Tapa't de tapes

Segòvia (en castellà, Segovia), és una ciutat espanyola a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segovia. Està situada entre la confluència dels rius Eresma i Clamores al peu de la serra de Guadarrama. La seva població és de 55.640 habitants i està situada a una altura de 999 metres. És famosa pel seu patrimoni monumental, destacant-ne l'aqüeducte, que l'any 1985 va ser considerat, juntament amb el centre històric de la ciutat, Patrimoni de la Humanitat perla UNESCO.

Segòvia fou la romana Segovia (Σεγουβία). Era una ciutat dels arevacs a la província Tarraconense a la via entre Emerita (Mèrida) iCesaragusta (Saragossa). Va caure en mans dels musulmans, que la van anomenar Shaqubiya (o Shakubiya) el 712 sent reconquerida Alfons I d'Astúries (o pel seu fill Fruela I) el 757 o 758, al mateix temps que Zamora, Salamanca i Àvila i va restar en mans dels cristians excepte per un breu període en temps d'Almansor a la segona meitat del segle X. Fou repoblada el 1088, després de la conquesta de Toledo el 1085, si bes és possible que no estigués del tot despoblada.

Avui és Dijous Gras. M'agrada molt aquesta diada perquè és el preàmbul de Carnestoltes i perquè, com diu la dita: "Per Carnaval tot s'hi val!". I aixó també val per la cuina. Per Dijous Gras sempre perdem les formes (en els dos sentits de la paraula) i ens permetem el tast de les delicioses botifarres d'ou i de tota mena de gustos novedosos que les carnisseries han elaborat amb amor i dedicació, i de les truites de tota mena, sobretot farcides de botifarra, i dels llardons, per fer-ne coques o menjar-los sols... en fi, que ens deixem anar i mengem pels descosits i copiosament. I això, si és només per un dia, sempre està bé... I no només pel que mengem, sinó pel que significa aquesta diada. Recuperem la cultura popular a través de la gran festa gastronòmica... això sempre ens ha agradat, en aquest país petit...

I tot això de Dijous Gras és possible gràcies al porc, ves qui ho hauria de dir!! Del porc tot s'aprofita. No descobrim la sopa d'all perquè si mirem enrere en el temps, les famílies aleshores més rurals i organitzades en economies autosuficients, feien la matança del porc durant aquestes dates i n'aprofitaven tota, tota la seva carn. I altres parts comestibles del porc, que són gairebé totes. I d'aquí que ara, encara que no matem el porc, continuem amb aquesta tradició tan celebrada  i nostra. Avui segur que molts de nosaltres tornarem a tastar aquesta botifarra que, personalment, m'encanta.

Però després de les calories, com que no tinc cap fotografia botifarrera perquè encara no hem arrencat amb les copioses menges, explicaré una recepta "light" de Carnestoltes, que potser no lliga però ara us explico perquè he triat aquesta i què té a veure amb Carnaval. La vaig descobrir a la carnisseria El Castell de Castellar del Vallès que, cada any i per Dijous Gras, ofereix als seus clients uns dauets de botifarra i truita. Cada any en fan de clàssiques, però sempre n'incorporen alguna de nova, sorprenent (de botifarra i de truita).  L'any passat van fer truita amb poma i aquesta setmana l'he reproduït. Molt versàtil pels qui siguin ovolactovegetarians o no gaire amants de la carn porcina.