Tapa't de tapes

Bon dia! Aquesta setmana, al programa Quins fogons us hem presentat una sopa lila. Molt fàcil de fer i que sorprendrà als comensals. No us la perdeu! Mireu el vídeo aquí:

És curiosa, es presenta en un bol de pa. Voleu saber com es fa?

 

Avui us presento una recepta lleugera i saborosa que he elaborat amb el brou de carxofa d'Aneto, que es va presentar a la fira Alimentària 2016 i que vam poder degustar llavors, quan molt amablement, en Josep ens en va oferir. Avui l'hem estrenat a casa i la veritat és que el resultat ha estat del tot satisfactori, tan per a nosaltres com per l'Arlet, que també n'ha gaudit!  

Ingredients:

Ceba

Fonoll fresc

pèsols congelats

brou de carxofa

ceba cruixent deshidratada

Primer, tallem la ceba ben petita i també el fonoll. Sofregim bé aquests ingredients amb una mica d'oli i sal. Un cop daurats, hi afegim el brou de carxofa, que prèviament hem escalfat en un cassó a part.

Cobrim el cassó fins a la meitat. Un cop ja hagi bullit tot uns 10 minuts, hi afegim també els pèsols. Ho rectifiquem de sal i ho coem 5 minuts més. Apartem el cassó del foc un moment i triturem tots els ingredients amb la batedora. Ho tornem a coure un parell de minuts més, ja triturat. I ja ho tindrem a punt. 

Podeu acompanyar la crema amb una ceba deshidratada cruixent, que hi queda d'allò més bé. Bon profit!

 

Els qui em seguiu ja ho sabeu, que normalment sempre inicio l'explicació d'una nova recepta amb una foto única del resultat final de la preparació. Però, aquesta vegada, m'ha semblat que per il·lustrar aquesta fondue em calien les tres imatges, per poder reflectir molt més bé aquest resultat final del que us parlo i que, en el cas d'aquesta recepta d'origen suís, segueix tot aquest ritual.

Perquè, senyores i senyors, la fondue és un plat de ritual i, sobretot, per gaudir en companyia. La tradicional fondue es menja al voltant d'una taula, on sasseu tothom per a menjar del mateix recipient. L'ajuda d'unes forquilles metàl·liques llargues i primes és essencial per a no cremar-nos les mans i per a poder fer rodolar en el seu propi eix l'ingredient que se suqui a la barreja de formatges. Normalment, s'hi suca pa.

La fondue està formada per formatges com el gruyère, l'appenzeller, el Vacherin i el tête de moine, que es fonen en un cassó acompanyats amb vi blanc i aromatitzats amb Kirch. En el meu cas, he substituït l'appenzeller per l'havarti i no hi he afegit Kirch. Hi ha qui també frega un all a les parets del cassó on courem els formatges, perquè aromatitzi la fondue.

Per saber-ne més, la fondue no sempre es fa amb formatge. De fet, és una especialitat culinària que consisteix a sucar en un líquid els trossos d'un aliment. La paraula fondue significa fosa, el participi femení de fondre, seria com dir paellada per a alguna cosa que es fa a la paella. Els camperols muntanyencs de Suïssa sucaven el pa al formatge fos i barrejat amb altres coses, la fondú, per poder gaudir d'un menjar calent. Va ser així com va sorgir la mundialment coneguda fondue de formatge, el plat nacional suís que acabaria traspassant les fronteres del país.

L'altre ingredient que avui us presento és la carbassa. Sobradament coneguda entre nosaltres, és als mesos de fred quan es troba en el seu millor moment i quan es consumeix de forma generalitzada. No em posaré a especificar tipus de carbassa ni res de tot això perquè em caldria obrir un altre capítol, però sí que us comentaré que jo he utilitzat aquesta...

M'ha servit de recipient per a ficar-hi la fondue i, a més, m'ha anat bé per a barrejar-la amb el formatge, ja que les parets, un cop cuites, queden prou toves per a poder ser arrossegades pel pa, que alhora suquem amb el formatge. Una delícia, vaja...

Aquí teniu el pas a pas, a sota us l'explico:

Agafem la carbassa i li tallem el cap. La posem al forn a coure durant 1 hora a 170ºC (dependrà de la mida, aneu controlant). Seguidament, la traiem i la buidem, traient les llavors. Deixem les parets de carbassa gruixuda, de manera que encara hi quedi carn. A continuació, fem la barreja de formatges i vi en un cassó. Anem removent, a foc mig, fins que veiem que la barreja ja és fosa. A continuació, tornem a agafar la carbassa i la farcim amb la fondue. També tallem uns daus de pa, en aquest cas, és un pa de pagès rodó, que anirem sucant a la fondue.

Us recomano col·locar la fondue sobre una superfície que es pugui escalfar, d'aquesta manera, mentre l'aneu menjant a taula podem posar-hi una espelma a sota i alçar-la sobre unes potes perquè els formatges es mantinguin calents. Per exemple, jo he fet servir una plataforma de pissara, col·locada sobre unes potes i, a sota, espelma encesa.

Ens la vam menjar per sopar amb el Manel, acompanyada d'una cervesa torrada ben fresqueta, i com la vam gaudir...! Us hi animo a vosaltres també. Bon profit!

 

Finalment, arriba el fred. I amb ell, a casa arriben les sopes. Ens agraden tot l'any, de fet, però és quan el cos ens reclama un plat calent quan ens hi posem de debò. Aquesta vegada, he buscat una recepta que ens anés bé a nosaltres i a la petita Arlet, que de fet li agrada tot, però que aquesta sopa especialment debora. Us explico la recepta que he fet i que incorpora, altra vegada, l'all negre, un producte que ja sabeu que m'encanta. La veritat és que la sopa ens ha anat molt bé per a fer-nos passar la fredor d'aquests dies durant una estona. Tasteu-la i ja em direu!

Ingredients:

xampinxons (una safata)

1 rosegó de pa sec o eixut

1 ceba 

2-3 alls  crus

1 all negre 

1 bol de brou vegetal

1 pessic de sal 

pebre negre mòlt

 

D'entrada, tallem la ceba i l'all. La ceba, en juliana. I l'all, laminat. Posem a sofregir la ceba. A continació, incorporem els xampinyons també laminats i nets. Ho rectificarem de sal i ho sofregirem durant uns 7-8 minuts.

 

Seguidament, incorporarem un all negre partit en dos, i el pa. Ho sofregirem tot uns 5 minuts més. A continuació, incorporarem el brou vegetal (en aquest cas, he fet servir un brou sobrer de la verdures de feia dos dies). També hi afegirem el pebre negre mòlt. Afegirem sal, només si cal, perquè en principi el brou també en porta. Ho deixarem coure uns 5 minuts.

 

Un cop tots els sabors s'han barrejat, triturarem la sopa amb la batedora.

I ja la podrem servir! La podem finalitzar amb un rajet d'oli d'oliva verge extra en cru. Bon profit!

 

 

El dia que vaig fer pasta fresca a casa amb la màquina, també us vaig explicar que n'havia fet una amb forma d'spagueti. Podeu veure el post AQUÍ. Com que els spaghueti em van quedar molt i molt fins, ja que vaig premsar-los fins a mida 6 de gruix, que és molt fi, doncs els vaig preparar en forma de sopa oriental, que a casa ens agrada molt . Us l'explico, a veure si us hi animeu. No cal que ho feu amb fideus de pasta fresca, sinó en teniu, ja que també podeu aprofitar per fer-ne amb fideus orientals de blat, d'arròs, nudles, en fi... a la Xina tenen una gamma amplíssima de varietats de l'spagueti o la tallarina.

Ingredients:

Fideus prims de pasta fresca

alls tendres

Bolets orientals: orella de Judas

Bolets orientals: Paengi beoseot (en coreà) / enokitake (en japonès)

Pebrot vermell nan

Vinagre d'arròs

Salsa Teriyake

Oli de sèsam

el que fem primer és hidratar els bolets Orelles de Judas, que es venen normalment deshidratades. Són els bolets negres que veieu al centre, i que podeu substituïr per les nostres trompetes de la morts, de textura semblant. A continuació, netegem els peus dels bolets blancs, d'origen coreà, i que com veieu tenen dos noms en funció del país que els utilitzi (paengi beoseot o enokitake). Són molt fins, de gust suau, i acompanyen molt bé les sopes orientals. 

A continuació, tallem les verdures ben fines. 

A continuació, agafem una olla i hi incorporem 1/4 de litre d'aigua. Quan l'aigua sigui calenta però encara no bulli hi afegim els bolets, els alls tendres picats i el pebrot vermell, tallat fi.

De moment, no hi posem sal, perquè ja hi anirem tirant les salses. De moment, hi afegim un rajolí de vinagre d'arròs. Ho fem bullir uns 3 minuts. Hi afegim els spagheti o fideus, i seguim bullint tres minuts més. Durant aquest temps, hi afegim també un rajolí de Triyake (que ens hi afegirà el punt salat) i també l'oli de sèsam (el punt torrat). 

Passats aquests 3 minuts de cocció de la pasta  (no cal més perquè és fresca, recordem-ho), tastarem una mica la pasta, per comprovar que ens agradi el punt de cocció. 

I si ja està 'al dente', apagarem el foc i servirem la sopa en bols, acompanyada d'una cullera per agafar el brou, i d'uns palets xinesos per agafar més bé els fideus. 

La d'avui és una crema que us ajudarà a fer-vos passar el fred. En la forma d'elaboració, s'assembla força a la que vaig explicar-vos fa poc, la Crema de carbassa amb entrebancs de poma caramelitzada, fins i tot comparteixen vitamines comunes, però els ingredients són diferents i per això el color final també és diferent. En aquest cas, la crema és més energètica, aporta proteïnes, mentre que la de carbassa no. I a més, us ofereix una bona manera de cuinar la llentia vermella, no tan coneguda com la negra però us asseguro que ben bona també, i de cocció més ràpida. Al blog també hi trobareu una altra variant ja publicada, aquesta Sopa de llenties vermelles amb salsa d'alls tendres. 

Ingredients: 

Brou vegetal

Pastanagues

1 gra d'all

llenties vermelles

Sal

(La llentia vermella no té pellofa, per això té aquest color i cou més depressa)

Primer, pelem i trossegem les pastanagues i el gra d'all. La cocció la fem per separat. Primer, bullim les pastanagues i l'all amb aigua.

A continuació, bullim les llenties vermelles amb el brou vegetal durant 5 minuts. Després, hi incorporem les pastanagues i l'all i seguim bullint 5 minuts més. rectifiquem de sal, si cal. Finalment, apaguem el foc, triturem amb la batedora i, si volem una crema fina, finíssima, la passem pel colador xinès. Però en aquest cas l'he deixat amb grumolls, a mi m'agrada més. Ho decorem amb una flor de romaní i ja la tenim a punt.

Bon profit!

A mi també m'agrada molt, la crema de carbassa, i ja feia dies que teníem aquest fruit al rebost dient-me... menja'm. La passada temporada us vaig presentar aquesta recepa SALADA: Crema de carbassa amb entrebancs de crispetes, també molt bona per menjar com a tapa divertida per obrir la gana. I encara podreu trobar receptes DOLCES feta amb carbassa, la Crema catalana de carbassa, les Galetes de carbassa, la Melmelada de carbassa o les Magdalenes de carbassa.

Aquesta vegada us explico la que vaig fer l'altre dia. Aquesta crema que us ensenyo en aquesta ocasió sempre queda bona, ve de gust encara que el fred no ens acompanyi, perquè es pot menjar tèbia o freda, si ens agrada més. La idea dels entrebancs (picatostes, en castellà) va venir quan per la ràdio (no recoro l'emissora, em sap greu) un oient va trucar per explicar que li agradava fer dauets de poma caramelitzats. I ara que és temps de pomes, què podíem triar millor! 

Ingredients:

4 rodanxes grosses de carbassa

2-3 patates

1 porro

1 ceba

1 c. de comí en pols

1 poma golden

1 nou de mantega

1 c. de sucre

formatge ratllat (el que volgueu però que faci fils)

Comencem tallant el porro i la ceba a la brunoise i els posem a coure amb oli i sal, perquè evaporin l'aigua i comencin a enrossir-se.

Al cap de 10 minuts, hi incorporem les patates, pelades i tallades a daus petits. Ho salem una mica més. Remenem i deixem coure 5 minuts més.

Passats aquests 5 minuts, també hi afegim la carbassa, sense pell i tallada a daus, de la mateixa mida aproximada que els daus de patata. Tornem a salar una mica i, al cap de 5 minuts, hi afegim aigua mineral i 1 c. de comí en pols. A mi m'hi agrada molt, el comí, no us el deixeu que amb la carbassa hi queda excel·lent, ja ho veureu.

Ho deixem coure ben bé 3/4 d'hora, a foc mig. Passat aquest temps, ttiturem amb la batedora i passem la cema pel colador xinès, si ens agrada ben fina.

Per servir-la, el que fem és preparar els entrabancs. Pelem i tallem a dauets la poma, i l'enrossim en una paella amb mantega i sucre, perquè així caramelitzi.

Quan ja ho tinguem a punt, ho presentem. En un bol, la crema de carbassa. A sobre, el formatge ratllat i, finalment, la poma caramelitzada. 

I ja ho tindrem a punt! Bon profit!

Ara fa fred, ara fa calor... setembre, el mes de la lluita entre l'estiu que encara s'arrossega i la tardor que truca a la porta. I per sopar, què fem? I no saps què ve més de gust, si un plat calent o un plat fred... Solució? Fem una vichyssoise! Que la podrem menjar freda, tèbia, calenta o mooolt calenta!

Aquesta és una d'aquelles cremes que agraden a gairebé tothom, que és fàcil de fer i que no necessita gaire ingredients. Segons he llegit, a la cuina el puré i la crema de porros és molt habitual, considerada més aviat humil i poc sofisticada, i existeix des d'antic; en aquestes cultures, aquesta crema, quan és calenta, es considera i anomena crema de porros, deixant en tot cas el terme vichyssoise per la versió freda únicament. En general les sopes i guisats amb porro, ceba, all, etc., formen la base d'aquesta dieta i són presents igualment a cuines com la britànica o la basca. El fet d'afegir nata a les cremes de verdures és típic tradicionalment de París i el nord de França, encara que modernament s'ha estès pertot arreu. Alguns cuiners francesos i estatunidencs es disputen, des de fa quasi un segle, si veritablement es tracta d'innovació gastronòmica, o si bé ha estat idea d'un cuiner nascut a França o a Estats Units.

Ingredients:

Patates

Porros

Brou vegetal (també pot ser de pollastre)

Nata líquida -35 % m.g.

Parmesà (opcional)

Sal

Oli d'oliva

Fulles de sàlvia (per a decorar)

Primer, pelem i trossegem les patates. També trossegem els porros, i ho fiquem en una cassola untada amb mantega o oli, perquè s'ofeguin un xic les verdures. A continuació, hi afegim un brou vegetal prèviament escalfat. Bullim però sense passar-nos, ja que sinó perdrem els nutrients de les verdures.

Després, agafem la tourmix i ho triturem tot. 

Cinc minuts abans d'apagar el foc, hi afegim un got de nata líquida, ho rectifiquem de sal i hi ratllem el formatge parmesà. 

Si ho volem servir ben i ben fi ho podem passar pel colador xinès però a mi m'agrada servir-ho amb textura. I, en aquest cas, la vam menjar tèbia. La podem acompanyar d'unes fulles de sàlvia i d'uns entrebancs de pa. La vichyssoise, per no passar ni fred ni calor...

bon profit!

I abans de tancar m'agradaria agraïr a la revista CUINA la nominació:

el blog és finalista al II Dia CUINA!

Continuarà... Us explicaré la recepta ben aviat! 

I dissabte 21 sabrem qui són els tres guanyadors finals... quins nervis!

De moment... bon cap de setmana!