Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pizza. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pizza. Mostrar tots els missatges

22 de febrer del 2012

Tarte pissaladière aux tomates de la Maribel



Gràcies a la Maribel, una altra de les amigues de classe, vam saber que existia aquesta mena de coca de recapte-pizza d'origen francès. La pissaladière és una especialitat típica de la Provença i la Maribel, que és una dona de món i gran cuinera encara que ella no s'ho cregui, un estiu se n'hi va anar a fer stage de cuina en un castell francès. D'allí va tornar amb aquesta recepta que tan bon punt vam aprendre a fer es va convertir en el plat d'aquell estiu.

Tot i que l'original és amb pasta de pa, sempre l'hem fet amb pasta de full és molt més pràctic (si la comprem feta) i dóna un resultat excel·lent.




INGREDIENTS:

- un paquet de pasta de full refrigerada
- 3 cebes
- 150 g d’olives negres sense pinyol
- 10 filets d’anxoves en oli
- 5 tomaques madures
- farigola, pebre, sal, oli

Es trinxa la ceba ben petita i se sofregeix fins que és dauradeta, es trinxen les olives i les anxoves i s’hi afegeixen i es cou tot junt uns 5 minuts. A banda, es folra un motlle rectangular o rodó amb la pasta de full i es punxa una mica, es farceix amb el sofregit de ceba, olives i anxoves, es cobreix amb rodanxes de tomaca no gaire gruixudes, es rega amb una mica d’oli, s’espolsa amb farigola i s’enforna a 180º durant 30 minuts. Es pot servir tèbia o a temperatura ambient i acompanyada d’una amanida de fulles verdes.








7 d’octubre del 2011

Pizza turca. Lahmacun



Fins aquest estiu no sabíem que existia una pizza anomenada turca. Ha estat descobrir-la i no parar de fer-la com entrant dels nostres soparets d’estiu i de tardor i, perquè no, de tot l’any.

No ens ha calgut anar a Turquia per aprendre-la a fer. Com ja sabeu, al Taller de Cuina de la Mariona Quadrada se n’aprèn molt de cuina, d’aquí i d’arreu del món, sense necessitat de moure’s de Reus. Al darrer Curset de Cuina d’Estiu en vam aprendre la versió que us presentem avui.


A Turquia, d’aquesta pizza que no és pizza perquè no porta cap base de tomaca ni formatge pel damunt, en diuen LAHMACUN. L’autèntic es fa amb carn de be trinxada, però aquesta versió es fa amb trinxat de vedella i porc, o tot vedella. La forma també canvia, la podeu trobar en forma de barqueta o bé es caragola amb el farcit a dins després de cuita.

La massa incorpora iogurt i això li dóna un puntet molt bo que la fa diferent. Si no voleu
treballar tant, teniu l’opció de comprar la massa feta.

INGREDIENTS: (per a 3-4 barquetes)

Pasta:
- 450 g de farina
- 10 g de sal
- 5 g de sucre
- 20 g de llevat de pa
- 150 cc d'aigua
- 1 cullerada d'oli
- 2 cullerades de iogurt 

Farcit:
- 1 pebrot vermell
- 4 tomaques
- 400 g de trinxat (de la carn al gust de cadascú)
- 1 manat de cebes tendres
- sal, pebre, farigola i comí

Acompanyament:
- ceba vermella a rodanxes fines macerada amb sal i després amanida amb molt de julivert, oli, vinagre i olives negres.


Pasta: es desfà el llevat amb aigua tèbia, s'hi posen la resta d'ingredients i es pasta fins que en resulta una bola llisa. Es deixa fermentar 1 hora. S'estira i se'n fan unes rodones del diàmetre d'un plat de postre i se'ls dóna forma de barqueta.

Farcit: s'enrosseix el trinxat, s'hi afegeixen les cebes i el pebrot, tallat tot no massa petit, i se salta tot junt. S'hi afegeixen les tomaques. Es deixa tot una mica cru, sense acabar de fer del tot, al forn s'acabarà de coure. S'hi posen les herbes. Es farceixen les barques i es couen, tapant-ne si es vol, amb paper d'alumini, el forat. Es couen al forn 180º, 20 minuts. Se serveix amb la ceba.








28 de juliol del 2011

Minifocaccies farcides



Tot i que és estiu ens agrada engegar el forn. Ens ho passem bé fent coques amb recapte, pizzes, empanades, i totes les variants possibles fetes amb pasta de pa o amb alguna massa emparentada amb la del pa, només hi ha el petit incovenient d'haver de patir l'escalfor afegida de forn.

Ens encanta fer sopars d'estiu a la fresca, d'aquells que cadascú s'agafa el que vol, amb tot d'amanides divertides combinades amb una varietat de coques improvisades amb el recapte que tinguem aquell dia, amb pizzes diferents i empanades amb farciments poc tradicionals.

Així és com hem arribat a la recepta d'avui, una focaccia en forma de bola o magdalena farcida de gustos mediterranis. El llibre Pizza, calzone & focaccia ens ha ajudat a fer-la.



INGREDIENTS: (per a 24 boles)

Massa:
- 375g de farina de força
- 1/2 culleradeta de sal
- 25 g de llevat de forner
- 25 cc d'oli d'oliva bo
- 200-225 cc d'aigua tèbia

Farcit:
- 8 cullerades de salsa pesto
- 24 tomaquetes cirera
- 300 g de mozzarella a dauets
- branquetes de romer per a guarnir

Massa: es posa la farina i la sal dins d'un recipient, s'hi fa un espai al mig i s'hi esmicola el llevat, s'hi posa l'aigua i l'oli i es barreja fins que es desfà el llevat. Es treballa la pasta uns 10 minuts, fins que quedi homogènia i elàstica. (En el llibre hi diu que es treballa a mà, nosaltres ho vam fer amb el ganxo del batedor elèctric). Es tapa amb un drap humit i es deixar fermentar en un lloc càlid fins que dobli de volum. Amb les mans enfarinades, es treu la massa del recipient i s'aboca al taullel enfarinat.



De la massa se'n fan 4 parts i s'estiren ben fines amb el corró. Amb un tallador (d'uns 7 cm de diàmetre) o amb un got del revés es tallen 6 rodones de cada part. En cadascuna s'hi posa una culleradeta de pesto, un trosset de mozzarella i una tomaqueta i es tanca unint les vores.

Es col·loquen les boletes, amb el punt d'unió cap per avall, dins d'una llauna de forn o bé dins de motlles per a fer magdalenes. Es deixen reposar 1/2 h fins que tornen a fermentar. Es pinten amb oli i es couen al forn durant uns 10-15 minuts. Es desmotllen i es mengen tèbies com a entrant, fredes també són boníssimes.