*

Aquest bloc va néixer un 4 de gener de 2007

Aquest és un blog no professional, amb això vull dir que parlo del que m’agrada. Si quelcom no m’agrada, no en parlo, i si sols m’agrada, potser tampoc.
Aquí, des de sempre, a part dels professionals que escriuen en mitjans de comunicació, hi ha hagut sempre el “boca a boca”. Aquest blog pretén (no sé si ho aconsegueix) això, ser el “boca a boca”. Un bon complement al que es publica en mitjans de comunicació. Com sempre ha estat a casa nostre.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Japonesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Japonesa. Mostrar tots els missatges

divendres, 17 d’agost del 2012

Yaki Udon - Saltejat de fideus Udon

1 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Per fi vaig poder fer un curs de Comer Japones. M’agrada la gastronomia japonesa, la trobo molt propera a la nostra, la combinació de gustos, elaboracions... Gràcies a llibres i en especial al llibre de Ko Tazawa, La cuina japonesa a Catalunya, vaig començar a fer sushi i altres plats a casa. He penjat algunes receptes i tot, aquí les podeu veure. Però tenia ganes de fer un curs d’aquesta meravellosa web que ens acosta el món del Japó a Catalunya (i de la que també havia fet alguna recepta).

A més vaig conèixer una nova escola de cuina que fa, tot just un mes, ha obert a Barcelona. Un lloc que em va agradar, i del que tinc ganes de conèixer la seva oferta, haurem d'esperar al setembre. El porten una mare i dues filles, i es diu Columbus. Podeu veure la notícia de la inauguració aquí.

El curs va ser de tres tipus de fideus japonesos, Ramen, Soba i Udon. He escollit la recepta d’Udon per què són els fideus que ens agraden a casa, especialment a la meva germana. Són el fideus gruixuts que tradicionalment es posen a la sopa de miso. A molts supermercats orientals es poden trobar els ingredients, fins i tot a l’apartat oriental del Corte Inglès. La salsa tonkatsu segur que la trobareu a la botiga del carrer Girona 119 Tokio-Ya. I si la voleu fer a casa en Bruno Oteiza en va fer una aquí

Ingredients: 
- 400 gr de fideus udon 
- 200 gr de col
- 150 gr de vedella (varem fer servir el llom per què és més melosa) 
- 1 gra d’all
- oli de girasol o un altre de suau 
Per la salsa:
- 4 cullerades soperes de soja 
- 4 cullerades soperes de salsa tonkatsu 
- 2 cullerades petites de salsa Worcestershire de Lea&Perrins

Es talla la vedella a tires fines.
La col en juliana, i el gra d’all a làmines fines.

En una cassola amb oli saltejem el gra d’all i afegim la vedella, després la col.
Bullim els fideus udon (seguin les instruccions del paquet, segons siguin secs o frescos) i els escorrem.
Afegim a la cassola els fideus i la salsa i saltejem.

Molt bons!!!!!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

Un tast de sake

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Sóc una enamorada del Japó, del país, del menjar, del seu art i de la seva gent. Hi he pogut anar un cop, ja fa anys, i allí vaig provar sakes que em van agradar molt més que no pas els que podem trobar a la majoria de restaurants i botigues orientals i japonesos de casa nostra. Els que trobem aquí serveixen en prou feines per fer un xupito i poc mes.

Quan en Roger de Comerjapones em va dir si volia anar a un tast de sakes a Vilaviniteca no vaig dubtar, si!

Durant dos dies hi ha hagut a Barcelona una mostra de sakes de la província d’Ehime al sud del Japó. Ehime es troba a la illa de Shikoku, és una de les illes que tanquen el mar interior del Japó, el mar de Seto. Allí el clima i la terra tenen moltes semblances amb el Mediterrani i especialment, segons ells diuen, amb Catalunya. Quant enamorats de Catalunya estan els japonesos!

Aquesta província fou la pionera en la fabricació de sake, ara fa 400 anys. De les 1600 bodegues de sake que hi ha al Japó aquesta província en concentra 47. Quasi totes son petites que fan un sake artesà i amb una producció molt petita.

Després d’aquestes explicacions de la mà del senyor Hidetoshi Nakajo president de l’Associació de fabricants de sake de la província d’Ehime, va agafar la paraula el senyor Yagi, un dels fabricants de sake que ens va explicar el procediment per fabricar-ne.

Aquests sakes son fabricats amb aigües subterrànies i tenen la fama de ser suaus i de sabor exquisit, i ho varem poder comprovar.

El procediment per fabricar el sake comença amb el polit del gra d’arròs, un arròs especial per fer sake, de gra gros, amb un alt grau d’absorció d’aigua i que porta el midó concentrat en el seu nucli central, a diferència el comestible que el porta repartir en tot el gra. Amb el polit s’aconsegueix un arròs sense grasses ni proteïnes i altres elements que espatllarien el sake. A la fotografia podeu veure uns grans d’arròs sense polir i uns polits.

Un cop polit es cou al vapor, se li afegeix fong koji que descompon el midó en sucre, i llevat, que converteix el sucre en alcohol; tot al mateix temps, realitzant-se una doble fermentació en el mateix tanc i en el mateix moment.
Es deixa fermentar tot afegint-hi més arròs fins a dues vegades més. Finalment es filtra.

El llevat si abans era natural, actualment és elaborat en laboratori atès que segons el tipus i gust que se li vulgui donar al sake es fa un llevat o altre.

En alguns casos se li pot afegir alcohol per frenar la fermentació i/o per pujar-ne el grau, així s’estabilitza la qualitat del sake. Les matèries primes per elaborar aquest alcohol son les patates i la canya de sucre.

Els diferents tipus de sake van en funció a si se li ha afegit sucre o no i en funció a la qualitat del polit del gra d’arròs. Els sakes sense alcohol són Junmai, i les qualitats segons el grau de polit són Daiginjo (més del 50% de polit), Ginjo (40-49% de polit) i Hongozo (menys de 40% de polit). Així un sake sense alcohol afegit i amb un polit de més del 50% del gra es un Junmai Daiginjo (pur de qualitat superior).

El sake es el producte obtingut per la fermentació natural amb mes grau d’alcohol conegut.

Varem passar a fer el tast de cinc sakes, presentats per diverses companyies


Lemon Glas No Kyujitsu - Umenishiki
Un licor de sake amb un baix grau d’alcohol (7%) i amb essència de llimona afegida. Molt refrescant, amb una transparència meravellosa com podeu veure a la foto de sota (el bol a ratlles blanques), o més ben dit, no la veieu. Sorprenent.
En la meva ignorància en sakes, em va semblar ideal per prendre tot berenant.

Daiginjo-shu - Yagi Shuzo
Amb aquest ja tenim un grau alt d’alcohol, 15%. Afruitat, amb un emmagatzematge llarg a baixes temperatures.
Varem comentar que estaria bé per començar un àpat.
Tant l’ampolla com l’etiqueta tenen un disseny acurat i modern, preciós.

Ginjo Genshu Kiyaoroshi Kogane - Takeda Shuzo
Grau: 18%. Més dolç que els altres dos, amb un sabor fragant.
Per acompanyar un arròs amb bolets i conill.

Tokubetsu Junmai Shizukuhime Genshu - Kyowa Shuzo
Grau: 17-18%. Un sabor fragant i ric, degut al tipus d’arròs.
Per acompanyar foie.

Tokubetsu Junmai Genshu - Nakashirohonke Shuzo
Grau: 17-18%. Amb un agradable sabor a arròs, sense diluir.
Per acompanyar plats de carn, com una bona cua de bou.

I varem sortir amb dos regals, el got de ceràmica amb el que varem fer el tast del primer sake i el llibre Sake la seda líquida d'Antonio Campins que va fer la presentació de l'acte.

Crec que aquest ha estat un dels post més llargs que he fet, sols afegir que el sake tant es pot pendre fred com calent, acabat de fer (que és el normal) o havent reposat en bodega. I el que varem poder veure, que pot acompanyar un àpat perfectament.

Moltes gràcies!

dilluns, 15 de febrer del 2010

Amanida japonesa de salmó

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
La última de les receptes que el xef de Blanc de Tòfona ens va obsequiar al curs de Gadgets de cuina. Una meravella de colors i gustos. Tots els plats (els dos anterior i aquest) van anar maridats amb un vi blanc que ens va presentar Ramon Parera un xarel•lo del Celler Pardas de Torrelavid.

Ingredients:
- wakame (alga)
- cogombre
- espàrrec verd
- maduixes
- germinat de pèsol
- sèsam
- porradell (cebollino, ciboulette)
- alvocat
- mango
- pera
- carbassó
- pastanaga
- bròquil

Per el salmó marinat:
- 200 gr. de penca de salmó fresc
- 25 gr. de sal
- 25 gr. de sucre
Per la vinagreta (sunomono):
- 500 ml de vinagre d’arròs
- 100 gr. de sucre
- 200 ml d’aigua
- 2 cc de dashi
(brou concentrat de tonyina)

Marinar el salmó amb el sucre i la sal durant unes 12 hores.

Pelar els cogombres i treure’ls les llavors, tallar en juliana, salar i macerar durant 2 hores.

Escaldar totes les verdures en aigua sense sal al punt, una per una ja que necessiten diferents coccions. Deixar refredar en aigua amb gel.

Hidratar el wakame, compte en posar-hi massa aigua.

Preparar al vinagreta (sunomono) posant a bullir el vinagre d’arròs, el sucre, l’aigua i el dashi.

Col•locar en una safata de forma vistosa i regar amb el sunomono.

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Teriyaki de tonyina

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Aquesta recepta es pot fer amb pollastre.

Ingredients:
- 4 talls de tonyina gruixuts
- una mica de farina

Per la salsa de maceració:
- 3 cullerades de salsa de soja
- 2 cullerades de mirin
- una mica de gingebre ratllat
Per la salsa de cocció:
- 3 cullerades de salsa de soja
- 2 cullerades de mirin
- 1 cullerada de sucre
- 2 cullerades de sake

Es posen els talls de tonyina en maceració durant una hora com a mínin.
Després d'eixugar-los be, es pasen per la farina i es fregeixen en una paella a foc fort, fins que es tornen daurats per fora. Es reserven.

En una paella neta, s'hi posen els ingredients per la salsa de cocció i es deixen bullir una estona fins que ha reduit una mica.
S'hi afegeixen els talls de tonyina una estona tot donant-los-hi voltes per tal que no s'acabin de coure per dins però que agafin el gust.

dimarts, 25 de setembre del 2007

Sopa de miso - misoshiru

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ingredients:
- 1 l d'aigua
- 1 sobre de dashinomoto (brou de peix i algues preparat)
- 80 g de miso (pasta de soja)
- 200 g de tofu (llet de soja quallada)
- 1 porro


Poseu l'aigua a bullir.
Talleu el tofu a daus petits i el porro, a rodanxes ben fines.
Quan l'aigua bulli, desfeu-hi el sobre de dashinomoto.
Afegiu a aquest brou el tofu i el porro tallats. Quan vegeu que ja són prou tous, afegiu-hi el miso i, tot seguit, apagueu el foc.
Ja ho podeu servir.

Podeu adaptar aquesta sopa al vostre gust: en lloc de tofu i porro, es pot fer amb ceba, patates, naps, xampinyons..., però sempre s'hi ha d'afegir el miso al darrer moment.

dijous, 30 d’agost del 2007

Arròs per a sushi

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
En el seu llibre, La cuina japonesa a Catalunya, Ko Tazawa diu: “El sushi no és un plat casolà. Al Japó, quan mengem el sushi, anem al sushi-ya, un restaurant de sushi. Un restaurant de sushi de categoria consisteix en un taulell llarg de fusta natural sense pintar, uns quanta tamborets alts i un o més xefs. Al llarg del taulell, sol haver-hi una caixa de vidre on es troben tots els peixos i marisc frescos que tenen. Els clients van demanant el que volen menjar”.

Ingredients:
- 900 cc d’arròs (per a 4 o 6 persones)
- aigua
- 90 cc de vinagre d’arròs
- 4 cullerades de sucre
- 1 cullerada de sal


Preparació de l’arròs:

Renteu l’arròs molt bé, poseu-lo en un bol gran i afegiu una quantitat suficient d’aigua per rentar-lo. Barregeu bé, i quan l’aigua s’hagi tornat blanca, la llenceu i poseu de nou aigua neta. Es repeteix fins que l’aigua ja no surt blanca.

Escorreu l’aigua de la darrera rentada i poseu l’arròs rentat en una cassola de metall. Afegiu un 20% més d’aigua que d’arròs.

Tapeu molt bé la cassola amb paper d’alumini per tal que no hi hagi cap escapament d’aire. Deixeu que l’arròs absorbeixi l’aigua durant uns 10 minuts.

Poseu la cassola al foc viu. Quan comenci a bullir abaixeu el foc, i quan el paper d’alumini estigui inflat (i segurament l’aigua comenci a vessar), apagueu el foc i poseu la tapadora de la cassola sobre el paper d’alumini per tal que faci una mica de pressió.

Deixeu-ho reposar.

Es prepara el vinagre afegint-li les 4 cullerades de sucre i la cullerada de sal.

Quan l’arròs encara és molt calent, es posa en un bol gran i ample, sense aixafar els grans i s’hi barreja la preparació de vinagre. Cal ventar-lo, diuen que així queda més lluent i bonic.

Sols queda que en feu boletes i afegiu a sobre tires del peix cru que més us agrada, salmó, tonyina, bacallà, sípia... També el podeu enrotllar amb l’alga nori i posar-hi a dins el peix.

dilluns, 12 de març del 2007

Gyoza (crestes japoneses)

0 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne
Ingredients:
- 8 fulls de gyo-ka (producte japonès)
- 250 g de carn picada de vedella
- 400 g de carn picada de porc
- 1/2 manat de cebes tendres
- 1/2 col
- 2 alls tendres picats
- 1 culleradeta de gingebre ratllat
- 1 ceba picada
- 1 tassa de salsa d'ostres
- 2 ous


Per començar, poseu la carn picada de porc i de vedella en un bol.
Tot seguit afegiu-hi la col, l'all tendre, la ceba tendra, la ceba picada, el gingebre, una mica de salsa d'ostres i el rovell d'ou. Barregeu-ho fins que la mescla quedi homogènia.

Aleshores farciu la cresta amb la mescla de carn picada i pinteu el voltant de la cresta amb ou. Tanqueu-la ajudant-vos d'una forquilla. Després poseu oli en una paella i afegiu-hi les crestes.
Quan estiguin daurades, afegiu-hi aigua, tapeu la paella, abaixeu el foc i deixeu-les coure al vapor. També es poden coure directament al vapor.

Segueixen aquest bloc