Avui el post el fa la Cristina, que va anar a la visita al
Museu d’Arqueologia que va organitzar la Laura de Cuinejar. Gràcies Cristina
per arribar on jo no puc!
Visita molt agradable i interessant amanida amb les
explicacions de l’arqueòleg Lluís Garcia Petit.
El Museu d’Arqueologia dedica una exposició a les restes
arqueològiques relacionades amb els estris culinaris. L’estudi d’aquest tipus
de restes, és l’única manera que tenim de descobrir com i què es menjava abans
de l’aparició dels textos escrits (receptaris).
L’exposició comença amb explicacions sobre estris bàsics per
cuinar amb FOC.
L’introducció de la SAL: la pedra que es menja. La sal que
en principi va ser per condimentar i conservar els aliments, arriba a ser una
moneda de canvi molt preuada.
La mel: recipients que segons els estudis havien contingut
mel
Els cereals: aparells per moldre molt rudimentaris i la
mola.
Els estris i eines culinaries no són gaire diferents dels
que fem servir actualment.
Les innovacions ens han fet arribar a les tradicions. Perquè
un fet passi a ser tradició, algun dia va ser innovació. En aquesta exposició
podem comprovar que molts preparats culinaris no han canviat a través de milers
d’anys. Carns a la brasa, sopes, llegums...
Especial esment es fa a l’exposició sobre les restes
trobades del que ben segur deuria ser un banquet, i és molt curiós les
deduccions que arriban a treure els experts en base a les troballes.
Com que van trobar restes d’animals com bous, cabres, xai, conills,
gallines, perdius, ànecs, peixos, els experts calculen que hi havia un volum de
300 kg de carn, del que es dedueix que hi van menjar 150 persones o van estar 3
dies menjant 50 convidats! Fins i tot tenen calculat per la manera on es van
trobar les restes, l’ordre en que s’ho van menjar.
Troballes de cossos que ens indiquen qüestions molts
importants:
- Canibalisme. Jaciment d’Atapuerca
- Carències de nutrició: són detectades en les dents per la
manca d’esmalt dentari.
- Troballa cadàver congelat d’un caçador neolític als Alps:
queixal trencat per haver mastegat alguna pedreta barrejada amb la farina dels
cereals, càries i infecció genives.
- Els cereals i la càries: A partir del neolític es considera
que es va fer comú l’alimentació amb cereals. A partir d’aquí es relaciona
l’aparició de les càries. L’acumulació dels residus de carbohidrats a les dents
produeix les caries. En aquelles èpoques això era una malaltia greu, perquè una
càries degenerava en una infecció dels ossos maxilars i era una causa directa
de MORT.
- La convivència entres animals i humans, produeix l’aparició
de malalties pròpies dels animals, com la burcel.losi.
Ha estat molt especial la coincidència amb tot una eminència
en el món gastronòmic, en Ferran Adrià. Hem pugut comprovar que es tracte d’una
persona molt propera amb tothom, que de seguida s’ha prestat no només a fer-se
fotos amb tot el grup, sino de donar tota classe d’explicacions molt
interessants, sobre l’exposició i sobre la tasca que capitaneja, el BulliLab.
Activitat pràctica:
Per acabar hem sortit a fora del recinte del museu per
assistir a una activitat pràctica per veure com es feien les eines com ganivets
de silici, obtinguts a base de donar uns cops intencionats a unes pedres. Ganivets de pedra que després hem pugut
comprovar nosaltres mateixos que de debó tallaven la carn! La carn que després
hem cuit a sobra d’una llosa de pedre negre, escalfada amb carbó per sota i que
ens hem pugut menjar.
Ha estat molt interessant l’experiènca de portar l’aigua a
l’ebullició. Escalfant pedres rodones al foc viu, pedres rodones que s’anomenen
“còdols”. Un cop ben ruentes, s’introdueixen a dintre d’un recipient amb aigua.
A base d’introduir varies pedres calentes, l’aigua arriba a bullir. A dintre d’aquesta
aigua bullent hi hem cuit ous de guatlla.
La CUINA LÍQUIDA. El descobriment de que cuinant els
aliments a dintre de l’aigua bullent feia més comestibles i mastegables els
mejars. Ideal per infants, ancians i malalts.
