Tapa't de tapes

Ara estan en el seu millor moment. Les flors de saüc són esplèndides al mes de maig i encara en podrem trobar entrat el mes de juny. No us les deixeu perdre perquè, potser no per la potència de sabor, que no la té, però sí per les seves múltiples propietats, la flor de saüc s'ha convertit ja fa molt de temps en un remei natural que, podria ser, que ens estalviés més d'un constipat.

S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre.

La flor de saüc és, d'entrada, una planta molt bonica. Creix en forma de pàmpol, de manera que és fàcil de distingir des de la distància. A la fotografia podreu observar com és la fulla d'aquest arbust, estès per tot Europa però també en altres punts de la resta de continents del planeta. Aquest arbus es diu Sabuc, Saüc, Saüquer o Sabuquer, segons he pogut trobar, Com que és caducifoli, és lògic pensar que a l'hivern no ens hi fixem tant, perquè no mostra la seva espectacular presència. És ara, quan la primavera està espatarrant, que el Saüc deixa anar tot el seu potencial. És un arbre imprescindible a pagès. Ara que tornem a tenir hort a casa ho sé prou bé, he he he...

La flor de saüc pot ser un ingredient per fer ratafia o per elaborar un altre licor molt típic a Itàlia. També se'n pot fer infusió per desenlleganyar els ulls, vi, xarops, gelees, melmelades i pastissos. Però com són també molt i molt bones és com us presento avui aquestes flors, arrebossades. I és que sóc dona d'herbes, ja ho sabeu els qui em seguiu, i avui també de flors! (també podreu trobar una gelea de pètals de rosa que tinc al blog, aquí)

D'arrebossats n'hi ha un de nou a cada casa, això ja se sap, així que us proposo el meu, el que m'he inventat a mesura que l'he anat fent. A veure si us agrada!

Ingredients:

flors fresques de saüc

3-4 c. de farina normal

1 ou

1 c. de suc de llimona

1 c. de sucre

1/2 c. de sal

2-3 c. de llet semi

2-3 c. de mel

Separem les flors de saüc per les diferents tiges que tenen. Preparem l'arrebossat: l'ou, la farina, la sal i el sucre, el suc de llimona... remenem. I després hi afegim la llet, i tornem a remenar. Posem un cassó al foc amb oli i deixem que agafi el punt d'ebullició. Subjectem la flor de saüc per la tija i banyem les flors a l'oli, fins que quedin rosses. Després, les retirem i les deixem assecar en paper absorbent. Les servim de postres, acompanyades amb una mica de mel per sobre. Bon profit!

Avui us presento una recepta ben senzilla que vaig preparar fa unes setmanes per acompanyar un menú d'estil oriental, com ens agrada fer amb en Manel de tat en tant, per sopar. A més de ser una recepta molt fàcil, també està feta amb ben pocs ingredients, que podeu adaptar-los a la vostra manera. Jo he fet servir unes gambes que teníem congelades però podeu fer-ne servir de fresques i encara quedarà un plat més bo! Som-hi.

Ingredients:

Gambes , gambetes o gambots

ou batut

panko

wasabi (per acompanyar)

El que farem serà punxar les gambes i passar-les per ou batut. Després, les arrebossem amb panko. Ho fregim amb oli de blat de moro ben calent, aguantant les gambes amb els palets.

Ho servim amb una mica de wasabi per a poder sucar les gambes.

A vegades, quan arribo a casa tard i amb poques ganes d'obrir fogons, penso en alguna cosa que no sigui complidada i ràpida. M'agrada, bé, ens agrada que sempre hi hagi algun component sorpresa a la taula, malgrat tot. És a dir, que potser el dia que fem truita no serà una simple truita a la francesa sinó que intentarem farcir-la d'alguna hortalissa o altres ingredients, i acompanyar-la d'alguna cosa també ben gustosa. 

El cas és que aquesta tempura va sorgir d'un dia d'aquests. Ens encanta fer tempura, de tan en tan, i segur que ja n'haureu vist de publicades tant al meu blog com al del Manel en alguna ocasió. Aprofitant que, aquest cop, havíem comprar una salsa agredolça picant a l'Aldi, que com acompanyament quasi ens agrada més que la més clàssica salsa de soja... i havent passat pel mercat a comprar uns talls de lluç i veient que a la nevera ens havíen sobrat uns musclos del dia anterior, vaig fer la tempura que us explico i que està cuita amb oli de blat de moro, un oli que fa poc vam descobrir i que ens va cridar l'atenció perquè aguanta molt bé la temperatura, més que l'oli de girasol i d'oliva.

Ingredients:

Lluç

musclos

verdures variades (les que tingueu a casa)

farina de tempura

glaçons i aigua

sal

oli de blat de moro

Tallem les verdures a bastonets. Preparem la tempura, ficant la farina de tempura (en trobareu a molts supermercats), els glaçons i l'aigua i un pessic de sal dins el bol.

Omplim el cassó amb oli de blat de moro abundant.

Banyem les verdures a la tempura i les fregim, a foc fort. Les deixem assecar a sobre un paper absorvent. 

Fem el mateix amb el peix i marisc.

Ho servim en dos bols, un per cada fregida, perquè ens ho puguem menjar en format tapa. Ho acompanyem d'un bol petit de salsa agredolça. Si en sabeu, us aconsello menjar-vos aquesta tempura amb els palets xinesos, és més divertit i sembla que el menjar quedi més bo i tot! A casa ens encanta fer-ho així. Bon profit!

Ja fa dies que, a casa, anem ben atabalats. Ens estem traslladant de pis i això, per a gairebé tothom, suposa un trasbals. Se t'alteren les rutines i no tens temps per a res del que feies abans. La cuina també se'n ressent, i tot i que tant al Manel com a mi ens encanten els fogons, ja ho sabeu, aquestes dues últimes setmanes anem a mig gas, ja que ens trobem que els estris de cuina són al lloc on no haurien, dins les caixes, i les ganes es gasten carregant caixes... Ara ja només ens falta una setmana per a finalitzar i ja en tenim ganes... 

Malgrat tot, no tenir massa temps no comporta haver de menjar malament. Aquesta vegada, us proposo una cassoleta de bacallà fresc, que vaig anar a comprar al mercat divendres i que ens vam menjar dissabte per dinar. Vam aprofitar que havíem descongelats uns cigrons dels que cuinem a casa, i també vaig comprar unes bledes per a completar la cassoleta. La resta, us l'explico ara. 

Ingredients:

Bacallà fresc, a rodanxes

Cigrons cuits

bledes fresques

Branca de farigola

salsa de xató

1 ceba de figueres

2 grans d'all

Sal i pebre

farina per arrebossar

farigola o una altra aromàtica

Escaldem part de les bledes amb aigua i sal, només escaldades. No les escaldem totes, però, la resta les afegirem en cru a la cassola. Aquestes, les escaldem més que res perquè ens perdin volum i ens siguin fàcils d'introduir a la cassola, quan ja la tinguem en marxa.

També tenim els cigrons a punt...

Comencem, sofregint una ceba i dos grans d'all, tallats fins, a la cassola.

A continuació, arrebossem el bacallà amb farina, i el salem. Recordeu que aquest bacallà és fresc, i que per tant, no té gens de sal incorporada.

L'afegim a la cassola, juntament amb unes branques de farigola.

Ara, girem els talls de bacallà i hi afegim pebre molt per sobre.

També hi posem els cigrons...

Les bledes, amb una mica d'aigua perquè no se'ns enganxin els ingredients.

I, finalent, el toc de gràcia. Un parell de cullerades de xató, que ens funcionarà com una picada i ens espessirà una mica el suc.

Deixem que la cassola faci xup - xup durant 10 minuts i apaguem el foc. Que reposi uns 2-3 minuts.

I ja el tindrem a punt per servir! Així, doncs, un trasllat és pesat, sí però ja ho veieu, entre carregada de caixa i caixa, un àpat per a sucar-hi pa! (que és el que vam fer, he he he)

Aquesta recepta d'avui us la recomano molt i molt, si és que us agraden els bolets de cultiu com les gírgoles, i si sou fans de les croquetes i altres arrebossats. Si teniu ganes de sorprendre els convidats amb unes tapes d'entrant diferents, ja ho teniu. Jo la vaig tastar per primer cop en un restaurant de Castellar. Tot i que no eren fetes ben bé igual, perquè les que vaig tastar allí semblaven més aviat unes escalopes (per tant, es devien fer amb un arrebossat diferent) les que vaig fer a casa no tenen res a envejar-los, ja que fins i tot em van agradar més, són menys olioses. A més de tot això que us acabo de dir, preparar aquestes gírgoles és molt fàcil i no necessita massa ingredients. Així, doncs, som-hi:

Ingredients: 

gírgoles

ou batut

pa ratllat

mel

sal

El que fem primer és batre l'ou i el salem.

A continuació, hi banyem les gírgoles. Després, les passem per pa ratllat i, finalment, les salem una mica més, ja que la gírgola té molta aigua i no és gens salada, només amb la sal que hem posat a l'ou no en faríem prou. Anem arrebossant tots els bolets, fins que els tinguem a punt per fregir. 

Les posem a fregir amb oli abundant i ben calent! No cal patir pe l'excés d'oli, ja que la gírgola no és com l'albergínia, que fa com una esponja, ans al contrari, el repel força. En tot cas, un cop fregides, sí que us aconsello deixar-les assecar sobre un paper absorvent, perquè n'absorveixi l'excés, d'oli.

Un cop cuites, i no fins llavors, reguem les gírgoles amb uns fils de mel. 

i ja les tindrem a punt per servir! És aconsellable consumir-les immediatament. Si ens esperem gaire hores les gírgoles perdran el cruixent, que és la gràcia, de fet. Bon profit!

Quan al març de l'any passat vam passar la Setmana Santa al Cabo de Gata i vam descobrir el CAZÓN EN ADOBO ja cap peix va tornar a ser igual que abans... El cazón és, a més de boníssim, una espècie de tauró que a Andalusia es pot trobar fàcilment al mercat però que aquí és dificilíssim d'aconseguir, sobretot, fora de Barcelona. Ja ho vam intentar amb el Manel, preguntant en alguns mercats del Vallès i el Baix Empordà i res de res, no en vam trobar de fresc. A mi m'havia quedat amb l'espina clavada (metafòricament parlant, és clar) i volia tornar aquesta delícia, vaig posar-m'hi l'altre dia amb un llom de lluç, i sorprenentment... l'èxit va ser absolut! Hem tornat a repetir la recepta fa un parell de dies amb l'emperador, un peix probablement més similar al cazón, i ahir (ves quina cosa) ens en van oferir durant el refrigeri que vam degustar al Dry Martini en motiu de la master class en directe amb el Jordi Roca, Meritxell Falgueras i Javier de las Muelas, la CreativeSign. 

Així, doncs, marcada per l'actualitat... he he, no m'he pogut esperar més a publicar la recepta de l'adobo. Segur que també us ha passat, que de vegades penseu o feu alguna cosa i des d'aquell precís moment la veieu repetida continuament a la realitat que us envolta. Des que vaig preparar el lluç en adobo que no hem parat, amb el peix adobat. Sense cazón però amb molt de gust. I amb aquest gust també us l'explico, que és ben fàcil de preparar. La referència la vaig treure d'una recepta del Karlos Arguiñano, que trobareu fàcilment a google i que podreu adaptar al vostre gust, com vaig fer jo mateixa.

Ingredients:

Lloms de lluç (també queda molt bo l'emperador)

1/2 got de vinagre de xerès

1 c. d'orenga en espècie

1/2 got d'oli d'oliva

El suc de 1/2 llimona 

2 meitats de llimona sencera

3-4 bitxos

1 gt de vi blanc

sal i pebre

3 grans d'all

comí mòlt

3-4 fulles de llorer

1 pessic de pebre vermell de la vera

Per l'arrebossat (que he triat jo)

1 ou, farina, aigua i sal

És tan fàcil de fer que no caldrà massa explicació. Del que es tracta és de macerar el peix amb tots aquests ingredients i deixar-ho reposar a la nevera durant 8-10 hores. El peix s'amara del suc i es mig cou, de manera que després ja només ens falta arrebossar-lo i fregir-lo amb oli abundant. Seguiu aquests passos i l'èxit queda assegurat. 

Primer tallem el lluç a daus i l'introduïm en un bol de vidre.

Afegim el vinagre

El vi i els alls...

L'oli, el llorer i el bitxo...

el suc de llimona, les mitges llimones, el pebre vermell...

L'orenga i el comí, la sal (i el pebre mòlt, opcional)...

Ho remenem bé...

Ho tapem amb paper film i ho guardem a la nevera durant 10 hores.

Ara, fregim el peix, arrebossant-lo primer amb la crema de farina, ou, aigua i sal.

Escorrem els daus de peix adobat sobre un paper absorvent i ja els podrem servir. Podeu acompanyar-los amb una salsa, que pot ser una maionesa o un allioli, que hi lliguen bé, tot i que sols també  són deliciosos perquè el macerat els dóna molt de gust.

En aquest cas, els he presentat en forma de tapa individual, acompanyats per una culleradeta d'allioli a la base.

Aquest és el cazón que vam tastar a Los Albaricoques, un poble de cine al Cabo de Gata.