Del gran cuiner Rondissoni i del seu llibre Culinària ja en vaig parlar quan vaig fer els 'Fetuccine a la Solferino' un plat que em va agradar molt. De fet, totes les receptes de pasta que hi apareixen són d'allò més inspiradores. Algunes les he repetit i d'altres encara resten inèdites, pendents de passar pels fogons. Però n'hi ha una que sempre m'ha cridat especialment l'atenció i és la que comparteixo avui: 'els Macarrons a la Richelieu'.

Em va fer molta il·lusió quan, des de la Unió de Dones de Mont-roig del Camp, em van convidar a assistir al Taller d'aperitius de Nadal amb la Núria Callau. Sí, la Núria de qui ja us vaig parlar al post del 'pastís de xocolata i avellanes', la que somriu amb els ulls plens de llum i per qui sento una gran admiració. Una persona que estima profundament la seva feina i que la fa servir per donar a conèixer el territori, així com els seus productes i productors.

D'ençà que va començar la temporada dels tomàquets de l'hort que tenia ganes de compartir una recepta del llibre de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, 'Amb gust de la Xina'. L'he fet i l'he repetit unes quantes vegades i no n'havia fet les fotografies. Ahir em vaig decidir de fer-les i aquí les teniu amb la manera de preparar aquesta exquisida sopa, que segons consta al llibre es diu 'Fan Qie Qin Cai Tang'.

Temps de prunes i ja s'acaba el de les cireres. Això és el que té viure al camp: entre veïns ens intercanviem els fruits de temporada. Tu em dones prunes, jo et dono peres; uns altres em porten cireres i jo els compenso amb tomàquets. Així compartim collites i vivències que donen molt de si. 

Colors, aromes, gustos, textures. Només hi falta el sentit de l'oïda, però també hi és: els ocells que m'acompanyen mentre soc a l'hort. Ja els tenim tots. I ara caldrà tenir un quart d'hora per preparar una amanida on es concentra tota una experiència gustativa que ens farà viatjar, amb el pensament, a un altre lloc del món.  Ens transportem al Magrib, de la mà de la cuinera Mariona Quadrada i el seu llibre 'Amb gust del Magrib, Receptes del Marroc, Algèria i Tunísia'.

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

A la dedicatòria que em va escriure en Paco Pérez al llibre 'Cocottes' em desitjava que fes una cocotte plena de passió. No tan sols ho ha aconseguit, sinó que és un llibre del qual n'he fet receptes i totes han sortit perfectes, entre elles el brioix que vaig fer fa uns dies per esmorzar. 

Quan vaig visitar l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils el desembre del 2017, amb un post que és un dels que més m'agraden del blog, vaig quedar-me amb ganes de tornar-hi. Per això quan vaig veure que dins de les 'Jornades Cambrils amb gust de mar' es faria a l'escola el taller 'Sabors que uneixen tradicions'  juntament amb mariners del municipi i que cuinarien receptes tradicionals no m'ho vaig pensar dues vegades. A més a més, l'activitat era oberta al públic en general.

El seu compte d'Instagram diuen que són la resistència i que no fan servir ni el microones ni l thermomix. I amb això ja et pots fer la idea de com cuinen. Són en Francesc Fortí i la Francina Suriñach del restaurant El Racó d'En Binu. I jo vaig tenir clar quan vaig veure a Filmin el film/documental 'Binu, Història de dues estrelles' que hi havia d'anar. 

La segona recepta d'aquesta també ve del llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent'. Aquest cop de la mà del xef Arnau Bosch i té el conte 'Tres mirades', la temàtica d'Apunts sobre... El locus de control i la recepta que comparteixo, tot i que jo l'he fet amb algun punt diferent. 

Diu en Rubén Campos al llibre 'Cuinant les nostres emocions a foc lent', 

I a mi em passa el mateix: doneu-me una bona música que m'acompanyi i temps i em puc oblidar del món.  Puc passar-me hores i no em pesa, sobretot si després el resultat és l'esperat. 

    

Hi ha persones a les quals no cal preguntar si els agrada la feina que fan. I això ho vaig veure fa uns dies quan em van convidar a l'esdeveniment gastronòmic que es va dur a terme amb el títol 'Cuina això si tens ous' al Campus Educatiu de Tarragona. Em va rebre la Núria Callau amb el somriure d'aquells tenen llum als ulls i amb la satisfacció de fer-te sentir a gust. I sí, a ella li agrada molt el que fa. 

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Vàrem quedar de trobar-nos amb la Mia al seu restaurant, la Cooperativa de Porrera, al Priorat. La llum que entrava per una de les finestres en aquell moment il·luminava el pom de clavells que hi havia en una de les taules. Sempre en té algun que alegra i arrodoneix de bellesa de l'entorn. Perquè ella és especial, és la Mia.

I sí, ara ja puc dir que s'han acabat les figues per enguany. En queden tres a l'arbre i aniran en qualsevol amanida d'aquesta setmana. Avui compartiré una recepta que m'agrada fer i que resulta una bona exquisidesa per acompanyar formatges, gelats, iogurts, cocs o com avui, un mató. Una recepta que vaig treure d'un llibre de cuina que és una joia, tant per la seva autora com per l'il·lustrador.

De les coses que m'agraden dels viatges són les visites als mercats. I en el del Marroc vaig gaudir molt de les aromes que fan especial la cuina marroquina: els perfums dels claus d'olor barrejats amb la menta, el safrà i el coriandre, la canyella i els pebres, l'orenga i el gingebre. La paprika i l'alfàbrega, la sàlvia i l'anís... i tantes altres essències. El ras el hanout, la barreja d'espècies que només el seu autor en sap la composició. Si hi afegim les pells seques de la taronja, de la llimona i de la síndria, ja tenim un reguitzell de sensacions gustatives que difícilment oblidarem.

El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.