Tapa't de tapes

Bacallà

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba de figueres

sal

pebre de jamaica

blat de moro gegant torrat

cilantre en gra

El que fem primer és tallar el bacallà a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, l'afegim al peix, i també hi incorporem el cilantre en gra, el pebre de jamaica i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal, tenint en compte que el peix és bacallà i ja acostuma a anar fort de sal. 

Ja pràcticament ho tenim a punt.

Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat del tradicional i comú blat de moro gros que s'utilitza al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. No us espereu massa, el ceviche és bo menjat al moment! I gaudiu del que s'anomena "leche de tigre", que no és altra cosa que el conjunt que resulta dels sucs que deixen anar tots aquests ingredients que hi hem posat, un cop han macerat. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

Altres ceviches del blog: Ceviche de llobarro

 

 Els calamarsets poden ser, sovint, una bona entrada d'àpat, o bé un segon lleuger per aquests sopars d'estiu a la fresca. A casa, ens agrada fer-ne, de tan en tan. Són entretinguts de preparar, no us enganyaré, però no pas difícils de preparar. Cal vigilar que siguin ben frescos, que els comprem a un lloc de confiança, i que si tenim temps, els netegem nosaltres mateixos a casa, de manera que se'ns conservin més bé fins al moment de cuinar-los. 

Aquest cop, els he preparat amb ceba i un bon sofregit, d'aquests que s'allarguen més d'una hora, heus aquí el secret que, a poc a poc, he anat aplicant a la cuina, cada cop més, ja que el Manel n'és ben fidel, d'aquests sofregits llargs. 

Ingredients:

Calamarsets petits - mitjans

6 tomàquets de penjar

2 cebes

pebre negre

sal i pebre

Com he dit, un dels secrets d'aquest plat és el sofregit llarg. L'altre, el moment de tallar ben petita la ceba, ratllar ben ratllat el tomàquet, i netejar ben netejats els calamarsets. Aquí unes imatges - resum.

Primer, sofregim molt bé la ceba amb una mica d'oli i sal. Quan ja sigui rosseta, hi afegim el tomàquet ratllat. No abans, ja que sinó segurament la ceba se'ns bulliria per culpa del suc del tomàquet i no ens faria aquest caramelitzat que tan bé hi queda, al sofregit. Tornem a coure força estona el tomàquet amb la ceba, fins que agafin un color daurat fosquet.

 

Hi piquem una mica de pebre negre, i hi afegim els calamarsets ja nets i trossejats. Abaixem el foc i tapem la cassola, i coem ben bé mitja hora fins que tots els gustos s'hagin barrejat. Apaguem el foc i ja tenim els calamarsets a punt per menjar. Els podem acompanyar d'un arròs blanc, ja que podrem barrejar-hi la salsa del sofregit perquè agafi gust. O bé menjar els calamars sols, al costat d'una bona llesca de pa per sucar sense parar! Bon profit.

 

 

 

En aquest blog hi trobareu força receptes d'aprofitament. I és que, per principis i costum, sempre m'ha agradat, preparar receptes de reciclatge, aprofitant les sobres d'un dinar o sopar anterior. Transformar allò que ja havies menjat en una altra cosa és, a més de divertit, tan nutritiu com estrenar recepta nova. Avui us proposo un plat de cuscús, acompanyat d'un peix que a casa ens encanta, i que vaig fer el forn el dia anterior, una orada. Si ho acompanyeu d'unes verduretes saltades, unes espècies orientals (curri, comí, cúrcuma) i, a més, ho contrasteu amb un dolç de les panses, tindreu un plat genial fet en un pim pam.

Talleu a la brunoise una mica d'albergínia, pebrot verd i vermell, carbassó... i si teniu alguna altra verdura que us hi agradi, també!

 

Sofregiu les verdures. A banda, hem escalfat aigua i hi hem tirat, un cop fora del foc, el cuscús sec, perquè vagi xupant tota l'aigua. També hi hem posat la sal i les expècies. A banda, hem desfet l'orada. 

Finalment, preparem el plat, barrejant les verdues sofregides...

 

I afegint-hi també l'orada esmicolada i sense espines. Ho acabem amb unes panses i un rajolí d'oli d'oliva i... a menjar s'ha dit!!

 

 

Aquesta setmana, el programa Quins fogons es llança a la piscina amb una recepta que no havíem fet mai. No l'hem inventat nosaltres, és clar, que quasi tot ja està inventat, però sí que l'hem fet a la nostra manera! La Clara i jo us proposem una bona manera de camuflar el peix, sobretot, per a tots aquells a qui els costa menjar-ne. Hi posarem una sorpresa petita, un ou de guatlla que hem farcit amb succedani de caviar, i que hem folrat amb lluç. Totes les mandonguilles arrebossades i fregides, i acompanyades de salsa de iogurt. Boníssimes!

 

M'encanten les castanyes. Sobretot, torrades, però també crues i bullides, que és com més habitualment me les menjo. Cada any, quan s'apropa la temporada de castanyes, ja friso per tornar-ne a menjar. Ara que a casa no tenim llar de foc, la veritat és que torrades perden una mica, o força. No hi ha res com aquell torrat de foc de llenya, per les castanyes. Però com que qui no es conforma és perquè no vol, encara que sigui sense llar de foc, al forn, enguany he cuit castanyes. Una part de les que vaig torrar ens les vam menjar el mateix dia, i que bones que eren! L'Arlet les devorava tan o més depressa que nosaltres... he he he. Les que em van sobrar, les he fet servir per acompanyar aquesta cassoleta de rap i verdures. I que bones, també! Si voleu, també trobareu una recepta salada amb castanyes, en aquest blog: Vedella amb llanegues i castanyes. 

Ingredients:

Pebrot verd

pebrot vermell

Ceba

Carbassó

Brou ecològic de ceba ANETO 

Castanyes torrades

rap

El que fem primer és tallar i sofregir les verdures, amb oli i un pessic de sal. A continuació, tallem el rap en rodanxes i posem a escalfar el brou Aneto, en aquest cas, un deliciós regal que em van fer del brou de ceba ecològic. Seguim remenant les verdures i hi afegim les castanyes pelades. Rectifiquem de sal.

 

Un cop tenim les verdures enrossides, hi afegim els talls de rap, volta i volta, i el brou calent de ceba. Deixem que tot faci xup xup durant uns 20 minuts, a foc mig i amb la cassola tapada.

 

Passat aquest temps, ho deixem reposar un parell de minuts i... a menjar! Bon profit!

 

 

 

El cuscús, sovint, em serveix per improvisar receptes ràpides per posar al tàper pel dinar de l'endemà. Aquest no n'és l'excepció, tot i que val a dir que, a més d'una servidora, també em va servir per fer el dianr de l'Arlet, me mare i la Lara, per l'endemà, perquè totes tres dinaven a casa. No us cal trencar-vos massa les banyes, simplement, posar-hi molt d'amor. I segur que us surt una recepta boníssima! 

Com que jo no sabia que acabaria fent la foto, avui no us incloc gaire fotos del pas a pas, però ben explicat i amb paciència, no tindreu cap problema en fer-la vosaltres mateixes a casa, aquesta recepta. Som-hi:

Ingredients:

Cuscús integral de blat (si no en teniu d'integral, del normal)

1/2 carbassó

1/2 ceba

1/4 de pebrot verd

1/4 de pebrot vermell

1 pessic de gingebre

1 pessic de cúrcuma

salmó fresc (talleu-lo a daus)

Sal i pebre

En una paella, sofegiu primer la ceba, tallada petitta. Al cap d'uns 3-4 minuts, afegiu els pebrots (verd i vermell), tallats també petits. Aneu remenant i coent, a foc mig. Rectifiqueu de sal. Al cap de 8 minuts, afegiu el carbassó, tallat a daus. I al cap de 3-4 minuts més, el salmó, que prèviament heu tallat a daus i deixat sense la pell. Remenem un parell de minuts i reservem.

 

A part, escalfeu un got d'aigua. En un bol, aboqueu uns 100 g de cuscús i, a continuació, l'aigua. També hi tirem un pessic de sal. Finalment, quan el cuscús hagi absorvit tota l'aigua, barrejarem la pasta amb la barreja de verdures i salmó que havíem fet abans. I ho servim tot junt!

 

 

 

 Aquesta és una tapeta que us proposo avui i que és d'aquelles de "pocafeina", un estat d'ànim que sovint ens acompanya quan ja estem de vacances. No us deixeu enganyar per l'aspecte ni pel nom d'aquest plat, que podria resultar-vos enganyós si us fa pensar en un plat complexe. El tindreu fet en un tres i no res, ja ho veureu, i a més, es menja fred, cosa que convida força, ara a l'estiu. Jo ja feia temps que hi tenia ganes, al tartar, però no al més comú de carn, sinó al que em recordava les mandonguilles de sípia que un cop vaig tastar al Sant Pau de la Ruscalleda i que tan m'havien entusiasmat. Aquesta vegada, i amb modèstia, vaig fer-me'n la meva pròpia tapa, que avui comparteixo amb vosaltres. Si, a més, us agrada el picant, aquesta tapa no us decebrà.

Ingredients:

Sípia a la bruta (ja netejada)

pernil salat tallat a dauets

blat de moro dolç

Caviar de wasabi

Pebre blanc

Oli d'oliva verge extra

El que fem primer és netejar la sípia, si l'heu comprat a la bruta, o bé esvandir-la si ja l'heu comprat mig neta, com és el cas. A continuació, talleu la sípia en tires fines, de través, i després, la daueu (que no sé si el mot existeix, però m'ha agradat utilitzar-lo en aquest cas). Ja ho tenim quasi tot fet, només ens falta tallar a dauets petits els pernil salat (o comprar-lo ja a trossets) i fer un puré de blat de moro amb la batedora i un polsim de sal. 

 

Primer, barrejarem la sípia amb el pernil, ho regarem amb oli d'oliva verge extra i pebre blanc i ho deixerm macerar durant una hora. I quan vulguuem servir el plat, al fons, hi posarem la crema de blat de moro. A sobre, el tartar de sípia amb pernil i ho culminarem amb una mica de wasabi, en aquest cas, en forma de caviar (que el manel va portar l'altre dia a casa). Ja ho tenim a punt, boníssim! 

 

De molts és sabut que últimament s'han posat molt de moda els ceviches, un plat que ens  arriba de sudamèrica, del Perú, sobretot, i que s'elabora amb peix blanc, sobretot corvall, i altres ingredients vegetals. No sé si la moda li ha vingut perquè resulta ser una recepta molt saludable i això també va molt buscat a la nostra societat, el cas és que avui podem tastar el ceviche a força restaurants, no només els que són d'especialitats peruanes. Avui us porto una de les moltes versions que hi deu haver de ceviche. És la meva opció, la que he fet amb un peix que a casa ens agrada molt, el llobarro, i que evidentment només comparteixo com una de les moltes opcions que trobareu de ceviche, sense afany de ser-ne cap model sinó una recepta a la qual es poden fer mil i una versions.

 Ingredients:

Llobarro

2 llimes

1 llimona

bitxo

ceba  tendra

sal

pebre blanc

blat de moro gegant torrat

blat de moro dolç

cilantre

El que fem primer és treure la pell del llobarro i tallar-lo a trossos, procurant no deixar-hi cap espina. Seguidament, escorrem la llimona i les llimes i les incorporem en un bol amb el peix. El deixem macerar durant una mitja hora a la nevera.

 

A continuació, tallem la ceba en juliana ben fina, piquem el cilantre i també el bitxo sec (jo he fet servir caiena). Ho afegim al peix macerat i remenem. Rectifiquem de sal i també hi afegim el pebre (he fet servir pebre blanc, però ho podeu fer amb el que vulgueu). 

 

Ja pràcticament ho tenim a punt. Ho reservem  altre cop a la nevera perquè sigui ben fresc i el servim, acompanyat d'unes patates bullides o, com en el meu cas, del tradicional i comú blat de moro al Perú. Si en trobeu de gran molt millor, s'assembla més al que ells fan servir. I n'hi ha en dues textures, cruixent i dolç. Podeu servir-ho com entrant o com a plat principal. Bon profit!

 

 

 

 Deixeu-me que avui us proposi aquest verat en escabetx. Probablement, a casa, aquesta preparació és la que més triomfa quan hem de cuinar aquest peix. Tan al Manel com a mi ens encanten els escabetxos i, amb el temps, els hem anat polint i, sobretot, personalitzant. Tan és així que, si el Manel és qui fa l'escabetx, l'omple de pastanaga i alls perquè sap que a mi m'agraden moltíssim. I si jo cuino l'escabetx, el faig fortet de sal perquè sé que li agrada molt més que si justeja.  Aquest que us proposo incorpora una mica de taronja , que m'hi agrada molt perquè s'aconsegueix un suquet agredolç boníssim, ideal per a sucar-hi pa. 

Ingredients:

6 verats mitjans, sense cap i tripa

farina per arrebossar

2 pastanagues

4-5 alls

3-4 escalunyes

1 branca de fonoll fresc

1 taronja (pell i suc)

Vinagre de poma

oli d'oliva verge extra

sal i pebre

pebre negre en gra

2-3 fulles de llorer

1 branca de farigola

 

Comencem la preparació amb el verat, que tallarem en tres troços cada un i que enrossirem a la cassola, prèviament enfarinat i salpebrat. A la cassola hi tirarem un bon raig d'oli i enrossirem amb l'oli ben calent. Després, reservarem el peix.

 

Seguidament, tallarem la pastanaga a rodanxes, la ceba i el fonoll en juliana, i esclafarem els grans d'all amb el ganivet.

També pelarem la taronja i en guardarem la pell i el suc. Seguidament, courem les verdures, afegint, de moment, la pell de la taronja i les herbes i espècies (farigola, llorer, pebre).

 

Quan les verdures siguin rossetes, afegirem el peix, el suc de la taronja, el vinagre de poma i una mica d'aigua.

 

Tot plegat, ho deixarem coure a foc baix durant 45 minuts, tapat. Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i deixem refredar. Ja estarà a punt per menjar, tot i que si ens esperem a tastar-lo l'endemà encara serà més bo, ja ho veureu!

 

 

 Avui us presento un plat de bacallà. En ell hi participen, principalment, tres ingredients que a mi m'encanten, com són el bacallà, la poma i la xocolata. El perquè d'aquest plat és llarg d'explicar. De fet, és l'excusa perfecta per a parlar-vos d'un espai que fa poques setmanes vam visitar amb el Manel i l'Arlet, i amb altres bloguers. Gràcies a la insistència i paciència de la Nuni, vam tenir ocasió de visitar per dins una empresa que es diu Espai Tonyina. Potser ja abans, molts de nosaltres havíem tastat algun dels seus peixos, que ultracongelen, preparen i distribueixen a mercats i alguns supermercats. El que passa és que amb aquesta nova manera de donar-se a conèixer, vull dir, amb aquest nom, sembla que la cosa començarà a emprendre el vol, o potser hauria de dir, començarà a navegar a tota vela, tractant-se de peix. Però ja us en parlaré més avall, de l'espai. De moment, us presento aquest bacallà que ens van oferir després de la visita, perquè a més de tonyina, a l'Espai Tonyina també serveixen bacallà, salmó i altres conserves, mariscs i productes.

Ingredients per a dos:

2 lloms de bacallà dessalat

1 gra d'all

1 branqueta de farigola

1 -2 poma golden

1 nou de mantega

Xocolata negra 90 %

 

Comencem a preparar el plat, confitant el bacallà amb oli d'oliva verge suau, un gra d'all i la farigola fresca. Recordeu que perquè es confiti, l'oli no ha de bullir, ja que sinó el bacallà se'ns couria i quedaria ressec. Per tant, foc al mínim i durant uns 5-8 minuts, depenent de si el bacallà és molt o menys gruixut. Un cop ja veiem que es lamina i que ha passat del color translúcid al blanc, ja el podem treure del foc i el deixem escórrer sobre un paper absorvent. No llenceu l'oli, que després l'aprofitarem!

 

A continuació, preparem la poma. La pelem, la tallem ben fina amb l'ajut d'una mandolina, i la saltem en una paella on hi haurem desfet una nou de mantega.

 

Apaguem el foc i deixem que la poma es refredi una mica.  Ara, recuperem l'oli amb la gelatina de bacallà i l'all confitat que abans havíem guardat. Traiem la branca de farigola i ho passem per la batedora. Aconseguirem un allioli deliciós.

 

Arriba el moment d'embolcallar el bacallà. ho fem amb compte, i procurant que quedi cobert amb les làmines de poma. Seguidament, fem una canelle amb l'allioli del confitat i, a sobre, hi disposem el llom de bacallà. Ho rematem amb una mica de xocolata negra ratllada per sobre.

Ja tenim el plat acabat. El podem acompanyar d'un arròs, d'unes patates o d'una amanida. En qualsevol cas, també sol ja és un plat exquisit. Bon profit!

Visita a l'ESPAI TONYINA

Gràcies a la benvinguda que ens van fer a l'Espai Tonyina vam poder conèixer de més a prop com funciona el món de l'ultracongelat i el procés de descongelació del peix. Més de 3 tonelades entren diàriament a l'Espai per a ser congelades. Algunes, a -60 ºC, després es "desrefreden" fins a -40 ºC, després a -20 ºC i, finalment, passen per un túnel de descongelació per aire, que seria el truc d'aquest Espai Tonyina i que cap altre centre o empresa ha utilitzat. Si voleu més informació ja us he enllaçat el link de la pàgina oficial, perquè com que no vaig prendre apunts de ben segur que em deixaria de dir coses prou importants. 

En tot cas, si que recordo que el Marc, encarregat de comunicació de l'empresa, ens va comentar que el personal de l'Espai Tonyina està altament qualificat. No tothom serveix, perquè es treballa a molta velocitat i es requereix molta precisió en les tasques a desenvolupar. La manipulació, el tallat de les peces, l'envasat... tot és una cadena perfecte com si d'una fàbrica de muntatge es tractés. Nosaltres vam trobar-nos, però, amb la cara més amable o, si més no, més tranquila de l'espai, ja que el vam visitar en dissabte, dia de descans del personal. Aquí us deixo una mostra gràfica de la trobada de bloguers. No hi ha fotos de l'interior perquè no estan permeses. Sí que en veureu de la botiga i la part de magatzem. També del tast de productes que vam fer en finalitzar la visita.

 

 

 

 

 

Gràcies, Espai Tonyina!