Tapa't de tapes

Bacallà

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba de figueres

sal

pebre de jamaica

blat de moro gegant torrat

cilantre en gra

El que fem primer és tallar el bacallà a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, l'afegim al peix, i també hi incorporem el cilantre en gra, el pebre de jamaica i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal, tenint en compte que el peix és bacallà i ja acostuma a anar fort de sal. 

Ja pràcticament ho tenim a punt.

Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat del tradicional i comú blat de moro gros que s'utilitza al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. No us espereu massa, el ceviche és bo menjat al moment! I gaudiu del que s'anomena "leche de tigre", que no és altra cosa que el conjunt que resulta dels sucs que deixen anar tots aquests ingredients que hi hem posat, un cop han macerat. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

Altres ceviches del blog: Ceviche de llobarro

 

Bon dia, seguidors i seguidores de Quins fogons! Aquesta setmana, us hem presentat un pa enrotllat farcit de  botifarra i all i julivert, a més d'una mica de formatge ratllat.A més de quedar boníssim, és ideal per emportar, perquè el farcit no us caurà a terra, proveu-ho! Si aneu a la platja, o a la muntanya, o allà que sigueu durant aquestes vacances, us anirà de fàbula! Us deixo amb el vídeo. Que vagi de gust!

Aquesta vegada vull presentar-vos un escabetx que no fa massa que vaig fer a casa i que inclou ingredients que, fins ara, encara no havia incorporat a un escabetx, un tipus de cocció que m'agrada molt perquè es troba a cavall de la cuina de xup-xup i la conserva (per la que hi tinc especial tirada). Els ingredients que us comento que incorporo són, d'una banda, la salsa de soja, i de l'altra, l'oli de sèsam. A més, l'aroma es completa amb el suc i pells de taronja, que ja us vaig explicar aquí.

Ingredients:

3 verats mitjans sense cap ni tripes

1 taronja

Alls (força)

1 ceba

2-3 pastanagues

2 fulles de llorer

1 grapat de grans de pebre negre

2 branques d'api

vinagre de vi blanc

salsa de soja

oli de sèsam

L'elaboració és entretinguda però gens difícil. Primer, talleu els verats a rodanxes, els enfarineu i saleu i els salteu en una cassola de paret alta. Retireu el verat i, a la mateixa cassola, hi enrossiu la pastanaga (pelada i tallada), la ceba (pelada i tallada en juliana), els alls, el llorer, el pebre, l'api (tallat a rodanxes), ho salem, i... quan tot això ja estigui enrossit, hi afegiu la pell de taronja i el seu suc. Ho remenem bé i també incorporem unes gotes d'oli de sèsam i un rajolí de salsa de soja.

Ara, tornem a incorporar el verat ros a la cassola i hi afegim mig got de vinagre de vi blanc (o de poma), 1 got i mig d'aigua i un pessic de sal. Ho tastem per saber si hem agafat el punt de sal i ho deixem coure, a foc mig i amb la cassola tapada, durant una hora o bé hora i mitja.

Passat aquest temps, apaguem el foc, deixem la cassola encara tapada perquè vagi perdent temperatura i, un cop fred, reservem el verat fins l'endemà, quan ja estarà llest per degustar. Bon profit!

 

En aquest blog hi trobareu força receptes d'aprofitament. I és que, per principis i costum, sempre m'ha agradat, preparar receptes de reciclatge, aprofitant les sobres d'un dinar o sopar anterior. Transformar allò que ja havies menjat en una altra cosa és, a més de divertit, tan nutritiu com estrenar recepta nova. Avui us proposo un plat de cuscús, acompanyat d'un peix que a casa ens encanta, i que vaig fer el forn el dia anterior, una orada. Si ho acompanyeu d'unes verduretes saltades, unes espècies orientals (curri, comí, cúrcuma) i, a més, ho contrasteu amb un dolç de les panses, tindreu un plat genial fet en un pim pam.

Talleu a la brunoise una mica d'albergínia, pebrot verd i vermell, carbassó... i si teniu alguna altra verdura que us hi agradi, també!

 

Sofregiu les verdures. A banda, hem escalfat aigua i hi hem tirat, un cop fora del foc, el cuscús sec, perquè vagi xupant tota l'aigua. També hi hem posat la sal i les expècies. A banda, hem desfet l'orada. 

Finalment, preparem el plat, barrejant les verdues sofregides...

 

I afegint-hi també l'orada esmicolada i sense espines. Ho acabem amb unes panses i un rajolí d'oli d'oliva i... a menjar s'ha dit!!

 

 

 

Avui us ensenyo les croquetes que no fa massa que vaig fer. De les sobres d'aquestes festes, se'n poden fer meravelles, ja ho veureu! Són de pollastre i són d'aprofitament. Diumenge passat, com fem de tan en tan a casa, vam anar a buscar un pollastre a l'ast per dinar, que no ens vam acabar. Dimarts, retrobant el pollastre a la nevera, vaig decidir aprofitar-me'n i fer croquetes, que tan ens agraden. I van quedar ben bones! En vam menjar per sopar el papa, la mama, l'Arlet i la Lara. I encara en vaig poder guardar un tàper a la nevera, per si algun dia no sabem pas què fer. Sempre va bé tenir coses fetes en cas d'emergència!

Ingredients:

Restes d'un pollastre a l'ast

pebrot verd

pebrot vermell

carbassó

albergínia

fonoll fresc

espècies: comí i nou moscada

llet, farina i una nou de mantega

pa ratllat per arrebossar i un ou

 

Tallem les verduretes a dauets i comencem sofregint els pebrots verd i vermell, amb oli i sal. Preparem el pollastre a l'ast, a temperatura ambient, per esmicolar-lo. Després d'haver saltat una mica els pebrots, hi afegim la carbassa i l'albergínia. Tornem a salar i seguim sobregitnt. Tallem el carbassó i el fonoll i els afegim a la resta de verdures en últim lloc. Tot ben rosset.

 

Quan tinguem les verdures llestes les retirem i les posem en un bol. Hi afegim el pollastre esmicolat. Hi tirem comí i ho triturem amb la batedora. Fem una beixamel espessa amb una mica de llet, farina, mantega, sal i nou moscada.

 

Ara, barregem la beixamel espessa que hem fet amb el pollastre i verduretes triturats. Ho remenem i ho tapem amb paper film. Ho deixem reposar tot el dia a la nevera.

 

Al cap d'unes quantes hores, recuperem la massa per les croquetes i procedim a fer-les. Primer, les banyem amb ou, després les arrebossem amb pa ratllat. Tornem a repetir l'operació, primer amb ou i després amb pa ratllat. I les fregim amb força oli, ben calent! 

 

Ja les tenim a punt! Les podem acompanyar d'unes carxofes a la brassa, ara que n'és el temps. 

 

 M'encanten la sípia i el pèsol a la cassola, amb patates o sense, però sempre amb aquell gustet de mar tan deliciós. Aquesta vegada, la cassola que us presento té un afegit especial, i és el fumet de marisc i peix de roca que Aneto em van regalar no fa pas gaire, i que ofereix un resultat excel·lent per aconseguir un bon acabat del suquet. 

 Els ingredients són senzills, una mica de ceba sofregida, un xic de fonoll fresc picat, la sípia, ja neta i si és grossa, trossejada, i unes patates kenebec. I a fer xup- xup!

Ingredients:

Sípies petites i grosses

Un fonoll fresc

Ceba seca

pebre blanc 

patates kenebec 

pèsols congelats

Fumet de marisc i peix de roca Aneto

 

El que fem primer és sofregir la ceba i el fonoll, prèviament picats, eun una cassola. Ho salem. Seguim coent uns minuts i després hi afegim la sípia. A continuació, incorporem un xic de pebre blanc.

 

Seguim remenant i ara, hi afegirem les patates, ja pelades i trossejades. I a continuació, el fumet, prèviament escalfat, un punt important si no volem tallar la cocció de la cassola. Seguim coent una estona més, més o mennys, 20 minuts. Després, hi afegim els pèsols (no cal que els descongelem abans) i ho coem encara 7 minuts més. Ho rectifiquem de sal, si cal, mentre coem. No quan ja està fet.

 

I ja ho tenim a punt per emplatar. Bon profit!

 

 

 

 

 

El cuscús, sovint, em serveix per improvisar receptes ràpides per posar al tàper pel dinar de l'endemà. Aquest no n'és l'excepció, tot i que val a dir que, a més d'una servidora, també em va servir per fer el dianr de l'Arlet, me mare i la Lara, per l'endemà, perquè totes tres dinaven a casa. No us cal trencar-vos massa les banyes, simplement, posar-hi molt d'amor. I segur que us surt una recepta boníssima! 

Com que jo no sabia que acabaria fent la foto, avui no us incloc gaire fotos del pas a pas, però ben explicat i amb paciència, no tindreu cap problema en fer-la vosaltres mateixes a casa, aquesta recepta. Som-hi:

Ingredients:

Cuscús integral de blat (si no en teniu d'integral, del normal)

1/2 carbassó

1/2 ceba

1/4 de pebrot verd

1/4 de pebrot vermell

1 pessic de gingebre

1 pessic de cúrcuma

salmó fresc (talleu-lo a daus)

Sal i pebre

En una paella, sofegiu primer la ceba, tallada petitta. Al cap d'uns 3-4 minuts, afegiu els pebrots (verd i vermell), tallats també petits. Aneu remenant i coent, a foc mig. Rectifiqueu de sal. Al cap de 8 minuts, afegiu el carbassó, tallat a daus. I al cap de 3-4 minuts més, el salmó, que prèviament heu tallat a daus i deixat sense la pell. Remenem un parell de minuts i reservem.

 

A part, escalfeu un got d'aigua. En un bol, aboqueu uns 100 g de cuscús i, a continuació, l'aigua. També hi tirem un pessic de sal. Finalment, quan el cuscús hagi absorvit tota l'aigua, barrejarem la pasta amb la barreja de verdures i salmó que havíem fet abans. I ho servim tot junt!

 

 

 

 Avui us proposo un plat de guatlles, una au que a mi m'agrada molt. Ja trobareu en aquest mateix blog unes guatlles en escabetx amb pebre rosa i alguna altra recepta que ara no recordo.  En tot cas, no trobareu aquesta proposta d'avui, gustosa i molt de temporada, ara que ja ha arrencat l'època dels bolets. He escollit unes trompetes de la mort fresques que, si bé no hem trobat nosaltres al bosc (ja m'hagués agradat) sí que he adquirit al mercat perquè feien molt bona cara. Som-hi.

Ingredients: 

4 guatlles

1/2 pebrot vermell

1/2 albergínia

1/2 ceba

3-4 grans d'all

1/2 porro

3 gots de brou vegetal

2-3 c. de llard d'ànec

10-12 grans de coriandre en gra

1 raig de brandy per flamejar

I les trompetes, és clar!

 

Aquí, alguns dels ingredients

Comencem salpebrant les guatlles, les tirem a la cassola amb oli roent. A continuació, hi afegim el llard d'ànec, perquè s'enrosseixin bé. Seguim coent, volta i volta, i també hi afegim el conyac, brandy o esperit que tinguem i que sigui dolcet i flamegi. També hi afegirem el coriandre en gra i els alls, aixafats prèviament amb un ganivet. Mentrestant, tallem les verdures a daus grossets: el pebrot, l'albergínia, la ceba, el porro. I ho reservem. 

Ara, arriba el moment de reservar les guatlles en un plat i, a la mateixa cassola, hi sofregim les verdures amb una mica d'oli. Seguidament, al cap d'uns 2-3 minuts, incorporem els bolets, les trompetes de la mort, en aquest cas. Hi fem un parell de voltes més, abans d'incorporar-hi també les guatlles. I ho reguem tot amb un brou (jo l'he fet servir vegetal, però també hi aniria bé de pollastre). Ho deixem coure tot, a foc mig, durant uns 45 minuts. Un cop passat aquest temps, ho deixem reposar una mica.

 

I ja ho tindrem a punt! Ens ho podem menjar el mateix dia o bé l'endemà, que encara serà més bo i tot! Bon profit!

 

S'acaben les vacances i tot torna a semblar rutina, tot i que no és mai del tot el mateix. Cada vegada que s'acaben els dies de descans, els viatges, les vesprades que mai s'acaben i els matins llargs i mig endormiscats jo somnio que no torno mai al mateix lloc. I recomençar la feina i fer-nos altre cop amics d'allò que ja coneixem sembla més facil. Però com ja dic, mai no tornem al mateix lloc ni de la mateixa manera. 

Aquest és el cas d'aquestes crispetes, que tot i ser-ho i fer-ne olor, han canviat perquè ja no són les que havia fet fins ara, de blat de moro torrat i inflat. Aquestes que avui us explico són d'arròs, i per més interès, d'arròs venere, que és un arròs integral de color negre, com podeu veure, molt emprat a la regió italiana. Us emplaço al blog Directo al paladar, per a saber-ne una mica més. 

A casa, ja n'hem cuinat alguna vegada, d'aquest arròs. De fet, hi ha una marca comercial molt coneguda que en ven, o sigui que ja és menys difícil de trobar que fa uns anys. El que no havia provat mai és fer-ne crispetes. També ho he intentat amb una arròs bomba però no ha resultat, ja que m'ha quedat massa dur per a menjar-lo sense rosegar gaire. Suposo, però, que amb arròs llarg salvatge quedarà igualment bo, en format crispeta.

Ingredients:

Arròs venere

Oli de girasol

Sal

Espècies: curri, pebre vermell picant de la Vera, anet, altres

Aquesta recepta és molt fàcil de preparar. Us cal un cassó, oli de girasol ben calent i l'arròs. El tireu a dintre, i tingueu a punt una escumadora, perquè en un minut l'arròs ja s'haurà inflat i l'haureu de retirar. El deixeu assecar a sobre un paper absorvent. Salem l'arròs inflat al nostre gust, i el finalitzem especiant-lo amb el que més ens agradi. En aquest cas, amb curri, pebre de la Vera i anet. 

Doncs ja ho tenim a punt! No em direu que no és fàcil de fer? Ja no tenim excusa per agafar-nos amb alegria aquesta tardor que se'ns acosta. Que aprofiti! 

 

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:

Llobarro

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba  tendra

sal

pebre blanc

blat de moro gegant torrat

blat de moro dolç

cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

 

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 

 

Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

 

 

 

Avui us proposo un plat molt saludable, gustós i vistós. Què més volem? Ja fa temps que vaig descobrir la quinoa, aquest pseudo cereal que ja fa temps que s'ha posat de moda. I, de tan en tan, quan el temps i les ganes m'ho permeten, me'n faig un plat per emportar-me al tàper de la feina. Aquesta recepta que avui us explico no porta carn ni peix, per tant, també és apte per a vegans, tot i que no no en sigui. La combinació d'espècies (cúrcuma i pebre) amb la frescor de l'alfàbrega genovesa (tan de moda i en un moment òptim aquests mesos de primavera) fan d'aquest plat una proposta que tan es pot menjar freda com calenta, que alimenta força i que agradarà a tothom, fins i tot, els més petits de casa! A més, amb la incorporació de les panses, hi afegim un punt dolç interessant per aquells a qui ens agrada la combinació dolç-salat, alhora que ens recorda una mica els cuscús del Marroc, salvant les diferències. D'altra banda, hi incorporo un confitat, que a casa ens agrada molt de fer-ne, d'alls i tomàquets amb herbes, un toc italià que no hi va gens malament, al resultat de la recepta!

Ingredients:

Quinoa

Pastanaga

ceba

pinyons i panses

alfèbrega fresca

carxofa (les últimes de la temporada)

cúrcuma

pebre negre

1 tomàquet de penjar

Brou vegetal

Alls confitats amb oli i herbes

 

La quinoa és una llavor molt interessant, nutritivament parlant. No n'explicaré ara els beneficis però sí que us remeto a aquest enllaç on podreu trobar més informació. 

 

Comencem bullint la quinoa, sola amb aigua i sal, durant uns 15 minuts. A part, seguim tallant la ceba i la pastanaga i les posem a sofregir amb una mica d'oli i sal. Tallem l'alfabrega fresca. Quan siguin un punt rosses, hi afegim la carxofa, tallada a octaus. Ho barregem i seguim coent. També incorporem en sec els pinyons, perquè deixin anar el seu oli essencial i es torrin una mica. Tallem a quarts un tomàquet i l'incorporem. Rectifiquem de sal. A continuació, hi afegim brou vegetal (l'ideal és el que tingueu fet a casa, però en el seu defecte, en trobareu en brick de bons). Seguim coent.

 

Ara, és el moment de tirar-hi les panses i l'alfàbrega fresca.  També hi afegim els alls que teníem confitats en oli i herbes. Seguim coent fins que el brou quedi reduït, moment en el qual hi afegirem la quinoa, ja cuita i escorreguda. El pas final serà el d'afegir la cúrcuma, juntament amb el pebre, ja que d'aquesta manera n'aprofitarem molt més bé les propietats antiinflamatòries. Ho barregem i ho saltem. 

 

I ja ho tindrem! Ho emplatarem i ho decorarem amb una mica de civolet. Bon profit!