Tapa't de tapes

 

 Què me'n dieu, d'aquest pastisset? No em direu que, fins i tot, els infants més reacis a la verdura, se'l mirarien amb bons ulls? Doncs avui us animo a fer aquesta recepta a casa, perquè és molt fàcil, perquè és boníssima i perquè pot ajudar a introduir els espinacs als gustos de totes les persones i personetes que rebutgen tot allò que és verd. No és el cas de la nostra filla, que com ja he comentat prou vegades, per molt petita que sigui ho tasta tot! I ara, com que ja ha fet els 15 mesos, també hem introduït la verdura de fulla verda, que els pediatres no recomanen introduir abans pels alts continguts de nitrats que contenen. Ahir vam fer bledes i cigrons i l'Arlet va disfrutar moltíssim. Avui ha tornat a gaudir amb aquest pastisset d'interior cremós, que a banda dels espinacs, també incorpora els pinyons, les panses, el formatge roquefort (la nostra nena n'és una enamorada) i el iogurt. Som-hi?

Ingredients:

Manat d'espinacs frescos o espinacs ja trossejats

1 grapat de pinyons

1 grapat de panses sultanes

1 rajet de vi ranci

1 porció de formatge roquefort

1 iogurt

1 làmina de pasta de full

ou per pintar la massa

 

+ iogurt, sal i 1 ou

Abans de començar, hidratarem les panses amb vi ranci durant 20 minuts. Comencem a preparar el farciment saltant els espinacs en una paella amb una mica d'oli. Els salem. Seguidament, quan hagin perdut el seu volum, incorporem les panses, ja escorregudes del vi ranci. Afegirem el formatge roquefort, tallat a daus. Un cop tot ben barrejat, apagarem el foc, posarem els espinacs en un bol, i hi afegirem un iogurt, que ens donarà cremositat al farciment.

 

Ara, és moment de preparar la massa. Abans, però, posem a preescalfar el forn a 180 ºC. Estirem la làmina de pasta de full i la tallem, de llarg. Fiquem el farcit en una de les meitats. Pintem els marges de la massa amb ou, perquè després ens sigui fàcil d'enganxar l'altra meitat a sobre.

 

Ara, donc, agafem l'altra meitat de la massa i la col·loquem a sobre. A continuació, premem els exrems amb una forquilla. Fem uns talls horitzontals a la massa, perquè durant la cocció l'interior respiri i no ens faci inflar la cobertura, que quedaria poc estètic i poc uniforme. Finalment, pintem la massa amb ou i enfornem.

Enfornem la massa durant uns 45 minuts, a 170ºC. Revisem de tan en tan. Si veieu que la cobertura ja és rossa però que la massa encara no ha crescut del tot, tapeu el pastís amb un paper d'alumini perquè la base es pugui coure encara uns 5 minuts més. Passat el temps necessari, pareu el forn i traieu el pastís ràpidament perquè no se'ns assequi massa amb l'escalfor que encara hi ha dins el forn. El servim calent o fred, com més ens agradi. Bon profit!

Doncs sí, avui us vull agraïr... que el blog ja hagi arribat als 200 seguidors!! Bé, als 201, que ahir quan ho vaig mirar n'hi havia 200 però avui també se'ns ha afegit la Montse. 

Gràcies, moltes gràcies a tots i totes! 

Fa molta alegria saber que persones amb la mateixa afició, a algunes de les quals ni tan sols he vist en persona, poguem establir un vincle "d'amistat" a través de la cuina. Això és fantàstic! Quan vaig començar el blog, ja fa un any i mig, no creia pas que la pàgina pogués créixer tant com ho ha fet fins ara. I estic convençuda que aquesta crescuda ha estat gràcies a vosaltres!! Als bloguers que no conec personalment i als qui ja conec, i amb qui ja tinc una relació d'amistat més continuada, a ells els he d'agraïr la seva simpatia, recolzament, entusiasme, sinceritat... amb uns quants ja tenim una relació que crec que no es trencarà mai. I alguns dels qui em coneixeu ja sabeu, també, que gràcies al blog vaig trobar la que ara és la meva parella... Tenir un blog és, malgrat l'esforç que comporta, una satisfacció enorme. 

Per a tots els bloguers, els qui conec personalment i als que no, gràcies per ser tan fidels!

Avui us dedico aquest pastisset. Parlant de bloguers i blogs, la idea va sorgir quan vaig veure l'entrada de la Mercè de Si sou servits. Com que aquests dies em fan falta recipients de iogurt buits per una activitat amb nens que ja us eplicaré, de seguida em vaig guardar la recepta per fer-la aviat. La vaig modificar una mica, sobretot per la base que aquí no porta mantega, i per la gelatina, que aquí és agar-agar. Ja ho tenim!! 

Ingredients:

mig paquet de galetes Maria

caramel ja líquid

3 iogurts naturals

75 g de sucre blanc

200 ml de nata 35% m.g.

agar-agar en pols

fruits del bosc confitats

El que fem primer és esmicolar les galetes, barrejar-hi el caramel, i estendre la pasta resultant a la base d'un motlle. A continuació, batem amb les barilles la crema de llet i el sucre. Seguim, afegint els tres iogurts i l'agar-agar, que ens funcionarà com a gelatina perquè el pastís prengui, però no tant com si ho féssim amb les fulles de gelatina, que faríen el pastís més flam. En aquest cas, el resultat serà cremós. Un cop feta la barreja cremosa, ho aboquem damunt la base de galeta i caramel i ho deixem reposar com a mínim 2 hores a la nevera. 

Passat el temps de repòs, el pastís ja es podrà servir, acompanyat de fruits vermells, melmelada o bé sol, perquè sense disfressa també és boníssim!! 

Com ja us vaig explicar, la setmana passada vam anar a visitar la fàbrica Natursoy (ho podeu veure aquí) i, abans d'acomiadar-nos, ens van regalar un lot de productes. Hi havia tofu de diversos tipus, seitán, nachos, hamburgueses, croquetes, i aquestes 'tortitas' o 'creppes' que avui us presento. (Si algú sap alguna paraula en català que s'ajusti més a aquest tipus de pa - pasta que m'ho digui, que li agraïré!)  Abans, però, un resum fotogràfic dels productes:

Les 'tortitas' de segó de civada són, en castellà, les més populars tortitas de salvado de avena. A Natursoy, les fan amb aigua, segó de civada (25.3 %), xarop de agave, clara d'ou en pols, llet desnatada en pols, aroma natural de vainilla (0.63%), gasificant (midó de blat, bicarbonat de sodi, tartrats potàssics i sal marina. Tots aquests productes són de cultiu ecològic certificat.

Jo les he acompanyat de iogurt de vainilla casolà. Pels qui ja fa temps que em seguiu, ja sabeu que tinc una iogurtera de la que intento treure tan profit com puc. Elaboro 7 iogurts per setmana, que aguantarien encara més dies si no fos perquè abans ja me'ls he cruspit! Bé, aquesta vegada els vaig fer de vainilla natural:

1 iogurt bifidus

1 litre de llet

vainilla natural en pols

2 c. de stevia

2 c. de llet en pols

El procés és ben ràpid. Cal barrejar-ho tot, i deixar-ho al que jo anomeno LA INCUBADORA durant unes 8 -10 hores. I després, tapem els iogurts i els deixem reposar a la nevera fins que ja siguin prou frescos per a ser consumits.

Amb aquests iogurts he aprofitat preparar les 'tortitas'. N'he posat una a la base, al mig el iogurt, i a sobre una altra tortita per tapar el làctic. Una forquilla, i cap a dins!

Bon profit!!!

........................................................................................................................................................................................................

I avui el post té doble informació...he he... perquè ja tenim a punt el repte ENFOGONA'T! Després d'uns mesos de pausa, el programa Quins Fogons! de Ràdio Castellar torna a ser amb tots i totes vosaltres aquest divendres. I ja tenim repte d'octubre!!! El voleu conèixer?

Els blocs Quins Fogons! i Tapa't de tapes tornen a la càrrega amb aquesta proposta, poster sorprenent, potser curiosa, potser antipàtica...? Bé, això ho haureu de dir vosaltres! Aquí teniu el resum de tot el que heu de fer:

'Fot-li fort! Comencem la temporada amb una bomba de repte. Com que ara els temps estan com estan i portem un meset que Déu n’hi do parlant de temes nacionals, hem pensat que podríem relacionar el repte d’octubre amb tota aquesta convulsió social que ens envolta. Què us sembla? Ja sabeu que els nostres reptes són molt oberts, no busquem res en concret, només receptes que ens suggereixi el tema proposat. Aquest mes serà punyent i pot ser mooolt divertit!

Aquesta setmana he tornat a fer iogurts. Els qui sovint em llegiu ja sabeu que els Reis em van portar una màquina de fer aquests làctics que, personalment, m'agraden força àcids i només amb un punt de dolç. Aquesta vegada, però, a més de fer iogurts també he aprofitat per fer una de les conserves que podem fer ara a l'hivern.

Si bé és cert que la majoria de melmelades s'elaboren durant els mesos de setembre i octubre perquè és quan més producció i excedent tenim de fruita, hi ha excepcions. La taronja n'és una. Ara, cosa que ja sabeu, les taronges són ben bones i a l'estiu, en canvi, són eixutes i amb poca polpa. Per tant, cal aprofitar fer-ne melmelada ara que n'és el temps. Jo no l'he fet en conserva sencera sinó en semiconserva, cosa que vol dir que he fet tot el procediment habitual de cocció però que no l'he conservat, al final, amb pots esterilitzats. Ja en faré un dia d'aquests.

1 kg de taronja pelada

unes pells de la taronja en juliana

600 g de sucre

Suc d'una llimona

Després omplirem els pots de iogurt i els posarem a la iogurtera:

I ja els tindrem a punt!

1 iogurt natural sense sucre

1/2 mango trinxat petit

1 l. de llet semi desnatada

1 c. sopera de llet en pols

4 c. soperes de sucre

Pinyons torrats per a decorar (i menjar, és clar)

Per servir-lo hi vaig posar unes llavors de rosella que li donen un punt cruixent interessant...

Després d'haver-los provat, ja tinc ganes de tornar-ne a fer. Teniu alguna idea per a provar gustos nous?