Tapa't de tapes

 

 A casa ens agraden les croquetes. De casa i de fora de casa, si estan ben fetes, és clar. Gustoses, sense que la beixamel emmascari, i cruixents, calentes o mig fredes, i especiades, si pot ser. Sovint, quan hem menjat pollastre a l'ast de diumenge, ens n'ha sobrat i, l'endemà, o el Manel o jo hem fet croquetes per aprofitar-lo. Quan l'hem comprat ben empebrat, això s'ha notat al gust de les croquetes, i ens hi agrada. Però aquest cop no era amb pebre, però si que gustós, el pollastre. I hem aprofitat que ens va sobrar ben bé un pit i mig per a fer aquestes croquetes que us explico, i que tenen la característica d'haver estat arrebossades amb cereals de blat de moro, que han fet que fossin ben cruixents (similar al panko japonès que s'ha posat tan de moda).

Ingredients:

Pollastre a l'ast

Pastanaga

Ceba

Pebre negre i sal

Farina i llet

Per l'arrebossat: farina, ou batut i flocs de blat de moro torrat

El que heu de fer es tallar a la concassé la cebai la pastanaga i saltejar-la amb sal i pebre fins que siguin rosses. A continuació, esmicolem el pollastre i l'afegim a les verdures. Seguim remenant.

 

Ara, hi empolsinem una mica de farina per sobre (no gaire, perquè ja veureu que el mateix pollastre esn espesseix suficientment la farsa). Acompanyem la farina amb una mica de llet, fent una falsa beixamel, i remenem bé tots els ingredients. Triturem una mica amb la batedora perquè a la croqueta no s'hi trobin trossos grossos, i deixem reposar la massa en un bol mig o un dia sencer, a la nevera, i tapada amb un film. 

 

Un cop reposada la massa, farem la forma de les croquetes i les arrebossarem. Primer, amb farina, despreés, amb ou, finalment, amb flocs de blat de moro esmicolats. I coem les croquetes amb oli abundant i molt calent. I ja ho tenim a punt! Podeu acompanyar les croquetes amb unes verduretes a la planxa, com he fet jo. Què me'n dieu?

 

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:

Llobarro

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba  tendra

sal

pebre blanc

blat de moro gegant torrat

blat de moro dolç

cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

 

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 

 

Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

 

 

 

Avui us proposo un plat molt saludable, gustós i vistós. Què més volem? Ja fa temps que vaig descobrir la quinoa, aquest pseudo cereal que ja fa temps que s'ha posat de moda. I, de tan en tan, quan el temps i les ganes m'ho permeten, me'n faig un plat per emportar-me al tàper de la feina. Aquesta recepta que avui us explico no porta carn ni peix, per tant, també és apte per a vegans, tot i que no no en sigui. La combinació d'espècies (cúrcuma i pebre) amb la frescor de l'alfàbrega genovesa (tan de moda i en un moment òptim aquests mesos de primavera) fan d'aquest plat una proposta que tan es pot menjar freda com calenta, que alimenta força i que agradarà a tothom, fins i tot, els més petits de casa! A més, amb la incorporació de les panses, hi afegim un punt dolç interessant per aquells a qui ens agrada la combinació dolç-salat, alhora que ens recorda una mica els cuscús del Marroc, salvant les diferències. D'altra banda, hi incorporo un confitat, que a casa ens agrada molt de fer-ne, d'alls i tomàquets amb herbes, un toc italià que no hi va gens malament, al resultat de la recepta!

Ingredients:

Quinoa

Pastanaga

ceba

pinyons i panses

alfèbrega fresca

carxofa (les últimes de la temporada)

cúrcuma

pebre negre

1 tomàquet de penjar

Brou vegetal

Alls confitats amb oli i herbes

 

La quinoa és una llavor molt interessant, nutritivament parlant. No n'explicaré ara els beneficis però sí que us remeto a aquest enllaç on podreu trobar més informació. 

 

Comencem bullint la quinoa, sola amb aigua i sal, durant uns 15 minuts. A part, seguim tallant la ceba i la pastanaga i les posem a sofregir amb una mica d'oli i sal. Tallem l'alfabrega fresca. Quan siguin un punt rosses, hi afegim la carxofa, tallada a octaus. Ho barregem i seguim coent. També incorporem en sec els pinyons, perquè deixin anar el seu oli essencial i es torrin una mica. Tallem a quarts un tomàquet i l'incorporem. Rectifiquem de sal. A continuació, hi afegim brou vegetal (l'ideal és el que tingueu fet a casa, però en el seu defecte, en trobareu en brick de bons). Seguim coent.

 

Ara, és el moment de tirar-hi les panses i l'alfàbrega fresca.  També hi afegim els alls que teníem confitats en oli i herbes. Seguim coent fins que el brou quedi reduït, moment en el qual hi afegirem la quinoa, ja cuita i escorreguda. El pas final serà el d'afegir la cúrcuma, juntament amb el pebre, ja que d'aquesta manera n'aprofitarem molt més bé les propietats antiinflamatòries. Ho barregem i ho saltem. 

 

I ja ho tindrem! Ho emplatarem i ho decorarem amb una mica de civolet. Bon profit!

 

 

Quan vam dinar a La Cava de Tàrrega, un dels plats que ens vam demanar va ser el fals arròs amb cuguls. En realitat, aquest plat portava espelta, amb una salsa cremosa i cuguls, que ja vam quedar que era la part de floració de l'all, abans que obri la flor. Per la textura, semblava talment un risotto amb el seu arròs. Quan vam tornar a casa, al cap de pocs dies, em vaig atançar a la botiga de dietètica que tenim a prop de casa perquè volia trobar-hi espelta. Tenia ganes de cuinar aquest cereal, que ara ja feia temps que no tastava. Aquest cop, la vam menjar en forma d'amanida.

L'espelta és una subespècie del blat, del mateix gènere. Hi ha corrents que afirmen que menjar aquest cereal és millor que menjar blat, ja que provoca menys al·lèrgies tot i que hem de dir que també conté gluten.

Ingredients:

Espelta

Pastanaga

Escarola fina

cogombre

tomàquet (kumato)

Pebrot verd

daus de formatge amb espècies

El procés de bullir l'espelta és el més llarg. L'hem de tenir al foc una hora, perquè les pellofes es trenquin i deixin al descobert l'interior de la llavor. 

La resta és ben fàcil. Tallem les verdures a daus mitjans. 

Barregem les verdures amb l'espelta, i hi afegim els daus de formatge per sobre. Us aconsello un formatge potent de gust, tipus feta, ja que farà un contrast bo amb l'espelta i la resta de verdures cruixents.

Ho servim amb un llit d'escarola al fons i ho amanim amb un bon raig d'oli d'oliva extra verge i un polsim de sal.