Tapa't de tapes

 

Per primer cop, i no serà l'ùltim, m'he decidit a fer limoncello casolà. A casa tenim un llimoner força gran i en aquesta època va ben carregat de llimones. Per això m'hi vaig animr. El resultat és fantàstic i l'elaboració no és gens difícil, si bé que sí és una mica entretinguda. Com totes les maceracions, cal tenir paciència  fer-ho a poc a poc, respectant els temps d'espera.

Ingredients:

7 llimones

1 litre d'aiguardent

2 litres d'aigua de boca

400 gr de sucre

El primer dia, preparem la maceració de pells i aiguardent. Per aconseguir un bon licor, és important pelar bé les llimones, sense agafar cap part blanca, ja que és la que ens faria el licor amargant. Per tant, trieu un bon pelador. Pelarem fins a 7 llimones, per la quantitat que us he proposat. A continuació, aboquem les pells en un pot de vidre i hi  afegim l'aiguardent. Ho deixarem reposar, en un lloc FOSC i SEC, durant 12 dies.

 

Passat aquests dies de maceració, seguirem amb la preparació del licor. Posarem al foc 2 litres d'aigua i 400 g de sucre. El sucre pot variar en funció de quina dolçor hi busqueu. Jo he arribat a trobar 1/2 part de sucre per 1 d'aigua, però ho veig excessiu. Així com us dic queda ben dolç. Deixarem coure la barreja, a foc baix, durant uns 3/4 d'hora. Estem buscant un almíbar. Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i esperem que es refredi a temperatura ambient. Ara sí, arriba el moment d'afegir la maceració de pells de llimona amb aiguardent. Procureu fer servir un colador, perquè no us quedin impureses. Ho barregem bé i ja ho podrem embotellar.

Ho podem consumir al moment però us recomano deixar-ho a la nevera, que ben fresquet, el limoncello entre com els àngels!

Bon profit! 

 

Un any més, a casa fem ratafia. Ja en són uns quants, d'anys, seguint aquesta tradició. I d'entre totes les ratafies fetes fins ara, cap d'igual! Aquesta és la màgia d'aquest beuratge fet a base de nous verdes, herbes remeieres, algunes espècies i cítrics. Aquesta proposta d'enguany inclou 30 plantes diferents, a més d'un anís dolç i les nous, és clar. Us l'explico.

A l'hora d'anar a buscar les herbes, procurarem escollir les més florides.

Llistat d'herbes i espècies: Malva, hipèric, ginesta, romaní, poniol, menta, pi, olivera, sempreviva, maria Lluïsa, orenga, sàlvia, espernallac, ruda, farigola, cardamom, clau d'olor, regalèssia, cua de cavall, camamilla, card, llentiscle, tarongina, pell de llimona, pell de taronja, nou moscada, espígol, julivert, llentiscle, ginebró,...

I un cop recollides les herbes, cap a casa a fer la ratafia!

Ara, farem la ratafia pròpiament. Procureu agafar un pot de vidre blanc. Deixarem uns 3-4 dits de coll entre líquid i coll de dalt del pot. Comptarem 3 nous verdes per litre d'anís. Hem fet 3 litres, doncs 9 nous. I després, 9 floretes de cada planta, o 9 ramets, si les flors són molt petites. Un cop tot a dintre, també les pells de llimona i taronja, xinxollarem bé (sacsejarem la barreja) i deixarem reposar la preparació durant 40 dies a sol i serena amb un drap a sobre, lligat, perquè la ratafia respiri.

Un cop passat aquest temps, colarem la ratafia i deixarem que acabi de madurar dins d'una ampolla, o diverses, de vidre i tapada amb un tap de suro, sense que hi toqui el sol.

El seu punt òptim arribarà al juny de l'any següent. És a dir, que fins al 2019 no la tindrem a punt del tot! El primer tast, però, s'acostuma a fer per Nadal.

Bon profit!

Altres ratafies d'aquest blog:

RATAFIA 2017

RATAFIA A LES FEIXES DE CANYELLES

RATAFIA 2015

Aquest 2017 he tornat a estar d'enhorabona perquè el jurat de Cuina ha valorat la meva recepta com la Millor Recepta Saludable del Concurs per a Bloguers del Dia Cuina de Manlleu. Em fa molta il·lusió tornar a recollir el premi, i aquest cop, acompanyada de la petita Arlet, que ja és a punt de fer tres anys. Felicito molt el  Xavi Soriano del blog Flavorcook, premiat  amb la millor recepta innovadora; i a Mayte Deza, del blog La Fonda Deza, millor recepta tradicional. També l'enhorabona a tota la resta d'amics i amigues finalistes del concurs d'enguany.

D'esquerrra a dreta, l'alcalde de Manlleu, el Xavi Soriano, jo mateixa i l'Arlet, el director de 'Cuina' Josep Sucarrats, la Mayte Deza, i el regidor de promoció econòmica.

La jornada del Dia Cuina va ser molt fructífera, ja que de bon matí, a tots els finalistes ens van convidar a la granja Les Basses, una explotació familiar situada als afores de Manlleu on tenen cura de produir una de les millors carn de vedella i vaca de la contrada. Crien i engreixen vaques i gallines, i el germà de la família, també porcs a Sant Hipòlit. Annexa a la mateixa granja, hi ha l'obrador on tallen i preparen les peces de carn, que venen allí davant mateix, en una agrobotiga on també s'oferta verdura i precuinats càrnics. Les especialitats que vam poder tastar al final de la visita - el bull blanc, el bull negre, la costella cuita al buit a baixa temperatura -  ens van entusiasmar. La carn melosa i molt gustosa, que demostra l'atenció que la família posa en cadascuna de les vaques que crien.

Una bona sorpresa, la del bull tallat gruixut i cuit a la brasa, una delícia que repetiré! L'Arlet va fer-se amiga del Santi, un dels tres fills de l'amo. Que ja està bé! ha ha ha.

A continuació, havent acabat la visita, ens vam desplaçar a la plaça de Manlleu on tenia lloc, durant tot el cap de setmana, la Fira del Porc i la Cervesa, fira on s'emmarca aquest concurs Dia Cuina que us comentava.

Aquesta seria una bona fotografia resum de la fira, on el protagonista és el porc i la cervesa. Entrega de premis a les escales de la plaça Fra Bernardí i la sorpresa, quan diuen el meu nom i em sento afortunada. Com a premi, em van regalar un lot de cerveses artesanes del Montseny. A dia d'avui, ja he tastat la que porta castanya i m'ha encantat! Haurem de seguir amb la resta.

Finalment, per arrodonir la jornada bloguera, vam dinar al restaurant Sambucus, on ja hem estat en altres ocasions. Vam dinar fantàsticament bé, tot molt bo i centrat en el producte estrella, el porc.

Aquesta setmana, les cuineres de Quins fogons estem pràctiques! Us volem explicar com pelar alvocats i mangos fàcilment i com fer uns glaçons molt gustosos per aromatitzar refrescos, begudes alcohòliques i làctics. No us ho perdeu!

Veure recepta AQUÍ

 

I amb aquesta calor que fa... quina delícia, l'orxata! Però no una orxata qualsevol, no, sinó una orxata d'avellanes! Us atreviu a fer-la? I a tastar-la? és ben fàcil! Al vídeo de Quins fogons us ho expliquem!

Ingredients:

200 gr d'avellanes

60-100 gr de sucre depenent del gust de cadascú

1 l d'aigua i un polsim de canyella

Posem les avellanes a remullar, la nit anterior. L'endemà, hi afegim el sucre, la canyella i l'aigua al got (que sigui aigua calenta). Ho triturem amb un vas americà o amb la batedora. Colem l'orxata i la deixem refredar o hi afegim uns glaçons per prendre-la al moment!

 

Aquesta vegada, i com a novetat al blog, he banyat les magdalenes amb un xarop que he preparat a casa, amb els productes que Natur Import em va fer arribar, un cop vaig haver conegut personalment l'empresa a la darrera fira Alimentària 2016, on hi tenien estand.

Per preparar el xarop de nabius i auró he fet servir un suc de navius vermells ameicans, 100 % suc, i l'he posat en un cassó a escalfar, a foc mig, amb unes 3 cullerades de xarop d'auró i palma. L'he deixat fins que reduís i agafés textura de xarop.

A continuació, he preparat les magdalenes:

150 g de farina

150 g de sucre

3 ous

150 de mantega

pell de taronja ratllada

En un bol, hem batut els ous amb el sucre, fins que blanquegin els ous. A continuació, hi afegim la farina i la mantega, ja pomada. Ho tornem a remenar bé. Quan la massa sigui homogènia, preparem uns motlles de paper de magdalena i els repartim a sobre la safata de forn.

Finalment, ratllem una mica de pell de taronja i la incorporem a la massa. Posem a coure aquesta massa de les magdalenes, ja repartida als motlles, a 170 g durant uns 20-25 minuts.

I ja tenim les magdalenes a punt! Les acompanyem amb un xarop de nabius i auró i... a gaudir!

No podia titular aquest lluç com a lluç en escabetx perquè no ho és, però tampoc no podia titular-lo com a lluç al forn perquè tampoc no defineix prou bé com està fet i què porta. Així que he optat per a fer servir la fórmula fàcil de fer aparèixer en el nom tant el mot "forn" com el mot "escabetx", i ja entendreu perquè si és que seguiu llegint més abaix.

Aquesta cua de lluç va ser un dels dinars a casa d'aquesta setmana. Una rodanxa la vam guardar per l'Arlet, a qui ja agrada molt aquest peix, i la resta de cua és la que veieu a la foto. Porta ingredients molt propis de l'escabetx, com els alls, el vinagre, el pebre i d'altres espècies i herbes aromàtiques, fins i tot un cítric tan clàssic com la taronja. El que fa que sigui diferent de l'escabetx, però, és que en la seva cocció, aquest lluç no ha passat pel foc, almenys no pels fogons, sinó que està cuit directament al forn. Porta més d'una herba i més d'una espècie, ja que sabeu que en sóc molt aficionada. També s'acompanya de verdures. Si voleu saber què porta perquè teniu ganes de tastar-lo, tot seguit us en faig un resum.

Ingredients:

Cua de lluç escatada

romaní

farigola

1 taronja

3-4 grans d'all

2 claus d'olor

1 c. de llavors de matafaluga

pebre negre i sal

1 pastanaga

1/4 de pebrot verd

1/4 de pebrot vermell

bròquil

1/4 de fonoll fresc

1/2 ceba tendra

1/2 got de vi blanc

1 bol petit de vinagre de xerès

3-4 c. d'oli d'oliva verge extra

El que farem serà untar amb oli el fons d'una safata de forn i anirem introduïnt els ingredients; primer, les verdures: els pebrots verd i vermell, el fonoll, les flors de bròquil, la pastanaga, la ceba i la pell de mitja taronja.  

Ho salem una mica i, ara, hi afegim el lluç i hi disposem els alls, les herbes, les espècies (clau d'olor i matafaluga) i els líquids: vi blanc, vinagre, el suc de taronja i l'oli. 

Ara, ja només falta salpebrar el peix i el fiquem al forn ,prèviament escalfat, a 140 ºC durant 1 hora i mitja o dues, depenent de si el lluç és molt gros o no. La gràcia de la cocció d'aquest peix és que es confiti, que cogui a poc a poc perquè tots els ingredients deixin anar el seu suc. Un cop passat aquest temps, traiem el lluç i ja el podem servir, acompanyat d'un bol d`arròs per tirar-hi suc de l'escabetx per sobre, o bé d'una bona amanida. 

Aquest d'avui és un pastís refrescant, que ens convida a ser menjat en aquests mesos de calor, i que he pogut elaborar gràcies a la col·laboració del blog amb el Celler Vell, una empresa dedicada exclusivament a l'elaboració de cava artesanal que manté la tradició familiar de principis del segle XX. La propietat del Celler Vell es troba a Sant Sardurní d'Anoia, a la comarca del Penedès, com bé sabeu. 

L'any 1954 Pere Estruch i Casanovas va fundar l'empresa i els seus fills continuen la tasca que ell va iniciar, enriquida amb l'experiència de més de quatre dècades. les característiques del sòl, combinades amb el microclima de la zona, propicien veremes uniformes que permeten obtenir un vi de base afruitat ideal per a l'elaboració del cava. 

El Celler Vell desenvolupa el mètode tradicional, tenint en compte: 

La selecció manual del millor raïm de les vinyes

L'aclariment una per una de les ampolles en el pupitre.

El desgorjat manual de cada ampolla. 

Aquest procés i un envelliment a les caves de més de dos anys determinen la qualitat del celler. El Celler Vell aposta per les noves tecnologies i des del 2008 permet comprar els seus caves on-line a través del seu lloc web. Es poden rebre les ampolles a casa, còmodament. 

En Pau Cuevas, responsable de l'empresa del Celler Vell, em va fer arribar aquestes tres ampolles.

I amb l'Extra Brut, vaig elaborar el pastís que us explico a continuació:

Ingredients per la base del pastís:

1/2 paquet de galetes maria

100 g de mantega pomada

Ingredients per la mousse de cava:

200 ml de cava Extra Brut Celler Vell

400 ml de nata per muntar +35% m.g.

1 sobre de "cuajada" en pols

2 clares d'ou

100 g de sucre llustre

Primer, deixem preparada la base del pastís. Trinxem les galetes amb la mantega amb l'ajut d'una picadora i ho repartim a la base d'un motlle. No cal que sigui apte per al forn perquè, de fet, aquest pastís no caldrà que es cogui, ja que es qualla en fred.

Ara, preparem els ingredients per la mousse de cava:

El que fem primer és dissoldre el cava amb la "cuajda" en pols i l'escalfem en un cassó. Deixem refredar la barreja. A continuació, triturem el sucre per a convertir-lo en sucre llustre. Si ja el comprem a punt, ens estalviem aquest pas. Seguidament, agafem una batedora de barilles, en aquest cas és la Kmix però podeu fer servir una batedora que us monti bé la nata. I comencem a batre, primer a velocitat baixa i, a poc a poc, a més velocitat. 

Afegim el sucre llustre. Més tard, les dues clares. I, finalment, la barreja de cava. Quan ho tinguem ben batut, abocarem la barreja en el motlle on teníem la base de galeta ja feta. 

Ho deixarem refredar a la nevera durant un parell d'hores i ja el tindrem a punt! Ho podem servir amb unes estrelletes de glaça de colors per a fer més festiu el pastís. 

Herbes, anís dolç i pot de vidre per a fer la maceració

Cal partir les nous per la meitat

(feu-ho amb guants que taquen les mans!)

Introduïm les nous partides i les herbes

Cobrim amb un drap porós i deixem a sol i serena durant 40 dies

Ingredients (d'aquesta ratafia, en concret):

3 nous per litre

3 l. d'anís dolç

9 flors de sempreviva

9 flors d'hipèric

12 flors d'esparnellac

21 fulles de rojeta

9 flors d'orenga

3 brots de fonoll

3 flors d'espígol

3 branques de romaní

3 brots de sàlvia

3 branques de poniol

9 flors de malva

9 branques de farigola

3 branques de tarongina

15-20 branques cua de cavall

1/4 branca de canyella

6 claus d'olor

1/2 nou moscada

9 fulles de menta

6 llavors de cardamom

1/2 pell de llimona

1/2 pell de taronja

10-15 llavors de matafaluga

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: rojeta, sempreviva, orenga, fonoll.

Hipèric, romaní, espígol, poniol

Més poniol, malva, tarongina, cua de cavall

matafaluga, nou moscada, cardamom, canyella, clau d'olor, menta i sàlvia

Pell de llimona i pell de taronja (sense la part blanca)

I aquest és un resum de la nostra excursió. Sortim de Castellar, passem per Can Padró i arribem a Can Montllor. I tornada. Amb un dia esplèndit, ja ho veieu, i amb un bon esmorzar final amb delicatessen de ratafia fetes per nosaltres! 

Si voleu tastar una altra versió de ratafia, on canvien algunes herbes i temps de maceració, consulteu aquesta publicació: Ratafia 2013