Tapa't de tapes

Aquesta setmana, Quins fogons posa pebrots a la recepta. Aquí teniu una versió divertida de la truita de patates. No us perdeu el nou vídeo dels nostres fogons!

 

A vegades, no cal canviar un gran plat, si aquest ja funciona. Sovint, els qui som cuinetes de mena ens esforcem en "inventar" receptes que volen ser sorprenents, curioses, divertides, novedoses. I sovint això funciona i ens resulta d'allò més satisfactori comprovar que ens n'hem sortit. D'altres vegades, però, no caldria que miréssim més enlla dels nostres ulls per comprovar que on hi ha un bon ingredient i una bona cassola ja no hi cal cap més inventiva que la poca que se'ns pugui acudir.

Tot això ho comento perquè el plat que us porto avui no és cap descoberta ni vol ser sorprenent ni divertit ni novedós. Només és que us l'explico perquè, a més de ser un plat tradicional, hi he afegit un "toque Torres", com en diem últimament a casa. I el secret, si és que n'hi ha? Les patates són amb pell i la ceba que acompanya el bacallà està caramelitzada. El brou? és de Caldos Aneto, que a casa ens agraden, i molt.

Ingredients: 

Bacallà (lloms dessalats)

ceba confitada (made in Manel)

Brou Aneto per fer paella

patates noves amb pell

farina per arrebossar

Sal i pebre blanc

Primer, enfarinem el bacallà i l'enrossim en una cassola amb una mica d'oli. Quan ja és ros, el retirem i reservem. A continuació, tallem les patates a làmines ben fines sense treure'ls la pell (les rentem bé). Les col·loquem a la base de la mateixa cassola on hem cuit el bacallà, afegint un rajolí d'oli. Les salem i les coem, banda i banda. Mentrestant, hem posat a escalfar el brou, que tirarem després per sobre les patates, ben calent per no tallar la cocció. Seguirem coent les patates, a foc mig, durant uns 20 minuts. Passat aquest temps, incorporarem de nou el bacallà, la pell cap per avall, i seguirem coent l'estofat a foc mig, i amb la tapa posada, durant uns 20 minuts més. Finalment, afegirem la ceba confitada per sobre, courem cinc minuts més i apagarem el foc. 

Bon profit!

 

Avui us porto una idea que pot molt ben servir d'aperitiu per cap d'any. Es tracten d'uns cucurutxus, paperines... digueu-n'hi com vulgueu, farcides de brandada de bacallà i rematades amb altres ingredients. Tot seguit us els explico.

Ingredients:

Cornets de colors (aquests són de la Sirena, però em consta que també n'hi ha al Lidl i, probablement, a d'altres supermercats, només cal que us informeu)

Brandada de bacallà (explicada aquí) 

Caviar de wasabi (pels cornets verds)

Caviar de lumpo (pels cornets negres)

melmelada de pebrot vermell (pels cornets vermells)

sèsam (pels cornets color galeta)

Preparem la brandada tal i com teniu explicat a l'enllaç anterior. Principalment, bacallà dessalat, oli, patata bullida, una mica de llet i alls confitats i tot batut.  Ho introduïm en una mànega pastissera i ho deixem reposar 2 hores a la nevera.

 

I ara, ens toca farcir els cornets amb la brandada. Els omplim bé, i els rematem amb una quenelle del caviar que correspongui amb el color, la melmelada i el sèsam. I... voilà! Ja ho tenim! Fàcil, oi?

 

 M'encanten la sípia i el pèsol a la cassola, amb patates o sense, però sempre amb aquell gustet de mar tan deliciós. Aquesta vegada, la cassola que us presento té un afegit especial, i és el fumet de marisc i peix de roca que Aneto em van regalar no fa pas gaire, i que ofereix un resultat excel·lent per aconseguir un bon acabat del suquet. 

 Els ingredients són senzills, una mica de ceba sofregida, un xic de fonoll fresc picat, la sípia, ja neta i si és grossa, trossejada, i unes patates kenebec. I a fer xup- xup!

Ingredients:

Sípies petites i grosses

Un fonoll fresc

Ceba seca

pebre blanc 

patates kenebec 

pèsols congelats

Fumet de marisc i peix de roca Aneto

 

El que fem primer és sofregir la ceba i el fonoll, prèviament picats, eun una cassola. Ho salem. Seguim coent uns minuts i després hi afegim la sípia. A continuació, incorporem un xic de pebre blanc.

 

Seguim remenant i ara, hi afegirem les patates, ja pelades i trossejades. I a continuació, el fumet, prèviament escalfat, un punt important si no volem tallar la cocció de la cassola. Seguim coent una estona més, més o mennys, 20 minuts. Després, hi afegim els pèsols (no cal que els descongelem abans) i ho coem encara 7 minuts més. Ho rectifiquem de sal, si cal, mentre coem. No quan ja està fet.

 

I ja ho tenim a punt per emplatar. Bon profit!

 

 

 

 

 

 Aquesta és una recepta ben senzilla de fer i ben sorprenent, perquè està pensada com a "trampantojo", que en català tindria com a traducció la paraula "enganyifa", tot i que no sé si acaba d'aclarir massa el concepte en els termes menjívols que vull explicar. En tot cas, la paraula castellana tampoc no remet a cap aliment, quan l'he buscat al google. Així, doncs, si tot plegat no explica res, serà millor que us ho exemplifiqui, i de ben segur que ho veureu més clar.

Què necessitem? 

125 g de flocs de patata

125 g de farina

250 ml d'aigua

250 ml de llet sencera

oli d'oliva suau

1 pessic de sal

20 g de quetxup (per acompanyar) 

 

 

Avui us presento una de les darreres cassoles que he cuinat a casa, menys freqüents ara que no pas fa un any, ja que amb una filla petita sempre és més difícil trobar el temps per cuinar, sempre hi ha prioritats. Però, de tan en tan, quan un té temps i s'hi posa, pot fer cosetes tan bones com aquesta que ara us explico. 

El secret d'aquesta cassoleta és que el conill està prèviament macerat a l'estil oriental, ja us indico com a continuació. I l'altre secret és que les carxofes no són naturals, sinó en conserva. Aquest és un dels productes que vam rebre a casa de la casa Espinaler, i que a mi m'han agradat, sobretot, perquè no són gens envinagrades, són al natural, fet que permet barrejar-les amb altres ingredients, com és el cas.

Ingredients:

1/2 conill

salsa teriyaki

oli de sèsam

canyella

mel

pebre negre

patates violeta

carxofes al natural d'Espinaler

1 ceba seca

El que fem primer és posar a macerar el conill amb la salsa teriyaki (dues cullerades soperes), l'oli de sèsam (una cullerada de cafè), sal i oli, dues cullerades de mel, uns granets de pebre negre en gra i una branca de canyella. Ho deixem macerar durant unes dues hores. 

A continuació, tallerm la ceba a la brunoise i la saltem a la cassola amb oli i sal. Mentrestant, pelem les patates violeta i la fem a daus. Retirem la ceba de la cassola.

Ara, enrossim el conill. Tornem a afegir la ceba i també incorporem les carxofes en conserva al natural. Afegim una mica d'aigua perquè la salsa del conill no se'ns enganxi al fons.

Finalment, afegirem les patates, que prèviament hem bullit amb aigua abundant i sal.

Apaguem el foc i ja ho podem servir! Amb salseta inclosa.

Tallem el bacallà a daus grossos i pelem les patates. Si són petites, com les gurmet, no cal que les trossegem i les presentarem senceres, si ho volem.

Confitem el bacalllà amb oli de blat de moro, que aguanta molt bé les altes temperatures sense cremar-se. També hi posem un parell o tres grans d'all. Introduïm el bacallà fins que cobreixi. Un cop passats uns 10 minuts, traiem el bacallà del foc i el deixem escórrer sobre un paper de cuina. En el mateix oli, hi courem les patates, que agafarem també el gust de l'all.

Ara, preparem l'allioli de mel barrejant l'allioli (fet a casa o comprat) i la mel (que sigui crua, no refinada). 

Ara, col·loquem els lloms de bacallà en una safata per anar al forn i els untem amb l'allioli de mel. Hi afegim unes llavors de sèsam de dos colors, que amb l'escalfor afegiran aroma al plat.

Gratinem el bacallà al forn, a 170 ºC, durant cinc minuts aproximadament, i el servirm acompanyat de les patates confitades. Bon profit!

Ja feia temps que tenia ganes de fer nyoquis a casa. M'agraden, els nyoquis, però sempre els he comprat fets, i m'agrada treballar amb les masses (com ja haureu pogut comprovar si és que visiteu de tan en tan aquest blog). Així que aquesta vegada vaig ajuntar ambdós plaers, el d'elaborar la massa i el de menjar-me-la.

La idea de fer nyoquis de carbassa ja la tenia clara, ara que encara és temps d'aquesta cucurbitàcia. En canvi, la idea dels nyoquis de patata violeta va venir després, ara fa pocs dies, quan vam veure que a l'Aldi en tenien un assortit. De fet, vam comprar les patates per a fer-ne xips per un dinar on hi havíem convidat la meva germana i el seu company, perquè són violeta i això sempre fa bonic. Però ens en van sobrar prou com per a rumiar-ne un altre plat.

Em va venir al cap de seguida, la idea d'aprofitar aquestes patates meravelloses per a fer uns nyoquis liles. I combinar-los amb els de carbassa, de color taronja. Per a regar-ho tot, no volia una salsa que emmascarés aquests dos colors, així que vaig escollir una salsa que m'agrada molt i que és una de les que explico quan vaig a impartir els cursos de conserves arreu; el pesto de ruca. Us ho explico tot ara mateix.

Ingredients pels nyoquis de carbassa:

225 g de farina

450 g de carbassa

1 rovell d'ou

1 pessic de sal

Ingredients pels nyoquis de patata violeta:

300 g de patates

150 g de farina

1 ou

1 pessic de sal 

Ingredients pel pesto de ruca:

ruca fresca

pinyons

formatge parmesà

1/2 gra d'all

oli d'oliva verge extra

1 pessic de sal

Aquí tenim els dos colors amb els que jugarem. Hem bullit la carbassa en un cassó, i les patates en un altre, perquè no se'ns barregin gustos i perquè les patates amb pell a mi m'agrada més bullir-les soles. 

Heu vist quin color més bonic que tenen les patates, un cop bullides?

Ara, preparem les dues masses, en dos bols separats. Com veieu, les quantitats de farina són en proporcions diferents si es tracta de la patata o la carbassa. N'hi ha més per fer els nyoquis de carbassa; això és, perquè la carbassa té més quantitat d'aigua i li cal més farina per espessir la massa.

Ho preparem, com ja he dit, en dos bols. En un, hi triturem la patata. Ho podeu fer amb l'aixafador de mà (el meu cas) o amb la batedora. Seguim, incorporant la farina, l'ou i la sal. Tenim la massa i la deixem reposar una estona, mentre fem l'altra massa.

Fem la massa de carbassa, seguint els mateixos passos que ja hem utilitzat per fer la massa de patata.

Ara, agafarem la massa de patata violeta, la dividirem en porcions més petites i l'estirarem en forma de xurro. Si heu fet mai ceràmica l'operació us semblarà familiar, ja que és el mateix procediment que farieu per fer un gerro fet a mà, sense torn. A mi em va fer aquesta sensació, ja que fa un temps feia classes de ceràmica.

Un cop fet el xurro, el tallem en porcions d'uns dos dits de llarg i, amb la forquilla, marquem les ratlles típiques dels nyoquis. Fem el mateix amb la massa de la carbassa. 

Ara, ja els tenim a punt per coure. La cocció del nyoqui és molt i molt curta, d'un minut tan sols. El que farem serà posar aigua a bullir amb una cullerada de sal. Quan arrenqui el bull hi tirem els nyoquis i sabrem que són cuits quan comencin a surar. No falla! Els que encara no suren és que encara no estan a punt. Els aneu traient amb l'escumadora. 

Per fer la salsa ho teniu fàcil, només cal triturar amb la batedora tots els ingredients que us he indicat més amunt. 

+ l'all, l'oli i la  sal

Aquesta serà la salsa que farem servir per a regar els nyoquis. Espero que us hagin agradat! 

Segueixo, un cop més, amb una recepta salada. I ho faig avui per explicar-vos aquesta recepta que serveix com a plat únic, perquè porta proteïna (la del rap), hidrat (la del cuscús) i vitamines i fibra (de la carbassa i pebrot). Se'm va acudir per tres raons; la primera, és que ja feia dies que tenia desig de rap i feia setmanes que a casa no en fèiem; la segona, perquè vaig trobar aquests preciosos pebrots vermells al mercat, petits però prou amples com per a admetre un bon farciment a l'interior; la tercera, perquè ens van sobrar moniatos de la castanyada i, com que a mi m'agraden moltíssim, me'n vaig voler aprofitar. Us explico a continuació la preparació que vaig fer, si bé sabeu que podeu modificar-ne alguns dels ingredients, si no us convencen o bé si voleu substituir-los per d'altres que us facin més el pes.

Ingredients:

dos moniatos mitjans

rap (uns 150 g)

2 pebrots vermells petits i amples

100 g de cuscús

Fonoll fresc (unes branques)

1 ceba

1/2 albergínia 

fruits secs  amb pinyons i panses

comí mòlt

Per tenir-lo a punt per després, deixarem cuit el cuscús. Ja us he explicat alguna vegada com es fa. Bulliu aigua amb una culleradeta de sal. I després l'aboqueu sobre el cuscús, en un bol a part i fora del foc. Ho deixeu reposar fins que el cuscús s'hagi begut tot el líquid. I seguidament, un cop a temperatura ambient, aneu separant els grans de cuscús amb una forquilla, perquè no facin grumolls. 

Preparem les verdures. Tallem la ceba i el moniato, a daus mitjans.

Mentrestant, tallem el rap a daus i en rebutgem l'espina del centre. Enfarinem els talls de rap i els passem pel wok amb una mica d'oli, volta i volta, perquè s'enrosseixin.

En una paella, posem a coure la ceba i el moniato amb una mica d'oli i sal. Quan comencin a enrossir, hi afegim la mitja albergínia, tallada a daus. Ho anem remenant amb l'espàtula. Al cap de 10 minuts, ho condimentem amb una mica de comí mòlt. 

Passat aquest temps, afegim la barreja de verdures al wok on hi ha el rap.

Seguim remenant i, ara, hi afegim els fruits secs i el cuscús. Apaguem el foc.

Traiem el tap dels pebrots vermells. I els farcim amb aquesta barreja de verdures i cuscús.

Posem els pebrots, ja farcits i amb la tapa de la cua posada, en una safata per anar al forn, que omplirem amb un dit d'aigua. Enfornarem a 180 ºC durant 30 minuts.

Passat aquest temps, ja els tindrem a punt per servir. Bon profit!