Per Setmana Santa a ca la Mercè no paren d'entrar dotzenes i dotzenes d'ous. No és que que els vengui d'extraperlo, és només que ha començat la mini temporada de fer MONES.
Fa anys que la pregunta que més li fan a la Mercè el Dia de la Mona, quan coincideix amb la colla al voltant d'una paella de fideus rossos, és
"Quantes n'has fet enguany?". Com que aquell dia està una mica cansada de tanta mona la resposta no és gaire precisa, però cap any se n'escapa de fer-ne de 20 a 25. No és que tingui tants fillols i filloles, de fet, entre ella i els de casa en tenen vuit, per tant aquestes mones es fan de forma inexcusable, i fins a 25 es fan perquè a ca la Mercè són així. És una manera de demostrar carinyo i agraïment a algunes persones, ja siguin família, amics o simplement coneguts. Per tant, podríem ben bé dir que la Mercè s'ha convertit en la padrina adoptiva de molts d'aquells que l'envolten.
Temps enrere fèiem les mones de gema d'ou i granet d'ametlla per la vora, fruita confitada pel damunt i farcides de melmelada, ara ja fa temps que les fem farcides i cobertes amb mantega dolça i ametlla laminada torrada.
I com que tot s'encomana, ara a ca la Cori enlloc de fer dues mones com sempre feien, se'n fan vuit. I una d'elles és aquesta que veieu aquí, VISCA EL BARÇA!!!!!
INGREDIENTS: (per un motlle d'uns 25 cm de diàmetre)
Bescuit o pa de pessic:
- 6 ous
- 150 g de sucre
- 150 g de farina
Engeguem el forn a 160º. Preparem el motlle untant-lo amb mantega i espolsat de farina o folrem la base amb paper parafinat. Es baten, amb batedor elèctric o màquina de muntar, els rovells i la meitat de les clares amb el sucre fins a punt de cinta, és a dir, fins que en resulta una barreja que es triplica en volum i es torna molt espumada i blanquinosa S’hi barreja la farina i es remena amb suavitat fins que en quedi ben integrada. Es munten la resta de les clares fins a punt de neu i s’hi barregen amb molta suavitat. S’enforna (el forn ja ha d’estar calent) a 160º C, aproximadament 30-45 minuts. Es treu del forn, es deixa refredar i es desmotlla.
- 250 g de mantega tova (a pomada)
- 250 g de sucre
- gotes de suc de llimona
Es posa el sucre cobert d’aigua, amb les gotes de suc de llimona, en un cassó i es fa bullir fins fer un almívar a punt de fil fort. Quan està bastant tebi es va tirant damunt de la mantega tova (no líquida) i es va batent amb el batedor elèctric fins que quedi com una crema fina i homogènia. Si se'ns desfà molt la mantega, quan ho tinguem tot barrejat ho posem a la nevera fins l'endemà que estarà pres, llavors hi passem altra vegada el batedor (uns 10 minuts) fins que es torni una cremeta de mantega
untuosa i blanquinosa.
S’utilitza o es reserva a la nevera i quan es vol fer servir es treu una estona abans perquè no estigui dura a l’hora d’escampar (si convé s’hi torna a passar el batedor). Es pot tenyir de colors amb colorant alimentari.
Muntatge:
S'obre el bescuit per la meitat, s'unta amb mantega, es tanca. S'escampa més mantega per les vores i pel damunt. S'hi enganxa l'ametlla laminada torrada per tot arreu. Es posa la mona a la plàtera amb la blonda. A partir d'aquí se li posa la figura de xocolata, les gemes de coco i els tocinillos i tots els guarniments que es vulguin: plomalls de colors, fruita confitada, flors de massapà, flors de sucre, ou filat, animalons diversos, etc.
La recepta que utilizem per a fer aquest bescuit o pa de pessic dóna un resultat excel·lent de textura i de gust, no li cal posar cap tipus de llevat perquè pugi. El treball que fem al sucre i als ous batuts fins a
punt de cinta, més l'afegir les clares muntades ja fa entrar molt d'aire a la massa que serà el que farà fer-la pujar i que quedi molt esponjosa. És una base perfecta per muntar qualsevol altre tipus de pastís.
Molt bona Pasqua 2011!!!!!
Aquesta mona ha quedat “molt mona” i a l’Andrea li ha agradat moltíssim. La inspiració per a guarnir-la vam trobar-la a la xarxa, al bloc Mai Blog, de seguida que la vam veure ens va robar el cor, de tan senzilla i bonica.
Aquesta mona ha quedat “molt mona” i a l’Andrea li ha agradat moltíssim. La inspiració per a guarnir-la vam trobar-la a la xarxa, al bloc Mai Blog, de seguida que la vam veure ens va robar el cor, de tan senzilla i bonica.
