Delícies del rebost

--> Aquest estiu varem passar per Ger, a la Cerdanya, a conèixer de primera mà la formatgeria Molí de Ger de la que fa temps compro els seus formatges. De generació en generació ha anat passant la tasca de ramaders, i ara centrada en vaques frisones en la gran majoria, ha passat a crear la formatgeria.

Aquesta recepta és la meva aportació al Gran Recapte del Banc d’Aliments que aquest cap de setmana es realitza a tot Catalunya. 

Ingredients: 
 - 200 gr de pasta amb sípia o normal 
- una llauna petita de tonyina 
- una llauna de musclos 
- sis barretes de surimi 
- un pot petit d'olives farcides
- dues cullerades soperes de salsa de tòmaquet 
 - una ceba gran 
- oli d'oliva verge 
- sal 
- un raig de vi blanc (opcional) 

Posem a bullir aigua per fer-hi coure la pasta. Jo vaig fer servir espaguetis de sípia.

Mentre piquem ben fina la ceba i la posem en una paella amb un rajolí d'oli. Salem i tapem per que es faci amb el seu propi vapor.
Com que m'agrada que es noti i no estigui massa cuita, abans que estigui cuita del tot afegim el tomàquet. Pot ser tomàquet triturat o sofregit. Li donem dos voltes i afegim el vi.
Deixem reduir.

Piquem les barretes de surimi, les posem en un bol.
Escorrem la tonyina, que pot ser en oli o al natural, i l'afegim al bol.
Fem igual amb els musclos.
Tallem per la meitat les olives i es afegim al bol.
Un cop tinguem el sofregit llest també l'afegim al bol i remenem.

Posen al plat una ració de pasta i a sobre dues o tres cullerades soperes de salsa marinera.
Els italians diuen que la pasta amb peix no porta formatge, jo no n'hi vaig posar.

La Fundació Viver de Bell-lloc va néixer al 1982 a Cardedeu i ja al 1988 va posar en marxa un centre especial de treball on ofereix llocs de treball a persones amb risc d'exclusió.
Amb la incorporació d’una altra entitat, la Associació Sant Tomàs, neix La Tavella amb el doble projecte d’integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental i la recuperació de l’agricultura tradicional, tot conreant fruita i verdura amb certificat ecològic.

Però La Tavella no sols comercialitza els seus productes, també en comercialitza d’altres de proximitat i d’economia social.
A més les seves finques repartides entre el Vallès Oriental i l’Osona, promouen la recuperació i conservació de varietat autòctones de fruites i verdures.

La Tavella es va posar en contacte amb un grup de blocaires tot oferint una cistella mixta de verdures i fruites a canvi de fer-ne receptes. I aquest cop es varen posar en contacte amb mi.
Com que ja tenia al davant l’experiència d’altres blocaires que havien provat els productes, i que havien repetit tot fent comanda de cistelles ja viciats amb la qualitat dels seus productes, no en vaig dubtar gens. I aquí la primera recepta.

La cistella la vaig anar a recollir a una botiga de productes ecològic del costat de casa, molts punts de recollida ofereixen la possibilitat de trobar un lloc on poder-la anar a buscar-la amb comoditat. Jo vaig aprofitar per comprar-hi la resta de productes per fer les receptes. Tots els productes són ecològics.

Ingredients: 
- 450 g de tomàquet triturat
- pasta d'espinacs per a lasanya que no necessita precocció 
- una cabeça d'alls 
- 150 g de iogurt grec 
- tres porros 
- un bròquil mitjà
- una col paperina (menys quatre fulles grans que vaig guardar per una altre recepta) 
- oli d'oliva verge ecològic 
- herbes de provença
- sal i pebre 
- curri
- formatge emmental ratllat

Piquem ben fins els porros, i els posem en una paella amb una mica d’oli al foc. Salem i tapem.
Piquem la cabeça d’alls ben petit. Afegim al porro i deixem coure ja destapat.
Si es seca massa afegim una mica d’aigua i deixem que es vagi confitat. Afegim herbes de provença.

Posar una olla al foc amb aigua i una mica de sal. Anar separant les flors de bròquil i tirar-les a l'aigua quan bulli. Les vaig deixar coure sense deixar que acabessin de coure, una mica crues per què després ja acabaran de coure a la paella primer, i després al forn. Les colem i afegim a la barreja de porro i all.

Ara fem el mateix amb la col. Bullim just al punt, una mica crua, colem i afegim a la barreja.

Ho he fet per separat per tal de controlar millor el punt de cocció. Ho podeu fer junt.

Jo us aconsello que un cop estigui la col cuita, i la colem per afegir-la a la barreja on havíem afegit el bròquil, reservem el brou vegetal resultat per què és pot fer una bona sopa ara que venen de gust amb aquest fred.

Un cop hem posat la col a la paella amb el bròquil i els porros, la posem al foc i amb ajut d'una cullera o forquilla anem aixafant per ajudar a que s'integri bé tot. Si queda massa sec hi podem anar afegint una mica del brou de bullir les verdures. Salpebrem i quan estigui ben barrejat, ho reservem.

En un bol posem el iogurt i el curri, i ho barregem bé. Reservem.

En una safata que pugui anar al forn posem una capa de tomàquet triturat, a sobre una capa de pasta de lasanya  A sobre vaig anant fent capes, una de verdures prima, d'un dit; a sobre formatge ratllat i novament una de lasanya. A sobre la resta de tomàquet ratllat i una nova capa de verdures. Per acabar una de lasanya.
Posem per sobre la barreja de iogurt i curri i més formatge ratllat per sobre.
Enfornem a 190ºC durant uns 30 minuts.

Si voleu fer sols una capa de verdures ho podeu fer, però a mi m'agrada trobar-me tres capes de pasta de lassanya.

L’Ada Parellada ve de família restauradora, la Fonda Europa de Granollers és un clàssic, com ho és el Set Portes de Barcelona. Tots tres tenen en comú la família Parellada.

El meu avi havia estat agent de canvi i borsa i anava sovint al Set Portes, al davant mateix d’on aleshores hi havia la Borsa de Barcelona. El seu famós arrós Parellada va ser creat pel senyor Parellada per tal que els senyors ben vestits no s’embrutessin en menjar l’arrós.
Recordo anar-hi algun que altre diumenge amb la família, donaven als infants uns contes i uns llapis per tal que dibuixéssim mentre els grans acabaven de menjar. M’agradava anar al Set Portes, era dia de festa.

 Quan l’Ada es va embrancar en el món de la restauració ho va fer amb el Semproniana, ara en farà 20 anys.
Recordo el primer dia que hi vaig entrar, em vaig sentir com a casa, la seva decoració eclèctica amb objectes i mobles diversos és molt acollidora. Recordo que també els coberts i gots eren diversos. I el que recordo més és la lasanya amb botifarra negra... Brutal! Per cert, no us perdeu la seva nova web!

Doncs l’Ada, justament per celebrar aquest aniversari, ha tret un llibre Les receptes de Semproniana.
Receptes que han acompanyat als seus clients tots aquests anys. Però com és costum als seus llibres de receptes, són ben explicades, senzilles i assequibles en la seva gran majoria, la qual cosa s’agraeix.

I com a dona inquieta que és també ha tret una novel·la, la seva primera novel·la Sal de Vainilla.
Una novel·la fresca, que invita a asseure’s tranquil·lament a llegir envoltat pels aromes que surten dels fogons. “Àcida, fresca i enginyosa, però també tendra i enigmàtica, per les pàgines de Sal de vainilla hi sobrevola un misteri i una passió continguda, però també un amor incondicional per la cuina”.
Dos bons regals per aquests Reis.

La recepta que us afegeixo és del llibre Les receptes de Semproniana.
Uns quants blocaires varem tenir la sort de compartir amb l’Ada i el seu equip un vespre extraordinari. Varem cuinar receptes del llibre per després compartir-les a taula. Aquesta és la que el meu grup va realitzar sota la guia de l’Òscar. Gràcies!






Canalons farcits de ceviche de peix

Ingredients:
- pasta de macarrons grans
Pel ceviche de peix:
- 150 gr de tonyina fresca
- 150 gr de salmó fresc
- 150 gr de gambes pelades i netes
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 10 gr de gingebre mòlt
- pebre i sal
Per al guacamole:
- 500 gr de porpra d’alvocat
- 25 gr de ceba tendra
- 25 gr de tomàquet madur
- julivert
- suc de mitja llimona
- pebre vermell picant
- oli d’oliva
- sal
Per a l’oli de soja:
- 100 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de salsa de soja
- 1 cullerada de sèsam torrat
Per a decorar:
- alfàbrega germinada

Al taller ho varem fer amb gambes, malgrat que la recepta del llibre posa bacallà dessalat.

En primer lloc es prepara el guacamole. Posem en un bol la porpra d’alvocat juntament amb el suc de la llimona, la ceba picada fina, el tomàquet pelat, sense llavors i també picat fi, el julivert picat, una mica de pebre vermell i un bon raig d’oli d’oliva. Ho barregem i reservem (amb el pinyol de l’alvocat a dins per que no ennegreixi).

Piquem els peixos amb el ganivet. Els posem en un bol i els amanim amb oli, soja i gingebre. Reservem.

Bullim els macarrons en molta aigua amb sal deixant-los al dente i vigilant que no es trenquin. Els refresquem ràpidament i els eixuguem. Els farcim amb el tàrtar de peix.

Fem una vinagreta amb l’oli, la soja i el sèsam.

A la base del plat hi posem guacamole, a sobre quatre macarrons, ho amanim amb la vinagreta i hi posem a sobre una mica d’alfàbrega germinada.

Per fi vaig poder fer un curs de Comer Japones. M’agrada la gastronomia japonesa, la trobo molt propera a la nostra, la combinació de gustos, elaboracions... Gràcies a llibres i en especial al llibre de Ko Tazawa, La cuina japonesa a Catalunya, vaig començar a fer sushi i altres plats a casa. He penjat algunes receptes i tot, aquí les podeu veure. Però tenia ganes de fer un curs d’aquesta meravellosa web que ens acosta el món del Japó a Catalunya (i de la que també havia fet alguna recepta).

A més vaig conèixer una nova escola de cuina que fa, tot just un mes, ha obert a Barcelona. Un lloc que em va agradar, i del que tinc ganes de conèixer la seva oferta, haurem d'esperar al setembre. El porten una mare i dues filles, i es diu Columbus. Podeu veure la notícia de la inauguració aquí.

El curs va ser de tres tipus de fideus japonesos, Ramen, Soba i Udon. He escollit la recepta d’Udon per què són els fideus que ens agraden a casa, especialment a la meva germana. Són el fideus gruixuts que tradicionalment es posen a la sopa de miso. A molts supermercats orientals es poden trobar els ingredients, fins i tot a l’apartat oriental del Corte Inglès. La salsa tonkatsu segur que la trobareu a la botiga del carrer Girona 119 Tokio-Ya. I si la voleu fer a casa en Bruno Oteiza en va fer una aquí. 

Ingredients: 
- 400 gr de fideus udon 
- 200 gr de col
- 150 gr de vedella (varem fer servir el llom per què és més melosa) 
- 1 gra d’all
- oli de girasol o un altre de suau 
Per la salsa:
- 4 cullerades soperes de soja 
- 4 cullerades soperes de salsa tonkatsu 
- 2 cullerades petites de salsa Worcestershire de Lea&Perrins

Es talla la vedella a tires fines.
La col en juliana, i el gra d’all a làmines fines.

En una cassola amb oli saltejem el gra d’all i afegim la vedella, després la col.
Bullim els fideus udon (seguin les instruccions del paquet, segons siguin secs o frescos) i els escorrem.
Afegim a la cassola els fideus i la salsa i saltejem.

Molt bons!!!!!

La Dolors em demana al post anterior la recepta de la pasta inflada. En Xesco Bueno ens les va ensenyar a fer al curs de cuina que varem fer a Sabores Taller de cuina.

Senzillament es tracta de bullir la pasta, espirals, pistons... Passant-se de cocció. S’esbandeix i es deixa assecar.

Aquí hi ha el problema de la humitat que tinguem a casa. M’explico. Si estàs en un lloc sec es pot deixar assecar a temperatura ambient. A casa meva en fer una prova, la pasta és va florir. Visc a prop de mar i la humitat que hi tinc no hi va gens bé. La solució és la que també ens va donar en Xesco: posar-les al forn baix, uns 30ºC fins que estiguin completament seques (semblant a quan estan crues). Encara no ho he provat, ho volia fer aquestes festes.

L’Starbase de Decuina.net diu que les va tenir al forn unes vuit hores aproximadament.

Un cop seques es poden guardar en un pot. Quan en vulguem senzillament hem de escalfar oli i quan estigui ben calent (recordeu que no ha de fumejar), hi tirem la pasta i la fregim.
Compte en no tenir-la massa estona, de seguida és queda cuita.

La retirem i la posem sobre un paper de cuina i la salem. És molt bona!

NOTA POSTERIOR: Finalment les he assecat al forn. He bullit la pasta el doble de temps que deia el paquet. L'he esbandit molt bé i l'he deixat al escórrer una estona llarga. He posat paper sulfuritzat en unes safates i he escampat la pasta a sobre procurant que no quedessin enganxades unes amb altres (alguna ha quedat, però com que estaven ben esbandides no ha passat res).
Les he posat al forn a 50ºC, amb el ventilador encès, durant unes tres hores. Acabat el temps les he tret i les he deixat refredar unes hores sobre un drap. Un cop refredades llestes!
Per fregir-les he fet servir un colador, hi he anat posant grapats de pasta i submergint-lo en oli ben calent uns segons doncs s'inflen ben ràpid.

- espaguetis
- llauna d'escopinyes (l'Ada aconsella la marca Pay Pay)
- alls
- bitxos
- oli verge d'oliva

Pelar i tallar a làmines els alls, afegir-los en una cassola amb oli juntament amb els bitxos. Quan els alls comencin a daurar retirar, alls i bitxos, de l'oli i reservar.
Colar les escopinyes tot guardant-ne el liquid.
Bullir els espaguetis i afegir-los a la cassola juntament amb el líquid de les escopinyes. Donar unes voltes per tal qe agafin el gust de l'oli (no hi varem posar els bitxos) i del suc.
Afegir els alls i les escopinyes i servir.

El segon cop que els vaig fer (foto), al fregir els alls hi vaig afegir uns tomàquets secs en oli tallats petits.

Fa uns dies vaig anar a Cadaqués amb unes amigues napolitanes, el tracte era que jo posava el transport i elles el dinar. Van dur un plat típic napolità “d’anar d’excursió”, a casa a la carn arrebossada en dèiem “carn de muntanya” per què era el típic que la mare ens posava quan anàvem d’excursió, doncs aquestes “truites” són el mateix pels napolitans. És generalment fa servir la pasta que ha quedat del dia abans.

Ingredients:
- pasta, espaguetis o macarrons
- tomàquet ratllat o triturat de pot
- ceba
- ou
- parmesà ratllat
- sal

El dia abans es prepara la pasta amb un sofregit de ceba i tomàquet. Penso que s’hi pot afegir les herbes que vulguem, orenga, alfàbrega, pebre, julivert... Si en tenim fets del dia abans s’aprofiten amb carn.
Es deixen a la nevera amb una carmanyola.

El dia següent es bat un ou, s’hi afegeix parmesà ratllat i la pasta freda. Ben farcit de pasta com veieu a la fotografia.

Es posen en una paella petita al foc amb una mica d’oli i es fan unes truites.
Es mengen fredes.
Són boníssimes!!! I una bona solució per anar a “la muntanya”.

La meva àvia per part de pare cuinava força bé, la seva filla, la meva tia no en sap. Però té uns espaguetis que són genials, quan els fa ens llepem els dits, són la seva especialitat. Per Cap d’Any menja llagosta, i congela el brou de bullir-les. En cas que no en tingui en fa un amb galeres, i aquest és amb el que bull la pasta.

Ingredients:
- brou de llagosta o galeres
- espaguetis
- cloïsses
- alls
- oli d’oliva verge
- sal i pebre
- llorer

Primer pica ben petits els alls, forces, amb generositat. Els posa a coure en oli a foc ben lent per què es confitin. Fins i tot els fa el dia abans per deixar-los reposar en l’oli tota la nit i així l’oli prengui més gust.

En una cassola posa l’oli amb els alls confitats i les cloïsses, fins que aquestes es obrin. Retira les que no s’han obert. Sala.

Mentre fa bullir la pasta amb el brou, uns grans de pebre i una fulla de llorer. Quan està cuita segons els instruccions de cada pasta, l’escórrer i la posa a la cassola amb els alls i les cloïsses, li dona una volta i llestos.

A voltes hem pensat posar una mica de vi blanc a l’all i les cloïsses, però us ben asseguro que no cal.

Aquest cop a Gadgets de cuina, el cuiner Oscar Albiñana ens va oferir una recepta que és deliciosa. Encara mai he fet pasta fresca a casa, però la facilitat amb que mostra com fer-la aquest cuiner m’ho repensaré i en faré algun dia (hauré de comprar-me la maquineta de fer pasta, això si).
Per cert, l’Oscar va ser uns dels cuiners que ens varen ensenyar l’ús dels productes Sosa quan hi varem anar de visita. Va ser el millor restaurador júnior d’Espanya al 2007.

Ingredients:
- 100 gr. de farina per ou, si és vol fer pasta sense ou es pot substituir el pes de l’ou per aigua.
- pera
- gorgonzola
- una mica de nata líquida
- si es vol es poden posar herbes picades ben fines a la pasta de farina i ou
- una mica de menta picada

Es posa en un bol la farina, i els ous un a un fins que la farina se’ls mengi. S’ha d’amassar fins a trencar el gluten. Ens podem ajudar tot anant passant la massa per la màquina de fer pasta a la màxima obertura. S’ha de treballar fins que estigui ben elàstica.
Si veiem que necessita aigua afegir-la tot esquitxant.
Quan està amassada afegir-hi un cullerada d’oli d’oliva. Deixar reposar a la nevera.

Per fer el farcit tallarem a daus petits i regulars la poma.
La posarem en un estoig Lekué amb una branca de canyella i mitja cullerada de sucre que farà que perdi aigua i la confitarà. Ho posem al microones uns 3 minuts a temperatura màxima.

Passar pel colador de reixa la pera, aixafant-la, tot reservant-ne el suc que el farem servir per fer la salsa. El farcit no ha d’estar massa líquid.

Per estirar la massa podem posar una mica de farina, però no massa per què quedaria massa dura.
Fer una placa que pugui passar pel rodet de la màquina i anar passant-la amb compte tot estrenyent els rodets cada cop. Si veiem que li s’enganxa tocant-la amb els dits, afegim una mica de farina espolsant-la per sobre. Quan arribem a la mida més fina, passar-la dues vegades.

Dividim la massa en dos plaques, i una la posem sobre un motlle de raviolis empolsegat amb farina (una mica, recordem que un excés de farina ens faria la massa dura). Deixar que s’enfonsi sola i si cal, ajudar amb compte amb els dits.

Posar a cada forat una mica de pera i un trosset de gorgonzola.

Mullar amb aigua (o ou batut) les bores de la pasta per on s’han d’enganxar i posar a sobre l’altre placa de pasta que havíem reservat.
Passar-hi el corró per sobre i girar-ho sobre una superfície on no s’enganxi.
Passar el dit tot fent pressió als llocs on s’ha d’enganxar un cop mes i tallar els raviolis amb l’ajut d’un rodet de tallar pasta (molt millor que no pas amb el ganivet).

Per fer la salsa posar al foc sua un casso petit amb el suc de la pera i una mica de gorgonzola, deixar-ho fondre. Afegir una mica de nata líquida al gust.

Posar en aigua bullint durant dos minuts els raviolis.
Servir amb la salsa i una mica de menta picada per sobre (també pot ser alfàbrega).

Aquest recepta es pot fer servir amb molts altres farcits, jugar amb pebres, herbes, i fins i tot per raviolis dolços.

Un bon inici de curs, una bona mostra de cuina tradicional gràcies a la Mireia Carbó i el Club Social Caprabo.

Com sempre truc interessants per tal de facilitar la feina a la cuina, com l’ús de mànegues pastisseres per farcir els canelons, o una senzilla i fàcil manera de fer beixamel sense grumolls.

La seva recepta del canelons és ben diferent a la fem a casa, en podeu veure la recepta aquí . A casa, des de sempre i potser per venir els Pirineus, hi posem cervell de xai, la Mireia hi posa foie (aquest cop hi va posar mousse de foie). La veritat és que l’olor i els ingredients que va posar els van fer tant atraients que ja tinc el farciment fet, a punt de farcir els canelons i congelar-los per més endavant.
També us puc dir que el farciment està boníssim!! No m’he pogut estar de provar-lo...

També ens va ensenyar a fer el Trinxat de Cerdanya, aquí en podeu veure la recepta, que també queda bó amb espinacs o bledes. I la crema catalana, que malgrat en tinc una recepta aquí, la penjaré per què és un pèl diferent.


Sempre és una bona ocasió aquests cursos, per retrobar les cares de tanta gent coneguda i llegida que ha esdevingut bons amics a partir del món dels blocs, del món d’Internet tant acusat de impersonal i fred... Nosaltres demostrem que no ho és!!!

Canelons de tota la vida

Ingredients:-1 pit de pollastre desossat i sense pell
- 1 cuixa de pollastre desossada i sense pell
- 300 gr. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla)
- 250 gr. de carn de porc (del coll o llom d dos colors)
- 2 tomàquets sense llavors
- 2 cebes
- 2 pastanagues
- 1 porro
- 4 grans d'all
- 100 ml de vi ranci (també pot ser brandy)
- 50 gr. de foie-gras
- oli d'oliva verge
- 2 llesques de pa (de motllo o de pagés)
- 200 ml de llet
- nou moscada
- sal i pebre
- pasta pels canelons (uns 20 o 30)
Per la beixamel:- 60 gr. de mantega
- 60 gr. de farina
- 3/4 l de llet (aproximadament)
- sal i pebre
- formatge emmental ratllat

Tallar a trossos regulars el pollastre, la vedella i el porc. Posar en una safata que pugui anar al forn.

Netejar i pelar totes les verdures i tallar-les a trossos regulars. Afegir a la safata.

Salar, pebrar i tirar-hi un bon raig d'oli d'oliva, afegir nou moscada en pols, remenar amb les mans netes per tal que quedi tot impregnat.

Enfornar a 180ºC (dalt i baix) durant una hora o una hora i mitja. Remenar a mitja cocció.
Passat el temps afegir-hi un bon raig de vi ranci, remenar i continuar la cocció mitja hora més.

Fora del forn barrejar-hi el pa sense crosta i remullat en la llet i el foie-gras. Triturar-ho tot amb l'ajut d'un braç mecànic (millor que no sigui amb una termomix per què queda massa fi). Corregir de sal i pebre.

Bullir la pasta de canelons. La proporció és de 1 litre i 10 gr. de sal per cada 100 gr. de pasta.
Un cop l'aigua bulli la remenem i quan formi un remolí hi anem tirant les plaques dels canelons una a una. Es aconsellable no bullir més de 20 plaques cada cop.

Per fer la beixamel:
Desfeu la matenga en una cassola alta al foc. Afegir la farina i quan rossegi anar afegint la llet poc a poc i sense deixar de remenar amb ajut d'un batedor de bares (però sense batre, sols remenar). Tanta com sigui necessària per aconseguir una salsa fina (que no sigui espesa per què un cop enfornats els canelons s'espesseix més i fa farregossos els canelons). Rectifiqueu de sal i pebre. No hi posem nou moscada per que ja li hem posat al farcit.

En una safata que pugui anar al forn posar una capa fina de beixamel al fons, anar col·locant els canelons amb la junta cap amunt (així no es desfaran als treure'ls), cobrir-los amb la resta de beixamel i afegir-hi per sobre el formatge ratllat.

Gratineu abans de servir.

Del programa de Bruno Oteiza a La Sexta

Ingredients:
- 20 canelons
- 6 ous
- 300 g de tonyina en oli
- 100 g de ceba sofregida
- 200 g de formatge emmental ratllat
- 100 g de farina
- 100 g de mantega
- 2 gots de salsa de tomàtec
- 1 l de llet
- aigua i sal
- un polsim d’orenga
- un polsim de nou moscada

Per fer la salsa beixamel posar la mantega en una paella al foc, quan s’hagi fos afegir la farina i deixar-la daurar una mica tot remenant. Afegir la llet de mica en mica tot remenant. Posar-hi un polsim de nou moscada i una mica de sal. Deixar a foc mig tot remenant fins que s’espesseixi al gust. Reservar.

Posar el ous en aigua al foc i bullir-los durant uns vuit minuts. Pelar-los i reservar-los.

Triturar els ous amb la ceba i la tonyina, fins aconseguir una pasta espessa. Posar la barreja en una màniga pastissera i reservar.

En una safata que pugui anar al forn posar-hi una capa de tomàquet amb orenga al fons.

Preparar la pasta de canelons segons les instruccions de la marca. Amb l’ajut de la màniga anar-los farcint i enrotllant.
Anar-los posant a la safata sobre la capa de tomàquet. Cobrir amb la beixamel i empolsegar amb el formatge ratllat.
Posar al forn a 25ºC durant uns 8 minuts.

Recepta de Jamie Oliver

Ingredients:
- pasta seca en forma de caneló
- coliflor
- bròquil
- 7 alls
- farigola
- 1 bitxos picants petits
- una llauna d’anxoves
- crema de formatge fresc (Quark) o iogurt
- formatge parmesà i mozzarella
- tomàquet triturat
- vinagre de vi negre
- alfàbrega
- pebre, sal i oli d’oliva

Rentar i partir la coliflor i el bròquil, posar-los en aigua bullint durant uns sis minuts. Colar i reservar.

Sofregir en una paella amb oli els alls laminats, la farigola i els bitxos trossejats.
Hi afegim una llauna d’anxoves amb l’oli i tot.

Remenem i afegim la coliflor i el bròquil. Ho deixem coure uns 7 minuts a foc fort tapat.

Barregem en un bol la crema de formatge fresc (és el que vaig fer servir jo), el formatge parmesà i el pebre. Ho reservem.

Barregem el tomàquet triturat amb una mica de vinagre i sal i ho col•loquem al fons d’una safata que pugui anar al forn.

Barregem be la coliflor i el bròquil per que s’acabin de desfer bé, tot formant una pasta amb la qual farcirem els canelons secs. Ens pot ajudar una mànega pastissera.

Els anem deixant sobre la salsa de tomàquet de la safata.
Tirem per sobre una mica d’alfàbrega picada, i a continuació la barreja de la crema fresca i el parmesà.

Hi posem pebre i cobrim amb més parmesà ratllat i mozzarella a trossos.

Ho posem al forn a 190ºC durant 30 minuts.

Servim els canelons amb un rajolí d’oli d’oliva per sobre.
Si es vol es poden acompanyar de rúcula.

Del curs de cuina amb David Lienas a l'Espai del Consum Bonpreu.

Ingredients:
- 1 ou
- 1,5 paquets de massa fullada fresca - 100 gr. de galets de Nadal
Pel brou:
- 2 pits de gallina nets de greix
- 2 pits de pollastre nets de greix
- 200 gr. de morro i orella de porc
- mig peu de porc
- 1 os de pernil sec
- 2 ossos de vedella del genoll
- 100 gr. de cansalada viada
- mitja col
- 200 gr. de nap
- 200 gr. de pastanaga
- 200 gr. de ceba
- 200 gr. de porro
- 200 gr. d'api
- 1 ou
- julivert picat
- sal i pebre negre
- 200 gr. de xirivia
- 250 gr. de jarret de vedella
Per les mandonguilles de pilota:
- 250 gr. de carn picada de porc
- 250 gr. de carn picada de vedella
- 1 ou
- una mica de farina de galeta
- un rajolí de llet
- sal i pebre
- 20 gr. de pinyons
- 1/4 d'all picat
- julivert picat
Per la guarnició:
- 50 gr. de pastanaga
- 50 gr. de xirivia
- 50 gr. de porro
- 50 gr. de nap

Renteu tots els ingredients del brou i poseu-los a coure coberts d'aigua en una olla tapada, a foc molt lent, durant unes tres hores. Escumeu-lo sovint si cal. Desengreixeu el brou i coleu-lo. Reserveu-lo.

Poseu en remull la farina de galeta amb una mica de llet. D'aquesta manera us quedarán més amorosides.
Barregeu amb la resta d'ingredients i feu-ne boletes. Reserveu-les. També es poden farcir els galets cuits amb la barreja de pilota.

Netegeu les hortalisses de la guarnició, peleu-les i talleu-les en juliana. Salteu-les amb una mica d'oli d'oliva i salprebreu-les. Afegiu-hi uns cullerots de brou i les mandonguilles i deixeu-ho coure, a foc lent, durant uns 10 minuts.

Mentre bulliu els galets amb una mica de brou, deixeu-los una mica crus.

Repartiu el preparat de verdures i mandonguilles en bols individuals que puguin anar al forn. Afegiu-hi els galets i brou fred.

Estireu la massa fullada i talleu-ne circumferències amb un diàmetre lleugerament més gran al dels bols individuals. Pinteu amb ou batut la part superior de les parets dels bols, coloqueu les circumferències de massa fullada a sobre tot tapant-los i enganxant-les a les parets laterals exteriors dels bols. Pinteu-les amb ou batut i feu-les coure al forn, pre-escalfat a 220 graus, durant uns 15 minuts, fins que el full hagi pujat i estigui daurat.
Serviu la sopa inmediatament.

Del llibre “Cuinar per ser feliç” de la Carme Ruscalleda. Un xic més complicada que les aque acostumo a penjar, però boníssima.

Ingredients:
- 10 plaques de lasanya
- 20 gambes mitjanes
- 2 porros
- 1 ceba
- 3 grans d'all
- julivert
- 1 carbassó
- 1 pastanaga
- 150 gr. de mató
- unes quantes fulles d'alfàbrega
- 4 escalunyes
- 1 1/2 kg. de tomàquets madurs
- 100 ml. de Porto
- 50 gr. de parmesà ratllat
- sal i pebre
- oli d'oliva verge

Separar els caps de les cues de les gambes, pelar les cues i treure l'intestí que hi ha a l'esquena de cada cua. Tallar-les a daus i reservar-les a la nevera. Reservar també els caps.

Picar ben petits els porros, la ceba, 2 alls i el julivert. Reservar.
Tallar a daus petits i regulars el carbassó i la pastanaga. Reservar.
Barrejar el mató amb les fulles d'alfàbrega picades. Reservar.
Picar molt fines les escalunyes i el tercer gra d'all. Reservar.
Ratllar els tomàquets treient-ne les granes.

Per la salsa:
Posar a sofregir ben rossos els caps de les gambes en una paella fonda o cassola, salpebrar-los i afegir-hi les escalunyes i l'all picat. Deixar enrossir sense parar de remenar, tirar-hi el Porto, i deixar-ho reduir.
Tirar-hi el tomàquet ratllat. Deixar que es vagi fent durant uns 20 minuts. Afinar de sal i pebre i passar-ho pel colador xinès. Reservar.

Pel farcit:
Sofregir lleugerament els porros i la ceba, uns 8 minuts, afegir-hi les alls i el julivert. Continuar sofregint a foc suau durant 2 minuts. Tirar-hi les cues de gambes, salpebrar, deixar-ho coure tot junt només un minut, apartar-ho del foc i reservar.

Escaldar en aigua bullent amb sal, els dauets de pastanaga i carbassó durant 1 minut. Escórrer i afegir-ho al sofregit anterior, tot barrejant-ho sense coure més.
Afegir la barreja de mató i alfàbrega.

Muntatge:
Bullir les plaques de lasanya al dente, escórrer, refrescar i estendre-les sobre un drap per restar-los humitat. Partir cada placa pel mig, disposarem de 20 quadrats de pasta.

En una plàtera per anar al forn, muntar les lasanyes individuals, 5 plaques per persona, 4 pisos de farcit.

Repartir-hi la sala de tomàquet i el formatge ratllat i posar-ho al forn a 180ºC, just que quedi suaument gratinat.

Del llibre “Cuinar per ser feliç” de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:
- 20 sardines de bona mida, ben fresques
- 1 cabeça d'alls
- julivert
- 6 tomàquets madurs
- 1 copa de xerès sec
- 400 gr. de fideus del núm. 2
- 10 ml. d'oli d'oliva verge
- sal
- farina
- 1 l d'aigua mineral

Netejar les sardines d'escata i tripa, i reservar-les senceres.
Picar ben fi la cabeça d'alls i el julivert. Reservar.
Ratllar els tomàquets. Reservar.

En una cassola, amb oli ben calent, fregir les sardines senceres, salades i lleugerament enfarinades, durant un minut. Retirar-les i reservar-les.

En el mateix oli (si cal en treiem una mica, no cal fer-ho amb tot), sofregir-hi l'all i el julivert picat durant un minut. Vigilar que no es cremi.
Afegir-hi el tomàquet, i deixar a foc lent uns 10 minuts per que confiti. Abocar-hi la copa de xerès i deixar reduir durant uns 5 minuts més.

Tirar-hi els fideus i sofregir-los. Afegir-hi el litre d'aigua bullent i deixar coure durant 5 minuts. Retirar del foc.

Incorporar-hi les sardines tan bon punt surt la cassola del foc. Es poden incorporar senceres o a filets.

Ingredients:
- 35 gr. e pasta
- 60 gr. de rúcula
- 3 tomàquets
- unes fulles d’alfàbrega fresca
- 1 gra d’all
- oli d’oliva verge
- formatge mozzarella
- nous picades
- sal i pebre

Bullir la pasta segons les indicacions del paquet per tal que quedi al dente.

Pelar i treure les llavors dels tomàquets, tallar-los a trossos irregulars, i passar-los per una paella amb oli calent i l’all picat; fregir-los fins que comencin a desfer-se i afegir l’alfàbrega picada finament.
Finalment afegir-hi la rúcula, deixar una minut i salpebrar al gust.

Barrejar la salsa amb la pasta bullida tot afegint-hi la mozarella tallada a trossos.

A l’octubre, quan vaig anar a Nàpols amb la Giordana a casa els seus pares, hem van fer uns quants plats, típicament napolitans. Aquest és d’un d’ells, malgrat que aquí a voltes es coneix com a la genovesa o es fa sense carn, ells reivindiquen aquesta com l’autèntica recepta napolitana.

Ingredients:
- 1 kg. de vedella, per a guisar, de la que es desfila
- 2 kg. de ceba
- uns tomàquets (dos o tres, a gust)
- sal
- pasta fresca o seca, espaguetis

Es posa tot en una cassola, tallat a quarts, i es deixa coure entre tres i cinc hores a foc lent. Al final és corregeix de sal.

Un cop fet el guisat, es separen els talls grossos de carn i es reserven per servir com a segon plat.
La resta s’acaba de desfilar i es serveix a sobre els espaguetis bullits segons les instruccions del paquet.

Ingredients:
- 400 gr. de pasta
- 4 tomàquets
- 2 cebes petites
- 1 pebrot verd
- 2 grans d’all
- 100 gr. d’ametlla picada
- 100 gr. de cacauets
- 100 gr. de blat de moro fregit
- julivert picat
- sucre
- sal
- oli d’oliva verge

Posar a bullir aigua amb sal, quan bulli afegir-hi la pasta amb un rajolí d’oli. Deixar coure el temps que digui per tal que estigui al dente, passar-la pel colador i reservar.

Picar els alls, les cebes i el pebrot, posar a fregir, a foc suau amb una mica d’oli, en una paella. Quan agafi color, afegir els tomàquets pelats i tallats petits. Afegir una mica de sal i sucre i deixar coure durant uns 15 minuts. Reservar.

Posar el blat de moro en un pot, afegir-hi oli fins a cubrir-lo, batre amb un braç elèctric i reservar. Això és pot fer el dia abans, l’oli quedarà més fosc i fort.

Torrar els cacauets i les ametlles en una paella amb una mica d’oli. Afegir-hi la pasta i el julivert picat, remenar una mica per tal que quedi ben barrejat.

Posar, en una safata, la salsa de tomàquet, a sobre els macarrons, i amanir amb l’oli de blat de moro.