Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris viatges. Mostrar tots els missatges

21 de gener del 2019

Gastronomia polaca

A principis de novembre vaig fer una escapada a Cracòvia, Polònia, ciutat que tenia moltes ganes de conèixer de fa temps. Mentre preparo l'entrada amb la part turística, i per no deixar passar més temps encara, començo a obrir boca amb aquest post sobre la seva gastronomia.

La cuina polaca és una mescla de les gastronomies eslava, alemanya, hongaresa, jueva, armènia i francesa, i els seus plats estan formats per una gran varietat d'ingredients. Els que no falten mai, però, són la carn, la pasta i les espècies.

Obwarzanek
Alguns dels plats més típics són les obwarzanek (rosquilles de pa), les sopes (sobretot la Zurek, a base de farina de sègol i carn), els pierogi (crestes farcides de gran varietat d'ingredients), el zapiekanka i els plats a base de carn. Pel que fa a les postres hi ha gran varietat de pastissos, entre els que destaca el pastís de formatge, a Cracòvia en tenen una versió pròpia anomenada sernik krakowki (que no vam trobar enlloc).

Pel que fa als tipus de locals on anar a menjar existeixen els restaurants tradicionals, però també hi ha un gran nombre de cafeteries que ofereixen propostes ràpides com sandvitxos i amanides.

Un altre tipus d'establiment recomanable són els "bars de llet" o bar mleczny, que són restaurants creats als anys 60 pel govern comunista per oferir menjar econòmic a tots els ciutadans. Aquest tipus de local oferia menjars elaborats principalment de productes lactis (el consum de carn estava restringit) a les persones amb poc poder adquisitiu. Actualment continuen funcionant, a Cracòvia n'hi ha 7 bars de llet, 3 al centre. Cal destacar que alguns s'han adaptat per donar servei al turisme i deixen de ser "autèntics", n'hi ha altres totalment tradicionals i la resta estan en un punt entremig. La nostra guia d'un dels tours que vam fer ens va recomanar aquesta última versió, ja que als tradicionals no hi ha carta traduïda (i us asseguro que el polonès no té res de fàcil) i els turistes no són molt benvinguts.

I aquests són els restaurants i plats que nosaltres vam provar:

Szalone widelce (23 Szpitalna, just davant del Teatre).
Vam entrar-hi el primer dia per sopar, per casualitat, i ens va encantar. L'ambient era agradable, amb música de fons i bon servei. Els plats enormes. Els tres plats i aigua per beure ens va costar 82.70 zlotys (19'30€).


Planta baixa del local. 

Filet de porc amb xampinyons, gratinat amb formatge i amb base de puré de patata.

Pierogi a l'estil rus amb ceba fregida

Amanida amb pollastre a la brasa

Zapiekarnia (Plac Nowy 4B/2).

La zapiekanka és mitja barra de pa tallada preparada tipus pizza, amb una gran varietat d'ingredients. S'acostuma a menjar al carrer i el lloc més típic on fer-ho és a la Plac Nowy (Plaça Nova) del barri jueu de Kazimierz. Al centre hi ha una espècie de rotonda amb una dotzena de finestres on pots demanar-ne. Com que no portàvem referències ens vam ficar a la cua més llarga. Vam demanar-ne dos per 3 persones (són força grans) més una ampolla d'aigua i ens va costar 21 zlotys (4,90€).


Rotonda





Bar Mleczny Pod Temida (Bar de llet).

El Pod Temida està situat molt cèntric, al 43 del carrer Grodzka. A l'entrada hi ha uns panells amb la carta i es demana i paga a una barra, tipus self-service. El servei és molt ràpid i efectiu però poc simpàtic, però la veritat és que el menjar era casolà, bo i molt econòmic.

Tres sopes de xampinyó (boníssimes), dos racions de pierogi de formatge, una amanida, una aigua i un kompot (beguda típica feta amb fruita, no ens va agradar massa, era molt dolça) ens va costar 50,50 zlotys (11'84€).


Pierogi de formatge amb ceba

Amanida

Sopa de xampinyons

Kompot

Caffe Zacmienie

A escassos passos de la Plaça Major de Cràcovia. El local és molt agradable, és una espècie de terrassa coberta, amb plantes i dos nivells. La carta ofereix cafès, còctels i també una mica de menjar informal. L'ambient, però, és molt fosc, i tot hi haver-hi estufes hi feia fresca.

A nivell de menjar és el lloc que menys ens va agradar, estava correcte sense més. Les taules eren súper petites i encara que no hi cabés el plat la camarera te'l donava i marxava. Vam acabar utilitzant el sofà per deixar plats...

Una amanida, tres "entrepans" vegetals, tres aigües i tres xocolates ens van costar 33€.


Foto extreta del Tripadvisor del Caffe Zacmienie.

Preceleck krakoski - vege



I fins aquí el que és menjars pròpiament dits. Segueixo amb la part més dolça del viatge, els esmorzars i parades tècniques de mitja tarda. Quan fa fred ja se sap que una xocolata calenta és un bon remei ;)

Piekarnia Cukierna Awiteks.

És una franquícia de cafeteries on també venen pa. En teníem una just al costat de l'apartament, oberta pràcticament les 24h i és on vam esmorzar el primer dia. No vam repetir, va ser lo pitjor del viatge, les pastes i cafès eren molt justetes i el servei molt antipàtic.

Tres cafès amb llet i tres pastes ens van costar 6.09€.





Després de la decepció del primer esmorzar vaig buscar recomanacions pel segon dia, i no puc deixar de recomanar-vos aquest lloc. Està situat molt cèntric, a la Florianska ulika, en una espècie de pati interior on tenen la terrassa, que a l'estiu ha de ser una passada. L'interior és molt petit i agradable, amb música de fons molt seleccionada i amb un servei jove i atent.

Un esmorzar dolç (pa integral + fruita + dos dips dolços a escollir + cafè amb llet), dos cafès amb llet, dos croissants amb Nutella i un suc de taronja natural ens van costar 13,83€.










Menú esmorzar dolç


Cafeteria molt recomanable al barri jueu. La decoració ens va agradar molt, plena de llibres per tot arreu (serà defecte professional?), amb diferents ambients que creen espais acollidors. També hi havia una prestatgeria amb jocs de taula. Es demana i paga al taulell de l'entrada, et donen un cartró amb un número i t'ho porten a la taula. El servei també és jove i atent.

Tres cafès amb llet i tres talls de pastís ens van costar 15,24€.






Zascianek pub & restauracja.

Durant la nostra estada a Cracòvia vam visitar també les famoses mines de sal de Wieliczka. Les pròpies mines tenen servei de cafeteria però només amb terrassa exterior, així que com que no estava el temps com per asseure-s'hi vam anar a aquesta cafeteria-restaurant que estava a 3 minuts caminant. Ens vam tres xocolates calentes, la millor de fa molt temps, per 6,33€.




Ja veieu que a Cracòvia s'hi pot menjar molt bé i a un preu molt reduït en comparació a altres països europeus. A nivell del servei si que vam trobar molta diferència en l'atenció, que millorava moltíssim com més joves fossin les persones que t'atenien. La gent més grans semblava sempre com si estiguessin enfadats...

Una altra cosa curiosa relacionada són els tovallons de paper, que són súper fins i molt poc suaus. I ja per acabar, tenir en compte que el polonès és un idioma súper complicat, que no té res a veure el que s'escriu amb el que es pronuncia, i que és interessant anar a establiments que tinguin la carta traduïda almenys a l'anglès (a la zona turística pràcticament tots la tenen).

17 d’agost del 2018

Escapada al Perigord noir

Al maig, aprofitant un festiu local, vam fer una escapada a França, concretament al Perigord, una comarca del nord-est d'Aquitània repartida entre els departaments francesos de Dordonya, Lot i Garona.

El Perigord se subdivideix, turísticament, en 4 zones: Perigord verd, Perigord blanc, Perigord púrpura i Perigord negre. Nosaltres hem visitat aquest últim, el més antic, que agafa el nom dels boscos de roures verds però molt obacs i del color de les tòfones.

El riu Doronya discorre per la vall, entre boscos i pobles amb passat Medieval, entre castells i fortificacions.

Hi vam estar dos dies i mig (sense comptar els desplaçaments), i la nostra ruta va ser la següent:

Dia 1: viatge + visita a Toulouse + arribada al destí
Dia 2: Sarlat-la-Caneda + Saint Léon sur Vézère + Domme + Sarlat
Dia 3: La Roque-Gageac + Jardins de Marqueyssac + Beynac-et-Cazenac + berenar a Sarlat
Dia 4: viatge de tornada

Dia 1: Toulouse

De camí a la nostra destinació parem a Toulouse, la quarta ciutat més gran de França. Jo ja la coneixia i tenia ganes de tornar-hi, així que hi destinem unes 3-4h. Es coneguda com la ciutat ja que predominen els edificis d'aquest color.

Passegem pel centre, del que no us podeu perdre la Place du Capitole, la Basilique du St. Sernin, la Cathédrale du St. Etienne i el Couvent des Jacobins. També us recomano passejar sense rumb pels carrers estrets del centre i descobrir racons, places, edificis... i pujar a la terrassa de les Galeries Lafayette per veure unes bones vistes de la ciutat.

Abans de marxar fem un dinar informal en una boulangerie on provem les quiches lorraine i els croque-monsieur. Com que és una ciutat gran no tenim problema amb les horaris, els dies següents ens haurem d'adaptar a l'horari francès i dinar ben puntuals.


Place du Capitole

Place du Capitole

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Vistes des de la terrassa de les Galeries Lafayette 

Edifici de Toulouse


Edificis de Toulouse

Cathédrale St. Etienne

Edifici de Toulouse

El riu Garona al seu pas per Toulouse

Couvent des Jacobins

Rue du Taur

Basilique St. Sernin


Continuem del camí direcció el nostre allotjament, al petit poble de Veyrignac, però 5km abans d'arribar parem a Grolejac, el poble "gran" on tenim fem la compra al súper i berenem a la boulangerie. El nostre allotjament per les tres nits és The Sechoir, un antic graner rehabilitat amb força gust i comoditat. A l'exterior disposem d'un antic forn de pa convertit en barbacoa, una taula i unes vistes fantàstiques envoltades de natura, llàstima que el temps no ens va acompanyar per gaudir de l'exterior.


The Sechoir

Barbacoa i forn de pa 


Dia 2: Sarlat-la-Caneda + Saint León sur Vézère + Domme + Sarlat 

Tot i la pluja ens decidim a seguir el nostre itinerari i visitar Sarlat, una ciutat medieval nascuda a l'empara d'una abadia benedictina d'origen carolingi. És una petita ciutat molt bonica i homogènia gràcies a una llei que promou la restauració dels seus edificis en la seva forma autèntica. Actualment la majoria dels seus monuments estan declarats d'Interès Històric.

És interessant visitar-la en dissabte al matí ja que coincideix amb el mercat i tot el centre està ple de llocs amb productes locals i molt ambient. Pot visitar-se sense anar mirant el mapa perquè tots els racons són dignes de veure, però si que us recomano que no us perdeu l'antiga església parroquial remodelada per l'arquitecte Jean Nouvel i que actualment és el mercat cobert.




















Mercat cobert









Els productes gastronòmics típics d'aquesta zona són les maduixes, les nous (en fan tot tipus de productes: oli, garrapinyades, licor... i el típic gâteau aux noix), les trufes, el formatge cavecou i el foie gras.




Després de comprar uns quants d'aquests productes i fer una parada de cafè i crepe continuem l'itinerari direcció Saint León sur Vézère, on volíem dinar a Le déjeuner sur l'herbe, però ens ho trobem tancat. Donem un tomb ràpid pel poble, força petit, i dinem unes amanides i entrepans abans de reemprendre la ruta cap a Domme.












Domme és un poble fortificat situat sobre un turó des d'on es té molt bones vistes al riu Dordonya, si el temps ho permet... nosaltres vam arribar al mirador just quan s'acabava de posar la boira ;(

S'accedeix al poble a través de la Porte des Tours i té un traçat clàssic de poble fortificat amb carrers geomètrics al voltant de la plaça del mercat.












Vall del Dordonya







Dia 3: La Roque-Gageac + Jardins de Marqueyssac + Beynac-et-Cazenac + Sarlat

La Roque-Gageac és un poble esculpit pràcticament a la roca que discorre entre aquesta i el riu Dordonya, on es pot navegar amb una gabarre, embarcació tradicional.

A l'oficina de turisme es pot aconseguir un plànol amb una recomanació de ruta caminant d'aproximadament una hora de durada, amb els punts d'interès senyalitzats: un torreó, una església, un jardi amb plantes tropicals, unes coves troglodites...















Accés a les coves troglodites

Gabarre navegant pel Dordonya



Seguim direcció les jardins suspendus de Marqueyssac, declarats béns d'interès públic francès, són uns jardins privats que ocupen una superfície de 22 ha i ofereixen més de 6 km de camins per passejar. El seu origen es remonta al segle XVII i estan situats sobre un sortint rocós. Comprenen un castell, un restaurant, una zona de picnic, una zona enjardinada a l'estil francès, un parc infantil i una gran zona de passeig boscosa.

També s'hi programen activitats infantils relacionades amb la natura, les plantes, els animals. Quan vam ser-hi feien un taller de màscares d'animals.

Vaig llegir opinions per a tots els gustos abans d'anar-hi, sobre si valia la pena o no, nosaltres sens dubte recomanem la visita.














Parc infantil









Vistes al Castelnaud chatteau

Continuem les visites dirigint-nos a Beynac-et-Cazenac, un altre poble fortificat situat en un precipici sobre el riu i construit al voltant d'un castell.

Arribem passades les 13h del migdia així que el primer que fem és anar a dinar, els francesos són més puntuals que nosaltres i no volem quedar-nos sense ;)

Dinem a Le Petit Tonnelle, un menú de 19'50€ (begudes a part) força correcte.




Amanida amb nous del Perigord

Salmó

Pastís de nous al rom amb crema de vainilla

Després de dinar visitem el poble, quines pujades! Pels qui aneu amb carret de bebè... prepareu-vos per anar turnant-vos ;)






















Ben a prop d'aquí hi ha varis castells que recomanen visitar, però entre que l'accessibilitat amb bebès és dolenta, les entrades cares i el nostre interès escàs... decidim tornar a Sarlat a passejar i berenar.




Mercat cobert (antiga església)



Nyam!

Després d'aquest festival de sucre engeguem altre cop direcció "casa" i fent temps mentre el nen dorm trobem un altre castell ben a prop del nostre allotjament.




Ens retirem aviat, per recollir, preparar el sopar i descansar de cara l'endemà, que toca emprendre el viatge de tornada.