la farigola i també se sofregeix una mica, s’hi posa l’aigua i es fa bullir uns 40 minuts. Es cola i es reserva).

ARRÒS
Es compra la sèpia bruta i se li demana al peixater/a que ens la netegi i que ens la trossegi però que ens guardi la bossa de la tinta i la bossa de les espècies (aquella bossa amb una substància marró a dins).

Es posa oli a la paella i s’hi aboquen els trossos de sèpia, se sofregeixen una bona estoneta per tal que es vagi coent i estovant, s’hi pot anar afegint miques d’aigua que s’anirà evaporant i que ajudarà a coure la sèpia.


Quan la sèpia ja tingui una mica de color s’hi posa la ceba, els alls i el pebrot tot trinxadet, se sala i s’empebra, i es deixa sofregir ben bé fins que quedi ben marronós i gairebé com una melmelada (va molt bé anar afegint-hi miques d'aigua quan la ceba es comenci a torrar, ajudarà a coure-la i a unificar el color fosc). S'hi afegeix el vi negre i es deixa reduir. S’hi escampa la tinta de la sèpia i el contingut de la bossa de les espècies i es remena bé amb el sofregit durant 2 minuts.


S'hi incorpora l’arròs, se sofregeix uns minuts fins que es barreja bé amb el sofregit, s’hi aboca el caldo calent, no tot de cop, es rectifica de sal i pebre i es cou. Quan faltin uns 5 minuts per acabar de coure’s s’hi escampa una picada d’all i julivert, es remena una mica. Tastem per saber com està de sal. Ha de coure’s uns 20 minuts o fins que en tastar-lo veiem que el gra ja es cuit.

També hi ha l'opció de posar la tinta dins del caldo però una peixatera de Cambrils li va dir a l'amic Sanmiguel que l'arròs quedava més negre si es posava la tinta al sofregit. Feu-ho com vulgueu, si no teniu prou tinta demaneu al peixater/a si en té de d'altres sèpies i si no, hi ha l'opció d'unes bossetes de tinta envasada però és més gustosa la de la pròpia sèpia.


15 de gener del 2012

Risotto d'escamarlans i carxofes de l'Anna


Ja tornem a ser aquí per a fer la primera entrada d’aquest any 2012 i per a fer la nostra aportació a la primera proposta d’enguany de La recepta del 15. Els dels Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta en saben i per això encerten cada mes en la seva proposta, prova d'això és que tot just fa un any van engegar aquesta convocatòria mensual i ja porten més de 800 receptes recollides, felicitats!!!


Anem per la proposta d'aquest mes, CARXOFES. La carxofa té un “no sé que té” que fa que ens agradi molt. A la brasa amb un bon pam de llonganissa, enfarinada i fregida com acompanyament, simplement bullida, en cassoleta amb patates, farcida de tot i més, i per a fer-ne una de les millors truites del món.
  
Tenim força receptes amb carxofa i no sabíem quina triar. Tot pensant-hi ens va venir al cap el dia que la nostra estimada amiga Anna ens va ensenyar a fer un rissotto amb carxofa que segons  paraules textuals d’ella era, de tan bo, "mel”. L’Anna és una de les amigues de la classe de cuina, té moltes coses bones, però una de les millors és que sap estimar molt i demostrar-ho, estar una estona al seu costat et fa posar l’autoestima al lloc on ha de ser, a dalt de tot, evidentment. Tothom hauria de tenir una Anna ben a la vora i segurament aquest món aniria millor.



RISOTTO D’ESCAMARLANS I CARXOFES

INGREDIENTS (per a 4 persones)
- 300 g d’arròs tipus carnaroli
- 12 escamarlans maquetons (els nostres eren petits)
- 10 carxofes
- 2 cebes tendres mitjanes
- una boleta de mantega
- 50 g de parmesà ratllat
- oli i sa

Caldo:
- 4 branques d’api
- 2 pastanagues
- 3 cebes tendres mitjanes
- oli
- 100 cc de vi blanc
- 50 cc de conyac
- 2 l d'aigua 
- els caps dels escamarlans


Caldo: es talla ben petit l'api, la pastanaga i les 3 cebes i se sofregeix tot amb oli dins de l'olla fins que tot tingui una mica de color. S'hi afegeixen els caps dels escamarlans, oberts de dalt a baix i prèviament passats per la paella amb una mica d'oli (així es potencia el gust de l'escamarlà). S'hi aboca el vi i el conyac i se'ls redueix l'alcohol. S'hi afegeix l'aigua indicada, es fa bullir mitja hora i es cola (n'ha de sortir 1 litre i mig).


Risotto: es netegen les carxofes, es fregeixen amb poc oli i una mica tapades, i es reserven. Es pelen les cues dels escamarlans i es marquen a la paella i també es reserven. Es trinxen les 2 cebes i se'n fa un sofregit sense gaire color, s'hi afegeix l'arròs i es remena, s'hi posa el caldo però no tot de cop, a poc a poc a mesura que es va necessitant. Quan ja està acabat s'hi remena la mantega i el parmesà. Se serveix i es reparteix un muntet de carxofes i tres escamarlans encabalcats (els nostres eren petits i no hem pogut fer aquesta presentació, però ha sortit igual de bo) a cada plat.

Amb aquesta recepta encetem unas petita sèrie de les receptes que hem après de les nostres amigues i amic de classe de cuina.







26 d’octubre del 2011

Arròs basmati amb llet de coco



El repte del mes d’octubre del Memòries d’una Cuinera se’ns ha fet una mica difícil d’assolir. Fa anys que no fem arròs amb llet, bé, més ben dit, no n’hem fet mai! Hem cuinat mil arrossos i paelles de tota mena, però arròs amb llet mai. A casa de la Mercè, quan era petita, se’n feia sovint durant un temps arran de les temporades que hi passava la Isa, una senyora de Madrid amiga de la família, va ser ella qui en va ensenyar a fer a la iaia Tomasa. En aquelles èpoques va ser un no parar de menjar-ne. I des de llavors fins ara, mai més.

Com que volíem participar-hi de totes totes i ens resistíem a preparar-ne un de tradicional, hem donat molts tombs pels llibres i per la xarxa i ens hem decidit a fer un arròs amb llet exòtic, tot i que potser és tradicional en terres llunyanes. La veritat és que ens ha sorprès gratament, és molt bo.

INGREDIENTS: (per a 4 persones)                  

- 250 g d’arròs basmati 
- 400 cc de llet de coco de pot
- 2 tasses d’aigua 
- 1 ceba grossa (millor de Figueres) 
- 2 alls 
- 50 cc d'oli 
- 3 cullerades de gingebre fresc ratllat 
- 2 cullerades de llavors de rosella 
- 100 g d’anacards 
- 6 claus d’olor 
- 1 culleradeta de canyella en pols 
- 1 culleradeta de curry 
- sal



Es posa la llet de coco, l’aigua i la sal al foc i s’hi bull l’arròs fins que tot el líquid s’hagi gairebé evaporat i l’arròs sigui cuit (a vegades s’hi ha d’afegir una mica més d’aigua). S’escorre si hi queda una mica de suc i es reserva. Es trinxen la ceba i els alls i se sofregeix tot en una paella gran amb l’oli (no ha d’agafar color, només que quedi la ceba transparent). S’hi afegeix el gingebre ratllat, s’hi dóna un tomb, després les llavors de rosella, els anacards, els claus, la canyella i el curry. Es rectifica de sal i se salta tot junt dos minuts. S’hi incorpora l’arròs, es barreja bé amb tot el sofregit i se serveix calent. Pot funcionar com a primer plat o com acompanyament d’un segon.
 
Si us agraden els gustos que us remetin a països llunyans no dubteu a fer-lo.


Tot i que ja sabeu que sempre tenim algun excedent al rebost provinent d'algun hort amic, en el cas d'avui no tenim cap cocoter a la vora (tot i que hi ha moments que ja ens agradaria ser més a prop d'un cocoter que d'una figuera) però últimament hem fet alguna festa entre hawaina tirant cap a la Polinèsia i hem calculat llarg a l'hora de comprar cocos, és per això que encara en tomba algun per casa i avui ens han anat molt bé per presentar aquest arròs.







30 de juny del 2011

Arròs caldós de llomàntol. És festa major!




La recepta d’avui fa festa. Ahir va ser Sant Pere, la festa major de Reus, una bona oportunitat per a fer un bon arròs.

A l’hora de fer un arròs, hi ha gent que té la seva particular superstició. Posar l’arròs en forma de creu abans d’abocar-hi l’aigua o caldo ben calent, comptar la mesura exacta d’una tassa d’arròs per dues d’aigua... Nosaltres, en principi, no en tenim cap, l’única dèria que tenim és fer un sofregit ben fet. És a dir, un sofregit en què tots els ingredients (ceba, all, tomaca, pebrot, etc.) estiguin ben cuits abans d’afegir-hi l’arròs. No ens agrada gens trobar-nos els trossos de ceba i tomaca crus reballant per entremig de l’arròs. I en el cas de l’arròs d’avui encara és més important perquè es tracta d’un arròs caldós i encara és pitjor trobar-nos el sofregit mig cru i flotant.

Normalment fem aquest arròs quan volem fer festa grossa, ja sigui festa major o una trobada especial amb la família o les colles d’amics, perquè volem que marxin tips, contents i satisfets i aquest arròs té alguna cosa que fa que els convidats marxin encara més contents. El rècord el tenim en fer arròs caldós de llomàntol per a 32 persones (la cassola de la foto).


Tot i que d'arròs de llomàntol ja n'havíem fet algunes vegades seguint altres receptes semblants a la d'avui, quan vam descobrir la recepta del Víctor (tot i que ell diu que les receptes no són de ningú, que són de tothom) vam saber que aquella era la recepta definitiva i inigualable. El Víctor comparteix un maset amb una colla d'amics on es troben cada dijous per a sopar, seguint la manera de fer d'un "txoco" basc, i un vespre de l'estiu passat ens hi va convidar. Va ser una vetllada memorable de tant bo que va ser l'arròs i per l'entorn on ens el vam menjar, sota el porxo cobert de ceps amb els gotims de moscatell gairebé a punt de collir. Semblava que s'hagués aturat el temps.

INGREDIENTS (per a 12 persones)

- 6 llomàntols d'uns 500 g
Per al sofregit:
- 4 alls
- 4 cebes
- 1/2 pebrot verd
- 1/2 pebrot vermell
- 8 tomaques
- 1 copa de conyac
- pebre vermell picant
- oli i sal

Per a la picada:
- 2 alls, - 30 ametlles torrades, - 30 g de pinyons
- julivert


- 5 litres de caldo de galera (aprox.) *
- 60 g d’arròs per persona **

Es tallen els llomàntols per la meitat de dalt a baix, se separen la cua i les pinces del cap.  Es trenquen les pinces donant-los uns cops amb la mà de morter (per no esquitxar tapeu-les amb un drap i piqueu). Es reserva tot el suc que deixen anar els llomàntols.

Se salen totes les parts del llomàntol i es fregeixen lleument (primer per la part de la closca). Es reserven i en el mateix oli se sofregeix la ceba fins que quedi fosca i  ben cuita, gairebé com una melmelada.  A mesura que es fa el sofregit es pot anar salant. S'hi afegeix la barreja triturada d'all, pebrot verd i vermell i les tomaques pelades i se sofregeix tot fins que quedi tot ben fregit i reduït. Al final s'hi afegeix una mica de pebre vermell picant, es remena, s'hi posa el conyac i es deixa reduir. Es fa una picada amb els alls, les ametlles torrades, els pinyons i el julivert  i es tritura amb una mica de caldo. S'aboca a la cassola i se sofregeix una estoneta. S'hi afegeix el caldo i es fa  bullir 5 minuts. Ara ja es pot afegir l’arròs, els caps i les pinces dels llomàntols. Es rectifica de sal. Quan faltin uns 6 o 7 minuts per acabar de coure's l’arròs s'hi afegieix el suc dels llomàntols i les cues. Si convé, s'hi afegeix més caldo.



* CALDO DE GALERA (recepta base)

- 1 kg de galeres, 2 cebes, 2 l d'aigua, oli.

Es talla la ceba i se sofregeix dins d'una olla amb oli (no cal que agafi color, només que es torri una mica de les vores), s'hi afegeixen les galeres i també se sofregeixen. S'hi aboca l'aigua i es fa bullir uns 40 minuts. Es cola i s'utilitza quan fem l'arròs.

Si no es troben galeres, es pot fer un caldo amb força crancs, caps d'escamarlans. També surt força bo amb un caldo fet amb pelut o amb peix de roca, però per a fer aquest arròs com el de galera no hi ha res.

Si n'heu de fer molt, és molt pràctic sofregir primer les galeres, abans que la ceba, de poques en poques per tal que quedin una mica fregidetes i donin un gust més potent.

** ARRÒS: si voleu que us quedi caldós s'ha de respectar la mesura de 60 g per persona Primer dóna la sensació que no n'hi haurà prou, però n'hi ha suficient. Ara bé, com que molts convidats repeteixen s'ha de calcular de posar-ne per unes quantes racions més de 60 g cadascuna.

Animeu-vos a fer aquest arròs que vam aprendre del Víctor i ja veureu com és insuperablement rebó.