El confinament ens haurà servit d'alguna cosa, això crec. Ens haurem adonat que som uns supervivents i que un ritme (forçós) de vida més tranquil quedarà com un diari de campanya on haurem escrit les nostres maneres de passar i jo, a més a més, hauré posat al blog algunes de les vivències a casa i a la meva cuina. Tota una odissea que no sabem on ens portarà. Durant aquest temps m'ha costat molt llegir, he hagut de seleccionar la música perquè no tota m'ha vingut de gust, he tirat molt de rebost dies i dies, i així moltes més coses. No he fet pa perquè el compro molt bo sempre. He cuinat de manera saludable i permetent alguna cosa dolça de caprici de tant en tant. Ah, però sí que he seguit amb moltes ganes els tallers de baixa temperatura que en Salvador Brugués va fer per Instagram. No me'n vaig perdre cap classe i avui comparteixo el flam de crema anglesa que d'ençà que el vaig aprendre l'he fet tres vegades. 

Fa uns dies vaig assistir a un dels àpats temàtics del Parc a taula.  Parc a taula és un programa de desenvolupament econòmic que pretén destacar mitjançant la gastronomia, la producció artesanal i la viticultura de proximitat i de qualitat, els valors naturals, culturals i paisatgístics dels parcs i està promogut per la Diputació de Barcelona.  Doncs bé, el dinar era per a difondre les particularitats de l'Espigall del Garraf i els resultats del projecte EGEsnat (Espais Naturals amb Denominació d'Origen) per a potenciar-ne la divulgació i consum entre els restauradors i públic en general.

En el curs que vaig assistir de cuina a baixa temperatura i sobre el qual en vaig fer un post, en Salvador Brugués ens va donar les receptes de tot allò que vàrem cuinar. Una d'elles era la sopa de farigola amb ou a baixa temperatura, boníssima, senzilla i molt fàcil de fer. Em va sobtar que als ingredients anotés que els ous fossin de gallina jove.

Si conec algú que no es pot enfadar si li dius que està tocat del bolet pels bolets aquest és en Martí Rosàs, el xef propietari del restaurant Ca la Maria de Llagostera, al Gironès i un dels restaurants de l'Slowfood-KmO de Catalunya. En Martí és capaç de preparar-te un menú complet amb bolets sense cap problema, sí i fins i tot les postres en porten, de fongs. Resulta que a mitjans de novembre vaig anar al seu curs/tast de cuina, dels que organitza mensualment el Xavi Fabra del Quintaforca.

Cada cop m'agrada més veure la cuina dels cuiners i el seu entorn. Diu molt de la persona que hi treballa, de com s'inspira d'allò que l'envolta i de la seva manera de fer.  I em va passar, fa uns dies quan vaig anar a un taller de cuina a Reus, una cosa que em va complaure molt: veure la finestra des del lloc on prepara els àpats la Mariona em va fer pensar d'on li ve la inspiració i que d'un no res en tregui molt.

The Seasons, Opus 37a: VI, June: Barcarolle, Tchaikovsky interpretat per Lang Lang
Escolteu la música mentre mireu les imatges que acompanyen aquest post...

El futur és dels joves i, si estan ben preparats, es presenta un esdevenidor ben prometedor. En el món de la gastronomia serà així, segur. Això ho vaig poder copsar a la visita que vaig fer fa uns dies a l'INS Escola d'Hoteleria i Turisme de Cambrils, que per cert està ubicada en un entorn privilegiat. Va coincidir amb el dia que preparaven el Sopar de Nadal d'enguany i el ritme era frenètic, amb un anar i venir en totes les aules. Jo, que vaig assistir al sopar de fa uns anys, conec els nervis i emoció dels alumnes: la meva filla Zoe hi va estudiar i recordo molt bé la il·lusió dels preparatius a fi que els pares veiéssim el resultat del primer trimestre.