Delícies del rebost

Aquesta recepta és la meva aportació al Gran Recapte del Banc d’Aliments que aquest cap de setmana es realitza a tot Catalunya. 

Ingredients: 
 - 200 gr de pasta amb sípia o normal 
- una llauna petita de tonyina 
- una llauna de musclos 
- sis barretes de surimi 
- un pot petit d'olives farcides
- dues cullerades soperes de salsa de tòmaquet 
 - una ceba gran 
- oli d'oliva verge 
- sal 
- un raig de vi blanc (opcional) 

Posem a bullir aigua per fer-hi coure la pasta. Jo vaig fer servir espaguetis de sípia.

Mentre piquem ben fina la ceba i la posem en una paella amb un rajolí d'oli. Salem i tapem per que es faci amb el seu propi vapor.
Com que m'agrada que es noti i no estigui massa cuita, abans que estigui cuita del tot afegim el tomàquet. Pot ser tomàquet triturat o sofregit. Li donem dos voltes i afegim el vi.
Deixem reduir.

Piquem les barretes de surimi, les posem en un bol.
Escorrem la tonyina, que pot ser en oli o al natural, i l'afegim al bol.
Fem igual amb els musclos.
Tallem per la meitat les olives i es afegim al bol.
Un cop tinguem el sofregit llest també l'afegim al bol i remenem.

Posen al plat una ració de pasta i a sobre dues o tres cullerades soperes de salsa marinera.
Els italians diuen que la pasta amb peix no porta formatge, jo no n'hi vaig posar.

La Fundació Viver de Bell-lloc va néixer al 1982 a Cardedeu i ja al 1988 va posar en marxa un centre especial de treball on ofereix llocs de treball a persones amb risc d'exclusió.
Amb la incorporació d’una altra entitat, la Associació Sant Tomàs, neix La Tavella amb el doble projecte d’integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual i/o malaltia mental i la recuperació de l’agricultura tradicional, tot conreant fruita i verdura amb certificat ecològic.

Però La Tavella no sols comercialitza els seus productes, també en comercialitza d’altres de proximitat i d’economia social.
A més les seves finques repartides entre el Vallès Oriental i l’Osona, promouen la recuperació i conservació de varietat autòctones de fruites i verdures.

La Tavella es va posar en contacte amb un grup de blocaires tot oferint una cistella mixta de verdures i fruites a canvi de fer-ne receptes. I aquest cop es varen posar en contacte amb mi.
Com que ja tenia al davant l’experiència d’altres blocaires que havien provat els productes, i que havien repetit tot fent comanda de cistelles ja viciats amb la qualitat dels seus productes, no en vaig dubtar gens. I aquí la primera recepta.

La cistella la vaig anar a recollir a una botiga de productes ecològic del costat de casa, molts punts de recollida ofereixen la possibilitat de trobar un lloc on poder-la anar a buscar-la amb comoditat. Jo vaig aprofitar per comprar-hi la resta de productes per fer les receptes. Tots els productes són ecològics.

Ingredients: 
- 450 g de tomàquet triturat
- pasta d'espinacs per a lasanya que no necessita precocció 
- una cabeça d'alls 
- 150 g de iogurt grec 
- tres porros 
- un bròquil mitjà
- una col paperina (menys quatre fulles grans que vaig guardar per una altre recepta) 
- oli d'oliva verge ecològic 
- herbes de provença
- sal i pebre 
- curri
- formatge emmental ratllat

Piquem ben fins els porros, i els posem en una paella amb una mica d’oli al foc. Salem i tapem.
Piquem la cabeça d’alls ben petit. Afegim al porro i deixem coure ja destapat.
Si es seca massa afegim una mica d’aigua i deixem que es vagi confitat. Afegim herbes de provença.

Posar una olla al foc amb aigua i una mica de sal. Anar separant les flors de bròquil i tirar-les a l'aigua quan bulli. Les vaig deixar coure sense deixar que acabessin de coure, una mica crues per què després ja acabaran de coure a la paella primer, i després al forn. Les colem i afegim a la barreja de porro i all.

Ara fem el mateix amb la col. Bullim just al punt, una mica crua, colem i afegim a la barreja.

Ho he fet per separat per tal de controlar millor el punt de cocció. Ho podeu fer junt.

Jo us aconsello que un cop estigui la col cuita, i la colem per afegir-la a la barreja on havíem afegit el bròquil, reservem el brou vegetal resultat per què és pot fer una bona sopa ara que venen de gust amb aquest fred.

Un cop hem posat la col a la paella amb el bròquil i els porros, la posem al foc i amb ajut d'una cullera o forquilla anem aixafant per ajudar a que s'integri bé tot. Si queda massa sec hi podem anar afegint una mica del brou de bullir les verdures. Salpebrem i quan estigui ben barrejat, ho reservem.

En un bol posem el iogurt i el curri, i ho barregem bé. Reservem.

En una safata que pugui anar al forn posem una capa de tomàquet triturat, a sobre una capa de pasta de lasanya  A sobre vaig anant fent capes, una de verdures prima, d'un dit; a sobre formatge ratllat i novament una de lasanya. A sobre la resta de tomàquet ratllat i una nova capa de verdures. Per acabar una de lasanya.
Posem per sobre la barreja de iogurt i curri i més formatge ratllat per sobre.
Enfornem a 190ºC durant uns 30 minuts.

Si voleu fer sols una capa de verdures ho podeu fer, però a mi m'agrada trobar-me tres capes de pasta de lassanya.

No sé massa bé com va anar tot, comentant una fotografia del Facebook del mestre Jordà, de cop va convocar un curs per aquell mateix dissabte. I com no… De com un munt de blocaires ens hi vàrem apuntar.

Daniel Jordà és al front del Forn Trinitat Panes Creativos, un forn que, gràcies al seu bon fer i a la seva creativitat ha anat prenent un espai en el món del pa de Barcelona. El primer cop que vaig provar els seus pans va ser en el primer pícnic urbà que vàrem fer a la Cookiteca de Sarrià. Va ser un descobriment, pans gustosos, meravellosos.

En arribar a l’obrador del forn de la plaça Garrigó núm. 5. vàrem veure que la temperatura seria alta. I a més, un cop tots a dins, la mateixa va anar pujant fins als 35ºC… I tots vàrem aguantar meravellats per les explicacions del mestre.

Un sistema d’auto-amassat, l’autolisi que l’Starbase explica en aquest post.

Amb 500 gr. de farina de força, 300 ml aigua, 40 gr. d’oli, 40 gr. de mantega, 10 gr. de sal i 10 gr. de llevat, aconseguirem fer una massa de pizza que es va transformar també amb massa per focàccia.
Senzillament primer barrejarem els ingredients en un bol, però poc, durant uns 20 segons, no més.
En varem fer una bola i el deixarem reposar sobre la taula. Entre 10 i 15 minuts.
Estirem la massa i la pleguem sobre si mateixa, uns 5 segons.
Deixem reposar un cop més durant 20 minuts durant els quals la massa treballa per nosaltres.
Tornem a estirar la massa i la pleguem de nou. Llestos.
Ara sols cal estirar-la finament i posar-hi els ingredients que vulguem. L’enfornem i al forn i posem una bol amb aigua per tal que li doni la humitat necessària.

En el cas de voler fer una focàccia podem barrejar herbes amb la massa, també barregem oli i aigua que tirarem sobre la massa estesa en un motlle. No cal posar el bol amb aigua la forn per què la barreja d'oli i aigua ja li dona la humitat necessària.

En poguérem provar de sardines, de botifarra amb moixernons i ceba confitada, i de xoriç. Totes boníssimes. També una pizza que va sorprendre per dur maionesa en comptes de tomàquet...

Genial!

Aprofito que en motiu del Saló del Còmic, l'Enfogonat ha convocat el concurs sobre receptes relacionades amb el món del còmic per participar-hi amb aquesta.
Per a votar sols heu de clicar aquí.




Al carrer Bertrellans al costat de casa han obert una petita botiga de còmics, Pictogràfics, i allí hi vaig trobar aquesta petita joia “La cucina verde” un llibre de cuina amb unes il•lustracions precioses amb receptes de cuina vegetariana italiana.

Ingredients:
- 500 gr. de col-i-flor
- 200 gr. de pa sec
- 1 gra d’all
- 2 cullerades de formatge d’ovella esmicolat
- 3 cullerades de julivert picat
- 1 ou
- farina
- sal i pebre negre
- oli d’oliva

Coure la col-i-flor en aigua salda fins que estigui feta, escórrer i deixar refredar.

Esmicolar el pa i picar l’all ben fi. Triturar la col-i-flor en un bol amb l’ajut d’una forquilla fins a obtenir una massa homogènia, afegir-hi el formatge d’ovella, el julivert, el pa esmicolat, l’ou i l’all. Salpebrar. Barrejar bé.
Si cal hi podem afegir més pa.

Fer boles amb la massa, arrebossar-les amb la farina i daurar-les en oli calent.

A Sicília li afegeixen fonoll o menta fresca.
Jo hi vaig afegir dos xampinyons i porradell picat.

En Pep Nogué ens va fer aquesta escuma a l'Espai Consum Bonpreu. Feia dies que tenia guardat el sifó a l'armari, és una bona recepta per treure'l. Jo l'he fet amb menys cafè i sense Amaretto, però us deixo la recepta tal qual la va fer en Pep.

Ingredients:
- 175 gr. de mascarpone
- 175 gr. de nata per muntar
- 175 gr. de llet sencera
- 25 ml. d'Amaretto
- 8 gr. de cafè soluble
- 90 gr. de sucre
- cacau en pols
- 2 càrregues de sifó cream

Barrejar el mascarpone i la llet tot triturant-ho per que quedi ben fi.
Afegir-hi la nata, el café soluble i l'Amaretto. Continuar triturant bé per tal que el sucre es dissolgui.
Colar-ho en un colador fi per tal d'evitar problemes amb els sifó.

Si el sifó és de 500 ml haurem de fer dos sifons, doncs la quantitat de barreja és superior.

Posem la barreja dins el sifó i una o dues càrregues (tenint en compte l'assenyalat anteriorment). Un cop s'ha buidat la càrrega la traiem i posem el sifó a la nevera fins el moment de servir.

Es serveix l'escuma en una copa o vol i l'empolsinem amb cacau.

El 4 de gener de 2007 començava aquest bloc amb una recepta de foie, aprofito que va ser de foie per publicar aquesta recepta de rissotto apresa en el curs amb l'André Bonnaure.

Ingredients:

Si tenim carcasses d'ànec podem fer un brou cassolà amb elles, tot afegint-hi les verdures que fem servir per fer brou.

Posar en una cassola els pedrers tallats a trossos, els bolets sec i l'arròs. Sense més, com els pedrers són confitats ja són untants amb greix i serà suficient. Deixar rossejar una mica i afegir-hi el brou calent, de mica en mica, deixant que l'arròs el begui poc a poc.
Anar remenant i afegir el brou a mida que ho demani.

En afegir l'última ració de brou afegir el foie a trossos, tapar i deixar uns segons.

El foie substitueix la mantega típica del rissotto, tampoc li va posar el vi blanc que acostuma a posar-se en rossejar l'arròs, no li calia la veritat.

M’agrada la massa de pizza de Buittoni Finissima, molt fina i quadrada, i gairebé sempre en tinc una a la nevera, és una pizza d’aquelles d’obrir la nevera i veure que hi ha.

Ingredients:
- una massa de pizza Buittoni Finissima
- un carbassó
- una mica de crema de llet (millor creme fraiche)
- sal i pebre
- una llauna de tonyina al natural
- restes de formatges
- un raig d’oli d’oliva verge

Estendre sobre una safata per anar al forn la massa de la pizza i pintar-la amb la crema de llet.

Laminar el carbassó finament i repartir-lo sobre la massa de pizza. Salpebrar.
Esmicolar la tonyina i repartir-la per sobre el carbassó.

Ratllar els formatges, jo el passo per la picadora, i empolsinar la pizza amb la barreja. Posar-hi un raig d’oli i al forn fins que estigui cuita i els formatges desfets.

S'hi pot posar també, sota el carbassó, una mica de ceba tallada molt fina.

Fa uns dies vaig anar a Cadaqués amb unes amigues napolitanes, el tracte era que jo posava el transport i elles el dinar. Van dur un plat típic napolità “d’anar d’excursió”, a casa a la carn arrebossada en dèiem “carn de muntanya” per què era el típic que la mare ens posava quan anàvem d’excursió, doncs aquestes “truites” són el mateix pels napolitans. És generalment fa servir la pasta que ha quedat del dia abans.

Ingredients:
- pasta, espaguetis o macarrons
- tomàquet ratllat o triturat de pot
- ceba
- ou
- parmesà ratllat
- sal

El dia abans es prepara la pasta amb un sofregit de ceba i tomàquet. Penso que s’hi pot afegir les herbes que vulguem, orenga, alfàbrega, pebre, julivert... Si en tenim fets del dia abans s’aprofiten amb carn.
Es deixen a la nevera amb una carmanyola.

El dia següent es bat un ou, s’hi afegeix parmesà ratllat i la pasta freda. Ben farcit de pasta com veieu a la fotografia.

Es posen en una paella petita al foc amb una mica d’oli i es fan unes truites.
Es mengen fredes.
Són boníssimes!!! I una bona solució per anar a “la muntanya”.

Aquest cop a Gadgets de cuina, el cuiner Oscar Albiñana ens va oferir una recepta que és deliciosa. Encara mai he fet pasta fresca a casa, però la facilitat amb que mostra com fer-la aquest cuiner m’ho repensaré i en faré algun dia (hauré de comprar-me la maquineta de fer pasta, això si).
Per cert, l’Oscar va ser uns dels cuiners que ens varen ensenyar l’ús dels productes Sosa quan hi varem anar de visita. Va ser el millor restaurador júnior d’Espanya al 2007.

Ingredients:
- 100 gr. de farina per ou, si és vol fer pasta sense ou es pot substituir el pes de l’ou per aigua.
- pera
- gorgonzola
- una mica de nata líquida
- si es vol es poden posar herbes picades ben fines a la pasta de farina i ou
- una mica de menta picada

Es posa en un bol la farina, i els ous un a un fins que la farina se’ls mengi. S’ha d’amassar fins a trencar el gluten. Ens podem ajudar tot anant passant la massa per la màquina de fer pasta a la màxima obertura. S’ha de treballar fins que estigui ben elàstica.
Si veiem que necessita aigua afegir-la tot esquitxant.
Quan està amassada afegir-hi un cullerada d’oli d’oliva. Deixar reposar a la nevera.

Per fer el farcit tallarem a daus petits i regulars la poma.
La posarem en un estoig Lekué amb una branca de canyella i mitja cullerada de sucre que farà que perdi aigua i la confitarà. Ho posem al microones uns 3 minuts a temperatura màxima.

Passar pel colador de reixa la pera, aixafant-la, tot reservant-ne el suc que el farem servir per fer la salsa. El farcit no ha d’estar massa líquid.

Per estirar la massa podem posar una mica de farina, però no massa per què quedaria massa dura.
Fer una placa que pugui passar pel rodet de la màquina i anar passant-la amb compte tot estrenyent els rodets cada cop. Si veiem que li s’enganxa tocant-la amb els dits, afegim una mica de farina espolsant-la per sobre. Quan arribem a la mida més fina, passar-la dues vegades.

Dividim la massa en dos plaques, i una la posem sobre un motlle de raviolis empolsegat amb farina (una mica, recordem que un excés de farina ens faria la massa dura). Deixar que s’enfonsi sola i si cal, ajudar amb compte amb els dits.

Posar a cada forat una mica de pera i un trosset de gorgonzola.

Mullar amb aigua (o ou batut) les bores de la pasta per on s’han d’enganxar i posar a sobre l’altre placa de pasta que havíem reservat.
Passar-hi el corró per sobre i girar-ho sobre una superfície on no s’enganxi.
Passar el dit tot fent pressió als llocs on s’ha d’enganxar un cop mes i tallar els raviolis amb l’ajut d’un rodet de tallar pasta (molt millor que no pas amb el ganivet).

Per fer la salsa posar al foc sua un casso petit amb el suc de la pera i una mica de gorgonzola, deixar-ho fondre. Afegir una mica de nata líquida al gust.

Posar en aigua bullint durant dos minuts els raviolis.
Servir amb la salsa i una mica de menta picada per sobre (també pot ser alfàbrega).

Aquest recepta es pot fer servir amb molts altres farcits, jugar amb pebres, herbes, i fins i tot per raviolis dolços.

Del curs de risottos al Club Social Caprabo, podeu veure la crònica aquí.

Ingredients:
- 350 gr. d’arròs Arborio
- 250 gr. de gambes
- 12 cloïsses
- 1 taronja
- menta fresca
- ½ ceba picada
- ½ gra d’all
- 2 gots de vi blanc
- 1 ½ l. de fumet de peix
- sal i pebre al gust

Deixem obrir les cloïsses en una paella sense aigua ni oli. Reservem.
Netegem i pelem les gambes, tot treien i reservant els caps. Reservem.

Triturem la ceba i l’all i els posem en una cassola junt amb els caps de les gambes. Hi tirem un got de vi i ho deixem coure durant 8 minuts. Ho triturem tot i ho passem pel colador xinès. Posem el resultant en una cassola i afegim l’arròs. Remenem.

Quan l’arròs comenci a daurar li afegim l’altre got de vi. Remenem. Quan s’evapori, continuem la cocció afegint cullerots de fumet (un a un), deixant-los reduir tot remenant i tornat a afegir fumet. Així uns 16 o 18 minuts. Es important evitar un excés de líquid, però tampoc ha de quedar sec, per tant, si cal, li afegim més líquid. El risotto ha de quedar lligat, és necessari que l’arròs arbori deixi anar, poc a poc, el midó. S'hi pot afegir una cullerada petita de tomàquet per donar-li color rosat.

Quan quedin uns 4 minuts per acabar la cocció, afegim les cues de les gambes netes, les cloïsses i una mica del suc de la taronja. Remenem. Corregim de sal i pebre.
El deixem reposar un minut tapat i servim.

Del curs de risottos al Club Social Caprabo, podeu veure la crònica aquí.

Ingredients:
- 350 gr. d’arròs Arborio
- 1 l. de brou vegetal
- 1 porro petit
- ½ ceba
- 1 got de vi blanc
- 250 gr. de mantega
- la ratlladura d’una pell de llimona petita
- alfàbrega fresca picada
- parmesà ratllat
- sal

Tallem el porro a rodanxes fines i el daurem durant uns 2 minuts, reservem.

En una cassola posem una mica de mantega i daurem la ceba. Quan estigui transparent afegim l’arròs i el torrem durant 2 minuts sense deixar de remenar.
Afegim el vi blan i remenem fins que evapori.

Hi afegim el porro amb el brou que ha deixat anar. Continuem remenant. Hi tirem un cullerot de brou vegetal, i remenem fins que evapori, aleshores hi tirem un altre cullerot. Així uns 16 o 18 minuts. Es important evitar un excés de líquid, però tampoc ha de quedar sec, per tant, si cal, li afegim més líquid. El risotto ha de quedar lligat, és necessari que l’arròs arbori deixi anar, poc a poc, el midó.

Quan quedin 4 minuts per acabar la cocció, afegim la ratlladura de la llimona, l’alfàbrega i la resta de la mantega. Corregir de sal. Remenar per que lligui, i retirar del foc i tapar durant un minut. Servir.

Del curs de risottos al Club Social Caprabo, podeu veure la crònica aquí.

Ingredients:
- 350 gr. d’arròs Arborio
- ½ ceba picada fina
- 1 manat d’espàrrecs
- 1 got de vi blanc
- 170 gr. de mantega
- 70 gr. de parmesà ratllat
- oli d’oliva
- brou vegetal suau o aigua
- sal

Netegem els espàrrecs i els bullim durant 10 minuts aproximadament. Els retirem i els tallem a tallets tot reservant-ne les puntes apart.
Reservem també el brou resultant.

En una cassola posem una mica de mantega i hi raurem la ceba.

Afegim l’arròs i el torrem durant uns 2 minuts sense deixar de remenar. Afegim el vi i continuem remenant afavorint que s’evapori.

Continuem afegint un cullerot de l’aigua de bullir els espàrrecs barrejada amb el brou vegetal, remenar fins que s’evapori i afegir-hi un altre cullerot. Es important evitar un excés de líquid, però tampoc ha de quedar sec, per tant, si cal, li afegim més líquid. El risotto ha de quedar lligat, és necessari que l’arròs arbori deixi anar, poc a poc, el midó.

Quan l’arròs porti, més o menys, 8 minuts fent-se, li afegirem els troncs dels espàrrecs tallats. Continuarem remenant. I cinc minuts després la resta de la mantega, el parmesà i les puntes els espàrrecs. Corregir de sal. Remenarem per lligar-ho, retirem del foc i tapem la cassola un minut i servirem.

Magnífic curs de risotto al Club Social Caprabo, amb una lliçó clara i enriquidora del xefs Nicola Marino i Franceso Bravin del Restaurant Piazze d'Italia de Barcelona.
La crònica del Manel a Cuinar és generós és genial, no us la perdeu pas.

Jo poso algunes notes que em va cridar l’atenció.

Passos bàsics per fer un risotto, sempre a foc mig:
- una cassola, si és de fang molt millor
- mantega o oli d’oliva
- sofregir la ceba, millor escalunya, picada ben petita
- quan comenci a ser transparent, afegir l’arròs, daurar-lo un minut. A partir d’aquí l’arròs no és deixa de remenar (amb una cullera de fusta millor)
- afegir un rajolí de vi blanc (també pot ser cava), remenar.
- afegir brou vegetal suau, de mica en mica, a cullerots, sense deixar de remenar; la proporció és de 1 got d’arròs, 2 i mig de brou
- una cullerada de mantega i la sal
- parmesà ratllat
Segons el gust que li volem donar al risotto s’ha de considerar la cocció del producte que li afegim; per exemple, els formatges sempre al final perquè es desfan fàcilment.
La utilització de mantega o oli d’oliva és segons el gust que li volem donar al risotto; d’espàrrecs i parmesà, mantega; de marisc, oli d’oliva...

També ens va parlar dels tipus d’arròs per a fer risotto.
Al món hi ha més de 90.000 tipus diferents d’arròs, però el risotto es fa amb dos tipus; el Carnaroli, el rei dels arrosso italians i el Arborio, el més conegut i utilitzat.Ens va explicar que aquest dos arrossos el que tenen és una altra concentració de midó, la qual cosa els fa molt digestius, i que aguanten molt la cocció, ideal per la cocció del risotto que és llarga. Aquí va comentar que l’arròs bomba es molt bo, té una altra concentració de midó, però és de cocció curta, i per tant, no va bé per fer el risotto.

I que el risotto és d’aquells plats per obrir la nevera i veure que hi tens, cal posar-hi imaginació. Poden sortir-ne risottos boníssims!
Els propers dies penjaré les receptes que ens varen fer, risotto amb gambes i cloïsses al perfum de taronja i menta, risotto d’espàrrecs i parmesà i risotto al perfum de llimona amb alfàbrega. També em comprometo a fer un risotto que va comentar i penjar-lo, el risotto de gorgonzola i figues.

Del llibre “Cuinar per ser feliç” de la Carme Ruscalleda.

Ingredients:
- 1 gra d'all
- 50 gr. de pinyons
- 20 gr. de fulles d'alfàbrega fresca
- 10 gr. de fulles de julivert
- 50 gr. de parmesà ratllat
- 80 ml. d'oli d'oliva verge
- 10 gr. de mantega
- sal i pebre

Amb un túrmix triturar l'all, pinyons, fulles d'alfàbrega i julivert, formatge, oli i mantega.
Salpebrar al gust.

Ingredients:
- 1kg. de patates
- 1 pastanaga
- 1 ou
- 250 gr. de farina

Fer bullir les patates i la pastanaga pelades i tallades a trossos en aigua i sal durant uns 10-12 minuts.
Colar-les i passar-les pel passapurés.
Deixar refredar en un bol.
Posar-hi l’ou i amassar la pasta tot afegint, de mica en mica, la farina.
S’ha d’obtenir una massa consistent però que es pugui amassar bé.

Espolsa amb farina una superfície neta, fer, amb la massa, rotllos allargats.
Tallar petites porcions i fer marques, com estries, en cadascú amb una forquilla.
Deixar reposar.

Coure’ls en abundant aigua durant uns cinc minuts. Quan flotin en l’aigua estan al punt.
Colar-los i reservar-los per afegir la salsa que es vulgui.

De receptes de salses bolonyeses n’hi ha tantes com cuiners, aquesta la vaig trobar per internet i deia que era a la manera de l’Orson Welles.

Ingredients:
- 300 gr. de carn de vedella picada
- 200 gr. de carn de porc picada
- 1 pastanaga
- 1 branca d’api
- 1 pebrot verd italià
- 1 ceba gran
- 3 dents d’all
- 1 kg. de tomàquets vermells
- 1 llauna de tomàquet concentrat
- 1 got de vi blanc sec
- 1 got de brou o una cullerada de brou concentrat
- tabasco
- orenga
- alfàbrega
- sal i pebre
- oli d’oliva verge

Fregir les carns en una paella, remenant bé per tal que quedi separada i no en bloc. Reservar en una cassola.

Fregir en la mateixa paella la ceba ben picada, afegir l’api, i la pastanaga, també picats. Després el pebrot verd picat.

S’afegeixen les espècies i es deixa coure tapat a foc lent.
Després d’uns minuts s’afegeixen els tomàquets picats, pelats i sense llavors, i el concentrat de tomàquet. Es remou i s’afegeix a la carn.

Es posa la cassola al foc lent, tot afegint el vi, l’all picat, el brou, la salsa anglesa i el tabasco, al gust. Es corregeix de sal i pebre.

Es tapa la cassola i es deixa coure durant una hora, hora i mitja. Afegint aigua o més brou si es queda sec i remenant per que no es quedi enganxat.

Es recomanable fer-ne molta i congelar-la en pots.

Una altra de les receptes que en van ensenyar a Nàpols.

Ingredients:
- albergínies mitjanes
- carn de vedella, per guisar o que es desfili
- ceba
- tomàquets
- sal
- oli d’oliva verge
- mozzarella (millor si és una mica seca)
- parmesà ratllat

Es posa en una cassola a foc lent, la carn, la ceba, el tomàquet, amb amb uns tres dits d’oli, es sala, i es deixa tres hores que es vagi fent.

Es tallen les albergínies a làmines fines, i es deixen posades a capes amb sal durant tres hores.

Un cop netejades i escorregudes es fregeixen. Es reserven sobre un paper per que deixin l’oli sobrant.

En una safata que pugui anar al forn es posa una capa d’albergínia, una capa de carn (desfilada), una de mozzarella i una capa de parmesà ratllat. Es repeteixen les capes fins acabar amb una de parmesà.

Es posa al forn a daurar.

No cal que digui que és una altra de les receptes que vaig aprendre a Nàpols, oi?

Ingredients:
- Col-i-flor
- pasta
- cansalada fumada
- canyella o bitxo picant (al gust)
- formatge d’ovella sec (pecorino romano)
- sal
- oli d'oliva verge

Posem al foc una olla amb aigua i sal, quan arranqui el bull hi afegim la col-i-flor tallada a trossos.
Després de dos o tres minuts, posar-hi la pasta escollida. Deixar-ho el temps que calgui per tal que la pasta quedi al dente.

Mentre, fregir la cansalada fumada, tallada a trossos petits, amb el bitxo, també tallat petit.

Escorrem la pasta i la col-i-flor i les posem a la paella amb la cansalada, li donem unes voltes i llestos.
Es serveix amb el formatge, ratllat, per sobre.

A l’octubre, quan vaig anar a Nàpols amb la Giordana a casa els seus pares, hem van fer uns quants plats, típicament napolitans. Aquest és d’un d’ells, malgrat que aquí a voltes es coneix com a la genovesa o es fa sense carn, ells reivindiquen aquesta com l’autèntica recepta napolitana.

Ingredients:
- 1 kg. de vedella, per a guisar, de la que es desfila
- 2 kg. de ceba
- uns tomàquets (dos o tres, a gust)
- sal
- pasta fresca o seca, espaguetis

Es posa tot en una cassola, tallat a quarts, i es deixa coure entre tres i cinc hores a foc lent. Al final és corregeix de sal.

Un cop fet el guisat, es separen els talls grossos de carn i es reserven per servir com a segon plat.
La resta s’acaba de desfilar i es serveix a sobre els espaguetis bullits segons les instruccions del paquet.