Tapa't de tapes

 

Avui us explico una recepta que ja fa molt temps que tenia ganes de fer.O sigui que, aquesta que veieu, és d'estrena. Els que em seguiu ja sabeu que sóc bona amant del conill, una carn magre que trobo tendre i gustosa, i ben saludable. Si us entreteniu a buscar en aquest blog algunes receptes amb conill de ben segur que n'hi trobareu unes quantes. Aquesta d'avui, però, no és del tot meva. I m'explico. Es tracta d'una recepta de les de tota la vida, de les que no volen inventar res ni fer-nos descobrir sabors estrambòtics. Sinó que, al contrari, volen apropar-se als gustos familiars, als que ens agraden a tots, els que ens recorden les àvies i els que es cuinen, encara avui, amb algun alcohol aromàtic. Com és el cas del conyac. La recepta original de la que avui us explico és del llibre de 'Cuinar és senzill' de la Montserrat Seguí, gran cuinera de primers, segons i postres, i un llibre que a casa consultem sovint. A la meva recepta hi he afegit una mica de suc de taronja acabada d'esprémer i una mica d'all picat.

Ingredients:

1 conill

1 got de conyac

3-4 branques de julivert fresc (el del nostre hortet!)

xampinyons

1 c. de farina

1 ceba

2 grans d'all

brou d'au

1/2 got de suc de taronja

Sal i pebre

Comencem fent enrossir amb oli d'oliva el conill, ja salpebrat. Volta i volta, i el reservem. Al mateix oli, hi sofregim la ceba, tallada a trossets petits. 

 

A continuació, fem una picada d'all i julivert. I l'afegim a la ceba. També hi incorporem una cullerada de farina. I el toc personal tapa't de tapes, mig suc de taronja. I finalment, incorporem també el brou d'au calent.

 

Arriba el moment de torna a ficar el conill a dintre. Mentrestant, saltajem els xampinyons amb oli i sal. I una mica més tard, els afegim al conill.

Deixem que tot faci xup - xup durant una hora, a foc mig, i amb la tapa posada. Un cop passat aquest temps, apaguem el foc i deixem reposar el conill. Ja el tenim a punt! Què me'n dieu? Fàcil, oi?

 

 

Aquesta setmana és setmana de tardor. En tots els sentits; d'una banda, perquè les temperatures han baixat i es comença a notar la fresca, l'estiu ens diu adeú; i de l'altra, perquè aquesta setmana és la Castanyada, dies de fer panellets, coure castanyes i moniatos a la brasa i fer menjars ja una mica més contundents. Avui us porto la proposta que vaig fer ahir per al dinar de carmanyola d'avui. Espero que us agradi. No he pogut fer les fotos del pas a pas perquè, quan hi vaig pensar, el conill ja estava fet! Igualment, espero que l'explicació us sigui útil.

Ingredients:

1 conill sencer

mig pebrot verd

Mig pebrot vermell

3 alls

Una ceba

Brou vegetal

Mongetes seques

Castanyes torrades

Julivert

El que fem primer és tallar el conill a octaus. A continuació, el salpebrem i el rostim una mica en una cassola. El retirem. Al mateix oli, hi sofregim el pebrot verd, vermell i la ceba, talladets ben petits. Ho rectifiquem de sal. Al cap d'una estona, hi afegim les castanyes trossejades i torrades. També hi posem una mica de julivert picat. Seguim remenant una mica més i, quan les verdures ja siguin daurades, hi afegim també l'all.

Ara, reincorporem el conill que havíem reservat. I hi afegim el brou vegetal, ben calent. Ho deixem coure ben bé una hora, a foc mig, amb la tapa posada. Quan el conill ja és melós, incorporem les mongetes seques a la cassola i apaguem el foc. I ja ho tenim! Bona castanyada!

 

El conill és una de les carns que més m'agrada. I de totes maneres: a la brasa, arrebossat, fregit i, sobretot, estofat. Aquest plat de conill amb xocolata ja l'he fet a casa moltes vegades, però cada vegada en faig versions de la mateixa proposta. De fet, en aquest mateix blog en teniu una altra versió, que també incorpora la xocolata, el podeu consultar aquí.  Aquest cop, hi he incoporat l'all negre, del que sóc tan fan. I he fet una nova versió de les verduretes que hi poso en altres ocasions. El resultat, boníssim, i la preparació, d'allò més senzilla, la ho veureu.

Ingredients:

Cuixes i espatlles de conill

Ceba

Pastanaga

tomàquet

ametlles

all negre

farigola

xocolata a la pedra

brou de verdures

D'entrada, tallem les verdures amb mida petita. la ceba, la pastanaga, i el tomàquet. Ho sofregim, salant-ho prèviament. Primer la ceba, i la pastanaga, i finalment, el tomàquet.  

 

Seguim, enrossint el conill a la cassola, tot sol i salpebrat. El reservem. Un cop sofregides les verudes, tornem a incorporem el conill i tambéhi afegim una picada que hem elaborat amb ametlles crues picades, all negre aixafat i xocolata. Diluirem la picada amb el brou, i l'afegirem al conill.

 

Finalment, afegim una branca de farigola i deixem que faci xup-xup durant uns 40 minuts. I ja ho tindrem a punt! Espero que us hagi agradat! Bon profit! 

Avui us presento una de les darreres cassoles que he cuinat a casa, menys freqüents ara que no pas fa un any, ja que amb una filla petita sempre és més difícil trobar el temps per cuinar, sempre hi ha prioritats. Però, de tan en tan, quan un té temps i s'hi posa, pot fer cosetes tan bones com aquesta que ara us explico. 

El secret d'aquesta cassoleta és que el conill està prèviament macerat a l'estil oriental, ja us indico com a continuació. I l'altre secret és que les carxofes no són naturals, sinó en conserva. Aquest és un dels productes que vam rebre a casa de la casa Espinaler, i que a mi m'han agradat, sobretot, perquè no són gens envinagrades, són al natural, fet que permet barrejar-les amb altres ingredients, com és el cas.

Ingredients:

1/2 conill

salsa teriyaki

oli de sèsam

canyella

mel

pebre negre

patates violeta

carxofes al natural d'Espinaler

1 ceba seca

El que fem primer és posar a macerar el conill amb la salsa teriyaki (dues cullerades soperes), l'oli de sèsam (una cullerada de cafè), sal i oli, dues cullerades de mel, uns granets de pebre negre en gra i una branca de canyella. Ho deixem macerar durant unes dues hores. 

A continuació, tallerm la ceba a la brunoise i la saltem a la cassola amb oli i sal. Mentrestant, pelem les patates violeta i la fem a daus. Retirem la ceba de la cassola.

Ara, enrossim el conill. Tornem a afegir la ceba i també incorporem les carxofes en conserva al natural. Afegim una mica d'aigua perquè la salsa del conill no se'ns enganxi al fons.

Finalment, afegirem les patates, que prèviament hem bullit amb aigua abundant i sal.

Apaguem el foc i ja ho podem servir! Amb salseta inclosa.

A més de ser un crack com a cuiner, el Tony ens explica el que el va empènyer a aprofundir en la cuina al buit. A més, ens comenta que completant les coccions amb un josper podem gaudir d'unes carns que són increíblement meloses per dins i cruixents per fora. En dono fe, com veureu més endavant, que no diu cap mentida...

Seguim amb un vídeo on se'ns aclareix una mica què es fa i com la cuina al buit. Mentrestant, el Tony ens fa rumiar sobre com funciona aquesta manera de cuinar o preparar els aliments, més aviat. I ens demostra que podem fer meravelles. Diria miracles, sinó fos que tot es pot demostrar científicament, com el Tony mateix ens demostra a la pissarra.... 

Ara, un cop feta la teòrica, veiem un exemple pràctic. Com es pot extreure l'aire completament d'un aliment sense que aquest quedi contaminat per agents externs i sense que torni a entrar aire? Doncs amb un tros de neoprè, doblement incrustat. Així ens ho fa veure ell mateix, tot i que jo no sàpiga explicar-vos-ho prou bé amb paraules:

Un cop coneixem més bé què és el buit, com es fa, què s'hi pot fer, i com es treballa a l'escola TBTC, passem a la part dels fogons, on tastarem algunes de les coccions al buit. 

En concret, tastarem aquestes. Ep, no és un plat per cadascú sinó per compartir, eh?

Tot és cuit al buit, les carne, verdures, salses i macerats. Tot, tot.

Vedella

Gall d'indi

Conill

Coll de xai

pop

Finalment, i satisfets de la descoberta i entusiasmats amb la cuina al buit, ens acomiadem del Tony Botella. Algú ja pensa i tot en fer-hi un curs ampliat...! he he he. 

Tony Botella, moltes gràcies per obrir-nos les portes i encomanar-nos la teva passió. I gràcies, Àgata, per fer-nos la descoberta i fer la feina d'enredar el Tony i a tots nosaltres. 

Ja fa temps que, a casa, vam descobrir l'all negre. Personalment, m'encanta menjar-ne gairebé cada dia, o bé sol o bé per untar una torradeta. En vaig fer una recepta de Pa d'all negre i nous ja fa temps. Però em vaig quedar amb les ganes de fer un plat on incorporar-lo però mai no acabava de tenir el temps, i quan el tenia el que se m'havia acabat era l'all. Són taaan bons, aquests grans negres! I cal destacar que tenen moltíssimes propietats. Aquí trobareu més vaig informació.

D'entrada, pot sermblar que el color no és molt atractiu a la vista, però de seguida que us el poseu a la boca i noteu com n'és d'untuós i agradable de sabor, us enamoreu de l'all negre, us ho prometo. Té un gust dolcet, que passa molt bé tant pensant en postres (és el proper repte que tinc al cap) com en un plat únic com el que avui us presento.

A casa, el rei dels arrossos és el Manel. Li queden sempre tan bons i li agrada tant, de cuinar-ne, que a poc a poc jo he deixat de fer-ne per dinar o sopar. Sempre deixo que ell torni a sorprendre'm, cosa que m'encanta, confesso. Però aquesta setmana m'he posat les piles i, aprofitant que l'Arlet feia la migdiada, m'he fet aquest dinar. N'he deixat un bon plat perquè el meu company també en pugui menjar a la feina, ja que sovint menja de tàper. 

Ingredients (per a 2):

Mig conill gros

conyac

2 grans d'all negre (en aquest cas, ecològic)

ceba

Pebrot verd i vermell

Carbassa (aprofitant que n'és el temps)

Arròs de pals

brou d'au

Per la picada: avellanes, pa torrat, julivert fresc i l'all negre

Comencem tallant les verdures a dauets. La carbass, més grossa perquè s'hi noti, un cop tinguem l'arròs cuit.

Ara, sofregim la ceba, primer, i després hi afegim els pebrots. Finalment, també incorporem la carbassa. Salem cada verdura a mesura que l'anem incorporant.

Ara, enrossim el conill. El saltem en una cassola amb oli, un cop l'hem salpebrat. El coem per un costat i per l'altre, i després hi afegim un bon raig de conyac. Apaguem el foc un cop s'hagi evaporat l'alcohol. 

Quan tinguem totes les verdures ben sofregides, afegim l'arròs i el napem. A continuació, incorporem el conill que ja haviem mig cuit i també afegim el brou d'au, o el de pollastre o el que tingueu fet. A mitja cocció, hi fiquem la picada, que us explico més avall.

La picada, el secret d'aquest plat. Farem una picada amb ALL NEGRE, avellanes, pa torrat i julivert fresc. 

Ara deixem coure l'arròs fins que el gra sigui al dente. Si cal perquè es beu tot el brou, hi podem afegir una mica d'aigua. Després, apagarem el foc i deixem reposar l'arròs durant uns 3 minuts. I ja el podem servir!

Aquest cop torno, després de força dies sense publicar mentre he estat de vacances, amb una recepta que uneix dos dels productes que més m'agraden: el conill i la xocolata. Ja fa temps que vaig publicar en aquest blog la més tradicional recepta de conill estofat, i que podeu consultar al link de Conill amb xocolata. No només hi trobareu receptes com aquesta de conill, en aquest blog, sinó que si feu un petit viatge virtual també us topareu amb un arròs amb conill, croquetes de conill, conill en escabetx de mandarina, conill a la cassola amb cols de Brussel·les i la més recent conill al forn amb allioli d'herbes, entre d'altres.

Comencem preparant la salsa de carbassa especiada ficant, en un bol de triturar, el mig iogurt, un pessic de cúrcuma, un de gingebre, un pessic de sal i la carbassa, un cop l'hem cuit previament durant 5 minuts al microones, tapada amb paper film. Ho batem la la batedora.

Un cop tenim la salsa feta, la reservem a la nevera perquè es mantingui consistent. 

A continuació, preparem l'arrebossat. Barregem l'ou amb la farina, la llet, el llevat, un pessic de sal, ratllem una presa de xocolata per sobre i també hi posem una mica de pebre negre. Ho remenem bé, pas a pas.

Ara, agafem les costelletes i les passem per la pasta d'arrebossat a la romana. Les fregim amb oli ben calent, les eixuguem un cop cuites sobre un paper absorvent, i finalment, hi ratllem la segona presa de xocolata per sobre, per a reforçar-ne el gust.

Ja només queda la part final, l'emplatat. Jo he posat les costelletes en cercle, al voltant de la salsa, per anar-hi sucant tants cops com vulguem. Ho decorem amb una branca de romaní. Bon profit i bona tornada!

El plat que us proposo avui és molt i molt fàcil de fer, ideal per aquells dies en què volem dedicar temps als convidats acabats d'arribar, sense que haguem estar pendents dels fogons. El vaig aprendre ara fa uns dies a casa la tieta de Mallorca. Ella m'explicava precisament això, que el fa quan no vol patir perquè se li cremi res al foc. 

Aprofitant aquestes safates tan xules que estreno, gràcies al premi de Bonpreu, també he acompanyat el conill amb un allioli de romaní i farigola, dues herbes que fan de bosc, trobo jo i qui m'ha ajudat a tallar-les. Som-hi.

Ingredients (per a dues persones):

1/2 conill gros

pebre negre

oli i sal

allioli 

farigola i romaní frescos

El que fem primer és untar la safata amb oli i posar el forn a preescalfar a tota potència. 

Seguidament, salpebrem el conill. També el reguem amb una mica d'oli d'oliva.

Mentrestant, el Manel m'ha anat tallant les herbes ben fines, ell que en sap tan, de manegar el ganivet.

Ara, enfornem el conill a 210 ºC durant 15-20 minuts, fins que sigui ros d'una cara. Passat aquest temps, el traiem un moment, el girem, i el tornem a coure 15 minuts més.

Quan el conill sigui cuit, barrejarem les herbes amb l'allioli i ja podrem servir el dinar! Ho podeu acompanyar d'una bona amanida o d'un gaspatxo ben fresquet, com vam fer nosaltres.